El Falcó Mil·lenari (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

—Allò de les carreres amb swoop, formava part del passat de Quip Fargil o del teu? —va preguntar Han.

—Aquesta part era meva, se'm va anar colant entre la història de Fargil. Vaig participar en tots els grans circuits abans de la guerra, les Guerres Clon.

—Igual que jo, però abans de la guerra civil galàctica.

Jadak va mirar al seu interlocutor.

—Sembla que tenim més coses en comú del que esperàvem, Capità Solo.

—O del que ens agradaria admetre.

Jadak va riure en veure indicis de somriure en els ulls d’en Han, i aquest es va unir a les riallades. El Falcó Mil·lenari havia tornat a l’hiperespai i ara els dos es trobaven asseguts, un al costat de l'altre, en la cabina. El seient d’en Han estava mirant cap a l’escotilla i ell tenia els peus, enfundats en les botes, sobre un dels seients posteriors, amb les cames creuades.

—Puc fer una pregunta personal? —va preguntar Han.

—Faci-la, i ja veuré si la contesto.

—Tots aquests anys que vas estar en coma... suposo que molts dels teus familiars i amics van anar morint.

—Tots.

Han va baixar els peus del seient i es va incorporar correctament al seu. En parlar, va baixar la veu, com si estigués conspirant una mica.

—Aquesta cerca nostra, el de la història del Falcó, va començar com un joc. Jo sempre havia volgut saber qui havia pilotat la nau abans que Lando Calrissian la guanyés a Bespin, però mai m'havia imaginat que acabaria investigant-ho amb la Leia i Amèlia. I ara resulta que hi ha molt més del que esperava darrere del Falcó. No està gens malament! Encara que la veritat és que, no sé per què, vaig pensar que anava a ser una cerca insulsa.

Jadak va inspirar pel nas, nerviós.

—Demano disculpes per la part que ens toca a Poste i a mi.

—Oblida-ho. Simplement tinc curiositat; et despertes seixanta i escaig anys després i el primer que fas és buscar una nau?

—Ja l'hi he dit, vaig començar a buscar la nau simplement pel que hi havia darrera, per on m'anava a portar.

—Ja, aquest suposat tresor.

Jadak es va empassar el que anava a dir.

—Bé, no li sembla suficient? Vostè es va casar amb una princesa, però segur que estava bojament enamorat.

Han li va mirar enfadat i després es va relaxar.

—Si et sóc sincer, sí em va atreure la idea de ser ric, durant un any estàndard, més o menys.

—I què li va fer canviar d'opinió?

—Vaig començar a preocupar-me per la gent amb la qual m'havia involucrat.

—L'Aliança Rebel —va dir Jadak, que es va tornar cap al Han—. Bé, doncs ja és una altra cosa més que tenim en comú. Pot ser que cregui que unes dècades en coma farien oblidar a qualsevol, però no és cert. Quan vaig despertar, em sentia exactament igual que al moment en què Reeze i jo vam xocar contra el creuer corellià: que havia de complir una missió; que havia de lliurar l'Emissari Estel·lar com m'havien ordenat. —El seu cap es va moure en senyal de tristesa i va dir—: Encara no m'he tret de damunt aquesta sensació.

—Anar a Tandun III t'ajudarà a alliberar-te?

—Estic segur que sí.

—I si no trobem cap tresor, què?

—Almenys hauré intentat lliurar la nau.

L'ordinador de navegació va emetre un so; Han va mirar la pantalla i va girar el seient per asseure's enfront d'ell.

—Reversió en breu.

Jadak va mirar pel finestral emocionat. Després d'uns instants de rotació, els estels van confirmar el seu punt a l'espai i la silueta d'un món llunyà es va anar fent cada vegada més gran. En Han va canviar els vectors i va girar el Falcó per acostar-se a Tandun III amb la llum dels estels a les seves esquenes.

—A veure què ens expliquen els escàners de llarg abast —va dir Han.

Jadak va veure com l'expressió facial del capità anava canviant a mesura que comprovava la informació. De sobte:

—3PO! Vine immediatament!

