La prova (IX)

Anterior

Capítol 9

Amb els seus terres de pedra larmal i canelobres bioluminescents daurats surant en l'aire, el casino Estrella Blava era més de l'estil de Lando que d’en Han. El tipus de local en el qual els empleats feien mala cara si cridaves d'alegria en emportar-te un bon pot i t'acompanyaven a la sortida si maleïes una ratxa de mala sort amb massa ímpetu. Però exigien abillament formal i les armes estaven restringides, la qual cosa ho convertia en un lloc complicat per irrompre amb un munt de pinxos a sou, amb detectors d'armes d'última generació en cada porta. En definitiva, a Han li havia semblat un bon lloc per fer que l'enemic donés la cara; sobretot perquè encara estava una mica magolat per voler veure's embolicat en un altre tiroteig.

Uns dies de teràpia de bacta i les atentes cures dels droides mèdics havien sanat les seves ferides superficials i acabat amb el brunzit de les seves oïdes, de fet, veia millor amb el seu nou ull que amb el qual havia perdut després de l'impacte de l’aeròlit. Però no podia dir el mateix del seu pit i costelles. Havien de guarir-se per si sols i no podia submergir-se en un tràngol curatiu per accelerar el procés, a diferència de la Leia. Solament podia tenir paciència i intentar no riure's molt fort, ni respirar molt fort, ni aixecar pes... ni fer cap de la dotzena de coses que podien fer-li esfondrar-se al terra, panteixant pel dolor.

Una mà fina li va tocar l'espatlla quan Dena Yus va tornar d'un descans i es va asseure en la cadira del costat.

—Això no funciona —li va murmurar ella, inclinant-se cap a ell—. Tharston sempre anava al Palau Durèlium. Crec que havia de trobar-se allà amb el seu contacte.

—Sí, però se suposa que això no ho sabem, recordes? —li va contestar Han. Dena portava repetint el mateix des que els hi havia confessat que el seu difunt amant podia ser qui havia ajudat als Qreph a destruir la refineria de Lando i aquella cantarella començava a cansar-li—. Relaxa't. El contacte de Tharston ens trobarà.

—No veig com —va dir Dena—. Aquest no és el tipus de lloc que freqüenten els pinxos a sou... i a Valnoos hi ha dotzenes de casinos que sí ho són.

—Però solament hi ha un Lando Calrissian i un Han Solo. Per si no ho has notat, som bastant cèlebres en les taules —Han va assenyalar amb el cap cap al grup d’apostadors congregats darrere de la barrera d'observació, desitjosos tots de tenir l'oportunitat de jugar a la variant local del sàbacc, el camina-falla, amb un parell de llegendes galàctiques—. Creu-me, el contacte de Tharston ja sap que estem aquí. Abans o després, voldrà esbrinar a què hem vingut.

Una carta va volar rodant fins al lloc del repartidor i Lando va anunciar:

—No vull més cartes —va lliscar una pila de fitxes de mil crèdits cap al pot de la mà i una altra igual al pot de la partida, després es va reclinar en el seu seient i va somriure àmpliament—. La meva aposta són deu mil... a cada pot.

Han va sospirar i va mirar al seu amic, que en aquells moments solament tenia tres cartes-xip, totes bloquejades, sobre la taula. Solament hi havia dos motius pels quals Lando jugaria amb només tres cartes: o estava faronejant o tenia la victòria garantida gràcies a un Arranjament de l'Idiota. Com gairebé tots els plans de Lando, tant en els negocis com en el joc, era una estratègia beneficiosa a llarg termini, dissenyada per col·locar als seus rivals davant decisions complicades una vegada i una altra.

Han Solo coneixia una manera d'evitar que aquesta estratègia funcionés. Va consultar el seu cronòmetre. En veure que la maneta petita estava sobre un nombre parell, va bloquejar les seves pròpies cartes-xip i va empènyer vint mil crèdits cap a cadascun dels pots.

—Pujo —va dir.

Allò va suscitar un murmuri d'aprovació entre els espectadors i grunyits de dos dels jugadors que continuaven a la mà. Van tirar les seves cartes-xip sense igualar la seva aposta, per la qual cosa ja no podien guanyar cap dels dos pots.

El tercer jugador, Omad Kaeg, va somriure àmpliament.

—Estava desitjant que digués això, Capità Solo —va empènyer totes les seves fitxes cap al centre de la taula, superant l'aposta d’en Han en dos mil crèdits—. De fet, ho esperava.

En comptes de contestar, Han es va girar cap a Lando, que havia de decidir si igualava ambdues apostes. Si ho feia o tornava a pujar, Han sabria que estava perdut i es retiraria. Però si Lando abandonava la mà, s’emportaria els dos mil addicionals d’en Kaeg. Era probable que el noi tingués també un Arranjament de l'Idiota i li guanyés, per descomptat, però Kaeg era jove i envanit i això li feia procliu a confondre les bones mans amb mans excel·lents, i les mans excel·lents amb mans imbatibles. Tenint en compte la quantia de tots dos pots, per sobre dels cent mil crèdits, valia la pena perdre dos mil crèdits per veure què portava el jove miner d'asteroides.

