El Falcó Mil·lenari (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

—De vegades m'oblido que encara existeixen llocs primitius com aquest —va dir la Leia.

—Sé a què et refereixes, però jo agraeixo que existeixin... —va contestar Han.

Ella li va mirar de reüll.

—Comences a parlar com Lando.

—De tant en tant, Lando sap el que diu. Mons com aquest fan que em pregunti per què sempre ens quedem als voltants del Nucli quan hi ha moltíssims altres llocs on viure.

Passejaven pel port espacial principal de Vaced, que bé podria haver estat el Mos Eisley de feia trenta anys, de no ser perquè Vaced era tot sabana i boscos mentre que Tatooine era sorra i més sorra. Allana i C-3PO anaven diversos metres per davant, comptant els rosegadors gegants amb els quals s'anaven creuant. Les estructures a banda i banda del carrer sense pavimentar eren de dos tipus: closques de duraplast i caixes de fusta unides unes a unes altres.

Portaven dos dies d'intensa recerca, però no havien esbrinat res sobre Quip Fargil. En l’HoloNet, amb aquest nom esmentaven a un humà nascut a Denon uns trenta-tres anys abans de la batalla de Yavin, però si Fargil estava ara a Vaced, pel que sembla ningú li coneixia ni havia sentit parlar d'ell; o simplement no volien descobrir-ho. Si Parlay Thorp tenia raó quan va dir que li havia fet l'efecte que Fargil era militar, llavors aquest podria haver mort durant la Rebel·lió o en alguna altra trobada sagnant posterior.

—Per què anava algú a regalar una nau amb un hiperimpulsor militar —va preguntar la Leia per tercera vegada aquell matí— encara que tingués un canó làser descarregat...?

—Com a senyal de respecte cap a la labor humanitària que estava exercint la doctora Thorp?

La Leia no semblava molt convençuda.

—Sona propi d'algú que pertanyi a l'Aliança, però tot i així... una nau estel·lar?

—Entesos, llavors potser simplement havia de desfer-se del Falcó per alguna raó.

—Com quina?

—Potser la hi havia comprat però ja no podia fer front als pagaments. I l'embargament l'estava aguaitant.

La Leia mirava al seu voltant.

—Creus que Vaced és el típic món al que es retiraria un antic rebel?

—És més un lloc per amagar-se.

La Leia va arrufar la boca i va sospirar.

—Almenys sabem que Fargil sí va existir.

—Sí, però recorda que Thorp va trobar el seu nom en el registre del Falcó, la qual cosa significa que Fargil havia estat un dels amos de la nau, però no necessàriament el que l’hi havia donat.

—En qualsevol cas...

—L'única cosa que dic és que potser no és aquest el lloc adequat per seguir buscant. —En Han va callar un segon i després va continuar per altres rumbs—: T'agradaria viure dos-cents anys?

—Només si tu també volguessis —va contestar ella, prenent-li la mà.

Davant, Allana i C-3PO es van tornar i van arrencar a córrer cap a ells.

—Tenim una idea —va dir Allana—. Digues-li-ho, 3PO.

L’androide va ajustar la seva postura.

—La senyoreta Allana suggereix que fem ús de la xarxa local de l’HoloNet per anunciar el nostre interès sobre localitzar a Quip Fargil. En el cas que es trobés en aquest món, rebria sens dubte el missatge. I d'aquesta manera augmentarien les possibilitats que tenim de trobar-lo.

Han i Leia van intercanviar mirades.

—No hi ha res dolent en això.

—I ens quedaríem un temps.

***

Jadak i Flitcher Poste es van baixar de la vella swoop Mobquet que havien llogat en el que es feia dir Parada espacial de Vaced i van seguir amb la mirada la pista polsosa que portava, suposadament, a la cabanya d’en Quip Fargil.

—La propera vegada, vas tu sobre el motor, val? —va dir Poste mentre es fregava el cul.

Jadak va emetre un grunyit en forma de riallada.

—Ho dubto, he vist com condueixes. —Es va avançar uns deu metres sobre la pista, va inspeccionar les branques trencades dels arbustos, els va envoltar i va dir—: Té un lliscant.

—Creus que hauríem donat amb ell si Zenn Bien no ho hagués recordat?

—Ni de broma.

Ja havien sortit del saló de bellesa El Tall Amable quan l'estilista sullustana va recordar que Quip Fargil s'havia canviat el nom pel de Vec Minim, encara que no els va explicar per què. El viatge a Vaced els hi havia portat dos dies i havia deixat gairebé sense fons el que quedava de la indemnització que Jadak va cobrar de Salut i Vida. En el port espacial, Jadak havia anat amb compte; buscava senyals dels sequaços d’en Lestra Oxic, però semblava que no els havien seguit. En no veure a cap d'ells, van llogar l’swoop sota la identitat falsa d’en Jadak i van iniciar la cerca de Vec Minim.

Vaced era un món incòmode; un en el qual no t'establiries tret que tinguessis una bona raó per a això. Cobert de boscos, amb prades naturals escampades per aquí i per allà. La fauna i la flora autòctones regnaven en el lloc. Els colons anaven des d'humans fins a gotals; dels quals la majoria es dedicava a l'agricultura de subsistència o a la gestió de botigues. Els visitants venien a caçar i disposaven de diversos hotels de luxe als quals s'accedia, únicament, mitjançant lliscant. Jadak sospitava que Quip Fargil no era l'únic resident que havia canviat de nom i de vida en establir-se allà.

Va estudiar acuradament la pista polsosa i va tornar a l’swoop.

—Si aquesta pista no ens porta a bon port, no ens quedarà més remei que trobar treball. O bé viatjar de polissons la propera vegada.

Poste va fer una ganyota.

—El treball no et matarà.

—A mi potser no, però a la meva moral sí.

Jadak va esclatar a riallades mentre movia el cap d'un costat a un altre.

—Creus que ha estat un error venir fins aquí?

—Tenint en compte el que va costar, sí. Mira-ho d'aquesta manera: encara que l’YT no hagués acabat a Bilbringi, quantes vegades creus que podria haver canviat de mans des que Zenn Bien la va robar? Cinc? Deu? I tu mateix ho has dit: estem sense blanca.

—Llavors, quin és el teu pla?

—Tornar a Nar Shaddaa, unir els nostres talents per treure uns bons crèdits i llogar un droide hacker que ens ajudi a trobar on va acabar l’YT.

Segurament això mateix estaria fent Lestra Oxic, va pensar Jadak. Però tret que l'advocat sabés tant com ell sobre la nau, Oxic seguiria necessitant-lo per localitzar el tresor. Potser fos així com acabés tot. Però de moment Jadak no estava disposat a posar-li-ho tan fàcil.

—Deixa'm veure el teu blàster —li va dir a Poste.

Poste l'hi va mostrar i Jadak ho va col·locar en el compartiment que tenia en la motxilla.

—No vull que posis nerviós a Quip.

Van amagar l’swoop entre els arbustos i es van disposar a cobrir a peu la distància que els separava de la cabanya. Quan van passar per la primera corba es van trobar un rètol escrit en bàsic.

—Es donarà caça als intrusos —va llegir Poste— i es processarà als ferits. —Mirà a Jadak i va dir—: I dius que no li posi nerviós jo?

Jadak va seguir caminant; en un clot a uns dos-cents cinquanta metres hi havia una estructura de fusta enfront de la qual hi havia un lliscant aparcat.

—Segurament ja ens estigui vigilant.

Poste va mirar en totes direccions.

—Jo no veig cap càmera.

—Macroprismàtics; o potser tingui molt bona vista. Aixeca les mans sobre la...

Dos trets els van passar fregant el cap i una veu va exclamar:

—Ni se us ocorri moure-us. El següent tram està ple de mines, així que tret que sapigueu el camí, sereu l'aperitiu dels whicci.

—Unes aus carronyeres pròpies del lloc —va explicar Jadak, aixecant les mans sobre el cap.

—I jo que volia que els rosegadors locals es mengessin els meus ossos.

—Zenn Bien ens ha dit on trobar-li —va cridar Jadak.

—Encara ven armes en Yaga Minor?

—La Zenn Bien que nosaltres coneixem és una estilista a Nou Balosar.

Van trigar a rebre una resposta.

—He desactivat les mines; acosteu-vos molt a poc a poc i mantingueu les mans on pugui veure-les.

Jadak va assentir i van començar a descendir cap al fons del clot. Un humà fràgil brandava un rifle blàster gairebé tan vell com l’swoop que es trobava enfront de la porta principal.

—Prefereix que li diguem Quip o Vec? —va preguntar Jadak.

—Doncs dependrà de per què hàgiu vingut.

—Voldríem parlar d'un vaixell de càrrega YT-1300 en particular.

L'ancià va afegir algun que un altre plec a les arrugues que solcaven la seva cara.

—Sou vosaltres el que vau posar l'anunci en l’HoloNet?

—Sí, nosaltres —va dir Poste abans que Jadak pogués articular paraula.

—Treballeu per al diari o quelcom així?