—Ja vaig, Capità Solo —va contestar C-3PO.

El so de les trepitjades del droide va envair el connector i segons més tard, l’androide va entrar en la cabina seguit de la Leia, Allana i Poste.

—Què era el que ens havies dit de Tandun III? —va preguntar Han.

C-3PO inclinà el cap.

—Vaig dir que els primers estudis sobre aquest món es van dur a terme fa dotze mil dos-cents cinquanta anys sota la supervisió d'un tal doctor Beramsh, l'expedició del qual va partir d’Ord Mantell. Van descriure Tandun III com un planeta jove en un sistema solar jove, exuberant i vàlid per als humans i humanoides que depenen de l'oxigen. La gravetat del planeta és similar a l'estàndard i està esquitxat de les ruïnes de centres de població antics. El doctor Beramsh va suggerir que ho havien construït els rakata. No se sap molt bé per què, potser per la distància a la qual està de la ruta hydiana, mai van colonitzar Tandun III, encara que sí hi ha indicis que s'han dut a terme nous estudis quan Finis Valòrum ostentava el càrrec de Canceller de la República.

En Han va arrufar les celles i va pressionar la pantalla amb el dit índex.

—Entesos, doncs mira el que posa aquí i digues-me si tu descriuries Tandun III com un planeta jove.

C-3PO es va colar entre Han i Jadak per estudiar la informació que apareixia en pantalla.

—Oh, no —va dir.

—Oh, sí —va dir Han.

—Què ocorre, Han? —va preguntar la Leia per sobre de l'espatlla de C-3PO.

—A veure què ens explica ara 3PO amb la informació nova.

L’androide es va tornar cap a la Leia.

—Els escàners revelen extenses àrees d'activitat volcànica i tectònica. Encara que sí es pot respirar, l'atmosfera té alts continguts de diòxid de carboni, metà i sofre. La temperatura en la superfície ha provocat que grans masses de terra de l'hemisferi nord no siguin habitables per a la majoria de les espècies extremofíliques. En resum, el planeta està paralitzat per unes forces catastròfiques que segurament acabin per destruir-ho.

—Hi ha senyals de vida? —va preguntar Leia.

—Els boscos intactes de l'hemisferi sud sí mostren vida —va dir Han—, però dubto que alguna de les espècies que trobem allà baix puguin considerar-se «intel·ligents». Sigui el que sigui que van amagar aquí, ha d'estar enterrat sota lava o cendres volcàniques. —En fixar-se en l'expressió de l'Allana, va afegir—: De totes maneres, per assegurar-nos, ens acostarem una mica més.

Quan va poder veure Tandun III amb la llum dels estels, Han va girar bruscament el Falcó per allunyar-lo de l'hemisferi nord d'aquell planeta. Va començar el descens en una zona buidada propera al pol sud i va ajustar els escàners perquè la pantalla mostrés imatges en vídeo del que veien. L'electricitat estàtica va tornar boja la pantalla abans que s'estabilitzessin les imatges.

—Oh, no —va dir Han, com si es desinflés.

Mirant per sobre de la seva espatlla, Leia es va portar la mà a la boca.

—Oh, Han.

Poste es va posar de puntetes per intentar veure què ocorria en la pantalla i Jadak es va inclinar cap a l'esquerra amb la mateixa intenció.

—Mai abans havia vist una vegetació similar a aquesta —va dir.

—Això és perquè vas estar dormint mentre creixia —li va contestar Han gairebé sense obrir la boca—. Veus aquell penya-segat que sembla la proa d'una nau? Allò que veus es diu coral yorik. I aquells arbres que semblen tacats de sang? Són s’teenis. I tot aquest bosc? Es diu tampasi. Aquell ocell, aquell d'allà, es diu scherkil hla, o com vulguis dir-ho.

Jadak va aixecar una cella i va dir:

—Podries traduir tot això al meu idioma?

—Aquestes paraules no tenen traducció —va dir la Leia, que tenia un braç sobre les espatlles d'Allana en actitud protectora—, són paraules yuuzhan vong.

