Fragments d’Alderaan
Els
Joves Jedi 7
Kevin J. Anderson i Rebecca Moesta
Jacen i Jaina: Quan l'Imperi va morir,
ells van néixer: una nova esperança per a la Nova República. Els joves bessons d’en
Han Solo i la Princesa Leia han donat els seus primers passos com a Cavallers
Jedi, derrotant als malvats seguidors de l'Acadèmia de l'Ombra. Ara, amb els
seus amics Tenel Ka i Lowbacca el wookiee, els futurs herois d'una saga ja
llegendària continuen el seu entrenament.
Fragments
d’Alderaan
Jacen i Jaina parteixen cap al Sistema
Alderaan, determinats a rescatar un fragment del planeta destrossat com a regal
per a la seva mare. Però entre els fantasmes d'un planeta mort, els bessons
trobaran una sorpresa mortal; alguns fantasmes encara viuen. Un enemic de la
família Solo perdut fa molt temps està per tornar...
1
Les boires del matí es van adherir als
enderrocs del Gran Temple, fent els enormes blocs de pedra perillosament
relliscosos a mesura que els equips de reparació es posaven a treballar.
Després de la batalla contra
l'Acadèmia de l'Ombra, la selva de la lluna de Yavin IV jeia ferida i
cicatritzada.
Ara, els nous Cavallers Jedi de Luke
Skywalker treballaven junts per guarir-se... per reconstruir.
Jaina Solo, suosa i adolorida després
d'hores de dur treball, es va pujar al cim d'un bloc de pedra caigut i va
examinar les restes al voltant seu.
Sens dubte, el dany no podia ser tan
dolent com semblava des d'allà.
Els antics temples, havien resistit
els esforços de la selva per derrocar-los des de feia milers d'anys. Dues
dècades abans, el Gran Temple havia servit com una base secreta durant les
lluites inicials de la Rebel·lió contra l'Imperi. Anys més tard, l'oncle de la
Jaina, Luke, havia establert la seva Acadèmia Jedi en la piràmide abandonada,
fent del petit món un objectiu per a les restes de l'Imperi una vegada més.
Antics com eren els temples, els
recents atacs del Segon Imperi i de l'Acadèmia de l'Ombra, havien estat els més
devastadors que els gegantescs monuments mai havien sofert.
Encara que la batalla s'havia cobrat
el seu preu, els supervivents de l'acadèmia del Mestre Skywalker van treballar
dia i nit, no amb desesperació, si no amb esperança.
Havien derrotat al Costat Fosc de la
Força. Ara, tenien temps per reconstruir-se, per fer-se més forts a causa que
el seu enemic havia estat vençut.
A mig camí de les restes de les
escales del temple, els equips de neteja, pujaven bastides fetes d'arbres joves
lligats junts en un disseny que la mateixa Jaina havia ajudat a crear. Els
grups d'estudiants Jedi van netejar els enderrocs de la batalla de la seva
caserna general, a l'espera dels enginyers, arquitectes i obrers de la Nova
República que arribarien de Coruscant.
Movent el cap per mantenir el seu llis
pèl castany fora dels seus ulls, Jaina es va quedar mirant per un moment amb
les mans en els seus malucs. Es va passar un palmell sobre el front per assecar
la suor.
Fora, en les selves circumdants,
altres estudiants Jedi, buscaven fragments de pedra tallada procedents del Gran
Temple, catalogant-los per peces per poder tornar a assemblar-los correctament.
La tasca de reconstrucció semblava
enorme.
Jaina trobava difícil de creure que
tanta destrucció pogués ser causada per una sola persona.
Un comando imperial s'havia esmunyit
fins a la gran sala d'audiències al moment àlgid de la batalla exterior, i en
secret, va plantar els seus potents explosius, volant els nivells superiors del
Gran Temple, matant-se a si mateix en el procés. Els enderrocs van caure sobre
els estudiants Jedi cansats per la batalla, els quals havien pensat que la
devastació del dia havia acabat.
Incloent
a Zekk, va pensar amb una punxada.
La pluja de metralla, havia lesionat
greument al reconvertit amic de la Jaina, Zekk, que en aquest moment, havia
estat amenaçant-la amb la seva espasa de llum. Només després de l'explosió, es
va adonar que Zekk en realitat els havia salvat a ella i als altres,
impedint-los entrar en el temple que ell sabia que estava condemnat a explotar.
Zekk havia rebut atenció mèdica en
l'Estació Buscadora de Gemmes de Lando Calrissian, però havia sofert una
recaiguda en el seu retorn a Yavin IV. Jaina es preguntava si el jove de cabell
fosc, havia estat aclaparat pel pes de la seva pròpia tristesa i culpabilitat
per l'obra que havia fet a les mans de l'Acadèmia de l'Ombra. Ara, es
recuperava en una habitació restaurada en els nivells inferiors de la piràmide.