Lando va passar massa temps pensant-s’ho i Han va saber que estava faronejant.

—Endavant, aposta-ho tot —va dir, somrient—. Potser em retiri.

Lando va fer una ganyota i va llançar les seves cartes-xip cap al repartidor.

—Com ho fas?

Han es va limitar a somriure i es va mirar el canell. En realitat, havia estat pura casualitat. Si la segona maneta del seu cronòmetre hagués estat sobre un nombre imparell quan la va mirar, s'hauria retirat davant el faró de Lando, en comptes de pujar l'aposta.

—Suposo que tinc sort —va igualar els dos mil crèdits addicionals de l’Omad i va girar les seves quatre cartes, mostrant el mestre de monedes, el mestre de calzes, una estrella i el comandant de bàculs—. Vint-i-tres. Què té vostè, Capità Kaeg?

L'expressió de l’Omad es va aombrar.

—Té un sàbacc pur? —va sacsejar el cap amb incredulitat, va llançar les seves cartes-xip cap al lloc del repartidor i es va aixecar—. Em retiro.

—Mala sort, noi —la simpatia d’en Han va ser genuïna. Omad podia estar jugant amb diners d’en Lando, però perdre sempre li corroïa les entranyes a un jove jugador de sàbacc. Era molt fàcil trobar-se revivint les males decisions i els revessos de la sort—. La propera vegada li anirà millor.

—De moment, jo ocuparé la seva cadira.

La veu femenina va arribar de la meitat de la fila d'espectadors, però era tan dura i autoritària que cap dels qui tenia davant va posar objecció. Han va fer un cop d'ull i es va trobar amb una dona pàl·lida i fornida, amb el pèl castany i curt, ajupint-se per passar per sota de la barrera d'observació. Anava vestida de manera senzilla però formal, amb un vestit llarg negre que revelava centelleigs d'una cuixa fibrosa per una alta obertura i un top que mostrava unes espatlles tan fortes que Han va pensar automàticament en flexions amb una sola mà.

Es va donar la volta i va recollir els seus guanys, assegurant-se de deixar una bona propina per al repartidor, va mirar la taula adjacent, on estaven Luke i Leia, disfressats de capità de remolcador devaronià aficionat al joc i la seva acompanyant twi’lek. Els dos semblaven completament absorts en la seva pròpia partida, amb Luke bromejant mentre llançava fitxes a un pot considerable i Leia rient-se i usant la Força per moure les falses cues cranials que penjaven a la seva esquena. Han va mirar a la dona que s'aproximava i va veure que la Leia parpellejava per indicar-li que ja l'havia vist. Els tenia ben vigilats, a Lando i a ell, i no dubtaria a intervenir si les coses es torçaven.

La nouvinguda se li va asseure davant i Han es va sorprendre en reconèixer la seva petita cara ovalada.

—Mirta Gev —va dir, somrient per ocultar la seva sorpresa. Gev, la néta de l'infame caça-recompenses Boba Fett, tenia una història complicada amb la família Solo. En el passat havia estat amiga de la Jaina, però aquella relació s'havia trencat després que Darth Caedus la torturés—. Pensava que tenies millor gust.

Gev va respondre al somriure d’en Han amb una mirada gèlida.

—No li agraden els tops sense mànigues, Solo?

—Vas molt elegant. Són els teus caps els qui no m'agraden. Els Qreph... De debò?

Gev es va encongir d'espatlles.

—Hauria de preocupar-me el que pensin els Solo? —va ocupar la cadira de l’Omad, al costat d’en Lando. Va tenir la precaució d'evitar mirar a la Dena Yus, la qual cosa a Han li va deixar clar que sabia perfectament bé qui era—. Bé, què fem?

—Jugar a sàbacc, confio —va dir el repartidor. Aquest, un durosià alt, sense nas, amb uns vigilants ulls vermells i una corba graciosa en la seva boca sense llavis, no semblava importar-li gens ni mica estar davant dues llegendes del sàbacc—. L'entrada són vint mil crèdits.

Gev li va ignorar i va seguir mirant a Han.

—Ja està posant a prova la meva paciència, obligant-me a venir a un lloc en el qual haig de posar-me aquesta roba —es va pessigar el vestit cenyit—. I tampoc sóc molt aficionada al camina-falla. Per a mi ni tan sols és veritable sàbacc.

—A nosaltres ens agrada —va dir Lando, amb un ampli somriure—. Si no li arriba per a l'entrada, amb molt gust li presto el que necessiti.

Gev va sospirar.

—No serà necessari —va treure una fitxa-bo i la hi va passar al repartidor—. Dóna'm la meitat.

El durosià va mirar la fitxa-bo i va assentir. La va col·locar de cap per avall sobre la taula, damunt d'un interfície enfront de la reserva de fitxes.

—Comprant cent mil —va comptar fitxes de diferents summes i va mostrar les piles a la càmera de vídeo perquè les gravés—. Restant cent mil del bo de Mirta Gev.

Una xiuletada de confirmació va brollar de la interfície. El durosià va empènyer les fitxes cap a la Gev i llavors Han va entendre que podia donar-los problemes. Mirta Gev no era d'aquests mercenaris que es passegen amb dos-cents mil crèdits per apostar, sobretot si no li agradava jugar al camina-falla, la qual cosa solament podia significar una cosa. Gev no solament esperava que anessin fins a Valnoos a buscar al contacte de Tharston, també sabia que intentarien equilibrar les coses triant un dels casinos amb major seguretat del planeta.

Els Qreph se'ls havien tornat a anticipar.

O comptaven amb l'ajuda d'un espia del cercle més proper de Lando.

En Han va posar les seves dues apostes per a la següent partida en els respectius pots, va mirar a la Dena i va veure que observava a Gev amb el gest arrufat. Potser Gev sabia qui era la Dena, però no semblava que fos recíproc. A més, Dena no sabia que acabarien anant a l'Estrella Blava, en comptes del Palau Durèlium. L'única cosa que sabia sobre el seu pla era que estaven a Valnoos per trobar al contacte de Tharston.

Es va inclinar cap a ella i li va preguntar:

—Què em dius? La vas veure parlant alguna vegada amb Tharston en el Palau?

—No. Però solament vaig venir una vegada amb ell a Valnoos.

En Han va arrufar les celles.

—Llavors, com saps que anava sempre al Palau Durèlium?

Dena va posar els ulls en blanc.

—Vostè què creu, capità? Xerràvem de tant en tant —va fer una pausa i va afegir, com si se li hagués ocorregut de sobte—. I portava coses amb el símbol dels tres lingots del Palau... gorres, gots, fins i tot una baralla de sàbacc. Cregui'm, Tharston anava molt per allà.

L'explicació semblava tan raonable que Han va pensar que estava sent massa recelós. Luke i Leia estaven convençuts que Dena ocultava alguna cosa, però podia notar que ella se sentia malament pel que havia fet el seu amant i allò bastava per explicar la culpa que tots dos Jedi percebien en la seva presència en la Força.

Llavors un home corpulent amb el tabard blau clar de guàrdia de seguretat de l'Estrella Blava va arribar fins a ells. A les mans portava una gran bossa de mà blanca, a joc amb el vestit de la Dena.

—Perdoni, administradora Yus —va dir—. M'han demanat que li retorni la bossa. Una altra clienta ho ha trobat en el bany de senyores.

Dena va semblar sorpresa, solament un instant, després va somriure i va dir:

—Gràcies. No m'havia donat ni compte que m'ho havia deixat —va agafar la bossa i se la va posar sobre els genolls—. Hauré de vigilar-la millor a partir d'ara.

Si Dena hagués estat de les quals usaven grans bosses, allò no hauria despertat les sospites d’en Han. Però en arribar no portava aquella bossa, estava segur. Portava una cartera diminuta, que ara no veia per enlloc. Podia haver-se deixat la bossa en el bany, però no aquella.

Quan el guàrdia es va allunyar de la taula, Han ja havia rebut les seves dues primeres cartes-xip. Les va aixecar i va veure un nou de sabres i un deu de calzes, després va tornar a mirar cap a la barrera d'observació.

La gent havia canviat. Ara hi havia més guàrdies i, encara que lluïen els uniformes estàndard del personal del casino, tots eren humans corpulents de cara aguerrida i artells encallits. Encara més eloqüent era que a molts els abrics blaus de seguretat els hi anaven petits; en ocasions tant que semblaven més túniques que tabards.

No li estranyava que els altres jugadors no haguessin protestat quan Gev se'ls havia colat. Comptava amb el respatller de mandalorians. En Han va fer un cop d'ull a la sala i va veure més guàrdies apostats en les portes i encara més entrant discretament per la porta. Mirà a la Leia i va veure que tampoc se li havia passat per alt el nou gir dels esdeveniments.

—El seu torn, Capità Solo —va dir el durosià—. Cada pot ascendeix a cinc mil crèdits.

Han es va donar la volta i es va trobar la mirada de Mirta Gev clavada en els seus ulls, amb un lleu somriure tort. Solament tenia dues piles de fitxes davant, així que estava clar que havia estat ella qui havia obert les apostes.

—Alguna cosa va malament, Capità Solo? —li va preguntar Gev—. Algun problema?