Poste va deixar escapar una xiulada.

—A Nal Hutta va haver-hi un temps en el qual tot tenia aquest aspecte.

—Aquest lloc l’han modelat al seu gust els yuuzhan vong —va dir Han—. Ja va ocórrer també en altres mons, fins i tot a Coruscant.

—Recordo haver llegit alguna cosa sobre aquest tema —va assentir Jadak.

En Han va mirar la Leia.

—Creus que hi haurà algun yammosk allà a baix? No, veritat?

—Un coordinador de guerra dels yuuzhan vong —li va explicar Leia a Jadak—, una criatura que controla les terraformacions.

—I d'haver-hi algun —va dir Han—, estaran lluitant contra l'impossible. Aquest planeta és a punt de desfer-se a trossos.

Leia va sentir un sospir de decepció procedent d'Allana.

—Crec que no anem a poder trobar el tresor, bufona.

—Això si és cert que hi havia algun —va dir Han. Leia li va donar un lleu cop amb el colze i va afegir—: Vinga, em refereixo al fet que segur que els biots dels vong han acabat amb tot.

—Eh, no et posis trista —li va dir Leia a Allana—. Hem trobat l'amagatall; simplement no podem fer-nos amb el cofre del tresor.

—A Castle Creep sempre ho aconsegueixen —va dir ella.

Jadak va fer un cop d'ull a l'exterior pel finestral.

—El Grup República va deure demanar-li ajuda als rangers antarians per construir algun tipus de dipòsit; una espècie de magatzem.

—Si de debò va haver-hi alguna cosa, fa temps que haurà desaparegut.

Amb una mà en la palanca, Han era a punt d'ascendir cap a la torturada atmosfera de Tandun III quan es va detenir de sobte.

—Què ocorre? —va preguntar ràpidament Jadak.

—La nau detecta un senyal —va dir Han mentre amb la seva mà lliure li donava a alguns botons—; és molt feble.

—Alguna balisa d'auxili?

—Només una balisa —va contestar Han.

Jadak va estudiar la pantalla de comunicacions.

—Procedeix d'una freqüència encoberta del Grup República —li va dir a Han—. Sigui el que sigui el que hi ha aquí a baix, ha reconegut la nau.

—És impossible que hi hagi algú viu aquí —va dir la Leia.

—Potser no hi ha ningú —va dir Jadak—; però pot ser que la instal·lació segueixi estant operativa.

Leia mirava d’en Han a Jadak i viceversa.

—De debò preteneu que baixem a veure què és?

—Naturalment que no —va dir Jadak. Després, va mirar a Han i va dir—: O sí?

Han va considerar les opcions.

—No dic que ho pretenguem, però si ho féssim, seria per Amèlia —va dir mentre mirava a la seva esposa—. Crec que l'hi devem; encara que només sigui fer un cop d'ull general. O no?

—Sí! —va dir Allana.

Han es va concentrar en els comandaments.

—Cordeu-vos els cinturons; serà una entrada dura.

En Han es va inclinar cap a la palanca i va accelerar. El Falcó va inclinar el morro i es va submergir en l'atmosfera, entre núvols gelats i terraplens foscos, i va descendir cap a la balisa.

Fortes ràfegues de vent van començar a sacsejar la nau i els llampecs s'obrien pas en el cel en totes direccions. En Han acariciava els comandaments com si estigués animant al Falcó a seguir el seu curs entre el caos. L’YT, com a resposta als estímuls, virà de sobte i va planejar abans de descendir sobre les copes dels arbres, les branques dels quals en ziga-zaga semblaven intentar abraçar-lo. En la distància, els volcans llançaven foc i un fum espès cap a l'aire, ja bastant carregat de sofre, i pentinaven el terra encatifat amb rius de lava bombollejant. La calamarsa i la pluja colpejaven el morro del Falcó i s'evaporava molt abans d'arribar al terra incandescent. Des dels forats dels pujols líquids sortien volant roques de la grandària de cases petites. Seguien acostant-se a la balisa i la nau s'obria pas entre ràfegues de cendra volcànica ara i calius calents després. A l'oest, la lluna principal de Tandun III penjava del cel com un ull guinyant.

