8
El recordatori
Luke Skywalker es va col·locar un
guant negre sobre la seva mà dreta; la
seva mà dreta biomecànica. Després de cinc anys, ja s'havia acostumat a la
idea d'una mà mecànica. Però hi havia moments en els quals li pertorbava mirar
els seus dits artificials flexionant-se sota les seves ordres inconscients.
Sempre portava posat a la mà el guant negre, com per ocultar-la a la vista dels
altres i de la seva pròpia. De la mateixa manera que Vader s'ocultava sota una
capa negra.
Luke va apartar el pensament. No era
el mateix cas. O sí?
Encara recordava la lluita a Ciutat
Núvol. S'havia enfrontat a Vader amb les seves noves habilitats de la Força i
el seu sabre de llum. La batalla va ser feroç, però quan va acabar Luke havia
perdut la seva mà, el seu sabre de llum, i gran part de la seva innocència. Tal
vegada el que Vader li havia explicat li va causar més dany que la fulla
tallant del sabre de llum del senyor fosc. Vader li havia informat que era el
fill del senyor fosc; en un altre temps, Darth Vader havia estat Anakin
Skywalker.
Els dits biomecànics es van flexionar
i es van tibar amb els records, però Luke va permetre que aquests fluïssin. Va
recordar el seu temps a bord de la fragata mèdica. 2-1B, el droide mèdic, li
havia instal·lat la mà protètica amb perícia i cura. Era com si mai hagués
perdut l'original, tret pel fet que aquesta estava feta de circuits i metall. Flexionar. Tibar. Records.
En la seva següent trobada, va ser el
torn d’en Luke de seccionar-li una extremitat. Vader va perdre la seva mà dreta
sota el sabre de Luke, però la seva mà ja era un reemplaçament biomecànic. De
fet, Vader era en la seva majoria equip mecànic i de suport vital, ocult sota
una cuirassada closca negra. Era la
destinació de Luke convertir-se en més màquina que home? Més Foscor que Llum?
Va apartar el pensament de la seva ment, i un altre record involuntari va
aflorar.
Aquesta vegada, Luke estava dins de la
cova a Dagobah, enfrontant-se a una imatge de malson de Darth Vader. Luke sabia
que sota l'armadura trobaria el seu propi rostre. Això era un advertiment, que
li deia que es mantingués ferm, sense importar com de difícils que poguessin
ser els desafiaments que trobés en el seu camí. No podia permetre's cedir al Costat
Fosc. El costat de la mort. Havia de seguir sent Luke Skywalker.
Aquest era el secret, va decidir,
flexionant de nou la mà. No hi havia res de dolent a tenir extremitats de
reemplaçament si recordava seguir sent fidel a si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada