La prova (VIII)

Anterior

Capítol 8

El somni de la Leia començava com va acabar, amb una gasa arrossegada per la seva cara destrossada. El llunyà udol de la descompressió ressonava en les seves oïdes i el fred tallant de l'aire li assotava el nas i les galtes. El cap li donava voltes, els pulmons li feien mal i sentia que queia en una letargia hipòxica. Però no era capaç d'aixecar una mà per tancar-se la placa facial. Algú li retenia els braços amb els genolls, mantenint-la immòbil mentre la gasa es xopava amb la seva sang.

«Encara no, Jedi Solo», deia una veu femenina. «Necessito més. Una mica».

Llavors la Leia es va despertar com sempre, surant en la calidesa líquida i blava d'un tanc de bacta, amb el pols martellejant-li les oïdes i un nus d'ira en el seu estómac. Hi havia un antiquat droide mèdic FX-4 enfront del lloc de vigilància contigu al tanc, però ningú més. Ni en Han.

El droide girà cap a ella la seva cúpula en forma de xampinyó. Es va produir una lleu pausa, mentre la computadora central d'observació traduïa el dubte de l’FX de la parla droide al bàsic galàctic, després una veu afectada i neutra va sorgir pels auriculars implantats en les seves oïdes.

—Bona tarda, Jedi Solo. Sap on està?

Abans de respondre, la Leia va dedicar un instant a asserenar-se, intentant aclarir quines parts del somni eren records i quines mals entesos. O meres fantasies. Era evident que la seva ment subconscient intentava advertir-la sobre alguna cosa, fer-li entendre que l'havien traït. Però els somnis no han d'interpretar-se literalment. A més, per a què anava a voler ningú la seva sang? Potser li advertia d'una altra cosa, que la sang podia simbolitzar.

—Jedi Solo, pot contestar? —va preguntar el droide—. Sap on està?

La Leia va sospirar davant la insistència del droide i va agitar la mà dins del líquid verd en què surava.

—Estic en un tanc de bacta —va dir directament dins de la seva màscara respiratòria, que disposava d'un micròfon integrat que transmetia les seves paraules fins a un altaveu en l'exterior del tanc—. D'algun hospital.

—Una infermeria —li va corregir el droide—. A Sarnus no tenim hospital.

Sarnus. Per descomptat. El planeta de les profunditats de la Falla Chiloon, seu de la refineria de Lando. D'allò s'acordava.

—Està en la Unitat de Convalescència i Vigilància Intensiva —va prosseguir el droide—. Habitació deu, cinquena planta.

—Què m'ha passat?

—Va arribar amb traumes facials, fractures múltiples en el braç esquerre i una commoció cerebral. Però està bastant recuperada. El seu braç s'ha guarit increïblement ràpid. Li han reparat tots dos ulls i estan plenament funcionals. Li han reconstruït el nas amb referències visuals obtingudes del registre històric de la infermeria. Els seus talls facials s'han tancat...

—I és de preveure que acabin guarint-se sense deixar cicatrius aparents —va concloure la Leia per ell—. Tinc la sensació d'haver-ho sentit abans.

—Excel·lent —va contestar el droide—. Els símptomes de la seva commoció semblen estar remetent. Què més recorda?

La Leia ho va pensar un moment, esforçant-se per recuperar qualsevol record associat amb Sarnus.

—Recordo estar en una oficina amb Lando i... Han.

Quan va pronunciar el nom del seu marit, el cor li va donar una bolcada i va notar que era presa del pànic. Tractava d'això el somni? La sang que li havien llevat podia ser Han? No recordava què havia estat d'ell després de l'impacte de l’aeròlit... encara que tampoc recordava el que li havia passat a ella.

—Què més recorda de la reunió? Qui més estava present?

La Leia no es va molestar a intentar recordar-ho.

—Deixa de diagnosticar-me —li va dir al droide—. Digues-me on està el meu marit.

—El Capità Solo va camí de...

—Està bé? —va preguntar la Leia—. No està ferit?

—No necessita seguir immers en bacta per continuar amb la seva recuperació —va dir el droide, amb cautela—. I donada l'escassetat de tancs, ha estat a la sala de personal, esperant que vostè desperti. El president Calrissian i altres dos cavallers estan amb ell. El seu androide de protocol em va demanar que li avisés quan tornés a estar disponible. Està disponible?

—Estan aquí? —la Leia es va sentir més alleujada que inquieta, però alguna cosa la incomodava. Els embenatges per a la immersió en bacta no eren precisament pudorosos—. A l'hospital?

—Sí, vénen pel passadís —li va confirmar el droide—. Però estem en una infermeria, no un hospital. Em preocupa que ho hagi oblidat tan aviat. Recorda el que hem parlat fa un moment?

—Que Han ve amb altres tres homes. Puja l'escut de privadesa, si us plau —Leia es va projectar en la Força i va percebre no solament la familiar presència d’en Han, sinó també la del jove miner que els havia acompanyat des de l'Estació Llindar i, per a la seva gran sorpresa, la del seu germà, Luke—. Aquest tanc té escut de privadesa, veritat?

—Per descomptat. El nostre equip solament està uns vint anys antiquat.

Es va enfosquir una franja que envoltava la part mitjana del tanc, ocultant-la des de la meitat de les cuixes fins a just sota les aixelles. Després d'un instant, la porta es va obrir i Han va aparèixer davant la seva vista. No coixejava, però caminava lentament i amb ajuda d'un bastó. Es va detenir breument i, quan es va girar cap al tanc de bacta, els seus ulls van mostrar preocupació. La seva cara era una teranyina vermella de cicatrius de talls a mig guarir, tenia els dos ulls morats i el nas cobert amb una tira protectora. Han li va dedicar un somriure tort, es va acostar i va recolzar el palmell de la mà contra la paret del tanc.

—Hola, princesa —la seva veu va sonar una mica cansada i buida pel sistema de comunicació del tanc de bacta—. Tens bon aspecte.

La Leia es rigué tímidament dins de la seva màscara respiratòria.

—No puc dir el mateix —va estrènyer la seva mà contra l'interior del tanc i va esperar un instant per veure si la presència d’en Han li provocava el mateix tipus de por que havia experimentat en el seu somni. L'única cosa que va sentir va ser l'alleujament per veure’l viu. No sabia de què tractava aquell somni, però no tenia a veure amb Han—. Han... va ser molt greu?

L'expressió del seu marit es va aombrar.

—Leia, hem de caçar a aquests paios —va apartar la mà de la paret del tanc de bacta—. Han matat a prop de trenta mil éssers.

La Leia va quedar commocionada. Recordava haver percebut maldat en els Qreph, però no havia imaginat que fossin capaços de cometre atrocitats de tal magnitud. Com se li podia haver passat per alt? No podia evitar sentir-se parcialment responsable... se li havia passat per alt i no els havia detingut.

—Compta amb mi —va dir—. Però no crec que els Qreph pensin que Lando i nosaltres anem a quedar-nos de braços creuats. De debò creuen que fer-se amb el control de les explotacions de la Falla compensa tots els problemes que ells mateixos s'estan buscant?

—Bona pregunta. Precisament això estàvem debatent —va dir Han. Es va tornar i va assenyalar la porta—. Passeu, amics.

Lando va ser el primer a entrar, clarament molt menys magolat que Han, encara que caminava amb rigidesa i portava un braç en cabestrell sobre les costelles. Darrere d'ell va entrar Omad Kaeg, taciturn però il·lès. Després va arribar Luke, serè i decidit en el seu vestit gris de pilot, i finalment C-3PO i R2-D2.

—Ai mare —es va lamentar C-3PO—. Té un aspecte terrible, Princesa Leia. Espero que aquests antiquats droides de primers auxilis no hagin estat interferint amb la seva recuperació.

El droide FX es va donar la volta i va llançar una descàrrega d'estàtica cap a C-3PO.

—Bé, no veig per què has d'ofendre't —li va contestar C-3PO—. Estàs antiquat.

La Leia va ignorar als droides i es va tornar cap al Luke.

—Espero que no hagis vingut fins aquí per enviar-me a passar la convalescència a casa —li va dir—. Perquè no penso fer-ho.

Luke va somriure.

—No se m'havia passat pel cap. De fet, venia a portar-vos l'informe sobre TEG que vau demanar. Però crec que vaig a quedar-me una temporadeta a intentar esbrinar què fan realment els Qreph en la Falla.

—Per què? —li va preguntar la Leia.

—La Falla és valuosa, però no tant com perquè comerciejar-se l'enemistat dels Jedi compensi.

—Pot ser que els Qreph calculessin malament —va suggerir Kaeg—. Potser van pensar que ningú anava a culpar-los del sabotatge. O no sabien com reaccionarien els Jedi davant una massacre indiscriminada.

—Disculpi, Capità Kaeg, però això és extremadament improbable —va dir C-3PO—. En qualsevol intercanvi intel·lectual, les possibilitats que un columi calculi malament la resposta del seu oponent són...

—Gràcies, 3PO —li va tallar Luke—, però les possibilitats no importen —va activar el disjuntor del FX-4 per evitar que gravés la seva conversa i li va encarregar a R2-D2 que impedís que la computadora central de vigilància els escoltés—. Això és una mica més que un intent per fer-se amb el control dels mercats galàctics de metall, estic convençut. És una cosa més gran.

—I per què estàs convençut d'això? —li va preguntar.

—Et donaré més detalls després, però he estat parlant amb Lando i crec que no podem descartar la possibilitat que els Sith estiguin involucrats. L'albirament de Nau a Ramook pot ser mera coincidència, o una pista del que realment està passant en la Falla. L'única cosa que sabem amb certesa és que els Qreph tramen alguna cosa aquí que no comprenem. I serà millor que esbrinem aviat de què es tracta, abans que derivi en un problema major per a tota la galàxia.

—Un problema major? —va preguntar Han—. Vols dir que la Falla no és l'únic lloc que estan arruïnant?

