La prova (XIII)

Anterior

Capítol 13

En línies generals, a Han la sala li va semblar un convincent succedani d'un saló de sàbacc. Mirta Gev estava en el seient del repartidor, visiblement molesta i incòmoda amb una armilla negra cenyida sobre una llarga túnica blanca. Al costat de la porta hi havia un parell de pinxos nargons, exercint la funció de l'equip de seguretat que solia supervisar les partides d'apostes més altes en els salons de sàbacc. Un mandalorià de nas tort anomenat Thorsteg havia estat el triat com a cambrer de la taula, encarregat de servir begudes, refrigeris i ocupar-se de qualsevol altra cosa que els jugadors poguessin necessitar. Fins i tot l'escena a l'altre costat del finestral li recordava alguna cosa que podries trobar en algun dels millors salons de jocs de la galàxia, uns núvols de plasma blau rodant sobre una plana de pedra fosca que acabava en un penya-segat que descendia fins al buit, uns set-cents metres més a baix.

Solament fallaven les cadires. Els Qreph estaven asseguts en els seus ectocossos en extrems oposats de la taula, ben a prop per poder mirar les seves mans sense aixecar massa les seves cartes-xip. Han estava assegut en una cadira de reconeixement mèdic modificada, davant de la Gev, amb elèctrodes i agulles de sondes enganxats per tot el seu magolat cos mig nu. Així s'havia despertat poc abans, amb un mal de cap que mataria a un rancor i ni la menor idea d'on estava... ni de quant portava allà.

Gev va donar un cop de canell i va llançar tres cartes-xip sobre la taula, que van aterrar sobre el parell que ja hi havia davant de cada jugador. Abans de fer un cop d'ull a la seva mà, Han va mirar a un i un altre columi i va descobrir que tots dos li estaven mirant fixament, sens dubte buscant microexpressions que poguessin delatar si li agradaven les cartes.

En lloc de recollir-les, Han va preguntar:

—Bé, a què juguem?

Els ulls de Craitheus van brillar amb menyspreu.

—El joc és sàbacc estàndard, Capità Solo. Ho vam deixar molt clar.

—Ja saben a què em refereixo —Han va fer un cop d'ull a la sala, que en el passat havia estat una espècie de saló de lectura, i es va assenyalar primer a si mateix i després a la seva cadira—. Què és tot això? No poden haver fet que Mirta i els seus caps de llauna em cacin per jugar una partida de sàbacc en una roca perduda enmig de la Falla. Perquè estem en la Falla, veritat?

—Aquesta és la seva aposta, Capità Solo? —va preguntar Marvid.

En Han va arrufar les celles.

—És una pregunta, no una aposta.

—Una pregunta que tindrà resposta... si guanya la mà —li va contestar Craitheus.

—I si no la guanyo?

—Llavors, vostè respon una pregunta nostra —va contestar Marvid.

—Hauria d'entendre-ho fins i tot vostè, Capità Solo —va dir Craitheus—. Si vol apostar, faci la seva pregunta. Qui s'imposi cada mà guanya la resposta a la seva pregunta.

—I si preguntem alguna cosa que no vulgui respondre, sempre pot retirar-se —va dir Marvid, en un to més feble i amenaçador—. Però no s'admeten mentides ni mitges veritats. Cada vegada que respongui, controlarem la seva biometria. Si veu l'aposta i perd, ha de ser completament sincer... o morirà.

Han va mirar d'un cap palpitant a l'altre, buscant desesperadament alguna pista sobre el que tramaven. Un parell de genis com Marvid i Craitheus havien de saber què significava estar en el punt de mira de Luke i Leia, però allà estaven, més interessats a desafiar-li en un joc de vida o mort que a preparar-se per a l'arribada imminent de dues llegendes Jedi.

I tot allò li desconcertava enormement. O creien que la Falla podia ocultar-los fins i tot dels caçadors Jedi, o es fiaven més del que seria assenyat en les seves defenses.

Els columi, en particular dos d'ells, eren massa llestos per a això.

Però no veia cap indici en les cares demacrades dels germans Qreph, solament l'enigmàtica paciència de dos depredadors alienígenes a l'espera del moment oportú per atacar. En Han va desviar la vista d'ells cap a la Gev, a l'altre costat de la taula. Una placa de plastoide transparent li protegia el nas que ell mateix li havia trencat i tenia els ulls morats i inflats.

—Tens alguna idea de què va això?

Gev es va encongir d'espatlles.

—Volen jugar a sàbacc amb Han Solo —va dir—. Li aconsello que els hi doni aquesta satisfacció.

—Li convé fer-li cas —va dir Marvid—. En cas contrari, no tenim cap motiu per mantenir-ho amb vida.

—I després de la partida? —va preguntar Han—. Tindran algun motiu llavors? Perquè potser necessita un petit incentiu.

Marvid va parpellejar dues vegades i va mirar al seu germà, a l'altre extrem de la taula. No va dir res que pogués sentir, però Han sabia que els columi podien conversar mitjançant ones comunicatives. Allò li anava a complicar encara més guanyar... no solament al sàbacc. Tant si els Qreph se’l creien com si no, Luke i Leia acabarien arribant i quan ho fessin l'èxit del seu assalt dependria de l'element sorpresa i la confusió. Així que, tal com ho veia, la seva tasca era posar nerviosos a Craitheus i Marvid, fer-los cabrejar tant que quan arribés l'atac estiguessin massa furiosos per pensar amb claredat.

Després d'uns instants de comunicació silenciosa amb Marvid, Craitheus finalment va torçar els llavis en un lleu somriure i es va tornar cap a Han.

—Té raó. Guanya el que obtingui més respostes. Si és vostè, podrà marxar-se lliurement.

—Però si guanyem qualsevol de nosaltres dos, es quedarà aquí per ajudar-nos —va afegir Marvid.

—Ajudar-los en què, exactament? —va preguntar Han.

—Ho sento, capità —va dir Craitheus—. Però, no ha fet una pregunta ja en aquest torn d'aposta?

—Suposo que sí —va contestar Han, sense mirar encara les seves cartes-xip—. La veuen?

Craitheus va estendre un braç pinça i va aixecar lleugerament les cartes per estudiar la seva mà. A gratcient que seria impossible percebre res en l'enigmàtica cara d'un columi, en Han va mirar per la finestreta i va intentar mostrar-se avorrit mentre comptava en silenci per mesurar el que trigava Craitheus a prendre una decisió.

Havia arribat a tres quan Craitheus va dir:

—Sí, la veig. Si guanyo la meva pregunta serà aquesta: com es va sentir quan va morir Chewbacca?

La pregunta li va enxampar desprevingut. Havien passat gairebé vint anys des que el wookiee havia sacrificat la seva vida per salvar al fill petit dels Solo, Anakin, durant la guerra contra els yuuzhan vong. La pèrdua del seu millor amic era una de les experiències més doloroses que havia viscut mai i encara li corroïa les entranyes.

—Significa això que es retira, Solo? —va preguntar Gev.

Ella va anar a recollir les seves cartes, però Han les va cobrir amb una mà abans que pogués arrabassar-les-hi.

—No em toca apostar a mi —es va girar cap a Marvid—. I vostè, Marvid? També va?

Un llevíssim somriure va apuntar en la petita boca de Marvid.

—Ho decidiré quan hagi mirat la seva mà, Capità Solo.

—Digui'm una sola regla que m'obligui a fer-ho —li va contestar Han. No era possible jugar millor que un parell de columis, ni concentrant-se molt, ni recurrent a les matemàtiques del joc. Si anava a derrotar-los, hauria de ser a força d'actitud i fortuna—. Va o no?

El front de Marvid es va arrufar encara més del que estava i va agitar ràpidament un dels braços pinça del seu ectocos cap a Gev.

—Jo em retiro.

Han va creuar una mirada amb Gev i va posar els ulls en blanc.

—M'ho temia.

—És l'única cosa prudent que podia fer, Capità Solo —va dir Marvid—. Pot ser que vostè estigui jugant a cegues, però li asseguro que Craitheus no. Si el meu germà continua a la mà, no dubto que em treu un avantatge substancial.

—Segur —Han va seguir mirant als ulls a Gev, intentant simular que compartien algun secret—. Suposo que està acostumat a això.

La veu de Marvid va desprendre fúria.

—No entenc què insinua, Capità Solo.

—Doncs no és tan llest com es creu —va contestar Han.

Va somriure a Gev i li va fer un gest perquè li llancés la seva següent carta-xip. Ella va mirar a Craitheus, que va respondre amb un suau assentiment, i va repartir una carta-xip tant a Han com a Craitheus.

Sense mirar les cartes encara, Han es va tornar cap a Craitheus i li va dir:

—Bé, com funciona la segona ronda? Faig una altra pregunta? O ho deixem i veiem què tal se'ns ha donat la mà?

—Podem preguntar coses relacionades amb la primera aposta —va suggerir Craitheus—. Així podrem pujar les apostes i es necessitarà una estratègia cautelosa.

—Això farem —va dir Han—. En definitiva, vostè mana aquí, veritat?

—En realitat —va intervenir Marvid—, Craitheus i jo som socis a parts iguals en totes les nostres empreses. Prenem les decisions conjuntament.

—Si vostè ho diu —Han va tornar a mirar a Gev i a posar els ulls en blanc, després va mirar a Craitheus i va dir—. La meva següent pregunta és aquesta: on estem, exactament?

—Això pot ser bastant complicat de respondre —va dir Craitheus.

—Això significa que es retira? —va preguntar Han.

Craitheus va mirar les cartes a les quals Han encara no havia fet ni un sol cop d'ull i va usar el seu braç pinça per aixecar les seves cartes-xip i veure-les. De nou, Han va comptar fins a tres fins que el columi va tornar a deixar les tres cartes sobre la taula.

—Veig l'aposta —va dir—. Solament vull assegurar-me que sap que el pagament pot no ser com espera. Com sap, les coordenades en la Falla solen ser imprecises.

—Què oportú —va dir Han.

—La meva resposta serà sincera i completa —va contestar Craitheus—. Com la seva, espero. La meva segona pregunta és aquesta: per què no va plorar la mort del seu fill Anakin tant com la del seu amic wookiee?

Si la primera pregunta havia estat dolorosa, aquella li va caure com si una vibronavalla se li clavés en les entranyes. Anakin havia mort un parell d'anys després de Chewbacca, un dels molts joves Cavallers Jedi caiguts en una missió per inutilitzar una arma dels yuuzhan vong. No havia passat un sol dia sense que li dolgués el cor per aquella pèrdua, quan no es penedia de totes les paraules brusques que li havia dit al seu fill menor. Però la pregunta de Craitheus era fàcil de respondre. Després de la mort de Chewbacca, Han s'havia enfonsat en la desesperació i s'havia marxat de casa una temporada. Quan Anakin va morir, no havia pogut permetre's aquell luxe. Aquella pèrdua havia estat a punt de destruir a la Leia i Han s'havia hagut de mantenir fort, per no perdre-la també a ella.

Finalment, Gev va preguntar:

—I bé, Solo?

Han va assentir.

—Cert, hi vaig —va esperar fins que Gev va posar el polze sobre la baralla per repartir una altra carta i va dir—. Però no vull més cartes. Vegem què fa Craitheus ara.

Aquest va inclinar el seu ectocos cap endavant en un gest intimidatori i va dir:

—Si no li ve de gust jugar, Capità Solo, estic convençut que Marvid i jo podrem descobrir tot el que volem saber per mitjans... més eficaços.