—No, germana —no obstant això, abans d'apostar, Han es va girar cap al repartidor durosià i li va preguntar—. Digui'm, quan va canviar de propietaris aquest local?

—Perdoni, però la direcció ens ha demanat recentment que no comentem res sobre la propietat —el més lleu dels somriures va apuntar fugaçment en la cara sense nas del repartidor—. Espero que ho entengui, capità.

—Clar, no es preocupi —va dir Han, entenent molt bé per què el durosià havia emprat la paraula «recentment». En essència, li havia contestat la pregunta. Era un dels avantatges de deixar propines generoses: els repartidors volien tenir-lo content; sense trampes, per descomptat—. Gràcies, de totes maneres.

—Lamento no ser-li més útil —va contestar el durosià—. Iguala l'aposta de la senyoreta?

Han va examinar l'expressió freda de la Gev, preguntant-se fins a on haurien anticipat els seus plans els Qreph... i quant els hi havia explicat Dena Yus. Ella no sabia quin casino triarien, però sabia que anaven a Valnoos. De fet, els havia impulsat a fer-ho assenyalant a Tharston com la persona que havia venut els codis de control del raig tractor.

Se sentia com un idiota, però l'important era el que havien esbrinat els Qreph. Sabien que Han i els seus companys no intentaven capturar al contacte de Tharston, en realitat... si és que tal persona existia? El veritable objectiu d’en Han era crear dissensions entre els germans. També ho haurien endevinat?

Li va semblar molt probable. Al cap i a la fi, eren columis.

Per sort, en aquell moment, Han i els seus companys no havien d'enganyar als Qreph, solament a Mirta Gev. Va somriure i va construir dues piles de fitxes.

—De fet, pujo... a deu mil cada pot —va dir, col·locant les dues piles enfront d'ell i mirant a la Gev—. Què et sembla si ens lliurem de les mans febles?

Gev va somriure.

—Per mi perfecte.

Dena es va retirar ràpidament, igual que el capità de remolcador arcona que tenia al costat.

Gev va igualar l'aposta d’en Han i es va girar cap a Lando.

—I vostè? Ha vingut a jugar, Calrissian... o solament a mirar?

Lando va somriure.

—Li anava a preguntar el mateix.

Va doblar l'aposta d’en Han en tots dos pots, suscitant un cor de murmuris entre els espectadors i obligant a retirar-se als altres tres jugadors restants. Normalment, Han mai igualaria aquella aposta amb unes cartes-xip tan dolentes, però no es tractava de guanyar. Va igualar l'aposta de Lando i Gev va fer el mateix.

Quan el repartidor va haver col·locat les fitxes en els seus respectius pots, Gev es va tornar cap a Lando i li va dir:

—Corregeixi'm si m'equivoco, però encara no ha mirat les seves cartes, veritat?

—No s'equivoca —va dir Lando—. Quina gràcia té mirar-les?

Li va fer un gest amb el cap al repartidor, qui va anunciar:

—Bloquegin les cartes que desitgin bloquejar.

Gev va tornar a mirar les seves cartes i va llançar una al camp d’estasis. Lando i Han no van moure les seves cartes d'on les tenien.

Gev els hi va dedicar un somriure.

—Els agrada viure perillosament, ja veig.

—No tan perillosament —va dir Lando.

—Solament juguem a un altre joc —va afegir Han.

Una lluentor d'incertesa va apuntar en els ulls de la Gev.

—En quin joc estan pensant?

—En el de les cadires —va dir Lando.

Es va inclinar cap a la Gev i va començar a murmurar-li alguna cosa. Encara que Han no podia sentir-li, sabia que Lando li estava demanant que li traslladés una oferta a Craitheus Qreph. Si Craitheus deixava a Marvid fora del tracte, Lando acceptaria formar una societat que els donés control a parts iguals de tota la Falla Chiloon. L'oferta incloïa una amenaça: si Craitheus la rebutjava, Lando reclamaria el que se li devia i entraria en guerra amb els Qreph.

Quan va acabar, Gev va apartar el cap i li va mirar amb evident recel.

—No ho dirà de debò —va dir—. No pot dir-ho de debò.

—La veritat és que estic desesperat —li va dir Lando—. I els homes desesperats fan coses desesperades. Potser convenci al meu bon amic Luewet Wuul que la situació en la Falla és tan alarmant que l'Aliança Galàctica ha d'intervenir.

Aquella amenaça va provocar un murmuri de desaprovació entre els espectadors... que no deixaven de ser principalment capitans de remolcadors independents i caçadors d'asteroides que havien fet fortuna en la Falla. Lando, que sempre sabia quan havia de portar fins al final un faró, va ajustar els ulls i va redoblar l'aposta.

