La Fortalesa de Vader (II)

Anterior

2

—Uau! No sembla molt acollidor, veritat?

Observant el petit i fosc planeta Vjun, Anakin va haver d'estar d'acord amb el comentari de l’Uldir.

—Tal vegada aquesta fos la idea —va dir Tahiri—. Em dóna una mica d'esgarrifances només de mirar-lo.

Anakin va assentir distret. Es preguntava si tot el planeta era realment tan esborronador com semblava, o si simplement se sentien incòmodes perquè sabien que el propi Darth Vader havia construït una fortalesa allà.

Uldir va negar amb el cap.

—Em resulta estrany. Creia que Darth Vader va ser un Jedi realment poderós i un Senyor Fosc dels Sith. Per què va voler venir a un planeta tan petit?

—La grandària no importa —li va recordar Ikrit.

—Bé, per ser un planeta petit, sembla que hi ha tempestes de bastant bona grandària allà baix —va dir Tionne—. Verifiqueu les vostres subjeccions, tots. Anem a aterrar. Llest, R2?

R2-D2 va emetre una xiuletada per afirmar. Tionne va llançar el Cercador de Saviesa cap a l'atmosfera.

—Estàs segura que saps on està aquesta fortalesa? —va preguntar Uldir.

Forts vents van començar a sacsejar al Cercador de Saviesa a mesura que descendia, i la Tionne es va prendre un moment per estabilitzar la nau abans de contestar.

—El Mestre Skywalker em va donar les coordenades del que va dir que era l'àrea d'aterratge més segura prop del Castell Bast.

El Cercador de Saviesa es va estremir i va sacsejar, però Tionne va mantenir el curs estable. Anakin va sentir que se li regirava l'estómac. Els aterratges amb la nau del seu pare, el Falcó Mil·lenari, solien ser molt més suaus que això. Va fer un cop d'ull als seus companys. La cara d’Uldir s'havia tornat tan pàl·lida com el pelatge d’Ikrit, i gotes de suor destacaven sobre el seu llavi superior. Els ulls de la Tahiri estaven tancats, i les seves mans aferraven els braços del seient amb força.

—Crec que vaig a vomitar —va dir Tahiri amb un fil de veu.

La veu de la Tionne va ser ombrívola.

—Aguanteu, tots, es posarà encara pitjor abans d'aterrar.

Encara que era de dia, el cel es va enfosquir al seu voltant quan la nau es capbussà entre un grup de núvols de tempesta. La nau va tornar a sotraguejar, i un raig espetegà prop del finestral frontal.

—Aquesta és una gran oportunitat per practicar els vostres exercicis de relaxació Jedi, els meus joves amics —va assenyalar Ikrit. El petit Mestre Jedi sonava completament calmat.

Anakin va agrair el recordatori, ja que els forts vents continuaven sacsejant la nau. Va començar a sentir-se millor gairebé a l'instant.

—Estàs bé? —va preguntar a la Tahiri.

Ella va assentir.

—Millor.

Anakin estava content de veure que Uldir semblava haver-se relaxat també. La seva cara ja no estava mortalment pàl·lida, encara que només grunyí quan Anakin li va preguntar com se sentia.

—Ja no queda molt —va dir Tionne.

El Cercador de Saviesa va oscil·lar cap als costats, i ella el va estabilitzar.

—Només queden uns cinquanta quilòmetres més fins a l'àrea d'aterratge.

—Desitjo ajudar, si no t'importa —va dir Ikrit—. No puc controlar el clima, però si em mostres el camí, puc usar la Força per estabilitzar la teva nau.

—Gràcies, Mestre Ikrit. Apreciaria la teva ajuda —va dir Tionne amb veu alleujada.

En un moment ella li va mostrar les coordenades del Castell Bast i la seva trajectòria de vol. Llavors Ikrit va tancar els seus ulls blau-verdosos i va estirar una pota cap al finestral frontal en la direcció de vol. A l'instant, el tremolor que sacsejava al Cercador de Saviesa va minorar. Anakin encara podia sentir vibració quan els vents colpejaven la nau o llampecs queien a prop, però el petit Mestre Jedi va mantenir la nau ferma mentre Tionne pilotava el Cercador de Saviesa en un suau descens cap a l'àrea d'aterratge.

Quan la nau va doblegar les seves ales rogenques i va aterrar amb un suau cop, Anakin, Tahiri, Tionne i Uldir van esclatar en víctors i aplaudiments.

—Val, ho admeto —va dir Uldir—. Estic impressionat.

R2 va refilar i bipejar entusiàsticament.

—Bon treball, tots —va dir Tionne—. I un agraïment especial als meus dos copilots.

—Bé, sortim i fem un cop d'ull a la fortalesa de Darth Vader —va dir Tahiri.

Anakin sobtadament va tenir de nou una sensació estranya en la boca de l'estómac. Mentre va estar fora de perill a Yavin IV, va tenir molta curiositat per veure la fortalesa que el seu avi va construir. Però ara que estava allà, no estava tan segur...

L'àrea on havien aterrat era rocosa i estava nua a excepció d'uns pocs raquítics arbres, les branques dels quals sense fulles s'estiraven cap al cel ennuvolat.

Anakin va realitzar un gir complet lentament per observar els voltants. Ombrívoles agulles rocoses s'alçaven centenars de metres per desaparèixer entre la boira i els núvols baixos. Però no van veure senyals de cap edifici.

—On està el castell? —va dir Anakin per fi.

Tionne va sospirar.

—Segons el Mestre Skywalker, està allà a dalt —va assenyalar cap a una de les crestes rocoses.

Tahiri, Anakin i Uldir van intercanviar mirades de sorpresa. Un llampec distant va relluir en el paisatge ombrívol.

—No us preocupeu —va dir Tionne—, l'agent d'informació em va dir com arribar al cim.

—Llavors, per què no volem fins allà? —va preguntar Uldir.

—El Mestre Skywalker em va advertir que el vent i les tempestes podrien dificultar-me pilotar el Cercador de Saviesa de forma segura fins a la plataforma d'aterratge enfront del Castell Bast. Fins i tot algunes naus modernes tenen problemes per realitzar aquest aterratge.

—Et va explicar l'oncle Luke alguna cosa sobre la fortalesa mateixa? —va preguntar Anakin—. No sé molt d'ella.

—Bé, vaig esbrinar tot el que vaig poder abans de sortir. Aparentment Vader va construir el Castell Bast com un dels seus bastions privats; era un home poderós. Després que ell i l'Emperador Palpatine morissin, alguns dels seguidors de l'Emperador van portar una còpia del cos de Palpatine aquí... un clon. Aquest segon Emperador va ser derrotat també. Des de llavors, la fortalesa ha estat abandonada, almenys pel que sabem.

Una pluja freda va començar a caure sobre els companys reunits. I aviat el vent va tornar a aixecar-se, refredant-los a tots.

—Encara no ho entenc —va dir Uldir a Anakin—. Per què el teu avi va decidir construir en un lloc tan desolat?

Les dents de l’Anakin estaven començant a petar.

—Suposo que no volia molts visitants.

Malgrat la pluja gelada i els seus peus descalços, Tahiri s'havia pujat al cim d'una roca per tenir una millor visió del que l'envoltava. Els seus peus estaven blaus pel fred i Anakin es va preguntar si realment estava més còmoda sense botes posades.

—Uhm, sembla que així i tot la fortalesa encara rep almenys alguns visitants —va dir Tahiri.

—Què vols dir? —va preguntar Anakin, grimpant fins al seu costat.

Ella va assenyalar cap a un punt a cent metres de distància, on una vella llançadora de càrrega estava mig amagada a l'ombra d'un aflorament rocós. Llampecs centellejaren, il·luminant l'àrea al voltant de la petita nau per un moment.

—Sembla abandonada —va dir Anakin.

Tahiri va assentir.

—Em pregunto si ha estat aquí molt temps.

La freda pluja es va detenir tan sobtadament com havia començat, però el vent encara udolava al seu voltant.

