El Falcó Mil·lenari (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

—El nom de la firrerrea és Koi Quire —li va explicar Jadak a Poste mentre observaven el que ocorria des d'un moll contigu al del Falcó—. Va venir a veure'm a la clínica Aurora al·legant ser l'agent d'una companyia d'assegurances anomenada Salut i Vida. El tipus alt que està amb ella és Lestra Oxic. La seva holoimatge estava per tot el despatx del doctor en cap d'Aurora. I també era l'advocat que defensava als colicoides l'altre dia a Holess.

—I són els que et persegueixen des del dia de Nar Shaddaa?

—Sí, em perseguien a mi i ara també al Falcó perquè Oxic sap que el necessitem per trobar el tresor.

Poste va arrufar les celles.

—Des de quan saps tot això?

—Només des de Holess.

—I per què no m'ho vas dir? Per no preocupar-me?

Jadak li va donar un copet a l'esquena.

—És que només vull el millor per a tu. I ara hem de pujar a bord del Falcó.

—Estàs boig! L’androide de protocol em reconeixerà —li va dir a Jadak bocabadat.

—Ningú fa cas als droides —va dir Jadak amb la mirada posada en l'entrada al moll del Falcó—. Si els Solo es queden a Vaced, intentarem emportar-nos-la de nou. Si decideixen anar-se’n ara... tu segueix-me el joc.

—És clar, fins ara ens ha anat molt bé.

No portaven molt temps en el port espacial de Vaced i, a excepció dels Solo, tots semblaven marxar-se. Els agents van pujar als dos suposats lladres a l'antiquat lliscant terrestre i van partir rumb a la ciutat. El cap de policia es va emportar a Oxic i la Koi Quire en el lliscant llogat en el qual havien arribat.

—Anem —li va dir Jadak al seu company al moment en què els dos lliscants s’hi van marxar.

En Han estava inspeccionant el tren d'aterratge del Falcó quan ells van entrar en el moll. En sentir-los, va sortir de sota la mandíbula d'estribord brandant el blàster.

—Només volíem assegurar-nos que tot està bé, capità —va dir Jadak.

En Han va enfundar l'arma.

—Bé, si deixem a un costat que un parell de lladres de naus han sortit impunes...

—Injustícia provinciana —va dir Poste.

—A mi m'ho vas a dir; però que funcionin els càrrecs de robatori... —es va queixar Han, deixant que es perdessin les seves paraules—. Maleïda sigui.

—Podem ajudar-li en alguna cosa? —va preguntar Jadak.

—No puc creure'm que aquests dos tipus intentessin emportar-se la meva nau —va dir, negant l'ocorregut amb el cap.

—El Falcó és tan famós com vostè. Segur que tothom es va assabentar que estava aquí.

En Han els va mirar amb recel.

—Però si ningú anava a poder vendre-la.

—Però sí pintar-la, llevar-li els canons, instal·lar un transponedor identificatiu...

—Però llavors no seria el Falcó —va dir Han, somrient mentre recorria amb la mirada la nau—. És més, van aconseguir sabotejar els sistemes anti-intrusos de seguretat.

Jadak li va mirar uns instants.

—Suposo que ara es dirigiran a Nar Shaddaa per seguir buscant a antics amos.

—Pot ser —va contestar Han distret—; no estic segur. Aquesta peculiar excursió ja ens ha portat diversos sobresalts —va dir, mirant a Jadak—. Per què ho pregunta? Què estava pensant, Fargil?

—Voldria demanar-los un favor molt gran; em preguntava si ens podrien portar fins a Toprawa.

En Han va esperar més detalls.

—Necessitem diverses peces per a algunes màquines del ranxo —va prosseguir Jadak—, i si emetem una comanda des d'aquí, trigarem setmanes a rebre l'enviament. No podem permetre'ns el luxe de tancar tant de temps.

—Li entenc perfectament —va dir Han mentre es fregava la barbeta—. Toprawa, eh? Bé, per què no? No ens queda tan fora de camí. Seria una forma d'agrair-li a vostè tota la informació que ens ha facilitat i a tu —va dir, mirant ara a Poste— per avisar-nos que s’emportaven el Falcó.

—Un plaer, capità.

—I gràcies per pagar en el Eatery’s. Necessiten pujar alguna cosa a bord per al viatge?

Jadak va assenyalar les seves motxilles.

—Amb això serà suficient.

—D'acord, llavors —va dir Han mentre els indicava que pugessin per la rampa d'accés—. Benvinguts a bord.

Han els va seguir per la rampa fins al passadís, on Leia i Allana romanien dempeus al costat de l’androide de protocol desactivat.

—Portarem a Quip i a Mag fins a Toprawa —va anunciar Han.

La Leia va intentar dissimular la seva sorpresa mirant a l’androide.

—No el vam voler encendre fins que arribessis tu —va dir Allana.

En Han va moure el cap de l’androide com intentant despertar-lo.

—Us heu fixat? És l'última vegada que el deixem sol a la nau.

En Han va buscar l'interruptor situat en la part posterior del cap de l’androide i el va activar.

—Què? Qui són? Què fan en la nau? —va dir C-3PO—. On estic? Què ha passat?

—Que t'han desactivat, això és el que ocorre —li va contestar Han—. Per què no em vas avisar per l'intercomunicador quan va saltar el sistema d'alarmes?

—Ho vaig intentar, de debò, Capità Solo, però algú... tu!

Massa tard, Poste havia intentat amagar-se darrere d’en Jadak.

—Tranquil, 3PO, són els nostres passatgers. Estàs nerviós.

—Però capità...

—Ni una paraula més, 3PO —va dir Han amb el dit índex en to amenaçador—. I ho dic de debò.

C-3PO es va incorporar.

—3PO, vine i ajuda'ns a preparar el Falcó per a l'hora del menjar —va dir Allana.

—Per descomptat, senyoreta —va dir, arrossegant els peus seguint-les —. Total, a mi ningú m'escolta.

Jadak va empènyer a Poste amb els artells en l'esquena en direcció al celler principal. Allà, se li va escapar una exclamació de sorpresa autèntica.

—Si no ho sabés amb certesa, no creuria que són la mateixa nau. —Va fer un cop d'ull a l'escala que portava a les torretes i en passar la mà pel panell de comandaments de l'estació d'enginyeria va dir—: Ha fet un gran treball des que jo la vaig tenir, Solo. Fins i tot té una taula d’holojocs.

En Han va mirar al seu voltant.

—La majoria dels canvis que li vaig fer jo no es veuen, cal experimentar-los. El tauler de dejarik és, en realitat, el segon que té el Falcó. El primer l'hi va posar un equip de circ.

—Un circ? —va riure obertament Jadak.

—Parlay Thorp li va vendre la nau al circ Molpol, i amb els diners que va aconseguir per ella va obrir un centre mèdic. Hauria d'anar a visitar-la; ara treballa al centre mèdic Aurora.

—Aurora? —Jadak va empassar saliva.

—L'amo del circ la hi va vendre a un corredor d'apostes —va continuar Han— i aquest va acabar perdent-la contra... bo, contra un altre jugador: Lando Calrissian.

—El General Calrissian? —es va interessar Poste.

—Fa molt temps que Lando no ostenta aquest títol honorífic —va somriure Han—, però sí, el General Calrissian. —Han es va tornar i va assenyalar el banc que envoltava la taula rodona dels holojocs. Després va dir—: Prenguin seient i posin-se còmodes. Vaig a encendre la nau.

Poste va esperar al fet que Han desaparegués i es va tornar cap a Jadak.

—No veig al droide hacker per enlloc —va dir en veu baixa.

—Potser es va anar quan els homes d’Oxic van començar a perseguir-te a tu.

—Pot... —Poste no deixava de mirar a tots costats, fins i tot sota la butaca d'acceleració.

—Escolta —va dir Jadak—, quan hàgim desenganxat, has d'aconseguir que Han Solo surti de la cabina per poder quedar-me jo allà tot sol.

—I com se suposa que vaig a fer això?

—Comença a parlar-li de les modificacions que li ha fet a la nau, l’hiperimpulsor punt cinc, els turbolàsers, qualsevol cosa que se t'ocorri. Pel que he comprovat, no deixarà passar l'oportunitat de fatxendejar durant una estona.

 —Odio que la gent s’asseu en el meu seient —va dir Han quan Leia va entrar en la cabina i es va assegurar al seient del copilot—; excepte tu, és clar.

—Per descomptat.

Han intentava regular el seient una altra vegada.

—Saps quan has ajustat a la perfecció el teu seient i després ve algú que es posa a jugar amb ell?

—Que dura és la vida! —va dir la Leia.

Ell li va arrufar les celles i va assenyalar el panell de control amb un moviment de barbeta.

—Podem enlairar-nos?

—Sense problemes.

Han va habilitar els repulsors i va elevar la nau cap a l'exterior del moll. El port espacial quedava cada vegada més lluny.

—I Allana?

—Ensenyant-los als passatgers les seves joguines favorites. —Leia li va mirar per sobre de l'espatlla i va preguntar—: Confies en ells?

—Veig que tu no —va contestar ell, mirant a la seva esposa.

La Leia va mirar pel finestral uns instants; el cel blau de Vaced s'estava enfosquint i la nau ascendia fins a veure com anaven apareixent els estels.

—Sobre Mag no tinc molt a dir, tret que està com un peix fora de l'aigua. Però quant a Quip, hi ha alguna cosa que no em quadra.

—Creus que la seva història era falsa?

—No és això; de fet, tot allò que ens ha explicat em sona com a cert, fins i tot quan va esmentar a Bail. Però em va donar la sensació de què sí li coneixia.

—Bé, tots dos van estar allà quan es va crear l'Aliança. Potser els seus camins es van creuar o van tenir tracte en algun moment. Va ser més o menys el que va dir.

—Sí, em va donar més o menys aquesta sensació, però jo crec que hi havia una mica més. Quan ens va explicar la part que s'havia enamorat del Falcó, sí donava la sensació en què hi havia sentiment en les seves paraules; no obstant això, quan va arribar a la part de Bilbringi i el seu canvi d'opinió, era com si ometés detalls crucials.

—No va ocórrer com ens va explicar ell?

—No estic segura. Simplement no vaig sentir remordiments per la seva banda; vaig notar que sí se sentia malament per l'ocorregut però com si s'hagués distanciat molt dels fets o com si estigués explicant la història d'una altra persona.

—Jo veig normal que es distanciï dels fets; han passat més de cinquanta anys. Si jo li expliqués a algú la història del que vaig fer a Ylèsia aleshores, segurament sonés com si no em penedís de res; i sí ho faig.

La Leia va sospirar.

—Suposo que tens raó; potser estigui sospitant massa després del que ens va passar a Taris.

—Ja, i ara dos estranys intenten robar-nos el Falcó.

—El que m'inquieta és que el seu advocat resulti ser Lestra Oxic —va dir la Leia.

—No sé de què em sona aquest nom.

La Leia va girar el seu seient cap al Han.

—El conec pràcticament de tota la vida. Va representar a molts dels anomenats partidaris del règim durant els anys que van precedir a les Guerres Clon.

Han va posar cara d'estranyesa.

—Estàs de broma? No aparenta ni la meitat dels anys. Primer Quip Fargil i ara Lestra Oxic, però què estic fent malament jo?

La Leia va riure.

—Lestra és un dels patrocinadors del centre Aurora, i no simplement com a proveïdor de diners. Visitava Alderaan amb freqüència quan jo vivia allà. Ell i Bail mantenien moltes xerrades privades. Bail respectava a Lestra perquè seguia sent amic i representant dels enemics de Palpatine, a pesar que fent tal cosa posava en risc la seva carrera i la seva pròpia vida. Per això no entenc que també representi a aquests dos lladres de Vaced...

—Ho farà com una bona obra social?

—Una opció com una altra qualsevol. Sabies que era l'advocat dels colicoides d'aquest cas recent?

—El que va perdre. Doncs potser per això ara accepta qualsevol oferta.

La Leia es va burlar d'aquella idea.

—És molt més ric del que fins i tot tu podries somiar. Diuen que té una de les col·leccions més extenses d'art de la República que hi ha a Coruscant.

En Han s’ho va pensar un moment.

—No creuràs que ell mateix va contractar als lladres per afegir el Falcó a la seva col·lecció.

—Tenint en compte el seu passat, no m'estranyaria.

Abans que Han pogués contestar, algú va dir:

—Permís per entrar a la cabina, capità.

Han va veure a Mag dempeus en l’escotilla i li va fer senyals perquè entrés.

—Pren seient.

Pel finestral es veia la petita lluna de Vaced, en quart creixent, embolicada en ombres.

—La seva nau és encara més sorprenent del que havia imaginat —va dir Poste—. Quip m'havia parlat molt d'ella, però suposo que no esperava trobar-me una nau de cent anys en tan bon estat.

—Cent tres —li va corregir Han—. Quip presumeix molt d'haver batejat la nau?

—Quip? Mai. Només un grapat de tipus a Vaced el coneixen per aquest nom en comptes de l'actual Vec, i ni tan sols ells saben que va arribar a ser amo del Falcó. A més, li dóna tanta pena haver-se desfet d'ell que prefereix no explicar-li a ningú la seva història. Creu que algun antic membre de l'Aliança Rebel pot estar encara buscant-lo a punta de pistola. Per això em va sorprendre tant que acceptés reunir-se amb vostès.

—Una història com la d’en Quip no pot amagar-se per sempre. En algun moment ha de sortir a la llum.

—Quip diu que el Falcó porta un hiperimpulsor punt cinc.

—Cert, amb un generador Isu-Sim de la sèrie quatre-zero-u.

—Increïble —va dir Poste—. Quina font d'energia porta?

—Quàdex.

—I el sublumínic?

—Un parell de Giordyne SRB-quatre-dos modificat, per descomptat.

—Escuts deflectors?

—Generador Torplex, amb el suport d'un stasis Novaldex.

Poste va deixar escapar una xiulada de sorpresa.

—Si tingués temps, capità, m'agradaria que m'ensenyés la nau abans d'arribar a Toprawa.

—Podem fer-hi una volta ara —va dir Han—. Quan fem el salt a la velocitat de la llum, habilitaré el pilot automàtic. —Girà sobre la cadira des de l'ordinador de navegació i va mirar a la seva esposa Leia per dir-li—: Tret que vulguis agafar tu el timó.

La Leia va negar amb el cap.

—Li vaig prometre a Amèlia que l'ajudaria a preparar alguna cosa per menjar.

—No es molestin per la nostra culpa —es va excusar Poste.

—No és cap molèstia —va dir Leia mentre es deslligava l’arnés del seient—; simplement no volem que C-3PO s'encarregui de tot.

En Han va estudiar les coordenades que el Rubicon li havia indicat.

—Llest; començarem pels motors sublumínics.

A l'altre costat del finestral, centellejaven els estels.

 Següent