—Per descomptat, si l'Aliança Galàctica s'involucra, l'Imperi i l'Autoritat del Sector Corporatiu també se sentiran obligats a protegir els seus interessos —es va inclinar cap a la Gev i va afegir—. Digui-li al seu cap que accepti el tracte o les coses es complicaran molt i molt ràpid.

Gev es va inclinar cap endavant, imitant la postura agressiva de Lando.

—És evident que no s'ha assabentat —li va dir—. Luewet Wuul ha mort. Com la majoria dels seus empleats.

Lando va arrufar les celles amb incredulitat.

—De què està parlant?

—Una autèntica desgràcia. Es van produir unes explosions en el seu iot —Gev va somriure i va mirar fixament als ulls a Lando—. La seguretat de l'Aliança pensa que pot ser obra d'algun empleat descontent, però era a punt de presentar un projecte de llei per autoritzar la intervenció militar per acabar amb el contraban de mineral en la Falla Chiloon, així que també es parla d'assassinat. Com qualsevol polític, Wuul tenia enemics.

Lando estava tan perplex que va quedar bocabadat.

—Han matat a Luew? —va dir amb veu entretallada—. S'han tornat bojos? Era...

—Pot ser que Luew hagi mort —va dir Han. Era impropi de Lando permetre que res li afectés durant una negociació i el fet d'estar mostrant la seva commoció va fer que Han es preocupés pel que el seu amic pogués arribar a explicar—. O potser Gev solament intenta esbrinar si de debò coneixes al senador.

Gev li va somriure.

—Ben pensat, Capità Solo, però em temo que la notícia és certa. Ens hem assabentat aquest matí —es va tornar cap al repartidor i va afegir—. Estic segura que no hem estat els únics.

—Jo també he sentit algun rumor —va dir el durosià amb cautela, veient a Gev des d'una perspectiva nova i molt més temorosa—. Però ja saben el poc fiables que poden arribar a ser aquest tipus de rumors en la Falla.

—Aquest no —va insistir Gev, tornant-se cap a Lando—. Però, fos qui fos qui va matar al senador Wuul, no va ser un mandalorià. Som mercenaris, no assassins.

—No sabia que hi hagués alguna diferència —va contestar Lando. La seva mirada tornava a ser dura—. Però la mort de Luew no canvia la meva oferta.

Gev es va encongir d'espatlles.

—Potser no. Però és un estúpid si creu que Craitheus la considerarà si més no.

—I vostè és una estúpida si creu que no voldrà ni sentir-la —va contestar Lando.

Gev es va quedar callada un moment i després va mirar els dos generosos pots de la taula de sàbacc.

—I què guanyo jo traslladant aquest missatge?

Han va esbufegar.

—Perdó. Hi ha moments per als negocis i moments per al sàbacc —va fer un cop d'ull ràpid a les seves cartes-xip i li va alegrar veure que el nou de sabres havia canviat a un tres de bàculs, la qual cosa li donava més marge de maniobra—. Si vols aquests pots, hauràs de guanyar-te'ls.

Gev va llançar un sospir i va donar la volta a les seves cartes-xip, mostrant un as de sabres i una amant de calzes. Havia superat la puntuació de vint-i-tres i estava fora.

—Tampoc eren els meus diners —va empènyer la resta de les seves fitxes cap al repartidor i va afegir—: Retorni-les al bo, si us plau. Jo ja no tinc res més a fer aquí.

El durosià va arrufar les celles, sens dubte molest perquè la partida estava sent tan caòtica, però va acceptar les fitxes a contracor i va començar a comptar-les.

Lando es va reclinar en la seva cadira i va dir:

—Digui-li a Craitheus que té dos dies per acceptar.

Gev es va aixecar, se’l va quedar mirant fins que el repartidor li va retornar el bo i va contestar:

—En realitat no vaig a dir-li-ho jo.

Han va arrufar les celles.

—I què se suposa que significa això?

Gev li va somriure fredament.

—Significa que l'hi pot explicar vostè mateix, Capità Solo —va mirar cap a la barrera d'observació i va assentir—. Es ve amb nosaltres.

Han va mirar cap allà i va veure a sis guàrdies de seguretat anant cap a ell, tots empunyant pistoles blàster.

—T'has tornat boja? No creuràs que pots raptar-me?

Gev va negar amb el cap.

—No, m'estic cobrant una recompensa. Els Qreph paguen un milió de crèdits per vostè —va somriure tímidament—. Aposto que se sent com en els vells temps. Encara que, per sort per a mi, els Qreph paguen millor que Jabba.

—Apa, estàs de broma, veritat? —Han va mirar a Dena, però semblava tan confosa com ell—. Un milió de crèdits? No m'ho crec.

—Li sembla que bromejo?

Han va mirar l'esquadró de guàrdies.

—Potser no. Però un milió de crèdits? Per què?

Gev es va encongir d'espatlles.

