La prova (XIV)

Anterior

Capítol 14

Una lleugeríssima descàrrega elèctrica va travessar la boira ardent i va fregar a Luke en l'espatlla. Sense pestanyejar, es va aixecar del mar curatiu de la Força i es va despertar abruptament. Cap sorpresa. Seguia estirat en un vestuari tancat i fumejant, amb la seva germana tombada al costat d'ell, en el seu propi tràngol curatiu. A l'altre costat, R2-D2 seguia fent guàrdia. El petit droide va tornar a estendre el seu braç elèctric i li va llançar una altra lleu encara que dolorosa descàrrega.

—Prou, R2. Estic despert.

Luke va allargar la mà i es va recolzar en el banc adjacent per incorporar-se fins a poder asseure's. El dolor de les seves costelles trencades s'havia reduït a una molèstia sorda i la ferida de la seva panxa havia cicatritzat, però no havia pogut sanar els danys que havia sofert en l'accident del ScragHull. Les palpitants cremades li feien més mal que mai i sabia que hi havia un principi d'infecció.

R2-D2 va emetre una lleu xiuletada inquisitiva. Luke va mirar a la seva germana i es va estremir. Fins al moment, havia aconseguit tancar la infinitat de talls que li havien destrossat la cara, fins que va poder baixar-li la placa facial. Però el seu front i galtes seguien vermelles i cobertes de butllofes supurants. I havia perdut les celles i les pestanyes, a més de molt pèl del costat dret del cap. Fins i tot el seu vestit pressuritzat ignífug s'havia mig fos en el seu braç dret i el panell pectoral i Luke estava segur que la carn de sota estaria en un estat bastant semblat al de la seva cara abrasada.

Després d'examinar-la un instant, Luke va murmurar:

—No, R2. Deixem-la en el seu tràngol curatiu —parlava en veu baixa, no per evitar molestar-la, sinó per mantenir en secret el seu amagatall—. Ara com ara.

Va consultar el seu cronòmetre. Havien passat prop de cinc hores des que s'havien obert pas a trets per l’Ormni. Quan Leia i ell s'havien colat i s'havien tancat en aquell vestuari mig derruït no esperava que R2-D2 trigués tant a despertar-los. Va desenganxar la seva espasa de llum de l’arnés de material i es va posar dempeus a poc a poc. Va fer una ganyota de dolor. Les seves cremades seguien fregant amb el seu vestit mig fos i se sentia com si una vibrollima l'estigués espellant. Encara que se sostenia dret i podia caminar.

O donar tombs, com a mínim. En l'accident s'havia trencat alguns lligaments del turmell i no semblaven completament guarits.

—D’acord, R2 —va dir feblement—. Què passa?

R2-D2 va girar sobre els seus rodaments i va anar cap a l’escotilla de sortida, que era evident que havia reobert. Després d'aquesta hi havia una petita sala de control feta un caos. Pel terra hi havia plastifins i datapads tirats, entre cascos protectors, màscares respiratòries i altre material de seguretat. A l'altre costat d'una paret d'observació de transpariacer hi havia una bateria de panells de control. Des de la paret d'observació antigament es dominava tota la volta de producció en la qual Luke i Leia havien estavellat el seu bot espia. Ara tota la paret era ferralla retorçada, tan tacada pel fum que solament era transparent allà on l'explosió l'havia esquerdat.

I d'aquella obertura sortia una veu masculina apagada.

—Aquesta bateria trituradora estarà inactiva durant dies —va protestar algú sonorament—. Tinc tres transports esperant càrrega i més de camí. Això ens costarà centenars de milions.

—Les agendes de producció no són assumpte meu —la segona veu, també esmorteïda, era jove, femenina i vagament familiar—. El que sí m'importa, i a tu també, és confirmar les morts de la tripulació del ScragHull. No hauries d'haver trigat tant a permetre'm l'accés al lloc de l'accident.

—El seu nucli de fusió va esclatar —va contestar l'home—. Sabem que han mort. Vam haver d’enviar droides per descontaminar la volta sencera i poder entrar amb seguretat.

—Però ni rastre de cadàvers —va dir la dona—. Cap prova.

Mentre les veus continuaven parlant, Luke es va colar a la sala de control i va aixecar el cap per mirar per les esquerdes de la paret d'observació. Immediatament després d'estavellar-se, la volta de producció s'havia omplert de pols i rebles voladors, ara era un cràter socarrimat replet de restes de metall i pedra fosa.

Enmig dels enderrocs, a uns trenta metres a un costat i quinze més a baix de l'amagatall d’en Luke, estaven els dos éssers que conversaven. L'home era un durosià enfundat en un mico blau mig obert sobre una túnica de capità blanca, amb la seva cara sense nas tort en una ganyota d’enuig. La femella era una jove humana, de poc més de vint anys, amb el pèl castany clar i grans ulls marrons.

Luke va sentir un nus en l'estómac d'ira freda. La dona era Vestara Khai, la desertora Sith que havia traït a Ben durant l'ocupació Sith de Coruscant. Una part d’en Luke encara desitjava fer-li pagar la seva traïció, però no era el moment. El més important era descobrir què tenien a veure els Sith amb els plans dels Qreph i esbrinar què li havia passat a Han. I per això, Leia i ell havien de sortir vius d'allà.

Vestara va semblar reflexionar sobre les paraules del durosià un moment i finalment va dir:

—Hauria d'haver enviat més droides. Si els pilots del ScragHull van sobreviure, ara ja podrien estar en qualsevol lloc.

—Ningú pot sobreviure a això, senyoreta Raine —el durosià va assenyalar la coberta, on fragments de metall retorçat envoltaven un forat fos d'un metre de diàmetre—. Com li he dit, el seu nucli de fusió va esclatar. Tenim sort de no haver perdut tot l’Ormni.

Vestara es rigué ombrívola.

—Estic segura que la sort no va tenir res a veure. No se li ha ocorregut preguntar-se com un diminut bot espia biplaça, volant a una velocitat relativament baixa, va aconseguir colar-se en el casc d'un triturador d'asteroides? Van utilitzar un torpede per obrir-se pas. Ni tan sols podem estar segurs que s'estavellessin. Van poder aterrar suaument i volar el seu propi nucli de fusió per encobrir la seva fugida.

Aquella conjectura no distava molt de la realitat, encara que seguia sense convèncer al durosià.

—Això és desgavellat, senyoreta. I encara que fos cert, haurien hagut de sobreviure a una descompressió explosiva. Cregui'm, els pilots del ScragHull ja són pols d'estels. No veig motiu per retardar les reparacions i tenint en compte que sóc el capità de l’Ormni...

—No m'obligui a rellevar-li —Vestara va emprar la Força per aferrar al durosià per la gola i aixecar-ho del terra—. Cregui'm, Capità Palis, no li agradaria. M'explico?

La boca de Palis es movia sense emetre cap so. Incapaç de dir que sí, es va limitar a assentir.

—Excel·lent —va dir Vestara.

El va deixar caure i va començar a envoltar les restes foses del ScragHull. Després d'un moment, va assenyalar un marc rectangular mig metre més alt que ella.

—Digui'm, Capità Palis, què creu que és això?

—Diria que és una escotilla, senyoreta Raine —va dir, fregant-se la gola—. Està on correspon.

—Sí, capità, és una escotilla del ScragHull —va dir Vestara—. Una escotilla oberta.

Palis va obrir els seus ulls vermells com a plats.

—No és possible. No pot ser.

—Li garanteixo que sí, Capità Palis. Estem tractant amb Jedi, no... —Vestara va deixar la frase inconclusa, inclinant el cap mentre es donava la volta lentament per examinar la resta de la volta—. No hauria d'haver-hi una resclosa d'aire d'emergència per a tripulació per aquesta zona?

—Per descomptat —Palis va aixecar la vista cap al sostre, on havien soldat un pegat de deu metres quadrats de duracer damunt del forat obert pel torpede del ScragHull—. Però amb una ruptura del casc d'aquesta grandària, no va poder donar-los temps a usar-la. Solament podem confiar que aquests pobres éssers tinguessin una mort ràpida.

—Tant me fa. El que vull saber és on està la resclosa d'aire.

Va començar a donar voltes i examinar les parets, i Luke va saber que s'estaria projectant en la Força, buscant-los. Amb la Leia en un tràngol curatiu profund i la presència en la Força de Luke ben continguda, a Vestara li anava a costar localitzar-los a cap dels dos. Però no podia dir el mateix del seu amagatall. Una vegada creués la resclosa d'aire, no trigaria a trobar el vestuari.

Luke es va ajupir, es va tornar cap a R2-D2 i va murmurar:

—Pots bloquejar la resclosa d'aire d'emergència que vam usar després d'estavellar-nos?

El droide va emetre una lleu xiuletada, va estendre el seu braç interfície i es va girar cap al panell de control més proper.

—Espera al fet que estiguin dins de la resclosa —va murmurar Luke—. Després segella les escotilles i fregeix els seus circuits.

R2-D2 va contestar amb un refilet amb prou feines audible i es va detenir enfront d'una presa d'interfície. Luke va recollir part del material tirat pel terra i va tornar al vestuari.

Leia seguia en el seu tràngol curatiu, amb la cara convertida en una màscara de tranquil·litat mentre recorria a la Força per sanar les seves ferides cèl·lula a cèl·lula. Luke es va agenollar al costat d'ella i va col·locar al banc del costat el material de seguretat que havia recollit, després li va sacsar suaument l'espatlla.

—Hora de moure's, germana —va dir.

La Leia va obrir els ulls i va posar una expressió de dolor en recuperar la plena consciència del seu cos.

—Per què creia que anava a sentir-me millor quan em despertés?

—Excés d'optimisme —va murmurar Luke—. No pugis la veu... tenim companyia. Com tens l'espatlla?

La Leia va recolzar les mans en el terra i es va incorporar amb una ganyota.

—Me les arreglaré. I el teu turmell?

—No estic per guanyar carreres, però puc moure'm —Luke va agafar dos micos blaus de TEG de les talles adequades d'unes taquilles properes, els va afegir a la pila de material de seguretat i va començar a llevar-se el vestit pressuritzat—. Ens hem d'anar. Vestara Khai està aquí i sap que estem vius. R2 no podrà retenir-la molt més.

—L'has tingut prou a prop com per identificar-la, i segueix viva? —Leia va començar a obrir els tancaments del seu vestit—. Deus estar pitjor del que creia.

Luke es va encongir d'espatlles.

—Ja m'ocuparé de Vestara més endavant. Abans hem d'esbrinar què pinta en tot això. I trobar a Han.

—Sens dubte. Necessito saber com està, abans de decidir com mato a aquesta...

—Leia...

—Petita Sith —va acabar la Leia i li va mirar de reüll—. Què? No penses matar-la?

Luke va decidir no recordar-li a la seva germana que la venjança conduïa al Costat Fosc. En aquell moment, als dos els hi vindria bé una mica de motivació extra per seguir actius.

Després de llevar-se el vestit pressuritzat, Luke li va passar el mico més petit i poc després els dos anaven vestits d'obrers de la refineria, amb els seus cascos i lents de seguretat i els respiradors penjant del coll. Luke hauria preferit ocultar les seves cares amb els respiradors, però cap obrer usava aquelles incòmodes màscares fora de les polsoses zones de producció, en les quals eren imprescindibles.

Havien acabat de posar-se els uniformes i començaven a introduir els seus vestits pressuritzats per un conducte d'escombraries quan R2-D2 va tornar, emetent febles xiuletades d'alarma.

—Tranquil, R2 —li va dir Luke—. Estem preparats per marxar-nos.

El droide va refilar alleujat, va donar mitja volta i va sortir del vestuari. Li van seguir per una sala de control fins a una escotilla d'accés de la part posterior, que donava a una passarel·la de duracer suspesa sobre una enorme bateria de tubs de transferència. Tant les baranes com la reixeta del terra brillaven per l'ús freqüent, però la passarel·la estava completament deserta en aquell moment. Luke va suposar que havien segellat tota l'àrea de producció per usar-la com a zona de seguretat al voltant del lloc de l'accident.

Mentre seguien a R2-D2 cap a l'altre extrem de la passarel·la, l'olor de metall fos va començar a omplir l'aire estancat i un brunzit constant va sonar sota els seus peus. Luke va mirar per la barana. Deu metres més a baix, la punta d'una espasa de llum carmesí tallava l’escotilla d'una resclosa d'aire d'emergència.

—Vestara no creurà que l’escotilla s'hagi embussat per mera coincidència —va dir la Leia—. Anem, abans que això s'ompli de mandos i nargons.

R2-D2 va emetre una xiuletada i va redoblar el pas. Luke va notar que li costava seguir el ritme, coixejant amb el seu turmell a mig guarir i intentant ignorar la molèstia de la seva pell cremada en fregar amb el mico. En la determinació sinistra de la cara de la Leia va poder veure que també estava sofrint.

Van arribar a una altra passarel·la molt més llarga, que semblava recórrer tota la longitud del triturador d'asteroides, en comptes de travessar-la per les bigues centrals. R2-D2 va girar cap a la popa de l’Ormni. Aquell espai cavernós i buit estava il·luminat per panells blaus i platejats. La passarel·la estava flanquejada a banda i banda per enormes tubs de transferència i les armadures de duracer de voltes de producció segellades, totes espantosament silencioses des que l'activitat s'havia detingut per culpa de l'accident del ScragHull.

—La nostra prioritat és buscar a Han —va dir Luke—. Però, per molt que detesti dir-ho...

—No podrem fer-ho —va concloure Leia—. Si no embenem i untem una mica de bàlsam de bacta aviat en aquestes cremades, no podrem rescatar a ningú.

—Exacte —va coincidir Luke.

Un apagat repic metàl·lic va sonar al lluny, darrere d'ells. Vestara sortint de la resclosa d'aire, sens dubte. Luke es va obligar a no mirar enrere. Si anaven a escapar, havien de seguir concentrats en el que havien de fer, no en el que succeïa a la seva esquena.

—I no serviria de res robar un Bes i sortir en persecució del Lluna Aurel —va prosseguir Luke—. Encara hem d'esbrinar cap a on es dirigien els Qreph.

La Leia va arrufar les celles.

—I com anem a fer-ho?

—Encara no ho sé —va reconèixer Luke—. Potser hàgim de capturar a Vestara. Sembla estar al comandament aquí. No crec que ningú més sàpiga on anaven els Qreph.

R2-D2 va emetre una xiuletada confiada i van arribar a una mampara segellada, amb la porta d'emergència encara baixada per evitar la descompressió de la nau. Luke va enganxar la seva orella contra el metall i va sentir veus murmuradores i maquinària brunzint a l'altre costat.

Li hauria agradat projectar-se en la Força per intentar percebre algun perill concret a l'altre costat de la mampara, però no s'atrevia. No podia garantir que Vestara fora l'única Sith a bord de l’Ormni i no volia córrer el risc de cridar l'atenció expandint la seva presència en la Força.

Així que va provar a escoltar en la paret adjacent.

Veient que no passava res, Leia va dir:

—Aposto que és obra de Vestara. Segur que ha volgut tenir tota la zona segellada fins a poder fer un cop d'ull personalment al lloc de l'accident per veure si hem sobreviscut.

—És probable —va coincidir Luke—. R2, pots bloquejar aquests panys sense fer saltar les alarmes?

El droide va contestar amb un brunzit d'indignació i va inserir el seu braç interfície en la presa de sota el panell de control. Després d'un moment, la llum d'estat d'aquest va canviar de l'ambre al blau i una enorme porta en la mampara es va obrir lateralment.

Conscient que atraurien menys atenció si se sumaven al tràfic normal de gent que si es quedaven allà plantats, intentant orientar-se, Luke va creuar el llindar... i es va trobar davant del casc i la placa dorsal de l'armadura d'un guàrdia mandalorià, que mirava cap a l'altre costat. El mando estava flanquejat per unes parets verdes amb escates que finalment va identificar com a nargons.

Darrere del mandalorià i els seus assistents hi havia centenars d'éssers. Tots portaven el mateix mico blau que Luke i Leia i la majoria carregava amb eines i peces pesades. Hi havia diversos asseguts als controls de maquinària pesada. Quan la porta de la mampara va acabar d'obrir-se, un devaronià gran i banyut grunyí:

—Ja era hora —va arrencar el seu aerotrineu i tots dos van sortir acomiadats cap endavant amb una sacsejada, com un sol cos.

Luke i Leia amb prou feines van tenir temps per apartar-se i tirar-se contra la barana de la passarel·la i els vigies de la porta no van tenir cap més remei que fer-se a un costat. El mandalorià, per descomptat, va decidir anar cap al nargon que hi havia en el costat de la passarel·la en la qual estaven Luke i Leia.

—I a vosaltres dos què us ha passat? —va preguntar, mirant la cara cremada de la Leia—. Mostreu-me les vostres plaques d'identificació.

Era evident que Vestara encara no havia alertat als equips de seguretat que els busquessin. Luke no sabia si era perquè no sabia com de prop que els tenia o perquè no volia mostrar les seves cartes. L'única cosa que sabia era que la seva millor basa per escapar era allunyar-se del lloc de l'accident el més ràpidament possible. Va ficar la mà en una butxaca, com si fora a treure la placa d'identificació, però la va treure buida i la va sacsejar enfront del mandalorià.

—No necessites veure la nostra identificació —li va dir—. La vam perdre després de l'explosió. Anem camí de la infermeria.

El visor del mandalorià seguia mirant fixament a la cara a Luke i aquest va començar a preguntar-se si el suggeriment amb la Força funcionaria. El guàrdia va assentir.

—No necessito veure la vostra identificació —es va tornar cap a la multitud, va allargar una mà i va ordenar—. Obriu pas! Aquestes persones van resultar ferides en l'explosió. Van camí de la infermeria.

La gent va començar a apartar-se. Però el nargon es va interposar en el camí d’en Luke, inclinà el seu cap crestat i va mirar cap al seu oficial mandalorià amb el seu enorme ull de pupil·la fina.

—No tenen placa? —va preguntar.

—No necessitem veure la seva identificació —va repetir el mandalorià. Encara sota els efectes del suggeriment amb la Força de Luke, li va fer un gest al nargon perquè s'apartés—. Surt del mig. Van rumb a la infermeria.

El nargon va esbufegar, però va obeir i va mirar amb un somriure recelós mentre R2-D2 rodava per la passarel·la. Luke va tenir la precaució de desviar la vista, però va mantenir una mà ficada per la costura davantera del seu mico, per poder desenfundar la seva espasa de llum ràpidament si aquella enorme massa verda feia algun moviment brusc.

Però el nargon semblava acontentar-se amb complir les ordres i al cap de poc Luke i Leia seguien a R2-D2, que ja havia superat la dotació de mecànics. Van tornar ràpidament al centre de la passarel·la, intentant col·locar tants cossos com fos possible entre els guàrdies i ells, i van seguir cap a la popa de l’Ormni. Van creuar una altra mampara, aquesta oberta, i van començar a veure que els enormes tubs de transferència es corbaven per entrar en les esferes i ovoides de duracer de diferents tancs de floculació.

Al cap de cinquanta metres, R2-D2 va tombar per una passarel·la lateral que passava al costat d'una sèrie de laboratoris d'assajos i oficines de producció i conduïa a una filera de turboascensors. La majoria dels panells de control dels pous dels ascensors tenien els seus indicadors en blau, la qual cosa significava que estaven plenament operatius. Les plaques de les destinacions eren de cobertes com a CABINES DE TRIPULACIÓ, MANTENIMENT I INFERMERIA.

Però dos turboascensors del final de la filera tenien la llum indicadora en ambre d'accés restringit. La placa de destinació d'un d'aquells ascensors mostrava mitja dotzena de cobertes dedicades a hangars de seguretat, centres d'entrenament i barracons de guàrdies.

R2-D2 va anar fins a l'altre turboascensor restringit, la placa de destinació del qual solament contenia una destinació: COBERTES ADMINISTRATIVES. El droide va estendre el seu braç interfície i ho va connectar a la presa droide de sota el panell de control.

Gairebé a l'instant, una veu baixa i rasposa va ressonar darrere d'ells.

—On aneu?

Luke es va tornar i va veure a dos nargons venint cap a ells des de l'altre extrem de la passarel·la. Costava saber si eren la mateixa parella que havien trobat amb el mandalorià en la mampara segellada, però els dos portaven les pistoleres dels genolls buides i uns rifles E-18 en els seus llargs braços.

—No us preocupeu per nosaltres —Luke va obrir les mans en un gest tranquil·litzador, usant el moviment per retenir l'atenció dels nargons al mateix temps que usava un suggeriment de Força per desviar les seves sospites—. Estem ferits i anem cap a la infermeria.

Els nargons van seguir acostant-se.

—La infermeria executiva no és per a tripulants —va dir el segon nargon—. Tots ho saben.

—Qui sou? —va preguntar l'altre—. Els supervivents de l'accident?

Va apuntar el seu rifle blàster cap a ells.

—Uauh! No fan falta amenaces —Luke va mirar a la Leia i li va dir—. Crec que serà millor que els hi mostrem les nostres identificacions.

—Em sembla que no tenim elecció —va contestar la Leia.

—Vau perdre les plaques d'identitat —va dir el primer nargon—. O això vau dir.

—Sí, vam perdre les nostres plaques —els va dir Luke—. Però tenim altres identificacions.

Allò solament va fer que el nargon es mostrés més nerviós.

—Altres identificacions?

—Vals de crèdits, certificats d'operadors, claus de magatzems —va dir Luke, nomenant algunes opcions que esperava que sonessin versemblants—. Coses d'aquestes.

—Coses que solament tenen els tripulants —va afegir Leia, es va tornar cap a Luke i va dir—. Assegura't d'ensenyar-les-hi bé. Aquests nois no tenen molt bona vista.

Luke va assentir, recordant el que els Solo li havien explicat sobre la baralla en la cantina Ronto Roig. Els nargons no eren fàcils d'abatre.

Una lleu alarma va sonar des del turboascensor i Luke va veure que la llum indicadora havia canviat al blau.

En aquell moment, el segon nargon també els va apuntar amb el seu rifle blàster.

—Aparteu-vos.

Els nargons estaven a uns sis metres de Luke i Leia. Sens dubte, podien abatre'ls des d'aquella distància, però la refrega no seria silenciosa. Intentant allargar les coses, Luke es va girar cap a R2-D2.

—Crec que també t'ho diu a tu. Serà millor que et desendollis i els mostris el teu nombre de sèrie.

R2-D2 va fer girar la seva cúpula d'un costat per a un altre, emetent una xiuletada negativa. Per llavors els nargons estaven a només quatre metres d'ells.

