La prova (XII)

Anterior

Capítol 12

Ben Skywalker estava assegut, perplex i commocionat, intentant entendre què acabava de sentir. Li havia arribat a través de la Força, un esclat d'alarma, determinació i esperança tan potent que li havia deixat sense alè i després... res. Ni onada de dolor esquinçador, ni trencament en la Força, ni projeccions de comiat, solament un buit fred en aquell racó del seu cor en què solia portar al seu pare.

—Ben? —li va arribar la veu de la Tahiri Veila des de prop, urgent i confosa—. Ben!

Una mà li va picar en l'espatlla i va assenyalar el miasma blau de l'exterior de la cabina. Una bola de pedra i gel en forma de pera va aparèixer davant la seva vista, girant sobre si mateixa, tan gran com una muntanya i tan propera que Ben podria haver saltat sobre ella des del morro de la seva petita nau exploradora Miy’tari. Era el tercer asteroide que emergia del plasma en només tres minuts i el camp de gravetat amb prou feines perceptible suggeria que el núvol ocultava diversos centenars més. Ben va usar els propulsors de maniobra per fer recular el Miy’tari, guiant-se tant per la Força i els instints com per la vista i els sensors, amb la seva mirada passant de les tenebres pampalluguejant de l'exterior de la cabina a la visualització infraroja o la balisa d'auxili del StealthX en la pantalla de navegació.

—Què ha estat això? —va esbufegar Tahiri. Acabava d'arribar a la trentena i tenia el pèl ros i ondat, uns penetrants ulls verds i tres lleus cicatrius en el front; records de les tortures dels yuuzhan vong, sofertes quan solament tenia catorze anys—. No és moment per a ensomnis.

—Perdona —va dir Ben—. Acabo de sentir... no sé ben bé què. Però era dolent.

—Dolent? —va preguntar Tahiri—. Concreta, Skywalker.

—Era el meu pare —va dir Ben—. Alguna cosa li ha passat. Ho he sentit.

—Alguna cosa com... morir?

—Com puc saber-ho? —va preguntar Ben. Volia cridar, però eren els efectes de la por, intentant arrabassar-li la seva capacitat de pensar i actuar—. He sentit una onada d'alarma i... esperança, crec. I després no percebia res. Senzillament, no està.

La cara de la Tahiri va ser inexpressiva, mal senyal. Intentava ocultar els seus sentiments.

—Això podria significar moltes coses —li va dir ella—. I ara mateix no tenim temps per preocupar-nos per cap d'elles.

Va tornar a mirar cap endavant i Ben va seguir la seva mirada cap a la boira blava de l'exterior de la cabina.

—Això serà dur.

—Ho sé —va dir Tahiri—. Però tenim una missió, Ben, i els nostres propis problemes. No saps què li ha passat al teu pare, però saps el que espera de tu.

Ben va respirar profundament, recobrant el componiment. Un Jedi no podia perdre la concentració, no quan això posava en perill a la seva companya de missió, a si mateix i a tots els que confiaven en tots dos.

Finalment, va assentir i va revisar la seva pantalla de sensors. Res.

—Els nostres sensors estan tan cecs com jo —va dir Ben—. Tot seria molt més senzill si poguéssim activar els motors.

El to de la Tahiri va ser burleta:

—Tu creus? Escapar d'un assalt pirata seria més senzill que esquivar uns quants asteroides?

—Bé, seria més ràpid —va dir Ben, encongint-se d'espatlles—. I més divertit.

Una ombra va aparèixer a estribord, una gota de foscor que va començar a créixer ràpidament, mentre donava tombs per la boira luminescent. Ben va reduir la potència dels propulsors i va veure com la gota es convertia en un còdol i després en un monòlit. S'hauria sentit molt més segur de les seves possibilitats de sortejar el perill d'haver estat emprant els impulsors d'ions del Miy’tari, en lloc dels propulsors de maniobra, però fins i tot entre aquell núvol de plasma, els impulsors alertarien a les bateries de sensors de qualsevol que aguaités emboscat.

Finalment, el seu droide astromecànic R9, Ninette, va emetre una xiuletada d'alerta i va mostrar la trajectòria prevista de l'asteroide en la pantalla de navegació. Ben es va detenir en sec i va mirar esborronat com una massa de tres quilòmetres de níquel-ferro pur i fosc creuava donant tombs el seu vector de vol.

Se li va estarrufar el borrissol dels braços. Va tornar a revisar la trajectòria prevista de l'asteroide en la pantalla de navegació. No veient cap indici que Ninette s'hagués equivocat de grandària ni rumb, va escanejar el núvol de plasma a la recerca de més ombres. No en va veure cap, però va sentir un formigueig en el borrissol dels seus braços. Es va tornar cap a la Tahiri i va veure que estava mirant per la finestreta davantera, amb una expressió buida i distant.

—Sents això? —va preguntar ell.