—Els Qreph no li tenen molta simpatia. O potser volen un quadre de carbonita per a la paret —li va fer un gest perquè s'aixequés—. Ara li prego que no m'obligui a matar-lo. La recompensa serà solament la meitat si ho faig.

—Siguem seriosos —va dir Lando, aixecant-se—. No sortiran d'aquí vius si ho intenten. De debò creuen que hem vingut sense reforços?

—Vostès dos han fet coses més absurdes que aquesta —va dir Gev. Malgrat les seves paraules, va tenir la precaució de mirar al voltant. La seva mirada va passar pel devaronià i la twi’lek que hi havia en una taula propera, sense detenir-se en ells. Es va tornar cap a Lando amb un lleu somriure—. He vist vídeos d'història.

La cara de Lando es va aombrar.

—L'hi adverteixo, es penediran si ho intenten.

—Ho dubto —va dir Gev—. De fet, potser també hauria de portar-me’l a vostè. Pot ser que els Qreph em donin un bonus.

—No l'hi donaran per desencadenar una guerra —va assegurar Lando—. El cunyat d’en Han és el Gran Mestre de l'Orde Jedi. I la meva dona i jo som amos del major fabricant de droides de guerra de l'Aliança Galàctica.

—Expliqui'm alguna cosa que no sàpiga —va dir Gev—. Perquè res d'això m'espanta.

—Doncs hauria —li va advertir secament Lando—. Què creu que passarà si no sortim d'aquí com dos homes lliures? No seran solament els Jedi els qui buscaran als Qreph i vostè. Seran tots els droides de guerra YVH que la meva dona pugui ficar en un transport i tots els caça-recompenses que pugui contractar. I això no acabarà mai.

Mentre Lando llançava les seves amenaces, Han mirava al voltant, intentant comptar guàrdies i calcular les seves possibilitats. Entre els quals hi havia amb Gev en la taula i els de la barrera, va comptar prop d'una dotzena de tipus amb pinta de ser prou forts per ser mandos sense armadura. I tots portaven pistoles blàster ben visibles. I després estava la Dena. No estava segur de què guardava en aquella gran bossa, però sabia que no podia ser res bo.

En el seu bàndol, Han i Lando comptaven amb Omad Kaeg, que intentava confondre's amb la massa, ara nerviosa, i Luke i Leia, les seves espases de llum estaven amagades en butxaques a prova d’escàners dins de la cua cranial falsa de la Leia. Amb dos Jedi i l'element sorpresa al seu favor, estava segur que podrien ocupar-se de Gev i els seus pinxos sense armadura. Però a quin preu? Lando i ell estaven en mal lloc. Probablement rebrien una dotzena de descàrregues blàster cadascun i les possibilitats de sobreviure-hi eren escasses, fins i tot per a Han Solo.

I el més important, si Luke i Leia es mostraven massa aviat, el seu pla s'arruïnaria. El més astut era seguir-los el joc i que els dos Jedi els rescatessin després, a l'hangar.

Amb una mica de sort, podrien col·locar una balisa de rastreig en el fragor de la batalla sense que ningú s'adonés.

La decisió estava presa.

En Han es va aixecar i es va tornar cap a Lando.

—No passa res, amic. Aniré amb Mirta. Els Qreph no deixen de ser homes de negocis. Alguna solució trobarem.

Lando va arrufar les celles.

—No, Han. No vas enlloc.

—Sí, hi vaig —va dir Han, desitjant poder recolzar les seves paraules amb la Força—. Fes un cop d'ull al voltant. Són sis per a cadascun.

Lando va baixar la vista i va mirar sense ganes la sala de jocs, carregada de tensió. El fet de tenir la precaució de no mirar a Luke i Leia li va dir a Han que Lando havia captat el missatge, que el més astut seria detenir a Gev i els seus pinxos més endavant.

Quan Lando va parlar la seva veu va sonar menys convençuda.

—Han, no ho puc permetre. Qui sap què volen realment de tu?

—No em passarà res, Lando. Solament volen comptar amb algun factor de pressió contra tu. I m'ha tocat a mi. Saben que si em fan alguna cosa, ho perden —no estava completament segur d'allò, però volia tranquil·litzar a Lando. Es va allunyar de la taula, es va col·locar entre dos dels grans guàrdies de seguretat i va mirar per sobre de la seva espatlla—. Digues a la Leia que ens veiem aviat, d’acord?

Lando es va mossegar els llavis i va tornar a baixar la vista al terra.

—Clar, amic. No et preocupis.

Han va desviar la mirada cap a la taula adjacent, on Luke i Leia, encara disfressats, seguien asseguts entre altres jugadors. Es va passar una mà pel pèl, fent a la Leia el senyal que no intervingués. Ella va fer estremir la seva falsa cua cranial per assentir, amb una expressió prou perplexa i desinteressada perquè Han sabés que havia comprès el que volia que fes.