Però Zekk havia d’expirar moltes coses,
i havia decidit acceptar la culpa de tot el que havia succeït...
Grimpats en les bastides, Jaina va
poder veure al seu amic wookiee Lowbacca i la Tenel Ka, la noia guerrera d'un
sol braç de Dathomir, prestant-li assistència per apuntalar una secció alta i
inestable de la paret.
Prop d'ells, en precari equilibri
sobre un tauló de fusta, treballava Raynar Thul. El fill d'un antic noble d’Alderaan.
El noi, tradicionalment vestit amb virolats i colorits vestits, portava les
seves robes brutes i plenes de pols. Semblava que el seu recent calvari, havia
iniciat un canvi per a millor en ell. Havia estat humiliat per complet en la
lluita contra l'Acadèmia de l'Ombra, llançat al llot del riu i rebutjat com un
enemic incompetent.
Des de llavors, Raynar, semblava més
submís, i estava fent el seu major esforç per posar l'espatlla, com si s'hagués
adonat que tal vegada no era tan important i talentós com s'havia considerat a
si mateix.
En la neteja del temple, una imponent
bèstia reptiliana de càrrega, es movia nerviosament.
El ronto, havia estat donat per un
comerciant de Tatooine per ajudar a l'Acadèmia Jedi en els seus esforços de
reconstrucció. L'enorme criatura era capritxosa i difícil de manejar algunes
vegades, però la seva força bruta resultava útil. Jaina va observar l'estirada
del ronto de les cordes per moure un enorme bloc de pedra cap al seu lloc sota
els principals suports de la bastida.
Va escoltar els crits i les crides
d'altres estudiants Jedi que es barrejaven mentre anaven i venien. Les seves
veus eren clares en l'aire bromós. La selva en si, semblava mirar en atònit
silenci com l'Acadèmia Jedi sanava les seves ferides i es preparava per tornar
millor que mai.
A mesura que la boira del matí
desapareixia i el sol pintava el terra de la selva, Jaina es va girar per veure
a Luke Skywalker, vestit amb la seva túnica Jedi, sol i immòbil en un dels
blocs més alts. El sol brillava directament sobre els seus ulls blau clar, però
no es va immutar. El Mestre Jedi observava la complexa activitat amb atenció
mentre els seus alumnes es reunien per reconstruir.
L'Acadèmia Jedi seria forta una altra
vegada, el seu futur s'obria davant seu. Jaina sabia que ara, després de la
derrota del seu major enemic, la Nova República podia per fi entrar en una era
de pau i prosperitat.
La bastida cruixia sota els peus
descalços de la Tenel Ka, i ella, va ajustar el seu equilibri, sentint una
ondulació en els seus músculs. L'exercici físic, sempre se sentia bé,
desafiador, refrescant. Des de feia dies, no adoptava una posició de combat,
però una acurada postura d'acròbata, li va permetre caminar al llarg de
l'estreta plataforma fins als blocs de pedres ultra perifèrics de la paret.
Mentre que algunes de les pedres més
grans en la part inferior de la paret reconstruïda semblaven menys estables,
ella sabia que les seves pròpies capes reconstruïdes eren sòlides.
Havia après a prestar molta atenció
als detalls, almenys des que les seves pròpies accions es van tornar contra
ella. La seva descurada i precipitada construcció de la seva primera espasa de
llum, va provocar que explotés durant una sessió de pràctiques, i havia perdut
el braç. Ara sabia que l'error podria haver-li costat la vida.
Des de ben amunt, Lowbacca, grunyí i
es va inclinar per elevar un palet de pedra adhesiva que fixaria els materials
de construcció.
Movent-se amb fàcil gràcia, el
llargarut i pelut wookiee, va baixar d'un sortint de roca tallada fins a la
bastida. Va separar els llavis i va mostrar les dents a la Tenel Ka en un ampli
somriure.
—Amo Lowbacca, crec que està
presumint. —Va dir TM2, el miniaturitzat droide traductor que Lowie portava
unit a la seva corretja de fibra. El wookiee esbufegà amb diversió i es va
penjar de les bastides, vessant l'espès adhesiu en una esquerda entre dos grans
blocs de més a baix en la paret.
Encara penjant, Lowie es va tornar per
trobar-se cara a cara amb l'imponent ronto.
La gegantesca bèstia va parpellejar i
va deixar anar un buf de sorpresa, allunyant-se després amb pas lent i deixant
a Lowie amb el seu negre nas arrufat de disgust davant el seu mal alè.
