La prova (VII)

Anterior

Capítol 7

Dena va trobar el cadàver de Tharston Karl en el quart nivell d'una lleixa de magatzematge de deu altures, en un racó tranquil de la improvisada morgue, un fred hangar subterrani replet de droides metges antiquats i zeladors de mirades cansades. Els serveis d'emergència s'havien quedat sense bosses per a cadàvers durant les primeres hores, per la qual cosa ho havien deixat dins del vestit pressuritzat, fet esquinçalls. Dena encara podia llegir el seu nombre d'empleat, CC6683, gravat en la placa del pit. Després del que li havien fet a la seva cara les flames i el vent descarnat, era l'única manera d'identificar-ho i es va descobrir desitjant que algun altre s'hagués enfundat l'uniforme de Tharston. Potser havia hagut de prendre prestat el vestit especial per a treballs pesats d'algun company i havien oblidat intercanviar-se les plaques. O alguna cosa així.

El que fos.

Encara que Tharston Kharl pogués haver estat un torracollons odiós en la taula de sàbacc i un marit infidel a l'esposa que li esperava a Telos, també havia estat el primer i únic amant de la Dena, un tipus alegre que sempre la recolzava i es mostrava sorprenentment amable quan l'ocasió ho precisava. I per això li devia una mica més que un taüt i un viatge de tornada a casa en el gèlid celler d'una nau mortuòria. Li devia justícia, memòria i alguna cosa que no acabava de comprendre, alguna cosa que la corroïa en el fred i dolorós buit que sentia dins.

Dena mai havia experimentat aquelles sensacions abans i no sabia com interpretar-les. Com més pensava en Tharston, més potents eren. I no podia parar. Se sentia com si un paràsit insidiós hagués pres el control de les seves emocions i aquestes la portessin cap a un acte boig que acabaria destruint-la.

Darrere de la Dena, una jove va dir:

—Estaves enamorada d'ell —la veu era amable i aguda, com de nena—. Què ximpleta.

Dena va baixar el braç i fent cassoleta amb la mà, deixant lliscar el blàster de mà que amagava sota la màniga. Quan tenia l'arma ben subjectada, es va tornar cap a la nouvinguda. La dona, prima i forta, vestida amb un vestit de pilot cenyit, no tenia més de dinou anys, amb una pell clara, el pèl castany clar i ardents ulls foscos. Mirà l'arma en mans de la Dena, va aixecar el cap i va arquejar una cella.

—De debò, administradora Yus? —Savara Raine va recolzar una mà en el seu maluc—. Potser vulguis pensar-t'ho millor.

Dena va aixecar el blàster.

—Pot ser que estimés a Tharston —va reconèixer—. I tu l’has matat.

—I? —Savara va posar els ulls en blanc—. Tu em vas ajudar.

—Jo? —horroritzada, Dena va sacsejar el cap—. No. Ho vas fer tu sola.

—Vaja, i qui va copiar el codi de control? Qui ens va donar el programa de producció? —lentament, Savara es va ficar la mà en la butxaca del pit i va treure una targeta de dades amb el logo de l'asteroide daurat de Refineria Sarnus—. Perquè diria que això té el teu nombre d'accés gravat.

—Se suposava que havíeu d'atacar durant la pausa per a manteniment! —va protestar Dena—. En aquest moment no hi hauria més d'un miler d'éssers treballant. I haurien tingut temps per evacuar.

Savara es va encongir d'espatlles.

—No ha estat culpa meva —va dir, tornant a guardar la targeta de dades en la butxaca—. Els teus faedors van canviar els plans.

Dena sabia que no podia discutir-ho. Els Qreph no admetien consells aliens i consideraven tota preocupació per potencials danys col·laterals com una bajanada de ments febles.

De totes maneres, Dena estava confosa. L'atac havia estat cent vegades més letal del necessari per deixar paralitzada la refineria, i els excessos eren impropis dels Qreph. Aquests es vanagloriaven de la seva eficàcia, convençuts que les demostracions de força eren desaprofitaments de recursos que solien conduir a conseqüències no desitjades.

Després d'un moment, va dir:

—No crec que et demanessin que sabotegessis tot el sistema de comunicacions.

—Em van demanar que complís la meva missió —va replicar Savara—. I he fet tot el necessari... ni més, ni menys.

—De debò? A mi em sembla que has matat a sang freda a vint-i-vuit mil éssers. I que això atraurà molta atenció no desitjada sobre la Falla —Dena va creuar la seva mirada amb la de Savara i va continuar—. Si hagués pogut fer saltar l'alarma, aquest desastre podria haver semblat un simple accident industrial, però tu ho has convertit en el major assassinat en massa que hagi conegut la galàxia des que vam expulsar als yuuzhan vong.

Una ombra de dubte va apuntar als ulls de Savara, encara que la seva veu va seguir sonant confiada.

—I què? Han mort vint-i-vuit mil, en comptes dels pocs centenars que esperaves. Si creus que això et converteix en innocent, endavant, mata'm. Després podràs divertir-te explicant-ho a Lando Calrissian i als seus gossos Jedi. Estic segura que es mostraran d'allò més indulgents.

Per un instant, Dena s’ho va plantejar seriosament. Va tirar del gallet del blàster fins que va sentir l'espetec d'armat i va sentir una punxada de culpabilitat en veure que Savara es quedava lívida. Però no es va atrevir a disparar, encara no, perquè no sabia com explicar-ho a Lando i el seu amic Jedi, Luke Skywalker. Sens dubte, s'alegrarien de saber que havia matat a la sabotejadora. Però també tindrien preguntes, moltes preguntes, i dubtava poder enganyar a Skywalker molta estona.

Així que la qüestió era tal com l'havia definit Savara. Si Dena feia un pas al capdavant i explicava que esperava poques morts, uns centenars com a màxim, Lando i el seu amic la perdonarien? L'ajudarien?

Dena no els coneixia prou per saber-ho. Els seus faedors li havien carregat en la memòria una història familiar versemblant i li havien donat més coneixement del que cap executiva minera en el seu càrrec necessitaria mai. Li havien modelat fins i tot una personalitat específicament ideada per convertir-la en una empleada clau de Refineria Sarnus.

Però no existia cap succedani per a l'experiència. Malgrat tota la seva neuroprogramació, l'aprenentatge accelerat i l'estimulació sinàptica, Dena no portava ni un any vivint entre humans. Senzillament, no havia acumulat suficients dades conductuals per preveure la resposta més probable a una situació de forta càrrega emocional com aquella. Lando i el seu amic se sentirien tan agraïts per la seva ajuda que passarien per alt el petit paper que havia exercit en aquella atrocitat? O es venjarien d'ella?

L'única dada real del que disposava era la ironia en la veu de la seva torturadora i allò era fàcil d'interpretar. Savara Raine mai hauria suggerit que li fiqués una descàrrega de blàster en el cap d'haver-ho considerat una maniobra intel·ligent.

Al contrari. Li havia llançat aquell desafiament per deixar-li clar que no comptava amb cap aliat més. Donava el mateix el molt que odiés als seus faedors i a la seva mascota adolescent, no importava com de desesperada que estigués per comptar amb l'ajuda de Lando i el seu amic Jedi, necessitava als Qreph.

L'havien dissenyat per a això.

La idea amb prou feines va creuar la seva ment abans que Savara desviés el blàster cap a un altre costat. Amb l'altra mà, va agafar a Dena pel coll i la va empènyer contra la lleixa de magatzematge, amb tanta força que va estar a punt de derrocar-ho.

—Si tornes a apuntar-me amb una arma, estàs morta —li va dir Savara—. Queda clar?

Dena es va plantejar tornar a apuntar, no perquè es creia prou forta per matar-la, sinó perquè, en aquell moment, morir no li semblava tan terrible... no amb el cadàver socarrat de Tharston en un prestatge darrere d'ella i un futur davant que solament prometia més desesperació.

Però els Qreph l'havien dissenyat per resistir aquella temptació. Per desesperada que se sentís, el seu instint de supervivència sempre imperava. Va obrir la mà voluntàriament i el blàster va caure al terra.

La mà de la gola li va estrènyer amb més força.

—T'he preguntat si queda clar.

Dena solament va poder assentir i clacar alguna cosa inintel·ligible, però Savara va semblar entendre-ho.

—Bé —va relaxar la pressió i el terror adolescent va retrocedir dos passos. Després va allargar la mà—. Crec que tens alguna cosa per a mi.

Dena va assentir.

—Sí.

Li feia mal la gola en parlar, però va intentar no mostrar el seu dolor. Es va ficar la mà en la butxaca i va treure un parell de bosses d’esteriplast transparent. Ambdues contenien un embenatge xopat en sang, encara humit. Dena va revisar les etiquetes i les hi va passar, una a una.

—La primera és del Capità Solo i la segona de la Princesa Leia —va dir—. Les vaig recollir després de l'impacte de l'ona expansiva, mentre els hi guaria les ferides.

Savara va examinar les bosses i va assentir.

—Bon treball —les hi va ficar en una butxaca buida de la seva cuixa—. Però els teus faedors estarien més contents si haguessis deixat morir als Solo.

—Algú hauria d'haver-me avisat —va contestar Dena, més sorpresa pel suggeriment del que deuria—. A més, no era possible. Lando estava conscient i intentava ajudar-me. Amb prou feines vaig poder recollir les mostres de sang abans que els tanqués les plaques facials.

La mirada de Savara seguia sent freda.

—I no podries haver-ho eliminat a ell també? És gairebé un ancià.

Un nus d'ira va començar a sorgir en l'estómac de la Dena.

—T'ho repeteixo, no tenia ordres de...

—Bé. No és culpa teva si els teus faedors no es van esforçar massa amb el teu sentit de la iniciativa —els ulls de Savara brillaven divertits i Dena es va adonar que havia estat jugant amb ella—. Encara que potser no sigui massa tard. Quines possibilitats de sobreviure tenen els nostres pacients?

—Com vaig a saber-ho? —va preguntar Dena gèlidament—. Tampoc em van programar coneixements mèdics.

—No, però el director de la infermeria t'informa directament a tu. I no dubto que Calrissian t'haurà demanat que t'interessis per l'estat dels Solo.

Dena va assentir a contracor.

—Clar. Segueixen inconscients, des que van arribar, per això als metges els està costant avaluar els danys cerebrals que pot haver-los causat l'ona expansiva. El Capità Solo va estar en coma...

—Va estar? —va preguntar Savara—. Significa això que ha despertat ja?

—Probablement sí. Hi ha símptomes evidents que està recuperant la consciència. Seguia inconscient quan vaig deixar el centre de comandament de Lando per venir aquí, però el van treure del tanc de bacta fa unes hores.

—I la Princesa Leia?

—Segueix en el seu tanc. No es despertarà, però no està en coma. El droide mèdic no entén per què segueix inconscient.

Savara va fer mala cara.

—Un tràngol curatiu Jedi —va dir—. Alguna ferida més?

—Fractures de crani i d'un braç per diversos punts, però ja estan guarides. Els droides quirúrgics no li troben explicació...

—Un tràngol curatiu —va repetir Savara, en un to més ombrívol que mai—. Què més?

—Li han guarit els ulls i haurien de funcionar-li. Però un dels del Capità Solo és d'un donant. L'original es va perdre en el lloc de l'impacte.

—Un donant? —Savara va posar cara de fàstic—. No servia un protètic?

—Ara mateix estem escassos de pròtesis —va explicar Dena, contenint la seva ira—. Potser l'hi canviïn quan torni al Consorci de Hapes.

—No crec que torni al Consorci en un futur proper —va dir Savara—. O, com a mínim, seria millor que no ho fes. Queda clar?

Dena va notar que obria molt els ulls.

—Vols que mati als Solo? —va dir, amb veu entretallada—. Als dos?

Savara la va examinar i va negar amb el cap.

—Suposo que no. T'enxamparien i els teus faedors no volen que ningú descobreixi la teva biologia. Encara no.

Dena va exhalar alleujada.

—Probablement sigui el més intel·ligent. No crec que pogués suportar un interrogatori Jedi.

Savara va entretancar els ulls.

—Això és una amenaça?

Dena va fer una pausa, prenent-se el seu temps per analitzar el que la noia acabava de revelar-li sobre el temor dels Qreph al fet que es descobrís la seva biologia. Potser tenia més capacitat de pressió de la qual pensava.

Després d'un instant, va dir:

—No, és un fet. Encara que pots prendre-t’ho com vulguis.

Allò va fer somriure a Savara.

—Veig que he comès un error en fer-te saber l'important que ets —va ficar una mà en una de les butxaques de la seva cuixa i va treure una bossa negra de la grandària de la seva mà—. Potser hauria de donar-te el que necessites i marxar-me, abans que causi més danys.

—Sí, millor així.

Dena sabia que havia d'esmentar-li l'arribada de Luke Skywalker, però aquest i Lando havien fet grans esforços per mantenir en secret la seva presència allà i el fet que Savara no li hagués preguntat pel Gran Mestre suggeria que ho estaven aconseguint. Creient que podia convenir-li mantenir oculta almenys una de les seves bases per negociar, va allargar una mà per recollir la bossa.

En comptes de passar-la-hi, Savara va arrufar les celles i va tirar la mà cap enrere. Va obrir la bossa i va treure tres butllofes de la grandària de mig dit menovell i les va aixecar cap a la llum, fingint estudiar el líquid clar de l'interior.

—Què fas? —va preguntar la Dena.

—Revisant el contingut, per descomptat —va contestar Savara, observant com el líquid s'enterbolia i posava gris—. No voldria curtcircuitar-te... ara que saps com ets de valuosa per a nosaltres.

—No ho facis, si us plau! —Dena es va llançar per les butllofes, però Savara ho preveia i va recular per posar-se lluny del seu abast—. No s'han d'exposar a la llum.

—No? —Savara va seguir examinant les butllofes, veient-les passar del gris al platejat—. Després no serveixen?

—Seran com verí! —Dena va tornar a llançar-se cap a ella—. Em mataran més ràpid que cap enzim!

Savara va esperar fins que la mà de la Dena estava pràcticament sobre la seva, la va apartar... i va deixar que una de les butllofes sortís volant. Es va trencar amb una dringadissa i Dena no va poder evitar llançar un crit de desesperació. Savara encara tenia altres dues a les mans i havia d'haver-hi set més en la bossa, però cada butllofa solament contenia una dosi diària i els lliuraments eren cada deu dies.

—Si us plau... no ho facis —va assenyalar les dues butllofes que Savara encara tenia a les mans—. Guarda-les abans que prenguin color. Les necessito totes per viure fins a les properes.

—Au vinga, les dues sabem que això no és veritat. Potser t'afebleixis una mica i perdis una mica de pèl, però si espaies els intervals, sobreviuràs.

Va deixar anar una altra butllofa. Dena va intentar atrapar-la, però Savara l'hi va impedir amb una puntada lleu però ben dirigida. La segona butllofa es va trencar a trossets i Dena va contemplar horroritzada com l'enzim, aquell enzim que necessitava per metabolitzar el menjar, l'enzim que els Qreph li havien dissenyat per necessitar... es vessava pel terra de duracret en una taca cada vegada més fosca.

Dena va aixecar la vista.

—Per què em fas això?

—Perquè no m'agrada que em menteixin.

—No estic mentint! —va protestar Dena—. T'he explicat tota la veritat.

—Fins a cert punt.

Savara va deixar caure la tercera butllofa i no va intentar impedir que Dena l'atrapés, però el líquid estava adquirint ràpidament un to rosat. Injectar-se’l ara seria dolorós i letal. Dena va mirar a la seva torturadora, que ja estava ficant la mà en la butxaca.

Savara va somriure i va dir:

—Has oblidat explicar-me alguna cosa?

Dena va tancar els ulls i va assentir de mala gana.

—Luke Skywalker.

No va entendre per què aquella revelació li va fer sentir com una traïdora, però així va ser. Potser fos perquè si existia algú en la galàxia capaç d'alliberar-la del jou dels Qreph aquest era el Gran Mestre de l'Orde Jedi.

I Dena desitjava desesperadament ser lliure.

—Luke Skywalker? —la veu de Savara va sonar trencadissa i alarmada—. Què passa amb ell?

Quan Dena va obrir els ulls, Savara ja havia tret la mà de la butxaca, buida. Estava pàl·lida i tenia els ulls molt oberts. Semblava gairebé espantada.

—Està a dalt amb Lando —li va explicar. De sobte se sentia tan poderosa que va haver de fer un esforç per no somriure—. Luke Skywalker està aquí.

Savara solament va demostrar la seva por en la forma que es van obrir els seus orificis nasals, però va bastar perquè Dana confirmés el que ja sospitava... que el nom Skywalker li posava els pèls de punta en aquella noia. Va allargar la mà per recollir la bossa d'enzims... però Savara va tornar a allunyar-la-hi.

—No pensaves explicar-m'ho —va dir—. Creus que Skywalker pot ajudar-te.

—Ningú pot ajudar-me. Ja ho sé.

—Però tens somnis —va insistir Savara—. Tens esperances.

—Què importen els somnis i les esperances? Skywalker no pot elaborar els meus enzims —Dena va fer una pausa i es va encongir d'espatlles amb resignació—. A més, no m'ajudaria ni encara que pogués. No es fia de mi.

—Per què no?

—He intentat crear un vincle emocional amb ell —va dir Dena—. No entenc per què no ha funcionat. Vaig usar la veu que em vas ensenyar, em vaig insinuar, li vaig tocar, però el teu sistema no ha funcionat.

En comptes d'ira, la seva acusació va provocar una riallada... cruel, però genuïna.

—Has intentat seduir a Luke Skywalker, amb la seva germana i el seu cunyat mig moribunds en la infermeria? —Savara va sacsejar el cap, rient-se més fort que mai—. Els biots teniu el cap tan buit.

—De qui és la culpa si no m'has ensenyat bé? Però el dany ja està fet i no veig com reparar-ho.

Savara va deixar de riure's.

—Això et passa perquè no tens imaginació —es va quedar pensant un moment i va preguntar—. En un dels teus informes deies que Tharston tenia feblesa pel sàbacc, veritat?

—Sí —va contestar Dena—. Visitava els casinos de Valnoos tots els mesos, cada vegada que tenia algun descans.

—Ben —Savara li va llançar la bossa d'enzims a Dena, va treure una targeta de dades de la seva butxaca i també la hi va passar—. Dóna-li aquesta targeta de dades a Calrissian.

Dena es va quedar mirant el dispositiu, confosa.

—Però això conté el meu nombre d'accés i una còpia del codi de control. Lando trigarà una hora a saber que es va usar per sabotejar els generadors de rajos del Cràter Un.

—Exacte. I li diràs que ho vas trobar en la taquilla de Tharston.

—De Tharston? Per què?

Un somriure sarcàstic va apuntar en llavis de Savara.

—Perquè l'hi vas a confessar tot a Calrissian i Skywalker. Els hi explicaràs que Tharston era el teu amant i que visitava el teu dormitori sovint.

Dena començava a sentir-se incòmoda.

—Vols que culpi a Tharston?

Savara va posar els ulls en blanc.

—No, solament vull que contestis les seves preguntes. Deixa que ells culpin a Tharston.

 Següent