El Falcó Mil·lenari (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

—Vàrem treballar de sol a sol durant dues setmanes estàndard per recol·locar aquell hiperimpulsor —va dir Jadak—: el verpine, els jawes i jo. Durant el dia feia tanta calor que fregíem ous de nogull sobre el casc; i a les nits feia tant fred que quan despertàvem ens trobàvem amb que l'aigua s'havia congelat. Per instal·lar el canó làser vàrem  necessitar dues setmanes més. Això sí, quan acabàrem, l’YT portava un hiperimpulsor gairebé de Classe U, una torreta lateral i una bateria. El verpine, la sullustana i jo vam pilotar la nau en els seus primers salts a la velocitat de la llum; i haig de dir-los que mai hauríem si més no imaginat com de ràpida que podia arribar a ser. Va ser llavors quan se'm va ocórrer canviar-li el nom, després de les primeres proves de vol.

—Ara té un punt cinc —va dir Han orgullós— gràcies a un tècnic fugitiu que vaig conèixer en el Sector Corporatiu. I poc després vaig aconseguir el rècord en la carrera de Kèssel. Encara no hi ha res comparable a aquesta nau. Ni tan sols els hiperimpulsors de les noves naus mandalorianes superen el punt quatre.

—Els nombres poc importen; un pilot hàbil amb un punt quatre pot superar a un pilot mediocre amb un punt cinc.

—Ni parlar —va replicar Han.

—Jo ja ho he vist en alguna ocasió —va dir Jadak—. En carreres sublumíniques.

—Ah, sublumíniques, tal vegada. Però això és una cosa completament diferent.

Jadak va moure la mandíbula. Cada vegada que intentava limitar-se al guió i explicar la història amb la cadència vocal de Quip Fargil, Solo li interrompia amb una pregunta o un comentari. La seva naturalesa competitiva era a punt de fer brollar la del propi Jadak, amb el que es descobriria que no era el veritable Fargil. Encara que Jadak ja s'havia apropiat tant de la història que ja era gairebé la seva pròpia. A més, ara que l'esposa i la filla d’en Solo havien instat a aquest últim al fet que deixés d'interrompre, tots li prestaven més atenció i les sospites sobre la seva persona anaven en augment. Encara que poc li importava que sospitessin sempre que Poste tingués temps per complir amb la seva part de l'operació.

—Quins plans tenien per al Falcó en aquella època? —va preguntar la Leia.

—Aleshores, una de les nostres majors preocupacions era el nombre de destructors estel·lars de l'Imperi i per això els nostres superiors van elaborar un pla que consistia a atacar una drassana. Fondor, Ord Trasi i fins i tot Yaga Minor eren només alguns dels possibles objectius, però després d'analitzar minuciosament les possibilitats, van decidir que havíem d'anar a per la més gran: Bilbringi. —Agraït per poder reprendre la història, Jadak va beure un xarrup de caf, va deixar la tassa de nou i va prosseguir—: Va estar vostè allà en aquells anys imperials, Princesa Leia?

—Només una vegada, però no devia tenir més de nou anys, més o menys.

—Llavors dubto molt que recordi com de difícil que era posar-se en òrbita allà.

—Per culpa dels camps d'asteroides —va explicar Han.

—En aquells anys —va assentir Jadak—, molts dels asteroides estaven minats per al seu ús en les drassanes; per això les forces imperials s'havien instal·lat no només en les drassanes, sinó també prop de les operacions d'extracció. Fins i tot tenint una autorització prèvia era difícil navegar pel sistema; hi havia molts controls. Potser el més complicat de tot era colar una nau hostil a Bilbringi.

En Han va somriure com si acabés de rebre una revelació.

—Tret que tingués una nau amb un hiperimpulsor molt potent que pogués realitzar microsalts.

—Vostè ho ha fet? —va preguntar Jadak veritablement sorprès.

—Tantes vegades que ni me'n recordo.

Jadak no volia que Han continués parlant.

—Bé, cap milicià ho havia fet fins llavors. Per això estic tan familiaritzat amb Les Goles i tots aquests camps d'asteroides dels quals hem parlat.