—Crec que serà millor que pugem al Castell Bast tan aviat com millori el temps —va dir Tionne—. Espero no arribar massa tard per trobar el que busquem.

—Mireu —Tahiri va panteixar, i va assenyalar cap amunt.

El vent que els havia fet estremir-se també havia trencat els núvols i els havia obert. Alçant-se sobre ells, en un ombrívol i pedregós cim, s'assentava el Castell Bast. La fortalesa era voltat i fortament blindat, amb una escarpada torre al centre. Fosc i inquietant, semblava una mortal nau de batalla surant en l'aire just per sobre d'un cim de roca punxeguda que apunyalava els cels. Un llampec va relluir al seu voltant com un foc de blàster. El tro va retrunyir.

—És difícil imaginar —va dir Tahiri—, que algú alguna vegada digués llar a aquest lloc.

***

Va ser un dia fosc i tempestuós.

Tahiri es va estremir mentre mirava pel finestral del Cercador de Saviesa a la pluja i els forts vents que escombraven el desolat paisatge de Vjun. Va tirar d'un floc del seu cabell ros humit. Ara que tots s'havien canviat la roba mullada i menjat alguna cosa calenta, Tahiri estava preparada per enfrontar-se a la pujada fins a la fortalesa.

Però el clima, en tot cas, havia empitjorat. Estava plovent una altra vegada, molt més fort ara, i els seus peus es negaven a escalfar-se.

—Creieu que amainarà? —va preguntar Anakin.

—Pel que em va dir el Mestre Skywalker, el clima en aquest planeta mai és molt agradable —va dir Tionne.

—Suposo que va ser bona idea portar camises tèrmiques per usar sota els micos —va dir Anakin—. I també el nostre equip per a la pluja.

—Quant temps anem a esperar? —va preguntar Uldir amb impaciència—. No sabem quant durarà aquesta pluja. Podrien ser dies.

Tionne va sospirar.

—És cert. Reunim tot el necessari i preparem l'equip per a pluja. Esperarem una altra hora. Si no ha amainat per llavors, començarem de totes maneres.

Tahiri va baixar la mirada cap als seus peus descalços. Seguien freds, i quan va moure els dits dels peus amb prou feines va poder sentir-los. Però detestava les sabates, i la seva veu va sonar abatuda quan li va dir a Tionne:

—Odio admetre-ho, però crec que hauré de posar-me aquestes botes suaus que vas fer per a mi. Espero que només les necessiti per a la pujada. Per descomptat, una vegada que arribem al castell me les podré treure.

La cara de la professora Jedi va ser solemne quan va assentir cap a Tahiri i va dir:

—Per descomptat.

***

Tal com estaven les coses, la pluja queia des del rostre de la Tahiri... el seu nas estava començant a degotar, i les ratxes de vent gelat agullonaven els seus ulls i li entumien les galtes i orelles.

—L'agent d'informació de Borgo Prime va dir que hi havia una escala en la part posterior de la roca —va dir Tionne—. Ah, aquí està.

Ara que s'estaven acostant, Anakin va mirar cap amunt.

—Això ens portarà a la pista d'aterratge? —va preguntar.

Tionne va inspeccionar l'escala tallada en un costat del pinacle rocós.

—No exactament. Això ens porta a la part posterior del Castell Bast. L'última vegada que el Mestre Skywalker va estar aquí, hi havia làsers automàtics disparant sobre qualsevol cosa que es mogués enfront de la fortalesa. Ell coneixia aquesta escala posterior i va suggerir que podria ser més segura.

—Probablement només volia que fóssim el més acurats possible —va dir Anakin—. L'escala sembla bastant empinada, R2 —va agregar—. Podràs pujar?

R2-D2 va refilar insegur.

—Si no pot, usaré la Força per ajudar-ho en les parts més dures —va dir Ikrit.

Tahiri va llambregar l'escala amb recel. Va albirar diversos graons trencats amb vores irregulars.

—M'alegro de portar les meves botes després de tot —va murmurar.