—Ni molt menys —va contestar Luke—. El seu holding d'empreses en l'Aliança Galàctica s'ha més que triplicat des que es van traslladar a la Falla Chiloon... encara que sigui una pèssima base per centrar la gestió d'un imperi financer. La pregunta és: per què estan aquí?

—Estàs suggerint que hi ha alguna cosa en la Falla que fa possible tot això —conjecturà la Leia—. I creus que poden ser els Sith.

—Els Sith —va dir Han, fastiguejat—. Bé, això explicaria que els Qreph no semblin molt preocupats pels Jedi. Si tenen el suport d'alguns Sith, poden sentir-se bastant tranquils davant la perspectiva d'enfrontar-se a la Leia i a mi.

La Leia va arrufar les celles.

—Però això no encaixa amb els mandalorians ni els nargons —va dir—. Primer, als mandalorians els Sith els agraden tan poc com a nosaltres. Segon, si els Qreph compten amb un exèrcit de Sith a la seva disposició, per què anaven a contractar els serveis de mercenaris?

—Això mateix pensava jo —va intervenir Lando, que s'havia quedat al fons de la sala, escoltant en silenci—. He estat repassant alguns comptes després de parlar amb Luke. Quan els Qreph hagin pagat els seus grans trituradors d'asteroides i a l'exèrcit de mandalorians que els permet lliurar-se de la competència, estaran perdent diners amb la seva explotació de Chiloon. I això suposant que no hagin de pagar als pirates, també.

—Guarden algun secret —va dir Luke—. Forçosament. Si no volen que ningú sàpiga que els Sith estan aquí, no poden tenir un servei de seguretat armat amb espases de llum, ni pirates sensibles a la Força intentant expulsar als miners. Per a aquest tipus de coses necessiten a uns altres, per això contracten als mandalorians.

En Han va quedar bocabadat.

—Espera, m'estàs dient que Kesh està en la Falla? Aquest és el seu secret?

—Se m'ha passat pel cap, però no —va dir Luke—. Si Kesh estigués aquí, no hi hauria un sol mandalorià ni miner en la Falla. Els Sith mai correrien aquest risc.

—Si vostè ho diu —va dir Kaeg, una mica dubitatiu—. I què és Kesh?

—El planeta de la Tribu Perduda dels Sith —li va explicar Han—. Però la seva ubicació és un gran secret, sobretot perquè està tan allunyat de les vies hiperespacials que la Tribu Perduda va quedar allà atrapada cinc mil anys.

—Entenc —va dir Kaeg—. Doncs quina pena que Kesh no estigui aquí.

—Per què? —li va preguntar la Leia.

—Perquè sabríem per què els Qreph volien la meva part en la cooperativa minera —va explicar Kaeg—. Perquè els donaria veu i vot en el Comitè de la FallaXarxa.

En Han va arrufar les celles.

—I per què és important això?

—Perquè la FallaXarxa no és estàtica —va explicar Lando—. Viu en un estat d'expansió i reparacions constants... i el Comitè decideix la ubicació i el moment d'aquestes.

—Si els Qreph tinguessin presència en el comitè, podrien influir en l'elecció de les balises a reparar... i en la ubicació de les noves —va afegir Kaeg—. I encara que no s'imposessin en les votacions, coneixerien de primera mà els plans del comitè.

La Leia va arrufar les celles.

—M'he perdut. Conèixer els plans del comitè serviria per mantenir a la gent allunyada de Kesh... o el que sigui que els Qreph intenten protegir?

—Sí, perquè és perillós operar fora de la FallaXarxa —va explicar Kaeg—. Massa perillós. Sense els senyals de les balises, és molt fàcil perdre's i és impossible demanar auxili.

—Als miners no els agrada operar incomunicats en la Falla —va afegir Lando—. Si els Qreph saben on està col·locant les noves balises la cooperativa, poden destruir les que els quedin massa a prop. Per això és bastant improbable que cap capità de remolcador es topi amb el seu secret.

—I si algun ho fes, la seva tripulació i ell desapareixerien —va dir Kaeg—. Potser no sigui Kesh el que els Qreph oculten, però ha de ser alguna cosa semblada. Alguna cosa gran i fixa. Solament hem d'endevinar de què es tracta.

—Estic d'acord —Han va assentir i va apartar la vista del tanc de bacta per mirar a Luke i Lando—. Jo aposto perquè ho fem.

La Leia va sentir un nus en el pit. La veu d’en Han desprenia un tipus d'alegria que no li agradava sentir, un entusiasme boig que solament apuntava quan havia decidit provar alguna cosa salvatge i perillosa del que ningú podria dissuadir-ho.

—Fer què, exactament? —va preguntar la Leia.

Han va seguir mirant a Luke i Lando, esperant la seva resposta.

—Han —va dir la Leia, intentant no semblar preocupada—, fer què?

Ell no va apartar la vista de Luke i Lando.

Finalment, Luke es va encongir d'espatlles i Lando va assentir.

—Em sembla que no se m'ocorre res millor —va dir Lando.

—Millor que què? —va insistir la Leia.

Han va somriure i finalment es va tornar per mirar-la.

—Tranquil·la. Tinc un pla.

 Següent