—La pràctica avesa —va dir Han.

—I que ho digui. Suposo que va ser llavors quan va sorgir la meva història d'amor amb la nau, en comprovar del que era capaç; en veure que em treia de tota aquella dificultat en el qual em ficava jo solet. El vaixell de càrrega va superar les meves expectatives amb escreix, una vegada i una altra. Era com si estigués decidida a actuar pel seu compte.

—No ha canviat res —va dir Han.

—I què se suposava que havies de fer amb el Falcó en arribar allà? —va preguntar Allana—, a Bil...?

—Bilbringi —va completar Leia—. Quin era el pla?

—Destruir totes les drassanes, tot el possible.

—Amb un únic canó làser? —va preguntar Han, arrufant les celles.

Jadak va riure irònicament.

—El canó era només per a accions de defensa. L'arma seria el Falcó en si mateix.

—Una bomba —va dir Leia de sobte.

Allana la va mirar, i després va mirar a Jadak.

—Anaven a volar el Falcó? —va preguntar.

—Aquesta era la idea —va assentir ell—. Però fins i tot les millors idees poden fallar alguna vegada.

—Què anaven a detonar? —va preguntar Han.

—Un dispositiu de fissió de baràdium —va dir, mirant a Han.

La Leia es va incorporar en la cadira sobresaltada.

—Però estaven prohibits, fins i tot per a l'Imperi. Alderaan va liderar la causa.

—Cert, els havien prohibit, però aconseguírem un sense que ho sabés el Senador Organa. A més, l’havien convençut que el baràdium era essencial en els nostres enfrontaments per contrarestar a l'Imperi. —Jadak mirava d’en Han a la Leia i de Leia al Han. Després va seguir parlant—: Vostès dos deuen saber millor que ningú del que estic parlant.

—Això va ser abans que l'Aliança comencés a usar yterbi com a agent estabilitzador? —va preguntar Han.

—Diversos anys abans, sí. No es tractava d'un detonador tèrmic gegant; la idea era més aviat fer explotar el planeta. I si hagués detonat a Bilbringi, les drassanes haurien necessitats dècades de reconstrucció.

Han no creia el que sentia.

—Havia de transportar això en el Falcó?

—Aquesta era la idea.

—Sí, la idea d'una missió suïcida.

—No si tot sortia com havien planejat. Si no em matava de camí a Bilbringi o durant algun dels múltiples microsalts que havia d'executar per arribar a la drassana, suposadament, jo havia de sortir de la nau a cinc mil quilòmetres de l'objectiu.

Han capcinejà.

—No seria suficient; li atraparia l'ona expansiva.

—Ja vaig dir que aquest era el pla —va dir Jadak, encongint-se d'espatlles—. Ningú s'havia atrevit a garantir la meva supervivència. —Va callar uns instants i després va prosseguir—: Fins i tot per carregar aquell giny en el Falcó vam tenir problemes per trobar voluntaris. Només es van presentar dos durosians; la resta del grup estava compost de convictes que havien estat servint cadenes perpètues en presons imperials. Els membres de la insurrecció els van deixar anar a canvi d'ajuda i els van deixar en llibertat quan van haver-hi carregat l'aparell a bord.

—Llavors la resta del pla li corresponia només a vostè? —preguntà la Leia.

—Només a mi.

Allana es va incorporar en la cadira i es va inclinar sobre la taula.

—I no podies programar uns droides perquè pilotessin ells el Falcó?

—És que no volíem que uns droides fessin el treball d'una persona —va contestar Jadak amb un lleu somriure.

Amb suavitat, Leia va tirar d'Allana perquè s'assegués de nou.

—I què va sortir malament?

Han va col·locar el seu braç sobre les espatlles de la Leia però sense deixar de mirar a Jadak.

—Crec que ja sé on vol anar a parar.

—Segur que sí.

—Ja havia passat amb la nau, quant: dos mesos, gairebé un any estàndard amb el Falcó?

—Deu mesos per ser exactes.

—I com no volia arriscar-se al fet que el baràdium detonés abans d'hora, va triar una ruta més lenta cap a Bilbringi amb la intenció d'evitar els salts hiperespacials.