—I tu, Uldir? —va preguntar Tionne—. Estàs llest per a la pujada?

L'adolescent es va encongir d'espatlles i va somriure.

—Ei, aquest tipus de coses és pel que volia ser Cavaller Jedi. Vaig venir per l'aventura... i estic llest per a qualsevol cosa.

Anakin no es va sorprendre quan va començar a ploure novament només uns minuts després de començar l'ascens. La roba protectora els mantenia majorment secs. El que li sorprenia era el fred. L'aigua de la pluja estava gelada.

L'escala que conduïa a la fortalesa formava una espiral que començava en l'exterior, formava un túnel en la roca, i després tornava a sortir a l'exterior a mesura que ascendia. Dins i fora, dins i fora.

La freda pluja feia que els graons de pedra rellisquessin, per la qual cosa Anakin s'alegrava cada vegada que l'escala s'endinsava en els túnels rocosos. A pesar que es van detenir diverses vegades per descansar aïllats del vent i la pluja, Anakin es trobava cada vegada més cansat.

—Quant... quant més... creus... que falta? —va preguntar Tahiri, desplomant-se al costat de l’Anakin durant un dels seus descansos. Malgrat la seva caputxa per protegir-se de la pluja tenia flocs de cabell mullat enganxats al front i les galtes.

Anakin no tenia ni idea de quant lluny havien arribat, i en estar sense alè ni tan sols va intentar donar una resposta. Merament va negar amb el cap.

—Crec que estem a mig camí —va dir Tionne. Un saludable rubor rosat realçava els alts pòmuls de la instructora. En absolut semblava faltar-li l'alè.

Uldir es va desplaçar cap a l'obertura més propera en l'escala, va treure el cap i va mirar cap al cim de l'agulla rocosa.

—Té raó —va dir—. Encara tenim un llarg camí per recórrer.

Tahiri va gemegar.

—Aquesta escala m'està donant mal de cap.

Anakin va tancar els ulls i es va intentar convèncer a si mateix que se sentia molt millor després del breu descans.

—Entre el meu poble al planeta Kushibah —va dir Ikrit—, tenim una dita: El camí a l'èxit rarament és curt.

Uldir va tornar a ficar el cap dins del túnel i es va ajupir al costat de l’Anakin i la Tahiri.

—Sí? Aposto al fet que el teu poble sempre escull el camí llarg en lloc de prendre dreceres quan n'hi ha.

L'adolescent es va passar una mà per la galta i la va retirar amb un dit ple d'aiguaneu. Va somriure.

—Ja deia jo que la pluja se sentia terriblement freda —va tendir el dit per mostrar-li-ho a Anakin—. Aiguaneu. La pluja s'ha convertit en aiguaneu.

Aquesta vegada va ser el torn d’Anakin de gemegar. Ja estava cansat d'estar gelat i humit.

Les celles platejades de la Tionne es van unir en un gest arrufat.

—Això significa que tots haurem d’anar amb més compte en els graons relliscosos de fora —va dir—. Especialment R2.

Anakin es va posar dempeus i va estendre una mà per ajudar la Tahiri a aixecar-se també.

—Al més aviat possible que arribem al castell, abans podrem escalfar-nos i assecar-nos —va dir—. Ikrit i jo seguirem a R2 per assegurar-nos que no es rellisqui.

R2-D2 va xiular amb no massa entusiasme i tots van partir de nou.

***

Era tard quan els companys finalment es van detenir en una àmplia cornisa en l'entrada posterior del Castell Bast, el qual semblava bastant desgastat pel temps.

Anakin tenia ferides en un genoll i el mentó per haver relliscat i caigut pesadament a l'escala. Almenys dues vegades, R2 s'havia trontollat precàriament a la vora dels graons abans que Ikrit se les hagués manegat per usar la Força sostenint-lo i fent-lo levitar fins a un lloc segur. Tahiri tenia una esgarrapada en una galta per ensopegar i estavellar-se contra la paret rocosa. I més o menys així els havia anat a la resta.