Ella va baixar la vista a la coberta i va assentir.

—Ve des de sota.

Ben va tornar a activar els propulsors i va fer rodar el Miy’tari noranta graus cap a un costat, després es va encongir en veure una bola de cristall de durèlium de la grandària d'un lliscant retorçant-se sota ells. Va estendre els lliscants elèctrics i va tirar del timó cap enrere, fent que la nau exploradora planegés cap endavant i l'asteroide de níquel-ferro semblés allunyar-se del seu ventre.

Amb prou feines havien esquivat l'asteroide quan un cercle irregular d'ombres va aparèixer enfront d'ells i va començar a créixer davant la cabina. Ninette va emetre una xiuletada d'alerta de navegació i, en baixar la vista, Ben va descobrir que anaven directes cap al senyal d'auxili de l’Ohali Soroc. No tenia forma de saber si el senyal surava lliurement o provenia de la superfície d'algun asteroide, però creixia de manera constant i ràpida.

Ben va detenir per complet el Miy’tari i va dir:

—Crec que hem trobat el lloc de l'accident.

—Què et fa pensar que la Jedi Soroc ha tingut un accident, Ben?

—Perdona —va dir Ben, conscient que estava parlant com si responguessin a un contratemps qualsevol—. Sembla que hem trobat l'origen del senyal d'auxili.

Tahiri va assentir.

—En això estic d'acord. Vegem si hi ha algú més per aquí.

Ben va fer un cop d'ull prou perllongat a la pantalla de sensors per identificar les masses de mitja dotzena d'asteroides propers a la deriva, després va començar a estendre amb cautela la seva consciència en la Força cap a la zona circumdant. Seguia esperant una punxada sobtada de perill recorrent-li l'esquena. Tahiri i ell portaven setmanes buscant a Ohali Soroc, sense donar amb cap rastre d'ella ni el seu StealthX, així que resultava molt sospitós que el senyal s'hagués activat just després que el Consell Jedi hagués rebut el seu missatge informant-los de la decisió d'interrompre la cerca i dirigir-se a Sarnus.

A Ben no li va sorprendre gens ni mica sentir les tènues i famolenques presències d'una dotzena de caçadors esperant pacientment l'arribada de la seva presa, aparentment aliens al fet que en aquell moment fos aquella mateixa presa la que estigués aguaitant-los. Es va projectar més intensament en la Força, prenent nota acuradament de la posició i estat d'ànim de cadascuna de les presències que percebia.

Després d'un minut, va dir:

—Hi ha tres grups de quatre éssers, col·locats a setanta-cinc, cent vuit i dos-cents noranta graus, al voltant de la balisa de la trucada d'auxili.

—El mateix dic —va dir Tahiri—. Sembla que van en caces biplaça, dues embarcacions per emplaçament, esperat que algú respongui al senyal d'auxili de l’Ohali.

Ben s’ho va quedar pensant un moment i va assentir.

—I cap d'ells sembla usuari de la Força —va afegir. Fins al moment no havien trobat motius per sospitar de la implicació Sith en la desaparició de l’Ohali, però la seva missió inicial allà havia estat investigar un albirament de Nau al planeta Ramook, així que tenien la precaució de no descartar per complet aquella possibilitat—. Aquests pirates, o el que siguin, ni tan sols saben que estem aquí.

—Doncs serà millor que no s'assabentin —va dir Tahiri—. Ara com ara, el plasma ens cobreix bastant bé, però això no és un caça furtiu. Apaguem tot el que puguem i intentem semblar un tros d'asteroide de níquel-ferro.

Ben va arrufar les celles.

—I què fem?

—El mateix que els pirates. Esperar. És l'única manera d'esbrinar què pretenen.

Ben va negar ràpidament amb el cap.

—Això podria portar-nos dies. És millor abatre'ls, seguir el senyal fins al StealthX de l’Ohali i descobrir tot el que puguem en les seves targetes de memòria.

—Què et fa pensar que el StealthX està aquí a baix i sencer? —va preguntar Tahiri—. No veig per què haurien de remolcar tot el caça estel·lar quan solament necessiten l’astromecànic, el seient del pilot i la bateria de rectenes.

Ben va arrufar les celles.

—No ho veus? No t'has llegit les actualitzacions tècniques?

A Tahiri se li van posar les orelles acolorides.

—Diria que alguna se m'ha passat —va admetre—. Què m'he perdut?

—El senyal d'auxili ara disposa d'un anul·lador automàtic —li va explicar Ben—. Si el seient surt de la cabina o l’astromecànic surt acomiadat del seu encaix, el droide activa automàticament ambdues balises. Així, si sofreixes un gran impacte i el teu StealthX vola a trossos, els equips de rescat encara tindran alguna possibilitat de trobar-te. O al teu astromecànic, com a mínim. És així des de fa un any.