Això tenia treballar amb un equip tan familiar. Quan els plans es torçaven una mica, un bon equip improvisava.

Han va mirar cap a un altre costat, es va encongir d'espatlles cap als espectadors i els va dedicar un somriure tipus «què li anem a fer». Va deixar que els guàrdies el subjectessin pels braços i el giressin cap a la sortida.

I just llavors va aparèixer Omad Kaeg davant la barrera d'observació. El noi es va fer lloc entre dos arcones d'ulls brillants amb tabards nous i va mirar cap a la sortida. Han va negar amb el cap ràpidament i li va dedicar mig somriure per donar-li a entendre que agraïa el seu oferiment.

Omad va arrufar les celles i va tornar a mirar la sortida. Han no sabia si estava confós o en desacord. Va fer mala cara i va tornar a negar amb el cap.

Omad va assentir i s’escapolí entre la multitud.

—Ben fet —va dir Gev, captant el diàleg mut—. No volem innocents atrapats en...

La seva frase va quedar interrompuda pel trencament d'una cadira de fusta de roo contra una esquena. Han es va donar la volta cap al soroll i va quedar estupefacte en veure a Omad Kaeg saltant sobre la barrera d'observació, amb un peu plantat entre les espatlles d'un atordit guàrdia de seguretat prostrat sobre els seus genolls. Omad el va acabar d'empènyer fins al terra i va caure damunt, li va arrabassar el blàster de la funda, va rodar sobre si mateix i es va aixecar disparant.

Una ràfega de descàrregues de blàster va passar xisclant, tan a prop que Han va poder olorar el seu propi pèl socarrimat. Llavors les mans que li subjectaven pels braços van quedar inerts i els dos guàrdies van caure al terra, amb forats fumejants en els seus caps. En el mig segon de silenci perplex posterior, Han es va donar la volta i va veure a Omad somrient-li, clarament orgullós de la seva punteria.

Abans que Han pogués preguntar-li quina part del seu no amb el cap no havia entès, la resta de mandalorians ja estaven crivellant a Omad. El noi va tornar a aixecar la seva arma i Han va saltar a posar-se a cobert.

No va ser prou ràpid. Gev ja el tenia subjecte pel coll i li estava donant la volta, col·locant-lo entre Omad i ella. Va començar a cridar una ordre en mando’a, però Han estava reculant cap a la taula de sàbacc, llançant a Gev sobre la seva superfície de vellut negre i fent saltar fitxes de mil crèdits en totes direccions.

Els dos van aterrar d'esquena, Han damunt de la Gev, i ell es va trobar mirant als ulls d'una estupefacta Dena Yus. Seguia asseguda en la seva cadira, estrenyent la misteriosa bossa blanca contra el pit.

Des de sota Han, la veu furiosa de la Gev va bramar:

—Administradora Yus! Què fa? Obri la bossa!

Yus va mirar la bossa, però semblava massa atordida per obeir. Va negar amb el cap i la va aferrar amb més força contra el pit.

—Administradora Yus, obri el...

Han va estampar la part posterior del seu cap contra la cara de la Gev i l'ordre va acabar amb un sonor cruixit. La petita mà de la Gev va passar sota el braç d’en Han i va pujar per darrere del seu coll, mentre l'altra serpentejava per la seva gola i li aferrava pel coll de la camisa. Gev va començar a tirar, tallant el flux de sang cap al cap d’en Han, i la seva visió es va estrènyer.

Va intentar tornar a colpejar la seva cara amb el cap, però la mà que tenia darrere del coll la tenia immobilitzada. Va intentar llançar els colzes cap enrere, a les seves costelles, però solament els va colpejar contra la taula. La foscor va començar a estendre's des dels límits de la seva visió. Donà una puntada a la vora de la taula, intentant cridar l'atenció de Lando, Omad o qui fos... i va saber que ho havia aconseguit quan va sentir que la Força l’aixecava al costat del seu atacant per l'aire.

Gev va quedar tan sorpresa que va afluixar el seu estrangulament. Van seguir ascendint, vint centímetres, cinquanta, gairebé un metre sencer per sobre de la taula. Han va recobrar la visió i va veure a Lando acostant-se amb un blàster. Estava darrere de la Dena i disparava als guàrdies, que seguien crivellant a Omad. Encara quedaven uns set o vuit, tots trontollant-se d'aquí cap enllà, com si haguessin passat massa temps en el bar abans de començar el seu torn.

Luke o Leia, per descomptat, estaven usant la Força per fer-los perdre l'equilibri.

Han de cop i volta va caure, aterrant amb força sobre la Gev. Ella va quedar sense alè després de llançar un grunyit agut i li va deixar anar la gola. Va tornar a donar-li un cop de cap en el nas i quan aquest va cruixir va notar que l'altra mà també li deixava anar.