—Oh, el meu...! —Es va lamentar TM2—,
si no hagués apagat els meus sensors olfactoris... segurament haguessin
corregut el risc de sobrecàrrega amb aquesta terrible pudor!
La Tenel Ka va oferir a Lowie el seu
braç per ajudar-lo a pujar. Prop de la base de la paret, Raynar es va situar sobre
la bastida amb les seves acolorides i brutes robes. El jove treballava prop
d'ells, però així i tot de forma independent, encara sense estar preparat per
convertir-se de ple dret en un membre de l'equip. Va estirar les seves mans i
va tancar els ulls, concentrant-se per utilitzar la Força per empènyer els
blocs inferiors a una posició més estable.
Tenel Ka es va alegrar de veure a
Raynar treballant per millorar. En la seva experiència observant-los, Raynar en
general, mostrava més interès a la importància de ser un Jedi que a
l'adquisició demostrable de les seves pròpies habilitats.
En general, la Tenel Ka per si
mateixa, optava per no utilitzar la Força si podia trobar alguna altra manera
de resoldre els seus problemes... encara que després de la pèrdua del seu braç
esquerre, es va adonar que aquelles habilitats formaven part dels recursos de
la persona, no només les seves capacitats físiques o mentals.
A baix, els controladors del ronto,
van escridassar a la criatura que va girar d'un costat a un altre, movent-se
sota la seva pesada càrrega. Confós per les ordres oposades, va girar el cap,
tractant de moure's cap a les dues direccions, incapaç de decidir quin camí
prendre.
La Tenel Ka es va congelar, sentint el
perill un segon abans que ocorregués.
Retorçat per l'angoixa, el ronto va
moure la seva cua amb agitació. La bèstia reptiliana, va girar a mig camí i matusserament,
va ensopegar amb els suports de la bastida que recorria una de les parets del
temple. Diversos aprenents de Jedi van cridar i es van apressar a amagar-se.
Una càrrega de blocs de pedra va caure
des de dalt quan una de les lianes que sostenien un palet de fusta es va
trencar.
Els blocs es van desplomar, copejant
els suports i arrencant una petita pedra angular en la part inestable de la
paret. Com a resultat, tota l'estructura va començar a esfondrar-se.
Raynar es va bloquejar, just en el mig
de l'imminent devessall.
—Lowbacca! —va cridar la Tenel Ka, i
el wookiee va veure al nen en perill alhora. Ella va saltar cap a l'espai
obert, donant un salt mortal alhora que la paret es va estremir i va començar a
esquerdar-se.
La Tenel Ka va aterrar en un puntal de
suport just al costat d’en Raynar. El noi es va donar la volta, sentint el
perill imminent, però sense saber què fer. Per sobre d'ella, Tenel Ka va veure
a Lowbacca agafar una de les lianes d'una de les bastides. Es va despenjar
cridant un desafiament de batalla primigeni.
Amb un sol braç, la Tenel Ka no podia
aferrar a Raynar i esquivar les roques que queien. Pensant ràpidament, va fer
el millor que se li va ocórrer: va agafar a Raynar per darrere just quan Lowie,
arribava a tota velocitat cap a ells. Encara aferrat a la liana, el wookiee es
va precipitar contra el jove de brillant túnica, el va aixecar i se’l va emportar
lluny d'allà.
Mentre Lowbacca es llançava a un
costat, les roques es van estavellar, van rodar i van caure. La Tenel Ka, es va
llançar fora del seu camí, saltant al següent nivell i després, tornant al terra.
Llavors, va saltar amb totes les seves forces, només un pas per davant dels
blocs de pedra triturats. Encara que normalment era ombrívola i seriosa, va
deixar escapar un crit de goig que es va elevar per sobre del soroll de la
paret col·lapsada. Va escoltar a Lowbacca llançar també un rugit de triomf,
després d'aterrar de manera segura amb l'altre aprenent de Jedi.
Sorprès pel fort so del devessall que
havia provocat accidentalment, l'enorme ronto es va encabritar i va bramar,
alliberant-se de les seves últimes lligadures. Es va moure pesadament,
precipitant-se per la selva mentre els seus controladors escapaven per evitar
ser calcigats.
Tremolant i panteixant per l'esforç, i
amb el cor palpitant en les seves oïdes, la Tenel Ka va veure amb alleujament
que les últimes pedres tritllejaven. Lowie es va quedar prop de Raynar,
arraulit sobre la terra, tractant de recuperar la seva calma. El jove es va
aixecar, va sacsejar les seves robes, i va aconseguir esbossar un tremolós
somriure a mesura que altres Jedi s'acostaven corrent per assegurar-se que
ningú havia resultat ferit.
En veure el treball de dos dies
esfondrat al seu voltant, la Tenel Ka va bellugar el cap. Era un espectacle descoratjador,
però només un revés, no un desastre.