—Molt temps en espai real —va dir Jadak—. Més setmanes del previst. Vaig perdre trenta quilos suant pels nervis que un impacte amb un micrometeorit activés el dispositiu.

—Va dir que ja s'havia encapritxat amb la nau —va dir Han amb un gran somriure de complicitat—. Quant va arribar a acostar-se a Bilbringi?

—Em vaig quedar a un salt —va dir Jadak abans de mirar la Leia—. Però els juro que no va ser per covardia. No m'espantava la idea de morir.

—No estic jutjant la seva actuació, Quip —va contestar la Leia.

—Simplement, vostè no podia suportar la idea de veure el Falcó destruït —va dir Han.

Jadak va baixar el cap com havia fet Quip Fargil quan li va explicar la història.

—La veritat és que —va dir, mirant de nou al capdavant— hi havia molta gent que comptava amb mi. La destrucció de Bilbringi hauria suposat una gran victòria per a la insurrecció; una victòria molt necessitada. I jo la vaig sabotejar, per una nau.

—Podries haver mort —va dir Allana—. I si explotava amb tu dins?

—La nena té raó, Quip —va dir la Leia.

—Això mateix em vaig repetir a mi mateix una vegada i una altra quan em vaig desfer de la bomba: que podria haver mort. I per un temps vaig arribar a creure-m'ho; fins i tot vaig arribar a somiar amb anar cap a la Vora Exterior i obrir un negoci, només el Falcó i jo. Se suposava que Vaced anava a ser la primera parada, però va resultar ser l'última. No podia quedar-me la nau, segur que els agents rebels ja l'estaven buscant per processar-me per deserció. De fet, més endavant sí que van fer explotar un YT-1300 a Bilbringi amb explosius més convencionals. Els dos pilots que van morir no van arribar molt lluny abans que els imperials destruïssin la seva nau. Quan vaig conèixer a Parlay Thorp i el seu equip de benefactors i vaig veure que ajudaven als malalts, aquells als quals l'Imperi havia fet mal, vaig saber que havia trobat el futur perfecte per al Falcó. Per això...

—La hi va regalar —va dir Han.

Jadak va assentir, totalment ficat en el seu personatge. Tenia la boca oberta disposat a seguir parlant però, de sobte, Poste va entrar corrent en el restaurant amb la cara plena de greix i la roba tacada amb el que semblava oli o combustible d'algun tipus.

—Eh... Quip —va dir gairebé sense alè quan va arribar a la taula—, suposo que no esperaves veure'm aquí...

—Vas aconseguir fer funcionar aquestes màquines? —va preguntar Jadak apurat mentre els pensaments creuaven el seu cap a tota velocitat.

Poste es va assenyalar la roba.

—Per la meva pinta, és fàcil endevinar que he tingut un parell de problemets.

Jadak es va tornar cap als Solo.

—Aquest és Mag, i ens ajuda en el ranxo. —Mirà de nou a Poste i li va dir—: Encara no he entès molt bé per què has vingut fins aquí, Mag.

—Per dir-li al Capità Solo que quan vaig creuar el port espacial vaig veure com desenganxava el Falcó Mil·lenari.

En Han es va aixecar de tal bot que la cadira va caure al terra.

—Què?

—Què? —Leia, Allana i Jadak ho van dir també al mateix temps.

—Estic seguríssim que era el Falcó, capità —va seguir Poste—. Va desenganxar des d'un dels molls.

Han ja estava sortint del local.

—Qualsevol que l'hagi agafat no arribarà molt lluny.

—D'això estic segur —va murmurar Poste a Jadak mentre Leia i Allana corrien darrere d’en Han.

Han havia demanat reforços i va quedar amb ells en el moll del Falcó. Quan ell, Leia i Allana van haver-hi arribat al port espacial ja hi havia tres agents baixant d'un lliscant terrestre amb un repulsor defectuós i el Falcó Mil·lenari tornava per voluntat pròpia d'una mini-excursió a l'atmosfera superior de Vaced.