Es va apartar d'ella. Quan els seus peus van tocar el terra, va veure fugaçment a Dena, encara aferrada a la bossa i reptant per amagar-se sota una taula. Luke i Leia seguien en la seva taula, ajupits al costat d'altres clients, mantenint la seva tapadora mentre empraven subreptíciament la Força contra l'equip de la Gev. Han va somriure. Allò era el que tenia l'experiència. Fins i tot quan un pla es torçava del tot, els veterans sabien com tornar a canalitzar-ho.

Es va llançar al terra i va rodar sobre si mateix, posant-se a cobert darrere d'una cadira bolcada. Dena estava sota la taula, sense deixar anar la misteriosa bossa. Hi havia mitja dotzena de mandalorians morts o ferits en el terra i la resta estaven atrapats en un brutal tiroteig amb Lando i Omad. Han Solo necessitava una mica més de potència de foc i podria deixar que Gev corregués de tornada amb els Qreph.

No veient cap blàster a prop, es va tornar per arrabassar-li la bossa a la Dena.

Ella es va resistir.

—Què està fent?

—Deixa de fer-te la innocent, germana —Han no estava segur de què hi havia dins de la bossa, però com l'havia rebut després d'haver passat pel detector d'armes, apostava que era alguna cosa útil. Un blàster potser, o fins i tot una granada—. No sé què t'han portat en aquesta bossa, però ho vull.

Dena va negar amb el cap.

—No, Capità Solo —seguia sense voler donar-li-ho—. Confiï en mi, no...

En Han va agafar la bossa i va tirar d'ella per arrabassar-l’hi. Alguna cosa dringadissa dins. No sonava com una granada ni un blàster, però quan Dena es va llançar i ho va agafar, va saber que havia de ser alguna cosa important.

Va obrir la bossa, va ficar la mà i va tocar alguna cosa que semblaven dos o tres tubs de la grandària de la seva mà, aproximadament. Va agafar un parell i en aquell moment Dena li va plantar un taló esmolat en el seu estèrnum, encara magolat.

—No!

Dena va tirar de la bossa i els tubs van sortir acomiadats.

La mirada de la Dena es va posar en un tub que havia rebotat sota la taula i havia acabat a un metre d’en Han. Va obrir molt els ulls, es va posar de quatre grapes i va començar a caminar cap enrere, com un cranc, cap al tiroteig. Han es va tornar cap al tub i va veure alguna cosa blanca i brillant dins. Semblava estar empenyent el tap.

«Què diantres?».

Va anar a recollir el tub, però el tap ja estava saltant. Aquella cosa blanca i brillant es va vessar, estenent-se mentre es movia, i Han es va sorprendre en veure un aràcnid blanc de la grandària d'un puny pujant pel seu canell.

Va agitar la mà i va llançar volant aquella cosa, que va aterrar sota la taula adjacent, on es va detenir i va començar a moure les seves llargues antenes. Després d'un instant, es va donar la volta i va córrer cap a on estaven Luke i Leia.

L'aràcnid estava a mig camí quan va passar davant un gran de tres ulls ajupit, que va cridar i li etzibà amb un got de còctel buit.

El gran es volatilitzà en un esclat de flames blanques i la taula va caure de costat. Han no va veure què els passava a Luke i Leia, però de sobte els crits dels ferits van aplacar l'udol del foc de blàster.

El seu pla ja era història.

Quan va mirar al voltant, va trobar altres dos tubs tirats en el terra. Tots dos oberts i buits. Va veure una d'aquelles coses blanques i brillants estenent-se cap a la taula bolcada que havia vist a Luke i Leia per última vegada.

L'altra anava cap a Lando.

Es va llançar cap a Lando i li va agafar per l'espatlla.

—Aranyes blanques! —va cridar—. Grans aranyes blanques! Mata-les!

Lando es va donar la volta i va veure l'aranya que anava cap a ell. Va apuntar el seu blàster, va prémer el gallet i una bola de flames blanques va esclatar sota la taula. Han va notar que queia al terra, amb el pit adolorit i coïssor en la cara, i que s'estampava contra un guàrdia de seguretat mort.

Va sonar una altra explosió més llunyana. Per llavors li brunzien les oïdes i tenia la visió borrosa. Encara que sabia on estava... i que la batalla no havia acabat. Es va donar la volta i va començar a buscar el blàster del guàrdia mort.

Els seus dits es van tancar al voltant de l'empunyadura quan el taló alt d'una sandàlia negra li va trepitjar el canell. En aixecar la vista va trobar a Mirta Gev mirant-li, sagnant pel nas trencat i apuntant-li el canó d'un blàster al cap.

—Oh, no, Capità Solo —va dir, fent-li senyals perquè s'aixequés—. Ja l'hi he dit, vostè es ve amb mi.

 Següent