Han es va encongir d'espatlles.

—Estic complint les regles, però tinc un estil propi. Si no li agrada, pot retirar-se.

Craitheus va tornar a fer un cop d'ull a la seva mà, assegurant-se que el valor de cap de les seves cartes hagués canviat mentre parlaven, i va dir:

—Crec que no. L'avantatge segueix sent meu.

Va fer girar el seu braç pinça i Gev li va llançar una cinquena carta-xip.

Han va bloquejar les seves cartes-xip en els seus valors actuals, empenyent-les fins al camp d’estasis que tenia davant, i es va tornar per mirar a Craitheus. El columi les hi va quedar mirant un moment, després va recollir les seves cinc cartes i les va aixecar per estudiar-les.

Els moviments de Craitheus van ser exactament els mateixos que abans i si va haver-hi algun canvi d'expressió Han no va saber veure-ho en aquella cara columi, però aquesta vegada el seu compte va arribar a sis fins que Craitheus va deixar les cartes-xip sobre la taula i Han va tenir la certesa que el valor de la seva mà acabava de canviar.

—Bé, allà va la meva aposta —es va tocar un dels cables connectats al seu pit—. Per què tots aquests elèctrodes i agulles de sonda?

Craitheus va aixecar la vista i els seus ulls van desprendre la lluentor de la comprensió.

—Molt astut, Capità Solo. Ha jugat amb mi, en lloc de fer-ho amb les seves cartes.

—Això és la seva següent pregunta? —li va preguntar Han.

—Clar que no —va contestar Craitheus—. Era un comentari, no una pregunta. La meva pregunta és aquesta: per què va voler menys al seu fill Jacen que a Anakin?

Ara Craitheus estava retorçant la vibronavalla, intentant trencar emocionalment a Han. Després de la captura i tortura de Jacen durant la guerra contra els yuuzhan vong, aquest havia iniciat una llarga i lenta caiguda en el Costat Fosc, que havia acabat amb la seva germana, Jaina, havent de trobar i matar al seu pròpia germà. La decisió de donar llum verda en aquella missió havia estat la més angoixant de la vida dels Solo i el mer record li va omplir d'un dolor amarg i punxant que li feia desitjar escopir bilis a la cara de Craitheus. Però no podia permetre que els Qreph li alteressin a hores d’ara, no quan tant depenia que fos capaç d'alterar-los ell a ells. Leia i Luke no podien trigar a arribar.

Després d'un instant, Han va assentir.

—D’acord, hi vaig.

Craitheus va somriure.

—Excel·lent.

El columi va fer un gest per demanar la seva següent carta-xip.

I Han va saber que probablement ja havia derrotat a Craitheus. Com estava jugant a cegues, el columi havia de donar per descomptat que la mà de quatre cartes d’en Han seria mediocre. I tenint en compte que Craitheus seguia intentant millorar la seva mà amb una sisena carta, podia deduir que no creia poder derrotar una mà mediocre amb les seves cinc cartes-xip, la qual cosa gairebé amb tota certesa suposava que Craitheus havia experimentat un canvi de valors i aquest havia estat desastrós.

Quan la seva sisena carta va aterrar sobre la taula, Han va dir:

—Veig la seva aposta.

Llavors, els reversos de les sis cartes-xip de Craitheus van passar al color vermell, indicant que Han havia caçat al columi quan el valor de la seva mà superava els vint-i-tres, la puntuació màxima permesa en sàbacc.

—Vaja —va dir Han, somrient lleument—. S'ha passat.

Craitheus va mirar malament les seves cartes-xip, les va recollir i les va tirar cap a Gev, sense mostrar-les. Han va retornar les seves sense mirar-les i es va tornar cap a Craitheus.

—Em deu algunes respostes —va dir, sense deixar de somriure.