Gelats, esgotats i adolorits per la pujada, no volien res més que allunyar-se del vent i la pluja per un temps. Tionne va aixecar acuradament una mà i la va agitar enfront dels sensors de moviment al costat del panell de la porta de la fortalesa.

—Sense trets làser —va dir—. Bon senyal. Tal vegada els imperials van apagar les defenses quan es van marxar. R2, necessitem que obris el ciberpany d'aquesta porta.

Brunzint i refilant, R2-D2 va avançar i va ficar una de les seves sondes en el pany informàtic. Les impressionants portes dobles tenien cinc metres d'altura i gairebé el mateix d'amplària.

Mentre esperaven al fet que el petit droide obrís les portes, Anakin i Tahiri van retrocedir per observar millor la fortalesa ara que estaven prou a prop com per veure-la en plenitud. El Castell Bast li semblava a Anakin com un enorme casc blindat amb una gran torre punxeguda que s'elevava des del centre. Un fosc escut metàl·lic anti-descàrregues cobria cada paret i finestra.

R2 va xiular sorprès i va empènyer les enormes portes. Aquestes van girar cap a dins sobre silencioses frontisses.

—Uau, ha estat ràpid —va dir Tahiri.

—Sí, bon treball, R2 —va dir Anakin.

Junts, els dos companys es van avançar per fer un primer cop d'ull de l'interior. Cap dels dos va entrar, però Anakin es va inclinar a través de l'ampla entrada i va mirar al voltant seu.

El que va veure li va fer panteixar. Davant, en una sala tan gran com la Gran Càmera d'Audiències de l'Acadèmia Jedi, jeia l'enorme figura revestida de negre de Darth Vader.

Anakin va trigar un moment en adonar-se que el casc de plastiacer i la capa negra eren en realitat part d'una estàtua... una descomunal estàtua de Darth Vader que havia estat tirada al terra, rebutjada com un vell tros de ferralla.

Uldir es va obrir camí fins a l'entrada al costat de l’Anakin i va empènyer les gegantesques portes fins a obrir-les per complet.

—Fa fred aquí fora. Per què no entrem a la calor?

Sense previ avís, brillants feixos de foc làser van travessar la sala.

—Enrere —va dir Ikrit amb veu aspra.

—Tots a terra —va cridar Tionne. Anakin, Tahiri i Uldir es van tirar al terra.

Una altra brillant ràfega va creuar l'aire per davant de l’Anakin.

—Rajos blàster! —va cridar Uldir en la seva oïda.

—Sí, això és exactament el que diu sempre el meu germà Jacen —va murmurar Anakin—. Només que aquesta vegada són làser, no blàster.

—Crec que hem activat alguna espècie d'alarma d'intrusos —va dir Tahiri.

Uldir va esbufegar.

—I ho has descobert tu soleta? Clar que hem activat una alarma... i ara algú ens està disparant!

—No algú —va corregir-lo Anakin—. Alguna cosa.

Uldir grunyí.

—Val, bé. Però sigui el que sigui, probablement sortirà en qualsevol moment i ens matarà.

—No —va dir Ikrit immediatament—. No percebo formes de vida ni intel·ligència en aquesta sala.

—Sigui el que sigui, no està viu —va convenir Tionne—. Puc sentir això.

—Crec que és un sistema automàtic —va dir Anakin—. Tahiri té raó quan diu que hem activat alguna cosa. Sembla una espècie de defensa contra intrusos. Ha de ser automàtica. Mireu com de regular que és el patró: dos trets per segon, primer des de la part frontal esquerra i dreta, i després des de la part posterior esquerra i dreta.

Els rajos làser van continuar creuant el vestíbul i la porta d'entrada.

—Bona deducció, Anakin —va dir Tionne.

—Llavors, què hauríem de fer? —va preguntar Tahiri.

—Estic oberta a suggeriments en aquest moment —va dir la professora Jedi, fent un cop d'ull als seus tres protegits.

Uldir li va donar a Anakin una lleugera empenta amb el colze.

—Fins ara ho has esbrinat tot tu. Quina és la solució?

Anakin es va sorprendre en escoltar la Tahiri convenir amb Uldir.