—D’acord, el senyal d'auxili s'hauria transmès abans si el StealthX s'hagués desmuntat fora d'aquest cúmul. Però això no significa que atacar als nostres potencials assaltants sigui el més astut. Són sis naus i aquest Miy’tari no és precisament el millor dels caces estel·lars.

—Són pirates, Tahiri. Podem ocupar-nos d'ells.

—Creiem que són pirates —li va dir ella—. Ben, l'últim informe de situació que vam rebre és de fa dies. Pel que sabem, aquests d'aquí podrien ser txiss.

Ben no podia rebatre-ho. El seu últim contacte amb la galàxia civilitzada havia estat un missatge del Consell Jedi, dient-los que el pare d’en Ben es reuniria amb els Solo i estaria encantat de poder trobar-se amb ell. Fins al moment, organitzar la trobada en la Falla hi havia resultat complicat, sobretot perquè els esdeveniments s'estaven precipitant.

Ben es va quedar callat i Tahiri va continuar:

—Siguin qui siguin, han estat capaços de capturar un StealthX Jedi. Seria una estupidesa subestimar aquests tipus, Ben.

Aquest va exhalar amb frustració.

—I no volem en un StealthX, ho sé. Però com més temps passem aquí de braços creuats, més probable serà que ens descobreixin casualment.

Tahiri va arquejar una cella.

—De debò, Ben? No creus que ho percebríem si s'acosten? —va allargar una mà i li va estrènyer el braç—. Sé que estàs preocupat pel teu pare, però si ell necessités ajuda, si cregués que pots fer alguna cosa per ajudar-li, ho sentiries en la Força.

Ben va mirar cap a una altra part. No estava tan segur... aquell era el problema. Senzillament, no sabia què li havia succeït al seu pare. El buit fred que sentia en el seu cor significava que Luke Skywalker estava inconscient en algun lloc, perdent la vida entre panteixos i càlides gotes vermelles? O el seu pare solament s'havia replegat sobre si mateix, amagant la seva presència en la Força davant algun ésser fosc prou poderós per intentar caçar-ho?

Després d'un moment, es va tornar cap a la seva companya de missió.

—I què passa amb Ohali? —li va preguntar—. Pot estar ferida aquí a baix.

—Vas sentir la seva aura de Força quan et vas projectar per descobrir als nostres assaltants? Jo no —Tahiri va retirar la mà—. Ben, estàs permetent que els teus sentiments afectin al teu bon judici i saps que no has de fer-ho. Hem de deixar que les coses segueixin el seu curs aquí fora —va fer una pausa i li va somriure—. Així veurem si el Gran Mestre de l'Orde Jedi realment necessita que acudim en el seu auxili.

Ben va sospirar amb frustració i va assentir.

—D'acord, tracte fet.

Tres hores després, va mirar la pantalla de sensors i es va horroritzar en veure un parell de taques fosques volant cap al Miy’tari. Va activar els propulsors inversos i va començar a recular, però va sentir un formigueig de perill en el coll quan un tercer asteroide va aparèixer en la pantalla, ascendint per bloquejar la seva fugida.

Va desactivar els propulsors inversos i va encendre els davanters, encara que dubtava que aquells petits reactors d'aire fossin capaços d'allunyar-los prou de pressa per sortir indemne.

—Ninette, passa'm una anàlisi de col·lisió sobre aquests tres asteroides —va ordenar al droide—. Quanta distància necessitem per posar-nos fora de perill?

Ninette va respondre immediatament amb una xiuletada d'alerta, seguit d'un missatge en la pantalla: «SI VOLIA ESTAR FORA DE PERILL, NO HAURIA D'HAVER-NOS FICAT EN UN NÚVOL DE PLASMA ABARROTAT D'ASTEROIDES».

Un punt vermell va aparèixer en la part superior de la pantalla tàctica.

«I SERIA ACONSELLABLE CANVIAR DE RUMB. ACTUALMENT TENIM UN 53 PER CENT DE POSSIBILITATS DE COL·LIDIR AMB EL TRANSPORT DESCONEGUT».

El punt vermell va desaparèixer tan ràpidament com havia aparegut.

—Transport desconegut? —va preguntar Tahiri—. Quin transport?

«LES ESTIMACIONS PRELIMINARS DE MASSA I GRANDÀRIA SUGGEREIXEN QUE L'EMBARCACIÓ ÉS UN TRANSPORT CEC YT-1300, ALTAMENT MODIFICAT PER GUANYAR VELOCITAT».

—El Falcó? —va dir Tahiri en un panteix.

«IMPOSSIBLE CONFIRMAR LA IDENTITAT ACTUALMENT». El punt va reaparèixer, baixant fent esses per la pantalla a una velocitat vertiginosa, «EL CONTACTE SEMBLA OCULTAR LA SEVA APROXIMACIÓ DARRERE DELS ASTEROIDES».

—És el Falcó —va dir Ben, sense llevar l'ull de la pantalla de sensors—. Ha de ser-ho. Només Han Solo està prou tarat per venir fins aquí en aquesta velocitat.

El punt va tornar a desaparèixer.

Llavors van aparèixer sis punts més, dos per cadascun dels emplaçaments en què Ben i Tahiri havien percebut als seus assaltants a l'aguait. Les sis naus van començar a convergir cap al vector del Falcó, dues d'elles fent marrada per tallar la fugida del transport i les altres dues col·locant-se per a un atac creuat des de flancs oposats.

—Començo a pensar que no ens estaven esperant a nosaltres —va dir Tahiri, buscant la ignició de l'impulsor—. És possible que els teus oncles hagin estat enutjant als pirates més del que crèiem.

—No em sorprendria —Ben la va agafar del braç per impedir que activés els impulsors i va baixar la vista cap a la pantalla de sensors, observant els tres asteroides que tenien darrere aproximant-se a la seva col·lisió—. Jo m'ocupo dels impulsors. Tu encarrega't de les armes.

Tahiri va veure cap a on mirava Luke i va somriure.

—Un noi llest —va començar a activar el sistema d'armes del Miy’tari—. Si ho fas bé, els pirates mai sabran qui els ha donat.

—Esperem que no ens passi el mateix.

Ben va mirar la seva pantalla de sensors mentre els asteroides s'aproximaven a la deriva i va encendre els impulsors subllum quan l'última escletxa de llum va desaparèixer entre els dos més propers. El Miy’tari va esbufegar i va vacil·lar, mentre els motors cobraven vida, i Ben no va poder evitar encongir-se quan les taques fosques de la pantalla es van unir per formar un enorme terròs.

La lluentor blanca d'una detonació per impacte va il·luminar el miasma de l'exterior de la cabina del Miy’tari i la pantalla de sensors es va omplir d'estàtica. Ben va pitjar els acceleradors a fons i va sentir que el Miy’tari se sacsejava, a mesura que el combustible anava omplint la càmera d'ignició, encara freda. Va tirar dels propulsors, esplaiant la ignició.

Per llavors, el miasma de l'exterior estava adquirint un to blau i va poder sentir la graveta dels asteroides martellejant el seu casc.

—Si intentes impressionar-me, pots estalviar-t'ho —li va dir Tahiri—. Si aquest aflorament d'energia se'ns acosta més, ens incinerarà en comptes d'ocultar la nostra aproximació.

—Tranquil·la —va dir Ben, prement els acceleradors. Sense reacció—. D’acord, ara ja pots preocupar-te.

Un fort soroll metàl·lic va reverberar per tot el casc i va començar a sonar una alarma de danys. Ben la va ignorar i va tornar a prémer els acceleradors fins al seu topall de sobrecàrrega. Aquesta vegada el Miy’tari va sortir disparat com un míssil. El martelleig de la graveta d'asteroide va anar perdent freqüència, però unes franges incandescents van començar a passar al costat de la cabina, els trossos de ferralla que els seguien avançant.

Un altre fort soroll metàl·lic va sonar a popa.

Ben va empènyer els acceleradors més enllà dels seus topalls de sobrecàrrega, amb la palanca a fons, i es va esfondrar sobre el seient de pilot. Les temperatures del reactor van ascendir fins a la zona de perill i Ninette va començar a emetre xiuletades relacionades amb tot tipus de coses, des de la fricció del casc fins a la volatilitat del combustible.

—Millor així —la mirada de la Tahiri seguia fixa en la pantalla tàctica—. No afluixis. No tenim temps per perdre.

Ben va fer un cop d'ull a la pantalla tàctica i va veure que Ninette havia etiquetat al Falcó com un YT-1300 amic. Els sis nouvinguts havien passat de desconeguts a bandits enemics, encara que l’astromecànic seguia esforçant-se per identificar quin tipus de nau eren. Si s'ha de jutjar per com de ràpid que s'acostaven al Falcó, semblava bastant clar que es tractava de caces estel·lars.

Es va projectar en la Força, buscant a la seva tia o el seu pare, algun Jedi, i va percebre dues presències masculines. Una era confiada, serena i prou familiar perquè Ben reconegués a Lando Calrissian. L'altra presència era temerària, excitable i tan arrogant que havia de ser Han Solo... excepte perquè ho percebia com unes quantes dècades més jove.

Tahiri li va mirar.

—Ben, el teu oncle no té cap fill perdut?

Ben es rigué, malgrat la situació.

—Ho dubto. Haurien de ser previs a la Leia.

Tahiri va fer una ganyota.

—Val —va negar amb el cap i va afegir—. Encara que no és impossible, suposo.

—Què no és impossible?

—Que hi hagi dos homes en la galàxia prou temeraris per pilotar un vell i atrotinat YT-1300 com si fos un caça estel·lar —Tahiri va sospirar—. Solament espero que sobrevisqui per conèixer-ho.