El cap de policia, un humà de nom Climm, tenia pinta d'haver-se passat totes les seves hores d’esbarjo en el buffet lliure del Eatery’s. Els seus agents, bothans, estaven més pendents de fotografiar-se amb Han i amb el Falcó que de veure què ocorria en realitat.

En Han passejava amunt i avall a l'espera que s'activés la rampa d'accés per pujar corrent, però el cap de policia Climm va ordenar als seus dos agents bloquejar l'entrada.

—La seva nau és ara l'escena d'un crim, Capità Solo. No podrà pujar ningú fins que s'hagin reunit les proves pertinents i s'hagi aclarit l'ocorregut.

—Si vol, jo mateix puc mostrar-li l'escena d'un crim —va dir Han molt alterat.

La Leia va pensar que era el moment d'intervenir; va deixar anar la mà d'Allana i va tocar a Han en l'espatlla.

—Hem de respectar les lleis locals, al fet que sí, amor?

A Han no li agradava la idea, però sabia que era el més assenyat. No era la primera vegada que es perdia el Falcó mentre Han anava a la caça d'algun tresor. Havia passat ja a Dellalt, on ell i Chewie havia acordat buscar el Reina de Ranroon, aquella nau llegendària de Xim el Dèspota. Però aquesta vegada era diferent; aquesta vegada era personal.

Una vegada recolzat sobre el tren d'aterratge, el Falcó va deixar escapar una sèrie de grinyols hidràulics i sorolls mecànics. Es va obrir la rampa d'accés d'estribord i dos éssers grans, un humà i un nautolà, van baixar per ella amb les mans alçades i la mirada, avergonyida, al terra.

Climm i els seus agents van mostrar els seus blàsters.

—Queden tots dos arrestats —va anunciar el cap de policia.

En Han va fer un pas endavant amb to amenaçador:

—Espero pel vostre bé que el Falcó estigui tal com el vau trobar. Encara així, com vau aconseguir sortejar els sistemes de seguretat?

—Això! I què li heu fet a 3PO? —va preguntar Allana.

—Els meus clients no diran res —va dir una veu des de l'entrada del moll.

En mirar cap enrere, Han va veure a un humà sorprenentment alt i molt ben vestit que es dirigia cap a ells. Li acompanyava una dona de bellesa etèria que portava un maletí d'aspecte car. Han va trigar a reaccionar.

—Lletrat Oxic —va dir la Leia sorpresa.

—Princesa Leia —va assentir Oxic.

En Han no deixava de mirar a uns i a uns altres. La Leia va assenyalar als lladres de la nau, que ja havien estat emmanillats.

—De debò són clients seus? No pot ser!

—M'han contractat com el seu advocat.

La Leia no se’l va creure.

—I ha fet vostè tot el camí des d’Epica, o va resultar que caminava ja pel veïnat?

—Doncs em trobava tancant uns assumptes a Vaced Menor i em van trucar des del Falcó Mil·lenari.

La Leia va assenyalar una altra vegada als segrestadors de la nau.

—De debò espera que em cregui que aquests dos tipus poden contractar els serveis legals d'un dels advocats més cars de la galàxia?

Oxic es va encongir d'espatlles.

—No hauria de fixar-se només en l'aparença. —Va assenyalar a la dona que l’acompanyava i va afegir—: La meva ajudant personal, Koi Quire; la Princesa Leia Organa Solo.

La Leia va obrir els ulls atònita davant el que estava veient.

—Ets firrerrea!

Koi Quire va somriure i va fer una reverència a la princesa.

—Jo anava a bord de la nau dormitori que vostè va descobrir fa molt temps. És un honor per a mi poder agrair-li-ho en persona després de tant temps.

—Advocat —va dir Climm—; els seus clients seran acusats de robar una nau estel·lar.

—Afegeixi als càrrecs el de violació de domicili —va deixar anar Han—. Aquesta nau és pràcticament la nostra casa.

—Han deixat el seu apartament de Coruscant? —li va preguntar Oxic a Leia.

—No però...

—En aquest cas em temo que no els resultarà fàcil incloure la violació de domicili per a una nau. És més, els meus clients han retornat la nau exactament on estava quan la van agafar.