—Té raó, saps, Anakin? —va dir—. Estic segura que si penses en això com un trencaclosques a resoldre, obtindrem una resposta en molt poc temps.

Anakin va mirar a Ikrit a la recerca d'algun tipus de suport, però el vell Mestre Jedi merament va assentir amb el cap donant-li ànims. Anakin va pensar, deixant que la seva mirada es perdés en l'infinit. Se li va ocórrer alguna cosa de seguida.

—Val, R2 —va dir—, has analitzat el patró?

El droide amb forma de barril va emetre una xiuletada.

—Creus que pots usar aquest petit apèndix de mirall que l'oncle Luke va instal·lar en el teu cap per desviar alguns dels rajos làser perquè un de nosaltres pugui entrar i desactivar els làsers?

—Però aquest petit mirall no pot protegir a R2 dels rajos blàster —va objectar Tahiri. Els seus brillants ulls verds estaven alarmats.

—És cert —va dir Anakin—. Però aquests rajos són làser. Els làsers són només llum concentrada. Un mirall pot desviar feixos làser. R2 hauria d'estar bé... sempre que no rebi un tret.

Abans que Anakin pogués dir més, R2 va emetre una xiuletada de nou i va entrar en acció. Feixos làser van sortir disparats cap al petit droide mentre aquest avançava lentament cap a l'àmplia àrea d'entrada. Va reflectir el primer i segon tret de tornada en la direcció dels làsers que els havien enviat. Per a sorpresa de l’Anakin, un dels trets desviats va colpejar el làser que li havia disparat. El làser va explotar amb apagats espurnejos i espetecs. R2 es va avançar i també va desviar el tercer raig amb el seu mirall.

—Queda't aquí —va ordenar Tionne.

Mentre R2 deflectia un quart feix, Tionne i Ikrit van córrer cap al vast vestíbul d'entrada i es van cobrir darrere de l'estàtua de Darth Vader. El cinquè raig làser va picar al costat del cap voltat d’R2 i el droide va deixar escapar un xiscle electrònic. Així i tot, el petit i valent droide es va girar per enfrontar-se al següent raig làser.

—Aguanta, R2 —va gemegar Tahiri.

—Tionne, el teu sabre de llum! —va cridar Anakin.

La professora Jedi es va posar dempeus i va córrer cap a R2-D2. Amb el primer pas, Tionne va treure el sabre de llum i en un moviment fluid el va encendre. Deixant que la Força guiés els seus moviments, va atreure el foc làser automàtic i va desviar diversos rajos mentre Ikrit usava la Força per aixecar al petit droide del terra i portar-ho a un lloc segur prop de l'entrada. R2 va rodar endavant per refugiar-se darrere d'una de les grans portes.

Anakin va avançar sobre el seu estómac cap a l'entrada, eludint ràfegues de llum concentrada.

—Atura’t! Què estàs fent? —va xiuxiuar Tahiri.

—Ha d'haver-hi una forma de desarmar els làsers —va dir Anakin, mirant enrere cap a la seva amiga—. Alguna cosa prop de l'entrada, perquè la gent que vivia aquí pogués entrar. Haig de trobar-ho.

—Bé, no aniràs sense mi, Anakin Solo! —va dir Tahiri, i es va arrossegar sobre les pedres seguint-lo.

—Sense pena no hi ha glòria —va convenir Uldir. Es va arrossegar darrere d'ells, evitant rajos làser.

Al capdavant, Anakin va poder veure que Tionne i Ikrit havien començat a llançar trossos de plastiacer des de l'estàtua trencada als mortals làsers. Va rodar cap a l'esquerra per evitar l’esclafidor raig de llum que va copejar el terra al costat del seu cap. El seu colze va picar dolorosament l'enorme porta, però es mig va incorporar i va seguir de quatre grapes fins que va poder mirar al voltant de la vora de la porta i veure la paret posterior, on R2 s'havia refugiat. A la seva dreta, Tahiri i Uldir estaven fent el mateix en l'altra porta.