Mentre que els altres Jedi es van
apressar a arreglar l'embolic en el temple, Jacen Solo es va llançar a la selva
a l’encalç del pobre ronto espantat. Sabia que ningú més ho faria i ell era la
millor persona per al treball. Jacen tenia una habilitat especial per detectar
animals i comunicar-se amb ells.
La maldestra bèstia era naturalment
nerviosa, per la qual cosa no resultava sorprenent que el fort baluern de la
paret de pedra col·lapsada li hagués espantat. El ronto, havia estat tret d'un
món desèrtic i sec i portat a una selva terriblement densa, per treballar en un
lloc amb olors estranyes, sons estranys i depredadors estranys.
—Vine aquí, ronto. —Va mirar de convèncer
Jacen. A pesar que no sabia el nom de la criatura, sabia que la majoria dels
animals podrien reconèixer una amable i comprensiva veu—. Vine aquí noi, tot
està bé.
La bèstia reptiliana havia llaurat una
àmplia franja a través de la mala herba, colpejant les branques a un costat,
aixafant la mala herba i arrencant les lianes. Jacen va passar per sobre del
tronc d'un arbre trencat i es va obrir pas entre arbustos convertits en puré,
deixant a un costat les profundes petjades del terra humit aixafat. El rastre
del ronto, certament no era difícil de seguir.
Es va arrossegar cap endavant, i va
enviar pensaments tranquil·litzadors, encara que dubtava que l'angoixat ronto
davant d'ell pogués sentir-los encara. Jacen sabia que la criatura tenia una
bona disposició i sincerament volia ajudar, encara que no semblava comprendre
les instruccions dels seus controladors la majoria de les vegades.
Després de gairebé una hora, Jacen va
veure a l'enorme bèstia i es va acostar a ell silenciosament. Havia ensopegat
en un matoll i ara estava tremolant i esgotat, inclinat pesadament.
Files de dents com espigues, brillaven
mentre el ronto obria i tancava la boca. Rius de bava, eren abocats sobre
l'exuberant mala herba.
La pell corretjosa de la criatura
ondava a mesura que s'estremia per la por.
—Està bé, noi. —Va dir Jacen
acostant-se.
El ronto va moure el seu enorme cap
amb cresta i els seus gegantescs ulls van girar...
Jacen es va acostar a poc a poc i amb
confiança, enviant pensaments de calma. La criatura podria arrencar-li el cap
amb un espetec de les seves mandíbules, però Jacen sabia que el ronto no faria
això. Sabia que no volia fer-li mal.
La bèstia s'havia espantat per
accident, i Jacen va percebre el feble temor que seria castigat per la seva
malaptesa. No obstant això, Jacen va murmurar, alleujant-li.
—Ei, vols sentir un acudit? Um... per
què el ronto corre a la selva? —Va donar un altre pas—. Uh, no sé —no havia
pensat com seguir—. Tens alguna idea?
El ronto li va mirar amb cautela i
després, sentint que Jacen era un amic després de tot, de sobte, va tornar a
alegrar-se novament, amb ganes de complaure. Es va ajupir i va deixar anar un
buf.
—Està bé, —va dir Jacen una altra
vegada—. Encara volem la teva ajuda. No ho has fet malament. Va ser només un
accident. Fas un gran treball.
Podia sentir la felicitat del ronto
alhora que li donava un petit nugget com agraïment.
—Ets molt fort.
Finalment va arribar al seu costat,
Jacen va acariciar un aspre i coriaci costat. El ronto es va inclinar per olorar-lo.
Jacen va acariciar la cresta del cap de la bèstia.
—Vols ajudar-nos? —Va dir—, vols
treballar? Realment ens agradaria. És un treball molt important.
Jacen va sentir comprensió emanant de
la ment de la criatura com uns focs artificials, gairebé aclaparant-li per
l'exuberància.
Treball,
treball, treball, treball!
El ronto volia ser útil, mostrar la
seva força i la seva voluntat d'ajudar. Li agradava transportar objectes per
als seus amos. Però havia estat confós per les complicades tasques i massa
estranys donant-li massa instruccions alhora.
—Està bé —va dir Jacen—, et donarem un
bon treball per fer, i anem a estar molt contents de comptar amb la teva ajuda.
El ronto va eixamplar la cresta del
seu cap, i Jacen va decidir que podia portar de tornada a la criatura al Gran
Temple, però era una llarga caminada. En silenci, demanant el seu permís, es va
pujar a lloms de la bèstia. Per què no viatjar amb estil?
El ronto semblava completament
encantat de ser posat en servei per a aquesta tasca i va trotar amb orgull a
través de la selva cap al Gran Temple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada