La prova (XI)

Anterior

Capítol 11

El triturador d'asteroides Ormni surava al lluny, una falca gris perfilada per la lluentor intensa dels seus propis respiradors de fosa. Un núvol de pols del triple de la seva grandària s'arremolinava sota el seu ventre, l'única cosa que es podia veure de l'asteroide que anava devorant lentament. Nau i núvol estaven envoltades per una teranyina mòbil de franges blaves: els rastres de flux de les embarcacions lleugeres de l’Ormni, ocupades amb els seus assumptes.

Asseguda en una petita nau espia de ScragHull que els hi havia prestat Lando, Leia seguia estant massa lluny per veure les embarcacions a simple vista, però en la seva pantalla tàctica feblement il·luminada podia veure els codis transponedors de dotzenes de ioles de voladura i galeres ariet... les naus d'esclaus que trencaven els asteroides i empenyien els trossos cap a les gargamelles processadores de l’Ormni. També va comptar quatre enormes transports de càrrega congregats al voltant de la popa de l’Ormni, cinc caces estel·lars Bes’uliïk de patrulla i tres transports d'assalt que partien per a una missió.

A hores d’ara, Han podia estar a bord de qualsevol d'aquelles embarcacions lleugeres, traslladat de l’Ormni a una nova ubicació abans que el poguessin rescatar.

La Leia desitjava projectar-se en la Força per buscar-lo, però als últims moments del tiroteig en l'Estrella Blava, tant Luke com ella havien percebut una presència fosca actuant contra ells i ara els hi semblava perfectament possible que els Qreph estiguessin col·laborant amb els Sith. En aquest cas, l'ús de la Força alertaria a l'enemic del seu acostament amb la mateixa seguretat que si activessin els motors del ScragHull. Leia no tenia cap més remei que observar amb preocupació mentre volaven a la deriva cap a l’Ormni, sense motor, aterrida perquè Han pogués haver-se marxat, o estar mort, quan hi arribessin.

Les preocupacions no eren cap novetat per a la Leia, per descomptat. Durant la rebel·lió, Han i ella mateixa havien arriscat les seves vides pràcticament diàriament. Com a diplomàtica de la Nova República havia vist com segrestaven als seus fills i els usaven com a ostatges polítics. Després, havia vist aquells mateixos fills convertir-se en Cavallers Jedi i partir cap a les seves pròpies missions perilloses. I ara, quan la seva filla era coneguda com la «Espasa dels Jedi», amb prou feines passava un mes sense preguntar-se si l'única filla que li quedava viva tornaria de la seva última missió.

La Leia era experta en preocupacions i sabia com bregar amb els seus temors. Fins i tot com explotar-los.

Però aquesta vegada se sentia diferent. En Han recorria a la sort com els Jedi recorrien a la Força, però la sort no era la Força. La Força ho abastava tot, era eterna i infinita. La sort era passatgera. Anava i venia, afavoria a uns i esquivava a uns altres. La sort era matemàtiques, regles de probabilitat. I les matemàtiques deixaven molt clar que no totes les apostes arriscades podien sortir-te bé.

Encara que Han s'havia passat la vida fent apostes arriscades. I si aquell era el moment en què la sort se li acabava, els Qreph i Mirta Gev pagarien molt car haver-li-ho arrabassat. Ella s'encarregaria d'això, encara que hagués de dedicar la resta dels seus dies a buscar-los.

—Vigila —va dir Luke. Estava assegut al costat d'ella en la tènue llum blava de la cabina, controlant la balisa rastrejadora que havien adherit al transport de la Gev quan va escapar amb Han. La nau seguia a bord de l’Ormni, d'això podien estar segurs. Però qui sabia on estava Han?—. L'odi condueix al Costat Fosc. Com la venjança. Fins i tot tramar-la.

—Qui diu que tramo una venjança?

Luke es va limitar a mirar-la en la penombra, amb paciència.

—Perdona —va dir la Leia, adonant-se que havia d'haver deixat que la seva ira es filtrés cap a la Força—. Jo no en diria tramar... però costa no donar-li voltes.

—Ho entenc. Però saps que és absurd. En Han ha passat per situacions pitjors, moltes vegades.

—Això em produeix una sensació estranya. Els Qreph sempre van dos passos per davant de nosaltres. I això m'espanta.

