La prova (i Ep)

Anterior

Epíleg

Amb solament un twi’lek sobre l'escenari, cantant temes lleugers de raboa per a un grapat d'espectadors, el Ronto Roig semblava gairebé endormiscat en comparació de l'última vegada que la Leia l'havia visitat. Un bothan de rostre pelut estava assegut tot sol en el racó del fons, expulsant fum de hookah per un conducte de ventilació i filtrat de la paret. Un grup de mecànics prenien copes després del canvi de torn de mitja tarda. Fins i tot el cambrer semblava relaxat, recolzat en el dispensador replet de tubs amb els quatre braços creuats enfront del pit.

En aquell moment, a la Leia no se li ocorria cap lloc millor. Estava amb Han, asseguts en el mateix reservat en el qual havien conegut a Omad Kaeg, feia gairebé tres mesos. Omad també estava allà, arremolinat al voltant de la taula al costat de Tahiri, Ohali, Ben, Luke i, el millor de tot, Jaina i Jag. Tots bromejaven i reien, aliens a les mirades curioses de la resta de clientela de la cantina. I Lando tornava de la barra, amb la segona ampolla de Reserva corelliana en una mà.

—Bé, esteu segurs que Mirta Gev va escapar? —li estava preguntant Han a ningú en particular—. No havia de caminar molt ràpid. Li vaig fer una bona destrossa en la cama.

—Què puc dir? —va contestar Tahiri, asseguda entre Jaina i Omad—. Ben i jo vam registrar cada centímetre de Base Prime quan col·locàvem les càrregues de demolició i Gev no estava allà.

—Aposto que va escapar amb Vestara —va dir Ben, assegut al costat del seu pare—. Les vaig veure a les dues escapolint-se cap a la residència dels Qreph quan obríem una bretxa en la paret. Després, ni rastre d'elles.

—Genial —va remugar Han—. Una mandaloriana associada amb una Sith. Ara les dues entren dins de la categoria de candidates a ser abatudes en l'acte.

—Potser —va dir la Leia. Li havia posat una mà sobre el genoll a Han i l’hi va estrènyer per asserenar els seus nervis—. Però ja no és problema nostre. Recordes?

Els núvols de tempesta van escampar de la cara d’en Han i va esbossar el més adorable dels seus somriures torts.

—Per descomptat que ho recordo. És el millor pla de la meva vida: tu, jo i el Falcó, amb tot el temps del buit i milers de meravelles galàctiques per veure. Com vaig a oblidar-ho?

—De debò ho aneu a fer? —va preguntar Lando, obrint el Reserva i començant a servir una altra ronda—. Han i Leia Solo, retirats?

La Leia va sentir que Han tornava a tibar-se, lleugerament, i va tornar a estrènyer-li el genoll. Fins al moment, havia fingit de manera bastant convincent que les sessions de tortura de Base Prime no havien estat «per a tant», però ella sabia que estava adolorit, per dins i per fora, i que necessitava temps per recuperar-se.

De fet, ella també. Si el viatge a l'interior del monòlit li havia ensenyat alguna cosa era com era Han d’increïble. Durant més de quatre dècades havia seguit el seu ritme i el de la resta de Jedi sense la Força, però no podia seguir fent-ho eternament. Ningú podia. Abans o després, començaria a baixar el ritme. I abans que allò passés, els Solo mereixien una mica de temps a soles, com la gent normal. Va deixar la pregunta de Lando surant en l'aire un moment, fins que tots els ulls de la taula van començar a tornar-se cap a ella.

—Bé, retirats potser sigui una mica exagerat, però anem a prendre'ns unes vacances, no ho dubteu.

—Mentre us mantingueu en contacte —va dir Jagged Fel—. Més sovint que aquesta vegada. Jaina estava boja de preocupació després que no contactéssiu en tant temps.

—No exageris —Jaina li va donar un copet en l'espatlla—. No va ser tant.

Jag va somriure.

—No, des que vam decidir venir a investigar-ho. Abans...

—Bé, m'alegro molt que vinguéssiu —els va dir Omad a tots dos—. Serà genial comptar amb la vostra ajuda per instal·lar les noves balises de seguretat al voltant de la Bombolla. No puc dir que sigui la meva especialitat, precisament.

—Serà un plaer, Omad —li va assegurar Jaina—. I ho farem tant pel bé dels Jedi com el de la Falla. A més, després de l'ajuda que els has prestat a Luke i els meus pares, és el mínim que podem fer per tu.