—Això no és cert —va cridar Han—; això ho ha fet el Falcó.

—Dubto que pugui provar-ho —va meditar Oxic en veu alta—. Potser admetem que s'han anat a fer un volt en una nau robada.

Han no donava crèdit.

—Han robat la nau!

Oxic li va mirar sense immutar-se.

—Haurà de demostrar que ho van intentar.

Han es va tornar cap als lladres.

—Com vau pujar a bord?

—Us aconsello que no digueu res que pugui incriminar-vos encara més —va dir Oxic per sobre del cap d’en Han.

La Leia estava ja preparada per veure sortir fum de les orelles d’en Han quan Oxic es va tornar cap a ella.

—Princesa Leia, podem parlar un segon en privat?

La Leia va assentir.

—No trigaré —li va dir a Allana quan es va disposar a seguir els passos d’Oxic. Després li va dir a l'advocat—: Espero que m'expliquis què està passant, Lestra —li va dir, mirant-li als ulls quan ja ningú més els escoltava.

Ell li va somriure de manera més informal.

—Princesa Leia, estic segur que no vol vostè passar més temps a Vaced de l'estrictament necessari. Si els meus clients segueixen el meu consell i es declaren innocents, vostè, el capità Solo i la seva pupil·la hauran de romandre aquí fins que tot s'hagi arreglat. A més, hauran de tornar per al judici si el cas requerís un. Per si això fos poc, haurien d'allotjar-se en un hotel, suposant que hi hagi algun a Vaced, el temps que tardi aquest oficial a completar el procés de cerca de proves delictives.

—M'alegra veure que no has perdut el teu toc especial, Lestra —va dir Leia entre riures.

—Només és el meu deure —va dir Oxic—. Òbviament vostès decideixen si presenten o no càrrecs; de totes maneres tinc la impressió de què els jutges de Vaced acceptaran la llibertat condicional dels meus clients fins al judici, si és que es mantenen els càrrecs. Per respecte a vostè, ja que ens coneixem des de fa molt temps, intentaré convèncer als meus clients que es declarin culpables de conduir una nau aliena i ús indegut de la propietat privada. D'aquesta manera, vostè i el Capità Solo podran rebre el cost total del carburant i la compensació pels agreujants causats.

La Leia va mirar detingudament a l'advocat.

—Lestra, ara de debò, què fa aquí?

—Cobrir les necessitats legals dels meus clients.

—A mi tampoc m’explicarà la veritat?

—És un tema legal, Princesa. La confidencialitat advocat-client és infrangible.

La Leia va forçar un sospir.

—D'acord, Lestra, l'hi diré a Han.

—Què t'ha dit? —va preguntar Han bruscament quan ella se li va haver acostat—. A més, qui és? De què li coneixes?

—Ja t'ho explicaré més tard. Ara hem de prendre una decisió important.

Allana es va acostar a ells per escoltar el resum de la Leia, després del qual Han va cridar les seves pròpies conclusions.

—Això és munt de poodoo, advocat!

—Han! —li va recriminar Leia mentre col·locava les mans sobre les orelles d'Allana, encara que les dues, en realitat, s'estaven rient.

—Ho sento, Capità Solo —va dir Oxic—; no s’ho prengui com una cosa personal.

Han es va tornar cap al cap de policia.

—Podem seguir endavant amb això del robatori o no?

Climm es va llevar el barret i es va gratar el cap.

—Potser no a llarg termini. Però és cert que pot ser que el jutge ho admeti a tràmit amb la intenció que vostès es quedin més temps, perquè és un gran admirador seu.

—Genial —va dir Han rotundament. Va amenaçar amb la mirada als dos lladres, va mirar a Oxic i li va dir—: Aquesta batalla l'ha guanyat vostè, advocat. Però espero pel seu bé que mai ens trobem en situació inversa.

—Ho tindré en compte, capità.

Han va renegar en veu alta.

—Pilotar una nau robada —va dir i va sacsejar el cap—. Al més aviat possible que fotem el camp d'aquesta roca, millor.

 Següent