—I a mi —va admetre Luke—. I no deixo de preguntar-me: per què Han? Per què val una recompensa d'un milió de crèdits si intentaven matar-nos a Lando i a nosaltres?

La Leia es va quedar pensant un moment, intentant recordar alguna cosa del passat del seu marit que expliqués l'interès dels Qreph per ell, però va acabar sacsejant el cap.

—Només se m'ocorre que es tracti d'un segrest —va dir—. Probablement saben que Ben i Tahiri estan en la Falla, buscant a Ohali. Potser volien disposar d'algun element de pressió per després d'haver-nos matat a tu i a mi.

Luke va negar amb el cap.

—Són massa llestos per creure que això funcionaria. I l'operació de les aranya-bomba va ser un fiasco. Segueixo sense entendre per què la Dena Yus s'aferrava a aquelles coses.

—Ah, no? —va preguntar la Leia. Quan R2-D2 per fi va poder accedir a la computadora de seguretat del casino, els vídeos de vigilància de l'Estrella Blava havien «desaparegut». Però Luke i ella havien aconseguit fer-se una composició bastant precisa de l'actuació de la Dena durant el tiroteig, a partir dels seus propis records i el relat de Lando—. És bastant evident, es va quedar petrificada.

Luke ho va pensar i va assentir.

—Suposo que sí, però per què? Porta treballant pels Qreph des del principi, això està clar. I és ella la que ens condueix fins a l'emboscada. Per què dubte d'acabar amb nosaltres quan acaba d'ajudar als Qreph a matar a milers d'obrers de la refineria?

—Potser havia d'atacar-nos en un altre lloc, o el tiroteig li va deixar la ment en blanc, o se li va encallar el tancament de la bossa —tantes conjectures començaven a frustrar-la perquè solament li recordaven el poc que sabien sobre els Qreph i la seva organització—. No es va quedar prou per contestar les nostres preguntes, així que l'única cosa que sabem amb certesa és que Dena Yus treballa pels columis. I sigui el que sigui el que tenen planejat, quan ho descobrim ja pot ser tard per al Han.

—No ho serà.

Luke va posar una mà en el braç de la Leia i l'hi va estrènyer. Ella es va sentir una mica menys impotent, encara que no del tot tranquil·la.

—No li passarà res. T'ho prometo.

—Gràcies. Agraeixo els teus ànims —Leia li va donar unes palmades a la mà, la va apartar i li va dir—. Però no vull que facis promeses que puguin ficar-te en problemes. Aquests tipus són massa perillosos.

—Sembles oblidar qui sóc, Jedi Solo —va dir Luke seriosament—. Anem a rescatar a Han. I anem a detenir als Qreph —va fer una pausa i va llançar un sospir exagerat—. Quan hàgim descobert què es porten entre mans aquí, naturalment.

La Leia no va poder evitar somriure.

—Bé, com a mínim tu tens un pla... més o menys. Gairebé em sento com si Han ja estigués de tornada.

Una alarma va sonar per l'altaveu de la cabina i un missatge estàndard d'auxili va passar per la pantalla del pilot. «LA NAU DE RECONEIXEMENT INCOM X396 SOL·LICITA AJUDA URGENT. MÀXIMA URGÈNCIA».

Leia va arquejar una cella.

—Tres noranta-sis —va repetir—. No és...?

—Ohali Soroc —va acabar Luke per ella. Els StealthX Jedi s'identificaven per les xarxes de comunicació no segures solament com a naus de reconeixement Incom—. R2, dóna'ns les coordenades.

R2-D2 va contestar amb una xiuletada negativa i va carregar un informe d’enrutament en la pantalla del pilot. Aquesta va mostrar que el missatge solament havia passat per una balisa repetidora.

—Vingui d'on vingui, està a prop —va dir la Leia, començant a sentir-se malament. No estava disposada a marxar-se sense Han, però la primera llei de qualsevol viatger espacial era respondre a les trucades d'auxili. I aquella era una Jedi en dificultats—. Deu estar a menys d'un any llum d'aquí.

R2-D2 va emetre una xiuletada de confirmació. En la pantalla va aparèixer un plànol, mostrant la balisa repetidora a un quart d'any llum del ScragHull, en algun punt en un arc de 140 graus cap a popa.