—No hi ha res aquí! —va cridar Tahiri.

En la paret, just damunt del cap d’R2, hi havia un panell de control.

—Ho tinc! —va cridar en resposta Anakin.

Amb un centelleig brillant, un feix làser va copejar l'estàtua de Darth Vader prop del lloc on estaven Ikrit i Tionne. Un tros de fumejant plastiacer es va desprendre de l'estàtua. Anakin va avançar ajupit al voltant de l'enorme porta i es va posar dempeus. Va intentar algunes combinacions en els controls.

No va passar res. Tionne va llançar el tros d'estàtua encara fumejant cap a un làser.

—Necessito la teva ajuda, R2 —va dir Anakin.

El droide ferit va emetre una valerosa xiuletada i es va endollar al panell mentre un altre raig de foc làser es dirigia cap a ells. Anakin es va tirar novament al terra. El raig làser va colpejar a R2 en la seva cama dreta... però no abans que el droide astromecànic hagués acabat el seu treball.

Aquest va ser l'últim tret: tots els làsers restants van ser desactivats. Gemegant, Anakin es va posar dret.

—Estàs bé, R2? —va preguntar—. Torno de seguida.

Va anar cap al centre de l'entrada per fer un cop d'ull a Tahiri i Uldir. Estaven il·lesos.

Tahiri va parpellejar meravellada davant Anakin.

—Una gran solució.

Uldir va col·locar una mà sobre l'espatlla d’Anakin.

—Gens malament per a una criatura —va dir.

Anakin va fer una ganyota. Sentia les costelles magolades per haver-se tirat al terra tan ràpid, i li dolien els peus i les cames pel llarg ascens.

—És segur entrar ara? —va preguntar Tahiri.

—Espereu aquí —va dir Ikrit. Mentre el Mestre Jedi i Tionne verificaven el gran vestíbul d'entrada, Anakin va tancar els ulls i va intentar detectar qualsevol perill a l'àrea.

No en va detectar cap, però de moment no podia dir si això significava que no hi havia cap perill present o si simplement estava massa ben ocult. Després de tot, la fortalesa havia pertangut a Darth Vader, un Senyor Fosc dels Sith.

Vader va ser un poderós Jedi Fosc. Va poder haver posat paranys o altres salvaguardes que Anakin no podia detectar. Paranys que els imperials que van anar al castell després no van trobar o van desarmar.

—És segur entrar ara —va dir Ikrit.

Encara que Anakin estava just en l'entrada, alguna cosa el va retenir.

Aquest lloc va pertànyer al meu avi, va pensar. Però mai mentre va ser Anakin Skywalker, l'home bo pel qual vaig ser nomenat. Aquest va ser el castell de Darth Vader. Ell el va construir, i ell va viure aquí. Com puc entrar en aquest lloc?, es va preguntar Anakin.

No obstant això, Tahiri no tenia tals escrúpols. Tampoc Uldir. Tots dos van avançar cap a la gran sala. Però així i tot Anakin es va contenir. Un vent tallant va tornar a assotar la cornisa i va fluir a través de la porta. Es va estremir.

—Endavant, entra —va dir el robust adolescent—. Fa més calor aquí dins.

Tahiri es va deixar caure en el terra més enllà de l'entrada.

—Espero que aquestes hagin estat les últimes escales que hàgim de pujar. Les meves cames mai tornaran a ser les mateixes! —amb un sospir de felicitat, es va llevar les botes que la Tionne li va donar per al viatge a Dagobah—. Molt millor —va declarar.

Anakin va rememorar el que va aprendre en la cova de Dagobah. La seva recerca li va ensenyar que provenia d'una família dispar: hi havia bons Jedi i dolents Jedi, contrabandistes i herois. El seu avi era part d'ell. Però Anakin podia triar quin camí prenia. No deixaria que els fantasmes del passat prenguessin les decisions per ell. Únicament Anakin decidiria en quin tipus de Jedi es convertiria. De sobte, la seva vacil·lació es va esvair, i Anakin va entrar en la fortalesa de Darth Vader.

 Següent