—I les tindrà. Començaré per la resposta simple a la seva segona pregunta: està en un saló del nostre laboratori de Base Prime. I sí, segueix en la Falla.

—He preguntat la ubicació exacta —va dir Han—. Base Prime és bastant vague.

—Craitheus ja l'hi va advertir —va contestar Marvid—; la resposta completa és bastant complicada. Dubto que pogués entendre-la.

—Què m'importen els seus dubtes —va dir Han, sense apartar la vista de Craitheus—. La meva aposta va ser amb el seu germà i si aquest es creu que pot escapolir-se...

—No tinc la menor intenció de renegar del nostre acord —va dir Craitheus—. Si ho fes, com podria esperar que respongui a les meves preguntes?

Han estava bastant segur que Craitheus coneixia ja la resposta a les seves pròpies preguntes i les feia pel mer plaer de ser cruel, però va assentir ràpidament.

—Celebro que ens entenguem. Bé, la resposta?

—La resposta és que no puc donar-li les coordenades exactes —li va contestar Craitheus—. Ningú pot.

En Han va fer mala cara, però abans que pogués protestar, Gev li va dir:

—No es debani el cervell, Solo. Craitheus diu la veritat. Base Prime està... bo, podríem dir que està en una gran bombolla a l'espai.

—Per ser més precís —va afegir Craitheus—. Base Prime està situada en una estació espacial d'origen desconegut, que expandeix l’espaitemps que l'envolta de tal manera que resulta impossible referir-se a la seva localització en termes de coordenades físiques. Tot el que podem dir és que està en el cor de la Falla Chiloon. Encara que potser seria més precís dir que l'única forma d'arribar fins a ella és a través del cor de la Falla Chiloon.

—Intenta dir-me que estem sobre una espècie de forat negre? —va dir sorneguerament Han—. Tan ingenu em creu?

—Ningú ha dit que Base Prime estigui sobre la superfície d'un forat negre —va dir Marvid—. De fet, és pràcticament el contrari. Li hem dit que doblega l'espai-temps cap a fora, no cap a dins. És vostè qui ha suggerit aquesta falsa analogia.

—Considero l'aposta pagada —va afegir Craitheus—. Si no li satisfà, Capità Solo, podem deixar la partida de sàbacc i optar per mètodes d'interrogació més convencionals.

—És a dir, la tortura —va dir Han.

—Digui-ho com vulgui, Capità Solo —Craitheus va obrir els braços del seu ectocos—. L'hi asseguro, la seva única oportunitat per guanyar-se la llibertat és aquesta partideta de sàbacc, no amb absurds intents de fugida.

—Sempre que pensin complir la seva paraula —va contestar Han—. I està per veure. Encara em deu dues respostes.

—En realitat, solament una —va replicar Craitheus—. La resposta a la seva primera i tercera pregunta és la mateixa. El joc al que juguem és la recopilació de dades, per això té una xarxa de sensors connectada al cos i inserida en el cervell.

A Han se li va assecar la gola. «Inserida?».

Va fer posat de tocar-se el cap... i va sentir una descàrrega elèctrica baixant per la seva esquena. Els braços se li van entumir i li van caure inerts i inservibles als costats de la cadira de reconeixement.

—Disculpi per la neurocontenció —va dir Marvid—, però no ha d'intentar llevar-se les sondes pel seu compte. Algunes arriben fins al seu cos callós.

—Què? —xisclà Han—. M'han omplert el cervell d'agulles?

—Exacte —va contestar Craitheus—. Com anava a explicar-li, estem utilitzant les seves reaccions a l'estrès per mapejar la funcionalitat de la seva ment i estimular-li la memòria. En els altres subjectes, ha demostrat ser un mètode de modelatge altament eficaç.

—Estan fent un mapa del meu cap? —va dir Han, cada vegada més horroritzat—. Per a què fan alguna cosa així?

Marvid va somriure.

—Aquesta és la seva aposta inicial per a la propera mà?

 Següent