—Uh, val... Ja veuré què puc fer —va dir Ben, sense saber ben bé com interpretar el comentari de la Tahiri—. Ara, eliminem els enemics d'estribord amb uns quants míssils i després atacarem als mossegacues amb el nostre làser...

Ben va callar quan els sis símbols dels enemics van desaparèixer de la pantalla tàctica.

—Però quin kark? —va exclamar Tahiri—. Caces furtius?

—Deuen ser Bes’uliïks —va dir Ben, arribant a la conclusió més lògica.

—A Ninette li ha costat identificar-los, per la qual cosa sabem que poden burlar els nostres sensors. I no han desaparegut fins que s'han acostat al rang d'atac, han d'haver desplegat deflectors de gasos d’escapament.

L'expressió de la Tahiri es va endurir.

—Mandalorians —pràcticament va escopir la paraula—. Ho intentaran tot, Ben. Si no fugen...

—Els eliminem —va concloure Ben per ella—. Els mandalorians sempre juguen brut.

Ninette va emetre una xiuletada d'alarma i Ben va baixar la vista per descobrir que una de les seves plaques de vector començava a fondre's. Va afluixar els acceleradors per permetre que les seves superfícies de control es refredessin abans d'iniciar el combat, després va mirar a Tahiri mentre activava la seva petita bateria de míssils de commoció. Amb només quatre míssils i un parell de canons blàster muntats sota el seu ventre, el Miy’tari no era rival per a sis Bes’uliïks fortament armats, la qual cosa significava que havien d'aprofitar tots i cadascun dels seus atacs.

Ben va revisar la seva pantalla de sensors i es va sorprendre lleugerament en veure que el Falcó continuava cap a la balisa de la trucada d'auxili. Lando i el seu acompanyant havien de volar sense sensors si no havien detectat als Bes’uliïks en activar els seus motors, així que ara per força havien de saber que volaven cap a una emboscada. No obstant això, allà seguien, comportant-se com si fos una operació de rescat qualsevol.

Què sabien que Ben i Tahiri no sabessin?

Ninette va emetre una xiuletada de notificació de comunicació i una severa veu femenina va començar a parlar per l'altaveu de la cabina.

—Equip de seguretat cinc-nou de Tecnologies d'Explotació Galàctica cridant al Falcó Mil·lenari. Respongui o prepari's perquè obrim foc contra vostès.

La clara veu de Lando Calrissian va respondre immediatament al desafiament:

—No es preocupi per nosaltres, estimada. Estem preparats pel que ens vulguin llançar.

—No sóc l’estimada de ningú, Calrissian, molt menys seva —va contestar la dona—. Apaguin els motors i preparin-se perquè els abordem.

—Em temo que no podem —va dir Lando—. Resulta que estem responent a una trucada d'auxili. No l'ha rebut?

—Clar que l'hem rebut —li va etzibar la dona—. Nosaltres la vam llançar.

—Han llançat una trucada d'auxili falsa? —va preguntar Lando, amb fingida indignació—. Ignora que és una violació dels Acords de Navegació Galàctica?

—Denunciï'ns —li va contestar la dona—. És la seva última oportunitat, Calrissian. Apaguin els motors.

Ben i Tahiri estaven tan a prop ja que podien veure el Falcó a simple vista, un disc amb morro de forqueta cavalcant un flux d'ions en ventall per sobre de la superfície grisa i polsosa d'un asteroide ple de cràters. Els ocupants del transport seguien sense ser visibles, però Ben sí podia veure diversos deixants allargats de plasma turbulent que semblaven convergir cap a un mateix asteroide. Va apuntar el morro del Miy’tari cap a un parell de deixants a estribord del Falcó i va tornar a prémer els acceleradors.

—Perdoni, estimada —va contestar Lando—, però crec que hauria de sentir el que haig de dir-los abans d'obrir foc.

—Ja hem parlat bastant, Calrissian. I no sóc la seva estimada.

—Això és perquè encara no em coneix —va replicar Lando—. I abans de convertir això en alguna cosa impossible, potser vulgui plantejar-se una cosa.

Mentre Lando parlava, Ninette va informar que el Miy’tari estava sent detectat per una sonda sensora operativa.

—Ho dubto —va dir la dona.

—No estigui tan segura —li va dir Lando—. Sap que el seu cap va segrestar a Han Solo, veritat? Això cabrejarà a molts Jedi...

—Calrissian ens intenta entretenir! —va interrompre una veu mandaloriana—. És un parany!

Una ràfega de canonades va brillar davant d’ells i va volar cap al Miy’tari. Ben ho va llançar en un tirabuixó evasiu i va seguir acostant-se als objectius, però els artillers mandalorians eren bons i les canonades van començar a estavellar-se amb els escuts davanters en ràpida successió. Ninette va emetre diverses xiuletades i quan Ben va baixar la vista va trobar un missatge en la seva pantalla.

«GENERADORS D'ESCUTS DAVANTERS A UN 20 PER CENT DE LA CAPACITAT ESPECIFICADA. ELS MIY’TARI NO ESTAN DISSENYATS PER SUPORTAR UN BOMBARDEIG INTENS».

—Digues-me alguna cosa que no sàpiga —va remugar Ben.

Ara que els Bes’uliïks havien obert foc, Ninette els havia etiquetat com a BES1 i BES2 en la pantalla tàctica. Aquella informació no era de gran ajuda. Les seves característiques com a naus furtives impedien fixar un blanc en elles, encara que la pluja constant de descàrregues dels seus canons era un indicatiu bastant clar de la seva ubicació.

Ben es va obrir cap a la Força i el Miy’tari es va llançar en una espiral erràtica i impredictible, mentre les seves mans movien el timó endavant i enrere. Les canonades seguien movent-los, però la quantitat que esclatava contra els seus escuts ràpidament es va reduir a la meitat.

«GENERADORS DAVANTERS AL 40 PER CENT SOBRE LA CAPACITAT ESPECIFICADA», va informar Ninette.

Ben va sentir la sacsejada d'un míssil sortint del tub llançador. Després d'un instant, es va activar i el míssil es va convertir en un disc incandescent de gasos d’escapament.

—Segueix aquest ocell —va dir Tahiri.

Ella seguia mirant al lluny, com esbalaïda, mentre es concentrava en els seus blancs. Comprenent que estava usant la Força per guiar el míssil, Ben va girar darrere del disc, que s'anava encongint a tota velocitat... fins que el va perdre de vista en la tempesta de descàrregues d'energia que volaven cap a ells.

Un parell de diminutes falques fosques van aparèixer davant, amb els seus ventres brillant pel foc dels canons en travessar el núvol de plasma. «Com a mínim, no ataquen al Falcó», va pensar Ben. Va activar els canons làser del Miy’tari i va començar a repel·lir els atacs.

Les forquetes daurades de l'estàtica de dissipació van començar a guspirejar en els escuts del Miy’tari i les diminutes falques van créixer fins a adquirir la grandària d'una mà, amb cabines bombolla al seu centre. El Bes’uliïk que anava al capdavant va desviar els seus trets cap al míssil, aparentment conscient que les seves millores com a nau furtiva no servirien de res davant una arma guiada per la Força. L'ombra d'un somriure va apuntar en la cara de la Tahiri i el Bes’uliïk davanter es va llançar en un tirabuixó evasiu.

Ben es va projectar i va trobar la presència en la Força del pilot del segon Bes’uliïk. Va llançar un altre míssil i el va subjectar amb la Força, guiant-lo suaument cap al seu blanc. Per llavors, els caces estel·lars enemics eren de la grandària de caps de wookiees, envoltats pels halos pampalluguejant dels seus gasos d’escapament. El segon Bes’uliïk va detectar el míssil que anava cap a ell i es va desviar.

Massa tard.

Un centelleig blanc encegador va aparèixer davant del Miy’tari quan el míssil de la Tahiri va aconseguir el seu blanc i va detonar. Després d'un instant, l'ala delta negra d'un Bes’uliïk mig en ruïnes va emergir a l'altre costat de l'explosió, trontollant i abocant l'angoixa de la seva tripulació greument ferida cap a la Força.

A l'instant, el míssil d’en Ben va aconseguir el seu objectiu. En lloc de rebre la detonació en el robust casc de beskar del Bes’uliïk, el segon pilot havia comès l'error de girar els motors cap al míssil en intentar escapar. L'explosió va creuar les seves toveres d’escapament fins al reactor del motor i la popa del caça estel·lar va desaparèixer en una bola de flames i rebles a la deriva.

Per llavors el Miy’tari ja havia superat la fase de contacte inicial i avançava cap als Bes’uliïk supervivents. Ben podia sentir a les seves tripulacions uns vint quilòmetres més endavant, un nus de presències nervioses en la Força apinyades una formació defensiva en forma diamant cenyit. El Falcó estava cinquanta quilòmetres a babord, avançant pel seu flanc sense contratemps i en silenci, pentinant la zona amb escàners de sensors fixadors de blanc.

—Hem de fer-los saber qui som —va dir Ben—. Sense la Força, som l'única embarcació que poden detectar.

—Entès. Tu no perdis de vista als BES —Tahiri va obrir un canal de trucada i va dir—. Aquí Força d'Assalt Jedi Beta als quatre Bes’uliïk mandalorians, els ordenem que abandonin la zona immediatament. L'incompliment de l'ordre conduirà a la seva destrucció immediata.

Tahiri havia triat les paraules amb cautela per assenyalar les dimensions i naturalesa de les forces enemigues a la zona, però el missatge va semblar passar-li per alt a qualsevol que estigués pilotant el Falcó. El vell transport va començar a desaccelerar i tornar-se cap a la trucada d'auxili, com si el pilot cregués realment que una força d'assalt Jedi havia arribat miraculosament a temps per salvar-li d'una emboscada mandaloriana.

O potser era Lando jugant a faronejar.

Durant el tibant silenci posterior, Ben va dedicar un instant a examinar l'asteroide des del qual semblava provenir la trucada. Pel que podia veure amb els seus sensors i els seus ulls, era un tros anodí de níquel-ferro cobert d'una regolita platejada i blanca ple de cràters d'impacte. Si hi havia algun motiu perquè un Cavaller Missioner s'interessés per ell, no era res aparent... Allò semblava confirmar la teoria que havien portat el StealthX de l’Ohali deliberadament fins allà per emprar-ho com a esquer d'un parany.

Però qui?

Finalment, Ben va sentir les presències mandalorianes començant a moure's... cap al Falcó.

—Maledicció —li va dir a Tahiri—. No s’ho han empassat.

Tahiri va baixar la barbeta i li va mirar de reüll.

—Ben, volem en un Miy’tari hapani. Tu t’ho prendries per una força d'assalt Jedi?

Ben es va encongir d'espatlles.

—L'esperança és l'últim que es perd.

Va estudiar la pantalla tàctica un moment, preguntant-se fins a on seguiria el Falcó amb el seu faró, abans de decidir-se a minimitzar les pèrdues i abandonar l’atrotinat StealthX. Llavors ho va recordar, Lando anava a bord del Falcó.

Lando Calrissian no era d'aquests jugadors que preferien minimitzar les seves possibles pèrdues i abandonar. Era dels qui usaven el parany tendit per un oponent contra aquest, recollia el pot i deixava a l'altre jugador preguntant-se com diantre havia perdut totes les seves possessions.

Ben va pitjar els acceleradors del Miy’tari i va prendre un vector que el col·locaria entre els Bes’uliïk que s'aproximaven i el Falcó. Tahiri va obrir molt els ulls.

—Uh, Ben, què t'he dit sobre intentar impressionar-me? —va començar a obrir informes de danys i armament—. No podem permetre que ens abatin per salvar al Falcó. Els nostres generadors d'escuts encara s'estan refredant i hem disparat la meitat dels míssils. I saps que els canons làser que portem no li faran ni una esgarrapada al casc de beskar.

—No estava pensant a esgarrapar-ho —confiant que els pilots mandalorians estarien escoltant tota comunicació amb el Falcó, Ben va obrir un canal i va dir—. Falcó Mil·lenari, aquí el Cavaller Jedi Ben Skywalker, els suggereixo que fugin. És una ordre.

Tahiri li va mirar com si hagués perdut el cap.

—Els hi suggereixes una ordre?

—Bé, ja coneixes a Lando —va dir Ben, somrient—. Cal anar amb cura amb el que dius.

Després d'un moment, va arribar la veu de Lando per l'altaveu de la cabina:

—Vols que fugim, Ben?

—Així és. I és una ordre.

Lando es rigué tímidament.

—Clar, noi, el que tu diguis.

Un ventall de flux blau va brillar al voltant de la popa del Falcó, que va sortir disparat cap a l'altre costat de l'asteroide. Ben va prémer a fons els seus acceleradors, llançant la seva nau contra direcció i suscitant una xiuletada queixosa de Ninette.

«AQUESTA PLACA DE VECTOR JA ESTÀ DEFORMADA I EL REACTOR DEL MOTOR ÉS A PUNT DE FONDRE'S».

—Bé —va dir Ben—. Vull que aquests BES els costi seguir-nos.

Mentre parlava, una ràfega constant de canonades va brillar a babord del Miy’tari. Es va llançar en una hèlix evasiva i va mirar la pantalla tàctica. Un parell de símbols de Bes’uliïks havien aparegut en pantalla, acostant-se des d'un flanc. Per sota de l'altre flanc estava passant la superfície de l'asteroide. L'últim parell de Bes’uliïks també havien aparegut en pantalla, girant-se per seguir al Falcó contra direcció.

—Ninette, aquestes posicions es basen en estimacions o en lectures de sensors?

«LECTURES DE SENSORS. ELS MANDALORIANS HAN PLEGAT ELS SEUS DEFLECTORS DE GASOS D’ESCAPAMENT PER A LA PERSECUCIÓ».

Ben va somriure.

—Cada vegada millor —va mirar a Tahiri—. Hauries de pujar a la torreta. Els tindrem darrere d'un moment a un altre.

—I que faig, exactament? —malgrat la pregunta, Tahiri va girar immediatament la seva cadira i va obrir una escotilla de la part posterior de la cabina. Es va aixecar i va descendir cap a la petita torreta del morro—. Intentar enlluernar-los amb blindatge reflector?

—No ens vindria gens malament —va dir Ben.