—Per què la tenim darrere? —va preguntar la Leia.

Va aparèixer un altre mapa en pantalla, mostrant la ubicació de totes les balises repetidores properes. L’Ormni surava a la vora de la Xarxa, sense res més després que una enorme bombolla de Falla no cartografiada. Atès que el missatge havia arribat per una balisa repetidora de la FallaXarxa, havia de provenir d'algun punt a la seva esquena.

Leia començava a sentir-se més sola i preocupada encara. No era capaç de recordar la quantitat de vegades que havia estat a la vora de l'abisme, mirant cap al seu cor negre, però mai abans ho havia sentit de manera tan literal... potser perquè normalment tenia a Han al costat, mirant a la foscor amb ella.

La contemplació de la Leia es va acabar quan Luke va preguntar:

—R2, algun indici que la Jedi Soroc segueixi dins de la seva nau? O que segueixi viva?

El droide va respondre amb una xiuletada negativa.

—En aquest cas, podria tractar-se d'un parany —va dir Luke—. Pot ser que Gev hagi trobat la nostra balisa rastrejadora.

—És molt probable que sigui un parany —li va rectificar Leia, sentint que el cor se li pujava a la gola. Si els Qreph havien descobert la balisa rastrejadora, esperarien que Luke i ella intentessin rescatar a Han—. Sembla poc probable que Ohali Soroc s'hagi trobat en dificultats just quan nosaltres estem intentant pujar sigil·losament a bord de l’Ormni.

—Tens raó. I si li hagués passat alguna cosa tan a prop d'aquí, ho hauríem percebut en la Força —Luke es va detenir a pensar, amb una expressió cada vegada més apesarada i preocupada, mentre imaginava les possibles sorts de l’Ohali—. Això no pot ser cap coincidència. S'han fet amb el StealthX de l’Ohali i ho intenten usar per allunyar-nos.

—I si els Qreph tenen el StealthX de l’Ohali... —Leia va deixar la frase inacabada, mentre pensava en les implicacions d'aquella trucada d'auxili, i finalment va preguntar—. Luke, què passa amb Ben i Tahiri? Si estaven buscant a Ohali, pot ser que ells també s'hagin topat amb els Qreph.

Luke va negar amb el cap.

—Estan bé. Com a mínim, Ben semblava estar-ho quan vaig intentar contactar amb ell.

—Quan va ser això? —va preguntar. No necessitava preguntar com havia intentat Luke contactar amb el seu fill. Els parents sensibles en la Força es podien percebre mútuament a grans distàncies—. Després que s’emportessin a Han?

Luke va assentir.

—Abans que ens marxéssim de l'Estrella Blava. Creia que podríem necessitar una mica de suport.

Luke no va necessitar afegir que no podien saber si Ben havia comprès realment el que volia. Malgrat tot el seu poder i misteri, la Força solament podia oferir-te una vaga impressió de l'estat del teu ésser estimat; no era una xarxa de comunicacions.

—El suport no ens vindria gens malament —li va dir—. Però encara que Ben i Tahiri no se les hagin vist amb els Qreph encara, em preocupa aquest senyal d'auxili. Hem d'advertir-los perquè s'allunyin.

—Potser. Deixa'm pensar.

Es va quedar callat, sens dubte plantejant-se el mateix dilema que ella. Intentar advertir a Ben en aquell moment, el mer fet de projectar-se en la Força, probablement alertaria de la seva presència a l'enemic. Allò posaria en risc el seu intent de rescatar a Han i era molt possible que posés en aquest en major perill encara. Leia no es veia capaç de suportar-ho, però tampoc podia posar en risc la vida del seu nebot per salvar la del seu marit.

—Luke, no hi ha res que pensar. Ben respondrà aquesta trucada...

—Ben és un Cavaller Jedi —li va tallar Luke—. Igual que la Tahiri. Si no els cregués capaços de manejar situacions com aquesta, no els enviaria de missió.

—Luke, sabem que és un parany. En Han no acceptaria que poséssim en perill a Ben...

—Ni Ben que sacrifiquéssim la vida d’en Han —va dir Luke, tallant-la de nou—. Però no és decisió seva, ni teva. És meva. I confio en Ben i Tahiri.

La Leia es va quedar callada, sense saber si donar-li les gràcies o intentar dissuadir-ho. Era igual el que fessin, anaven a posar a algú en greu perill... que possiblement era just el que pretenien els Qreph.

Mentre la Leia s'esforçava per aclarir-se les idees, Luke es va tornar cap a R2-D2 i li va preguntar:

—Quant trigarà aquesta trucada d'auxili en arribar al Falcó?

Abans que hagués acabat de fer la pregunta, Leia va sentir un nus en l'estómac. Lando i Omad esperaven a bord del Falcó, a només dos anys llum de distància, i no tenien la Força per alertar-los. Quan la trucada d'auxili de l’Ohali arribés al Falcó sens dubte la respondrien i volarien directes cap al parany dels Qreph.

R2-D2 va dedicar un moment als seus càlculs, després va emetre unes xiuletades insegures i un breu missatge va passar per la pantalla del pilot. «MÍNIM VINT MINUTS. MÀXIM DESCONEGUT».

Van pensar en la resposta del droide un instant i Luke va dir:

—Crec que hem de continuar amb el pla. Encara que la trucada d'auxili arribi al Falcó en només vint minuts, Lando i Omad trigaran una estona a localitzar el seu origen i traçar una ruta. I després encara hauran de fer aquest viatge. Així que tenim quaranta minuts, almenys. I el més probable és que siguin entre unes quatre i cinc hores.

En lloc de respondre immediatament, Leia es va quedar pensant. A l'altre costat de la finestreta davantera, l’Ormni era ja de la grandària del seu avantbraç; prou gran per poder veure les diminutes motes d’aeròlit caient en les gargamelles de la proa. Però no hi havia res que suggerís que els haguessin detectat encara, la qual cosa no la sorprenia, tenint en compte el tipus de nau que els hi havien prestat.

El petit bot espia ScragHull de Lando usava una part de la tecnologia antisensors d'un StealthX Jedi i estava millor blindat. El seu principal desavantatge era la falta de motors subllum de baixa visibilitat, però aquella deficiència es podia esmenar navegant a la deriva fins a l'objectiu, tal com estaven fent Leia i el seu germà en aquest moment, amb bastant èxit.

Leia va tornar la vista cap a R2-D2.

—R2, el primer que has de fer si ens aborden és advertir a Lando i Omad sobre aquest senyal d'auxili. No vull jugar amb les seves vides.

R2-D2 va emetre una xiuletada d'assentiment.

—Bé —va dir Luke—. I que la Força ens acompanyi... a tots.

Però no semblava que la Força els acompanyés. Després d'uns instants, una pluja de dards blaus va brollar de l'entrada d'un hangar del costat més proper de l’Ormni. Leia va reconèixer el que veia, un esquadró de caces estel·lars desplegant-se, una cosa que es va confirmar quan van aparèixer els símbols de designació de deu Bes’uliïks mandalorians en la pantalla tàctica. Va acostar la mà a l'interruptor d'ignició del motor, però els Bes’uliïk, en comptes de desplegar-se per a un atac, es van col·locar en formació delta i van envoltar l’Ormni.

—S'estan col·locant en formació d'escorta —va dir la Leia—. Algú es prepara per marxar-se.

Mentre parlava, la mitja lluna platejada d'un transport personal es va elevar des d'un moll d'amarratge de la part superior de l’Ormni. La pantalla tàctica va identificar l'embarcació com el creuer de luxe marcadian Lluna Aurel, però el seu codi transponedor va resultar ràpidament il·legible per culpa dels escortes que s'arremolinaven al voltant. Leia va tornar a aixecar la vista i va descobrir que la formació donava mitja volta, dirigint-se cap a les entranyes de la Falla... més enllà dels límits de la FallaXarxa.

—Els Qreph ens han de témer més del que crèiem —va dir la Leia—. Es dirigeixen a la part no cartografiada de la Falla.

Luke es va quedar callat i va mirar per la finestreta, amb la seva expressió ennuvolant-se per la preocupació. Ella solament va necessitar un segon per adonar-se de què li inquietava. Els Qreph havien pagat molt generosament per atrapar a Han i Leia no podia esperar que abandonessin semblant inversió.

—S’emporten a Han amb ells —va dir.

Luke va assentir.

—Suposant que realment són ells els que van en el Lluna Aurel —va seguir mirant per la finestreta—. Però són columis. Si intentem avançar-nos als seus moviments, estem perduts.

—Hem de trobar a Han —va dir la Leia, arribant a la mateixa conclusió—. I això significa recórrer a la Força.

—No tenim elecció —va dir Luke—. La nostra aproximació a la deriva solament té sentit si creiem que Han va a bord de l’Ormni. Ho creus probable?

—No massa.

—En absolut —va dir Luke—. Tu percebràs millor on es troba, així que ocupa't del timó. Prepararé les nostres armes.

Luke va activar tota la bateria de torpedes de protons i va començar a fixar els seus blancs. Leia li va mirar just prou per veure que s'estava preparant per a un atac des de curta distància, va tancar els ulls i va estendre la seva consciència cap a la Lluna Aurel.

Va percebre dotzenes d'aures de Força al voltant i a bord del iot. Allà estava la freda concentració dels pilots escorta mandalorians, l'ansietat amarga de la tripulació de la Lluna i el seu personal domèstic, la satisfacció arrogant dels propis Qreph... i una presència grogui, endormiscada i malhumorada que havia dormit durant dècades al costat de la Leia.

«Han».

—L’he trobat —va anunciar—. Està en la Lluna.

Aquell era un d'aquells rars moments en què la Leia desitjava que Han fos sensible a la Força, perquè pogués percebre la seva presència propera i sabés que anava en la seva cerca.

—Com està?

—Drogat. I cabrejat.

Luke va somriure.

—Bé. Cabrejat és com Han està millor.

Va anar a activar els llançatorpedes... i Leia va sentir alguna cosa fosca i oleaginosa aclaparant-la en la Força.

—Espera!

Va apartar la mà d’en Luke dels llançatorpedes i va intentar seguir aquell circell fosc d'energia de Força fins al seu origen. Però la presència va retrocedir tan ràpidament com havia aparegut i l'única cosa que li va deixar va ser l'esgarrifança que va recórrer la seva esquena.

—Hi ha Sith —li va confirmar la Leia—. I saben que estem aquí.

Mentre parlava, l'esquadró escorta de la Lluna Aurel ja estava passant a la seva manera furtiva, desactivant els transponedors i activant els negadors de sensors. També havien desplegat els deflectors de flux, que feien als Bes’uliïk més lents i menys maniobrables, però molt més difícils de fixar com a blancs per a les armes convencionals.

Per sort per a la Leia i el seu germà, les armes Jedi no eren convencionals. Va entrar en els sistemes del ScragHull i va començar a desactivar els d’orientació dels torpedes de protons i mòduls propulsors. Al costat d'ella, Luke va tancar els ulls i va començar a respirar a un ritme regular, projectant-se clarament en la Força a la recerca dels seus enemics més letals... els Sith invisibles.

—On estan? —va preguntar Luke.

—No ho sé. Solament ho he sentit molt feblement. Amb sort, haurien de ser solament un o dos.

Luke va obrir els ulls.

—Esperem. Ara mateix no percebo a cap usuari de la Força, així que probablement esperen que fem alguna maniobra.

Leia va assentir. Ara que ja els havien detectat, la maniobra més segura era retrocedir i buscar una altra manera de rescatar a Han.

Però la maniobra més segura no sempre era la correcta.

Leia li va mirar.

Luke va assentir.

—Han mai hauria retrocedit —va obrir els llançatorpedes—. I nosaltres tampoc.

Leia va sentir el lleu soroll sord de les càrregues ejectores empenyent els torpedes de protons pels seus rails de transport. Quatre cilindres fins van aparèixer davant la seva vista, allunyant-se del ScragHull. Normalment, els seus propulsors s'activarien quan els torpedes estiguessin a una distància segura de la cabina, però amb els seus sistemes d'orientació i propulsió desactivats, els cilindres es limitaven a avançar en línia recta.

Per llavors, l’Ormni ja era una imponent falca de duracer amb el casc gris esquitxat pels requadres lluminosos de les entrades obertes dels hangars. El torrent constant de ioles de voladura i galeres ariet que anaven i venien suggeria que encara no havia saltat cap alarma de batalla.

Leia va mirar al seu germà i li va veure contemplant la foscor de damunt de l’Ormni, amb els ulls clavats en un grup de petites ombres en forma d'ala delta que apareixien i desapareixien amb la lluentor de les embarcacions lleugeres del triturador amb què es creuaven.

Sense desviar la vista, Luke li va dir:

—Jo m'ocupo d'estribord. Tu queda't amb babord.

—Bé.

Mentre Leia parlava, es va obrir cap a la Força i va sentir les presències fredes i concentrades d'uns deu equips pilot-artiller volant al voltant de l’Ormni. Va usar la Força per agafar dos dels torpedes de protons que havia llançat i accelerar-los cap a la vora esquerra de la formació que tenien damunt.

L’Ormni seguia creixent a mesura que el ScragHull s'aproximava, fent-se tan gran que ja ocupava tota la finestreta davantera. Després d'uns minuts usant la Força, va tornar a sentir el tacte oleaginós del Costat Fosc i aquesta vegada no va recular. Era igual. D’aquí a molt poc els Sith deixarien de ser els únics enemics que sabien on trobar a Leia i el seu germà.

Els torpedes van passar per sobre de l’Ormni. Leia guià el primer cap al Bes’uliïk més proper i la seva recompensa va ser l'esclat blanc simètric dels protons en expandir-se. La finestreta es va enfosquir en activar-se el tintat antiexplosions del ScragHull i va sentir la gran sorpresa de dos éssers vius en ser arrencats de la Força. I va tornar a sentir-la quan el primer torpede de Luke va aconseguir el seu blanc.

Leia va apartar aquelles morts de la seva ment i es va projectar cap a un parell de presències alarmades de la part posterior de la formació mandaloriana. Després d'un instant, la finestreta va tornar a enfosquir-se, al mateix temps que esclatava el segon torpede de Luke i quatre aures mandalorianes més es dissolien en una feroç agonia.

Un lluent esclat d'energia va brollar enfront d'ells; els Bes’uliïks restants obrint foc. Amb els motors del ScragHull encara apagats i sense la Força per ajudar-los a trobar els seus blancs, els atacs mandalorians eren tan ineficaços com desesperats. Leia ni tan sols es va molestar a aixecar el morro del bot espia per reduir les possibilitats d'impacte en la cabina.

Però amb la Lluna Aurel emportant-se a Han i com a mínim un Jedi allà fora capaç d'apuntar amb precisió al ScragHull, no podien seguir navegant sense motor. Leia va activar els motors al mateix temps que Luke pujava els escuts. Les descàrregues dels canons enemics van començar a convergir sobre la seva petita nau espia.

Leia va fer rodar la nau en una maniobra evasiva, després va cedir el control del timó al seu instint, pujant i baixant sense pensar-ho, confiant senzillament en el seu entrenament i la Força per mantenir el bot espia fora de problemes. Una pluja constant de descàrregues de canó s'estavellava contra els escuts davanters, però moltes altres passaven de llarg.

En un obrir i tancar d'ulls, la distància entre el ScragHull i els seus atacants s'havia reduït a mers quilòmetres. Leia va tornar a obrir els llançatorpedes i va sentir el lleu soroll sord dels torpedes en sortir disparats. Va subjectar dos amb la Força i els va accelerar cap a l'enemic. Des d'aquella distància, els deflectors de gasos d’escapament no podien seguir ocultant el deixant dels Bes’uliïks i podia veure els caces estel·lars mandalorians, que anaven de front cap a ells; mitja dotzena de tènues halos blaus creixent i fent-se més brillants per moments.

Però on estaven els Sith? Leia no trobava ni rastre d'ells en la seva pantalla tàctica. Va desviar la seva atenció cap als mandalorians, projectant-se en la Força i guiant un torpede cap a l'halo més gran. El Bes’uliïk es volatilitzà en un esclat blanc de llum i dolor. Per llavors Leia havia localitzat altres dos blancs en la part posterior de la formació. Sentia que els mercenaris estaven tan aterrits com furiosos, confosos per les armes Jedi i lamentant haver venut les seves pells tan barates.

Leia no els va donar oportunitat de rendir-se. Eren mandalorians i els mandalorians no esperaven compassió de ningú perquè ells no la tenien amb ningú. Leia es va limitar a guiar-se per la seva por, fins que va desaparèixer en un centelleig de dolor i calor.