—No és res —va dir Omad, agitant la mà per restar-li importància—. A més, els devia el favor per haver-me lliurat de l’Scarn i els seus nargons.

Lando va acabar de servir, va recollir la seva copa i es va girar cap a Luke.

—I tu, Gran Mestre? Segueixes volent que siguin Ben i Tahiri els qui portin a Dena davant el Consell Jedi?

Luke va assentir.

—Sempre que la cooperativa de miners i tu seguiu estant d'acord. D'alguna manera ha de pagar pels seus crims, encara que costi decidir com. El Consell tindrà la saviesa necessària per donar amb la millor manera.

—Entretant, la Mestra Cilghal tindrà l'oportunitat d'estudiar un biot viu de prop —va afegir Tahiri—. Diria que no podem suposar que tots els biot espies dels Qreph vagin a morir. Alguns poden haver trobat la manera de fabricar els seus propis enzims. La vida sempre troba alguna sortida.

—Estic d'acord —va dir Ohali—. Pot fins i tot que alguns dels biots no necessitin enzims. Els Qreph no van parar d'experimentar.

—Teniu raó —va assentir Luke—. No oblideu esmentar-ho tot en el vostre informe per al Consell.

—No ho farem —va dir Ohali.

Lando va començar a aixecar la seva copa per proposar un brindis, però Ben va alçar una mà per detenir-ho.

—Espera. Segueixes esquivant la pregunta, pare. Si no tornes amb nosaltres, on vas?

L'expressió d’en Luke seguia sent de paciència.

—Creia que ja ho havia explicat.

Ben va posar els ulls en blanc.

—Un retir, pare? De debò? —va sacsejar el cap—. No m'ho empasso. Si creus que pots anar a la recerca de Vestara Khai sense mi...

—No —li va tallar Luke—. Només necessito passar una temporada fora.

Ben va arrufar el gest, encara dubitatiu.

—I els Jedi? Com se les arreglarà l'Orde sense el seu Gran Mestre?

La Leia va veure que la mirada de Luke anava de Ben a Tahiri i Jaina, després a Ohali i a ella mateixa, de la generació més jove de Jedi a la més vella, i va sentir la calma que desprenia cap a la Força. Luke havia fet bé el seu treball. L'Orde Jedi era forta i vigorosa. Havia arribat el moment de fer-se un costat, de deixar créixer a la seva creació perquè fos més gran que ell.

Després d'un moment, va tornar a mirar al seu fill.

—Ben, porto mesos fora. Has llegit els mateixos informes del Consell que jo. Has vist alguna cosa que suggereixi que l'Orde Jedi no pot arreglar-se-les una temporada sense mi?

Ben va arrufar el front.

—Bé, no. Però segueixo sense entendre-ho. No vas a posar-te en pla Yoda amb mi, veritat?

Luke es rigué entre dents.

—Posar-me en pla Yoda? Tan dolent seria?

Ben ho va pensar i es va encongir d'espatlles.

—Només si esperes que et visiti en un aiguamoll. D'altra banda, crec que podré suportar-ho.

Luke va somriure i va agafar al seu fill per l'espatlla.

—En aquest cas, no dubtaré a evitar els aiguamolls. Bé, i si deixem que Lando faci aquest brindis?

Ben va somriure i va recollir la seva copa.

—Clar —es va tornar cap a Lando—. Perdona per fer-te esperar.

Lando li va retornar el somriure.

—Tranquil, Ben. Res pot arruïnar la meva relació amb el Reserva corellià.

Va començar a aixecar la seva copa una altra vegada i Ohali va preguntar:

—I vostè, Lando? Vostè també es retira?

Lando va obrir molt els ulls, amb fingit horror.

—Jo? En aquesta vida no. Penso tornar a casa per veure a Tendra i Chance, però tornaré per reconstruir Refineria Sarnus.

Va tornar a aixecar la copa i va mirar al voltant de la taula.

—Puc?

La Leia va assentir i va alçar la seva copa, com tots els altres.

—Gràcies —va allargar la copa al centre de la taula—. Pels bons amics.

Es va produir un instant de silenci i Jaina va arrufar les celles.

—Res més? —va preguntar—. Tant preàmbul, i aquest és el gran brindis?

Lando es va portar una mà al pit, fingint que li havien apunyalat.

—M'ha semblat simple i eloqüent —li picà l’ullet—. Què em dius d'aquest? Pels bons amics, els bons temps i els viatges esdevenidors.

Tots van estendre els seus braços i van fer xocar les seves copes.

—Pels viatges esdevenidors —va repetir Luke—. I que la Força ens acompanyi a tots.

FI