Per llavors el Miy’tari havia superat el límit de l'asteroide. Els dos Bes’uliïks es van col·locar darrere d'ells i van començar a martellejar els seus escuts posteriors amb els canons blàster. Tahiri va obrir foc amb el seu armament, llançant una pluja constant de trets des de la popa del Miy’tari, encara que no van servir per repel·lir als mandalorians, per descomptat.

Ninette va començar a emetre xiuletades, mostrant un reguitzell d'advertiments i informes en la pantalla principal, informant a Ben de tot tipus de danys que ja podia notar per la forma en què la seva nau exploradora s'estremia i saltava. La placa de vector de babord s'estava desconxant a trossos de metall fos i els reactors sobreescalfats del motor començaven a cremar els seus propis revestiments. Els escuts parpellejaven, provocant una serenata esporàdica de repics i sorolls metàl·lics, mentre les canonades mandalorianes llançaven dentegades al feble blindatge del casc del Miy’tari.

Entre tot allò, Ben mantenia un ull sobre la pantalla tàctica, veient amb considerable enveja que els escuts del Falcó i els seus canons quàdruples més pesats obligaven als seus perseguidors a mantenir-se a una distància segura. Així i tot, el pilot no era Jedi i no va trigar a començar a reaccionar amb certa lentitud.

Llavors el Falcó va sortir per la vora més allunyada de l'asteroide i va traçar una corba cenyida, girant cap enrere. Ben va imitar la maniobra, descendint tant com va poder cap a la superfície repleta de cràters, atrevint-se a impedir que els Bes’uliïks intentessin retallar distàncies per allà i aparèixer sota el ventre del Miy’tari.

—Ascendeix... Estàs aixecant un núvol de pols aquí a baix! —va cridar Tahiri des de la torreta del morro—. I he perdut l'angle de tir!

—Un... segon.

Ben va notar que serrava les dents, intentant no deixar-se portar pel pànic quan va aparèixer davant els seus ulls un pujol. Tenia uns tres segons abans d'estavellar-se contra ell, però no podia saber què hi havia a l'altre costat. I si es ficava en el lloc equivocat...

El Falcó va passar a tota velocitat per sobre d'ells, tan a prop que Ben juraria haver vist a Lando Calrissian assegut en la seva torreta ventral, somrient com un boig mentre disparava als seus perseguidors. El pujol es va convertir en una altíssima paret de pedra i pols, però Ben va mantenir ferm el timó un instant més, fins que els dos perseguidors del Falcó van passar sobre els seus caps entre una riuada de canonades i gasos d’escapament ondulants.

Ben va tirar cap enrere del timó amb força, llançant el Miy’tari en un ascens pronunciat i provocant un crit de desconcert quan Tahiri va veure que tenia davant, a solament uns metres de la seva torreta, un penya-segat de pedra que passava a tota velocitat.

—Canvia el blanc! —Ben va girar el Miy’tari, de manera que la torreta va quedar encarada cap a la popa del Falcó i els seus dos perseguidors—. Canvia, canvia...

No va necessitar repetir l'ordre per quarta vegada. Els petits canons làser del Miy’tari van començar a disparar i un Bes’uliïk va esclatar en flames blaves quan les descàrregues van travessar els seus motors impulsors. Una altra bola de foc va sorgir més a baix quan un dels perseguidors es va estavellar contra el pujol. Tahiri va llançar un crit d'alegria i va tornar a disparar. Finalment, va tornar a cridar de goig després que les seves descàrregues aconseguissin el motor de l'un altre Bes’uliïk.

Ben va fer descendir el morro del Miy’tari i es va horroritzar en veure que l'últim Bes’uliïk seguia trepitjant-li els talons. Tahiri va començar a crivellar la seva cabina, fent osques en el seu casc beskar, però poc més.

Llavors, de sobte, el Bes’uliïk va retrocedir. Ben va pensar que el pilot havia decidit abandonar i tornar-se a casa... fins que els llargs deixants brillants de dos dels míssils de commoció del Falcó van aparèixer en la seva pantalla tàctica. Després d'un instant van arribar fins al seu objectiu i l'últim caça estel·lar mandalorià va desaparèixer entre una explosió d'estàtica i llum.

Ben va llançar un crit victoriós... i es va adonar que la seva pròpia cabina era una bullícia de sorolloses alarmes de danys i que el timó se sacsejava amb tanta força que amb prou feines podia subjectar-ho. Va tirar dels acceleradors i va baixar la vista cap al seu tauler de control, que parpellejava i brillava amb alertes d'emergència. Va activar el canal de trucada.

—Eh, Falcó Mil·lenari, aquí el Cavaller Jedi Ben Skywalker, sol·licitant ajuda. Crec que anem a necessitar que algú ens porti.

—Anem cap allà —va dir Lando—. I gràcies, Ben. No havia vist a ningú pilotant així des de... bo, crec que mai havia vist a ningú pilotar així.

 Següent