En aquells moments, Luke havia destruït altres dos Bes i els últims dos fugien entre una tempesta de llums i alarmes de danys. R2-D2 va informar de la sobrecàrrega d'un generador d'escut davanter i d'una bretxa en la torrera de canons superior del ScragHull.

«Però on estan els Sith?», Leia no tenia temps per buscar-los. La Lluna Aurel s'estava allunyant i les bateries de canons del casc de l’Ormni s'estaven obrint. Els últims dos escortes giraven per atacar al ScragHull per darrere i la pantalla tàctica mostrava altres cinc patrulles distants, apressant-se per sumar-se a la contesa.

Estava clar que l'efecte sorpresa de l'atac ja havia passat.

L’Ormni s'alçava imponent davant seu, una gegantesca paret de duracer esquitxada pels lluents ovals de les llums externes actives. Les seves embarcacions lleugeres estaven disperses, amb els seus deixants d'ions teixint l'espai amb allargats fils de llum blava.

Leia va tirar el timó cap enrere, aixecant el morro del ScragHull, i els turbolàsers de l’Ormni van obrir foc, omplint el buit amb flamarades expansives. Leia va deixar que la Força guiés les seves mans, amb prou feines conscient dels moviments del timó, mentre la petita nau espia esquivava l'amenaçador bosc de flames. R2-D2 va informar que el generador d'escuts davanter estava al cinquanta per cent i que els canons làser superiors seguien operatius, encara que la torreta estava embussada a 190 graus.

—Col·loca tots els canons en tret automàtic —li va ordenar Luke—. I obre un canal de trucada amb la Lluna Aurel.

Leia va arquejar una cella.

—Vas a negociar?

—Vaig a amenaçar-los —va dir Luke, serenament—. R2, quan puguis, fixa el blanc d'un torpede en la Lluna Aurel.

R2-D2 va llançar una xiulada d'incredulitat amb tres notes.

—Clar que sé que Han està a bord. Tu fes-ho.

A Leia també li va sorprendre aquella ordre, però no tenia temps per qüestionar-la. El ScragHull es va sacsejar quan un dels Bes’uliïks va ficar una canonada entre els seus escuts posteriors i va obrir una bretxa en el blindatge del seu casc. Leia va col·locar la nau panxa enlaire, usant la torreta ventral encara operativa per dissuadir als seus perseguidors. El bot espia es va estremir quan els seus canons làser dobles van començar a disparar.

R2-D2 va llançar una xiuletada de «LLEST» pel canal de trucada i Luke va parlar pel micro de la seva gola.

—Nau perseguidora Jedi cridant a la Lluna Aurel —va dir—. Em reben?

L'altaveu de la cabina va seguir en silenci. L’Ormni, que ara semblava surar de cap per avall enfront d'ells, es va elevar prou per deixar-los veure un bon tros de l'espai que quedava darrere d'ell. El casc en forma de lluna creixent de la Lluna Aurel s'encongia ràpidament, mentre els seus grans impulsors d'ions la propulsaven cap a un abisme sense estrelles, entre dos núvols de plasma.

R2-D2 va informar que tenia el blanc fixat amb una sola xiuletada i Luke va llançar el torpede.

Leia va mirar atònita com sortia disparat, amb un centelleig de calor blanca.

—Luke! —va cridar—. Què estàs...?

Luke va aixecar una mà.

—Espera. Haig de...

Va tancar els ulls i l'encegadora esfera blanca d'un torpede de protons en detonar va aparèixer entre els impulsors dobles de la Lluna.

—Nau perseguidora Jedi cridant a la Lluna Aurel —va repetir Luke pel micro de la seva gola—. Em reben?

Després d'un instant, la imatge del cap amb forma de pera de Craitheus Qreph va aparèixer sobre l’holopad de la cabina.

—S-S-Sk-Skywalker! —li va etzibar el columi—. S'ha tornat boig? Aquesta explosió ha esquerdat la finestreta de la nostra coberta de vol.

—La propera la volarà per complet —va dir Luke amb calma—. R2, fixa dos torpedes més en la Lluna Aurel.

Leia es va imaginar a Han a bord del iot, tancat en algun lloc, i va sentir que tenia el cor en un puny.

Craitheus va fer una ganyota desdenyosa.

—No llançarà aquests torpedes, Skywalker —li va dir—. Seria vostè qui mataria a Han Solo, no nosaltres.