—Exacte —va prosseguir Poste—, pel Coruscant Journal.

L'ancià va baixar l'arma.

—I llavors, per què vau posar l'anunci a nom d’en Quip Fargil?

—No volíem desvetllar la seva nova identitat, Vec. O potser fins i tot havia tornat a usar el seu nom real. Zenn Bien no tenia les coses molt clares.

Fargil va esbufegar.

—Ni tan sols ella sap la història completa.

Els va fer senyals que entressin i Jadak va mirar a Poste desconcertat mentre s'asseien en unes cadires atrotinades.

—Com heu trobat la meva cabanya? —va preguntar Fargil amb el rifle col·locat sobre els seus esquelètics genolls.

—La direcció ens la va donar un rodià que hi havia en el port espacial —va contestar Jadak.

—Haurà estat Nido —va assentir Fargil—; aquest inútil no sap mantenir la boca tancada. —Va estudiar a Jadak de dalt a baix durant uns segons i va dir—: No tenia pensat contestar al missatge, però ja que heu arribat fins aquí... —Va parar de parlar, va riure i va prosseguir—: És hora que li expliqui la veritat a algú. La majoria d'aquells que volien saber-la porten ja molt temps morts. No obstant això, hi ha una cosa curiosa en tot això: heu vingut vosaltres amb els amos actuals?

Poste va empassar saliva.

—Els actuals amos de la nau?

Fargil es va tornar cap a ell i va dir:

—Ni tan sols sabíeu que estaven aquí?

—No teníem ni idea —va dir Poste, mirant a Jadak.

Fargil es va donar una palmelladeta en el seu propi genoll deixant-se portar per la sorpresa.

—Això sí que és una coincidència increïble, com en els vells temps.

—Llavors, estan aquí? —va dir Jadak amb molta cura.

—Un parell d'amics meus van contactar amb mi a través del comunicador del port; no aquest tal Nido. I ni tan sols saben que jo tinc alguna cosa que veure amb la nau. El simple fet de saber que estan aquí ha fet que em penedeixi una vegada més d'haver-la regalat, encara que fora per aquella noble causa que defensava la doctora Thorp. Suposo que sabreu a qui em refereixo.

—Bé, de moment estem reconstruint la història a poc a poc.

—La doctora Parlay Thorp era una dona bella i intel·ligent com un fuet.

—La següent visita la hi farem a ella —va dir Jadak.

Fargil es va aixecar tan ràpid com li van permetre les cames.

—Us ve de gust prendre alguna cosa? M'agradaria oferir-vos una cervesa casolana que voldria que provéssiu.

—A nosaltres ens encanta provar coses —va dir Poste—. Porti-la.

—També tinc estofat d’eskrat.

—Els rosegadors autòctons —li va explicar Jadak a Poste en veu baixa. Després, es va dirigir a Fargil—: El meu amic prendrà una ració doble.

Fargil va ficar l'estofat en el forn per escalfar-ho i va servir tres gots d'un líquid groc espès que tenia en un recipient metàl·lic.

—La fermento amb saliva —va dir mentre els hi passava els gots.

Jadak la va provar i la va trobar bevible.

—Deia llavors que els amos actuals estan a Vaced?

—Estrany, veritat? Vosaltres i ells, aquí al mateix temps. —Fargil no sortia de la seva sorpresa—. Amb el que em penedeixo d'haver-la lliurat, m'alegro almenys que hagi complert grans missions; si bé és cert que de la majoria d'elles segurament no hagués sortit airosa de no ser per les exquisides habilitats del Capità Han Solo.

El beuratge va sortir disparat de la boca d’en Poste, que va començar a tossir sense parar. Jadak es va incorporar i li va donar uns copets a l'esquena.

—Sembla que el xaval no està llest per a una cervesa com aquesta, Quip.

—Els passa als millors, de vegades. Sobretot amb la varietat que es fermenta amb saliva —va assentir Fargil, rosegant-se els llavis.

Poste es va netejar les llàgrimes que li corrien per les galtes i va mirar bocabadat a Fargil.

—Han Solo està aquí? A Vaced? Ara?

—Bé, fill, qui més podria pilotar una nau com el Falcó Mil·lenari? —Fargil va apurar el seu got de cervesa, es va recolzar còmodament sobre la seva cadira i amb un somriure d'orella a orella va afegir—: Jo mateix li vaig posar el nom; encara que això només és una petita part de la història.

Encara sense entendre la reacció d’en Poste, Jadak va acabar la seva beguda d'un sol glop i va estendre el braç amb el got cap a Fargil.

—Crec que primer haig de reomplir el got.

 Següent