—Això és el que jo en dic un vol intrèpid, Capità Solo —va dir Jadak a punt de cridar.

Havia cedit el seient de copilot a la Leia i ell s'havia assegut en el de navegant, llest per prestar l'ajuda necessària. Allana, Poste i C-3PO havien tornat al celler principal.

—No anava a deixar que pensés que la meva reputació eren només xafardejos!

—Ara ho veig tot molt més clar —va dir Jadak sense perdre de vista la pantalla—. Els sensors topogràfics no troben el lloc encobert.

—No hauríem d'haver esborrat aquells vells programes —va dir la Leia.

—No és la primera vegada que entren en un món vong? —va preguntar Jadak a cau d'orella d’en Han.

—No, també vam entrar a Coruscant —va dir Han, assenyalant a la Leia—. Arribàrem amb el Falcó fins al mateix Senat, de fet.

—Per a la nau va deure ser com tornar a casa —va dir Jadak.

Han havia obert la boca per contestar quan el comunicador va emetre uns senyals recognoscibles. Jadak va comprovar les pantalles i va estendre el seu braç entre Han i Leia assenyalant cap a un bosc elevat en la distància.

—El senyal ve d'aquell altiplà.

Han va comprovar la informació en silenci.

—Pot ser que no sigui un altiplà —va dir al final—. Us recordeu del que va dir 3PO sobre unes antigues ruïnes? Crec que això forma part d'elles.

—Com els temples Massassi de Yavin IV —va dir la Leia.

—Yavin —va dir Jadak—. On van destruir l'arma de l'Emperador, no?

—La primera arma, sí —va dir Han, somrient—. També estaves dormit llavors, eh?

—Veig que em vaig perdre tota la diversió.

—Aquesta vegada no.

Han va sobrevolar el monticle i van iniciar un gir ampli, a menys velocitat, perquè el Falcó s'acostés de nou. Sota l'avenc d'espines, l'estructura tenia quatre cares i una part piramidal aixafada al capdamunt, tot sobre una base circular. Al voltant hi havia centenars de monticles petits, tots d'igual grandària i, aparentment, formaven part del complex ruïnós.

En Han va accelerar de nou i va activar els repulsors perquè l’YT planegés directament sobre l'estructura.

—El senyal ve d'aquí dins.

Jadak es va inclinar sobre el finestral.

—Pot ser que aquí sota hi hagi una pista d'aterratge; potser alguna cosa similar a un turboascensor.

Han va utilitzar els motors de posició per maniobrar el Falcó cap a un dels laterals de l'estructura. Després va descendir fins que la nau va estar arran del cim pla.

—Capità Solo, si està pensant a utilitzar el làser quàdruple...

Han el va interrompre amb un esbufec burleta.

—No tinc pensat arrasar-ho tot —va dir mentre les seves mans anaven d'interruptor en interruptor per tota la consola—. Una de les primeres coses que vaig fer quan vaig aconseguir el Falcó va ser instal·lar-li un blàster retràctil en la proa. Ens ha lliurat de molts embolics innecessaris.

En Han va posar en pantalla un reticle amb l'objectiu a aconseguir; va activar l'arma i amb cadascun dels trets deixava al descobert una petita franja d'aquella vella plataforma amagada sota l'impenetrable garbull d'arbres espinosos. Un procediment tediós que va portar més temps de l'esperat; però al final, la BlasTech Ax-108 havia buidat una plataforma una mica més gran que la nau. Han va elevar el Falcó i el va col·locar directament damunt de la base exposada. De sobte, milers d'escarabats marronosos van sortir disparats, atordits.

—I ara què? —va preguntar—. Quines són les paraules màgiques?

Jadak va fer una ganyota de concentració.

—Potser cal posar la nau damunt.

—Per què no intentar-ho?