—Han morirà, de totes maneres —va dir Luke—. L'única cosa que queda per veure és si morirem tots amb ell.

Craitheus va entretancar els ulls.

—M'està oferint un tracte? Les nostres vides a canvi de la de Solo?

—I de les nostres, per descomptat —va assentir Luke—. Ordenin als mandalorians que fotin el camp i deixin a Han en una càpsula de salvament perquè nosaltres el recollim. En cas contrari...

La llengua de Craitheus va apuntar entre els seus fins llavis.

—És un negociant molt dur, Jedi —el cap del columi va girar per mirar alguna cosa que quedava fora del focus de la càmera i va dir—. Haig de consultar-ho amb el meu germà.

Luke anava a assentir, però el petit ScragHull estava depassant la vora davantera de l’Ormni i Leia havia sentit una esgarrifança amb la sensació de perill. Els seus últims dos escortes havien retrocedit tant que ja no llançaven trets efectius i ningú semblava anar a per ells.

—Luke, ens està entretenint! —va dir i va pensar: «on estan els Sith?»—. Digues-li que és ara o mai.

Mentre parlava, Leia va notar que tirava del timó cap enrere i premia els pedals d'acceleració. Van rodar cap a l'esquerra... just a temps per veure una comporta de la grandària del Falcó obrint-se en la part superior del casc de l’Ormni. Esperava veure un esquadró de Bes’uliïks o un míssil de commoció sortint per l'obertura. En realitat, va veure un esbart d'ocells platejats llançant-se cap al buit sobre deixants de foc de coets.

Els ocells es van dispersar en un núvol en forma de ventall i van donar la volta per bloquejar el pas al ScragHull. Leia va tirar més del timó, girant i descendint respecte a l'estrany esbart. No tenia la menor idea de què eren aquelles coses, semblaven mynocks amb motxilles propulsores en lloc de cues, però tenia molt clar que no volia volar cap a elles.

L'esbart va donar mitja volta per seguir-la, però eren massa lents per atrapar al ScragHull. Leia va tornar a elevar-ho per seguir a la Lluna Aurel. Els cercles blaus dels grans motors del iot seguien sent visibles, de la grandària d'una ungla, però s'encongien ràpidament.

Va accelerar darrere d'ells, sobrevolant l'immens casc superior de l’Ormni en amb prou feines uns instants.

Luke va tornar a parlar pel micro de la seva gola.

—És la seva última oportunitat, Craitheus.

—Oh, coincideixo amb vostè, Mestre Skywalker —un somriure burleta va apuntar en la diminuta boca de la imatge del columi—. És la seva última oportunitat.

Luke va arrufar les celles i posar la mà al llançatorpedes. Leia anava a protestar, però quan el ScragHull va arribar a l'altre costat de l’Ormni, va aparèixer davant la seva vista una gran esfera ambre, que Leia va reconèixer a l'instant com una esfera de meditació Sith. Coberta en una xarxa de palpitants venes vermelles, tenia quatre ales esborronadores connectades a l'armadura per un entramat de lletjos puntals marrons. Al centre de l'esfera hi havia una escotilla orgànica oberta de bat a bat que escopia boles de plasma candent cap a ells.

—És Nau! —va murmurar Luke.

Va llançar un torpede, però era massa tard. El cilindre blanc amb prou feines havia sortit del tub llançador abans que la primera bola de plasma candent ho emboliqués. Leia va tirar bruscament del timó, allunyant el ScragHull de la detonació, i va notar que la nau espia donava una bandada i l'ona expansiva els llançava acomiadats.

Leia va prémer els acceleradors, intentant recuperar el control mentre queien en espiral cap a l’Ormni. En algun lloc a la seva esquena, R2-D2 va emetre fortes xiuletades alarmades en estavellar-se contra la mampara i la cabina va esclatar en un frenesí d'alarmes, llums i guspires.

El casc gris de l’Ormni s'acostava ràpidament. Leia va renunciar a recuperar el control i va posar els acceleradors en marxa enrere, encara que la col·lisió era inevitable. Es va girar per advertir a Luke que s'agafés fort i li va veure acostant la mà als llançatorpedes, després va sentir el soroll sec de les càrregues d'ejecció i... blanc.

Següent