Amb la mà ferma sobre el comandament del repulsor, Han va començar a descendir la nau metre per metre. En contra del vent carregat de cendra, el Falcó va descendir fins als quinze metres d'altura i, de sobte, la Leia va cridar:

—Para!

Diversos fleixos ompliren la pantalla amb les seves llums.

—Una espècie d'identificador està escanejant la nau —va dir.

—Estarà confirmant que es tracta de l'Emissari Estel·lar—va suggerir Jadak.

—Buf, en aquest cas la portem clara. Des que el tinc jo, hem canviat el transponedor del registre tantes vegades que ni me'n recordo.

La Leia seguia mirant fixament la pantalla.

—L'identificador no està preguntant res al transponedor; està intentant establir una coincidència física entre la nau i la plataforma.

—Una espècie de plantilla —va dir Han—. Podríem intentar posar-nos, però el turboelevador no ens deixarà avançar fins que l'identificador doni l'ordre.

—Llavors, per què fa això? —va preguntar la Leia—. El Falcó i l'Emissari Estel·lar són la mateixa nau.

—La clau és la mateixa —va meditar Han—, però pot ser que el pany hagi canviat.

—És que no són la mateixa nau —va dir Jadak uns segons després—. L'Emissari es va reconstruir amb peces d'un antic YT-1300p.

—I pesa uns dos-cents quilos menys —va dir Han—, però això hauria de ser igual. La sèrie P tenia un perfil gairebé idèntic. Les diferències estan gairebé totes dins: en la cabina i a la zona de càrrega.

—Gairebé idèntic.

—No vaig a començar a desmembrar la nau —va assegurar Han mentre es girava en la cadira per mirar cap a l’escotilla—. 3PO!

—Ja vaig, Capità Solo.

Quan l’androide va arribar a la cabina, Han ja havia activat dos esquemes, un al costat de l'altre; un del Falcó i l'altre d'un YT-1300p.

—Què hi ha de rar en aquestes imatges? —va preguntar Han. Quan l’androide va haver mostrat indicis de confusió, Han va continuar—: La plataforma d'aterratge només respondrà a una YT-1300 de sèrie. Quines són les diferències que presenta el Falcó?

C-3PO va fixar els seus fotoreceptors en els esquemes i va respondre gairebé immediatament.

—Les càpsules de salvament, Capità Solo.

Han, Leia i Jadak van examinar al detall els esquemes.

—És impossible —va dir Han.

—És per la posició de la mateixes, capità. La número u i la número quatre del Falcó Mil·lenari sobrepassen tres coma dos centímetres per cada costat. La diferència és bastant òbvia, Capità Solo.

—Té raó —va dir Jadak.

—No li donis la raó —va murmurar Han. No obstant això, el capità va aconseguir esbossar un somriure quan va mirar a C-3PO de nou i li va dir—: Baixa i activa la descàrrega manual de les càpsules número u i número quatre. Habilita els seus localitzadors per si podem recuperar-les abans d'anar-nos-en.

—Sí, capità.

—Vés amb ell, Poste.

—Quin encarreguets em fan...

—Aquest androide és una meravella —va dir Jadak quan els dos es van haver marxat.

—No ho diguis per aquí, però no sé què faria sense ell.

En Han va maniobrar el Falcó cap enrere fins a situar-se sobre la clariana amb l'esperança que les càpsules no aterressin sobre els arbres espinosos.

Quan es van il·luminar dos dels indicadors de la consola, indicant que havien llançat dues càpsules, Han va moure de nou la nau cap endavant i la va situar sobre el centre de la plataforma.

Sota ells, van cobrar vida múltiples llumetes, configurades per comprovar el perfil de la nau.

—Ens ha reconegut! —va cridar la Leia.

Però Han no va moure la nau.

—Aquestes instal·lacions porten aquí més de seixanta anys, vint dels quals han estat enterrades sota el fullatge dels yuuzhan vong. No sabem en quines condicions està l'elevador —va dir, mirant la Leia—. Vull que desembarqueu tots del Falcó abans de posar-lo sobre la plataforma.

 Següent