Luke es va encongir d'espatlles.

—Et convertiran en ferralla.

R2-D2 va emetre una xiulada decreixent, després va replegar el seu braç interfície i va girar el seu holoprojector cap als nargons. Un reguitzell de números i lletres hologràfics van aparèixer en l'aire, enfront d'ells.

Els nargons van creuar aquell holograma i es van detenir a dos metres de Luke i Leia.

Dos metres bastarien.

El primer nargon va llevar el fiador del seu rifle blàster.

—El droide no importa —va apuntar l'emissor cap al pit d’en Luke—. La identificació, ara.

—Clar —Luke va obrir els tancaments del pit del seu mico i, movent-se molt poc a poc per evitar alarmar al nargon, va ficar la mà dins—. Aquí està.

—I la meva —va dir Leia, imitant-li—. Quantes vols?

—Les vull totes —va contestar el primer nargon.

—Clar.

Luke va usar la Força per empènyer el morro del blàster del nargon cap al sostre, va treure la seva espasa de llum de l'interior del seu mico i va donar un salt. El dit del nargon va prémer el gallet i va llançar una ràfega de descàrregues blàster que va rebotar contra el sostre. Luke va pitjar el botó d'ignició que tenia sota el polze i la seva espasa de llum va cobrar vida, omplint l'aire amb la pudor acre de les escates socarrades.

Una enorme urpa li va colpejar les costelles per sota del braç aixecat d’en Luke i una descàrrega de dolor feroç es va estendre per tot el seu tors. Va ignorar la ferida i va usar la Força per assestar el seu propi cop, clavant la seva espasa de llum en la clavícula del nargon i arrossegant-la fins a la seva gola.

Llavors Luke va sentir que la mà del nargon el llançava cap a un costat i es va descobrir volant lateralment cap a la Leia.

Va rebotar, es va estavellar contra una paret de duracer i va caure sobre la coberta, sagnant i boquejant a la recerca d'aire.

Per llavors, Leia estava inclinada sobre el seu nargon caigut, retorçant el tall en el seu pit, mentre aquest li clavava les seves urpes a l'esquena. Luke va recórrer a la Força per posar-se dempeus, donant una estocada amb la seva espasa de llum per tallar el braç del nargon a l'altura del colze, es va girar cap al seu atacant... i el va descobrir tirat de cap per amunt, copejant la coberta amb les mans i els peus, mentre el seu cos esperava els senyals del seu cap, ja solament mig enganxat a les seves espatlles.

A Luke li feia mal tot el pit, però no li va costar respirar profund quan ho va intentar, per la qual cosa semblava improbable que hagués sofert cap dany intern, almenys greu. En girar-se, va veure a la Leia allunyant-se donant tombs del seu nargon, amb l'esquena convertida en una pasterada sagnant d'esquinçalls de tela i pell.

Luke va desactivar la seva espasa de llum i li va preguntar:

—És molt greu?

—No... molt —va dir la Leia, comprenent clarament la situació. Es va tombar i va baixar la vista cap als talls vermells del tors de Luke—. Tu estàs pitjor.

Unes veus alarmades van començar a sonar en l'altra punta de la passarel·la i, quan va aixecar la vista, Luke va veure que un grapat d'obrers amb mico de TEG els assenyalaven. Va agitar una mà sobre els nargons caiguts i va donar una fuetada brusca i ràpida cap endavant amb ella, usant la Força per fer volar els dos enormes cossos cap als atònits espectadors. Els murmuris d'alarma es van convertir en crits de sorpresa i tots els reunits es van dispersar aterrits.

La Leia va desactivar la seva espasa de llum i la va guardar en una butxaca de la cuixa, després va ficar una mà sota el braç d’en Luke per ajudar-li.

—Sortim d'aquí.

El va conduir fins al turboascensor que R2-D2 ja havia preparat i li va envoltar amb els seus braços perquè res els separés.

R2-D2 va emetre una xiuletada i Luke va haver d'esforçar-se per no vomitar quan el repulsoascensor va començar a pujar.

Mentre ascendien, Luke es va guardar l'espasa de llum en la màniga, on quedaria fora de la vista i prou a mà per si la necessitava. El cap se li va aclarir prou per adonar-se del desesperada que era la seva situació. Vestara els buscava i ja havia de saber amb força certesa on estaven. Malgrat el caos que regnava més a baix, no trigaria a trobar-los. Era evident que els esperava una lluita. I probablement arribaria més aviat que tard.

El turboascensor es va detenir després d'uns segons, es va obrir amb un xiuxiueig i els va mostrar un vestíbul elegant i rodó de pedra maleri ple de plantes verdes i frondoses. Des d'allà sortien passadissos en totes direccions i per varis arribava un murmuri de veus i el tritllejo de maquinària d'oficina. Just davant del turboascensor, hi havia una droide recepcionista RC-7 darrere d'un mostrador corbat de fusta de lindak, inclinà amb expectació el seu cap triangular, esperant que Luke i Leia se li acostessin.

Darrere de l’RC-7 hi havia dos mandalorians amb armadures beskar’gam polides. En veure els seus micos ensangonats, van desenfundar les seves pistoles blàster i van fer un pas endavant per tallar-los el pas.

—De pressa! —va cridar la Leia, assenyalant cap al turboascensor—. Els Jedi!

Els mandalorians van mirar cap a on assenyalava. Luke ni tan sols la va mirar. Va usar la Força per apartar el blàster del més proper, va deixar caure la seva espasa de llum per la màniga fins a la seva mà i va clavar la punta a la zona sense armadura que hi havia sota el braç del mandalorià.

—No m'obliguis.

El casc del mandalorià va girar cap al seu company, que estava en una situació similar amb la Leia. Per un instant, Luke va pensar que el seu oponent seria prou estúpid per oposar resistència, però el mando va obrir la mà ràpidament i va deixar caure el seu blàster al terra.

El seu company va fer el mateix i Leia va assentir i va dir:

—Ara us aneu a llevar els cascos... i no vull sentir a ningú demanant-vos que els confirmeu la presència d'intrusos.

Mentre els dos mandalorians obeïen, Luke es va tornar cap a la droide RC-7 i va usar la Força per allunyar-la del mostrador de recepció.

—Tu... no et moguis. I res de missatges o ets ferralla.

La droide va aixecar els braços a l'instant.

—Si us plau, no fa falta que m'amenaci. La seguretat és cosa d'ells.

Mentre la droide parlava, la porta del turboascensor es va obrir amb una feble campanada i R2-D2 va sortir rodant. Luke li va assenyalar el mostrador de recepció.

—Segella aquesta coberta —li va ordenar Luke—. I esbrina si algú s'ha assabentat d'on estem.

—Bromeja, no? —li va dir un mandalorià.

Luke es va tornar i es va adonar que els guàrdies, ja sense el casc, semblaven germà i germana, amb els mateixos ulls blaus, pèl ros platí i cares amples.

—Vestara ha donat l'alerta ja? —va preguntar.

La noia, que semblava no tenir més de vint-i-dos anys, va arrufar les celles, confosa.

—Vestara?

—La noia Sith que mana aquí —va dir la Leia—. La que pilota aquesta nau rodona amb venes palpitants i ales de falcopenat.

—Es refereixen a lady Raine —li va dir el noi a la seva germana i es va tornar cap a Luke—. Sí, ens han ordenat que us detinguem. Tota la força de seguretat està venint cap aquí.

Mentre el mandalorià parlava, un toc amarg va passar per la seva aura de Força i Luke va saber que el que deia era mentida.

Es va inclinar cap a ell.

—Serà millor que no tornis a jugar-te un faró amb mi, amic... —Luke va fer una pausa, esperant que aflorés un nom en la ment del mandalorià, i finalment va dir—. Joram.

Joram va obrir molt els ulls, alarmat, i va dir:

—No importa, Jedi —va baixar la vista al terra—. Amb el rastre que estan deixant, els nargons se'ls tiraran damunt en tres minuts.

Luke va mirar cap avall i va veure el toll vermell que s'estenia al voltant dels seus peus i un altre similar al voltant de la Leia.

—El noi té part de raó —va dir ella—. Hem de fer alguna cosa amb aquestes ferides. I aviat.

R2-D2 va emetre una xiuletada, va rodar des de darrere del mostrador de recepció i es va detenir en l'entrada d'un passadís adjacent. Abans de seguir-li, Luke va anar darrere del mostrador, va activar el disjuntor de l’RC-7 i va usar la seva espasa de llum per inutilitzar les preses d'interfície de la computadora.

R2-D2 va emetre unes xiuletades impacients.

—Què hi ha aquí a baix? —li va preguntar Leia a la femella mando.

—La infermeria executiva —va contestar aquesta.

—Què esperem llavors? —va preguntar Luke, fent un gest als mandalorians perquè seguissin a R2-D2—. Anem tots. Recolliu els cascos i seguiu-li.

Joram va mirar a la seva germana, es va encongir d'espatlles i va obeir. Luke i Leia els hi van llevar les pistoles blàster i van seguir els seus passos, usant centelleigs de Força per encegar momentàniament les càmeres de vigilància que s'anaven trobant aproximadament cada deu metres. Al poc, la pedra maleri del terra i parets va donar pas al duracer polit i van arribar fins a una porta transparent que es va obrir automàticament mentre s'acostaven.

Dins, hi havia un droide infermer FX-2 darrere d'un mostrador circular replet de monitors mèdics. La major part de l'equip estava apagat, però tres pantalles semblaven controlar les constants vitals d'un pacient. Mentre Luke i companyia s'acostaven al seu lloc de treball, l’FX-2 es va donar la volta per passar els fotoreceptors per la Leia primer i Luke després. Va aixecar un braç i va assenyalar un parell d'habitacions adjacents al lloc.

—Dona a la sala de reconeixement un, home a la sala de reconeixement dos. Dos-U-Be entrarà a examinar-los en breu —va recollir un datapad i va sortir del seu mostrador—. Si us plau, preparin les seves plaques d'identificació per verificar els seus estatus executius.

R2-D2 va emetre una sonora xiuletada i va rodar darrere del mostrador.

—No pots entrar aquí —li va dir el droide infermer—. Aquesta zona té l'accés restringit.

R2-D2 va refilar una resposta grollera i va continuar passadís avall.

—Alto! —l’FX-2 es va donar la volta i va sortir xerrotejant darrere d'ell—. No m'obliguis a cridar als serveis de seguretat! Atura’t o...!

Les protestes de l’FX-2 van acabar abruptament quan Leia li va ficar una descàrrega de blàster en la part posterior de la coberta cerebral. El droide va seguir avançant pel passadís en silenci, inclinant-se cap a l'esquerra fins que es va topar amb la paret i va caure al terra. La Leia va arribar ràpidament fins allà, es va agenollar i va activar el disjuntor de l’FX-2 per assegurar-se que el droide no enviava cap missatge per alguna unitat interna de comunicació.

Mentre la Leia s'aixecava, Joram va mirar a la seva germana i va arquejar una cella amb aire conspirador.

Luke els va subjectar a tots dos amb la Força i els va llançar contra la paret.

—No feu que em penedeixi d'haver-vos mantingut amb vida. Encara sóc a temps de canviar de semblar.

Els ulls de la noia van brillar alarmats i va aixecar les mans per calmar-ho.

—Per què anàvem a intentar res? Mai sortiran vius d'aquesta nau.

—Recordo quan tenia la teva edat —li va dir Leia, llevant-li una placa d'identificació del tors al droide FX-2—. Estava molt equivocada sobre moltes coses, com tu.

Va anar fins al magatzem i va posar la placa sobre el panell de control. La porta es va obrir lateralment i una llum es va activar a l'interior, mostrant una sala freda i reduïda plena de prestatgeries abarrotades de provisions mèdiques. La Leia va entrar i va començar a carregar una safata d'acer amb elles; pega de sutura, bàlsam de bacta, antibiòtics, xeringues.

Luke la va veure detenir-se en la secció d'anestèsia i va entendre el que pretenia. Va tornar la vista cap als seus presoners. El germà havia de vestir una talla menys que Luke i la germana un parell de talles més que la Leia, però eren bastant semblats a ells.

—Bé, cascos al terra —va dir Luke i va agitar el seu blàster enfront dels seus torsos—. I la resta de l'armadura.

Els ulls de la noia van desprendre una lluentor d'ira.

—No podeu portar-vos els nostres beskargam. Sabeu què significa això per a un mandalorià?

—Que necessita més entrenament —Luke li va apuntar el blàster al cap—. Si preferiu, podem fer-ho per les dolentes.

Joram va començar a obrir-se la peça de l'armadura del tors.

—Lleva-te-la, Jhan —li va dir a la seva germana—. De totes maneres, Gev rescindirà els nostres contractes.

Jhan va mirar malament a Luke, però també va començar a descordar-se l'armadura.

—Espero que es rosteixin dins d'ella.

—Gràcies —va dir la Leia i va sortir del magatzem amb un parell de xeringues—. Això facilitarà les coses.

Li va clavar una xeringa en el coll a Jhan i va activar l'injector.

—Eh! —Jhan es va tornar per mirar-la—. Què ha estat...?

Va posar els ulls en blanc i es va desmaiar.

Joram va agafar a la seva germana, va revisar el seu pols i es va tornar cap a la Leia.

—Una droga somnífera?

—Preferiries una cosa més forta? —va preguntar la Leia.

—Clar que no. Però per què no es conforma amb tancar-nos en el magatzem? No ha de deixar-me inconscient també a mi. No intentaré escapar.

—Segur que no —va respondre-li. Va esperar fins que s'havia acabat de llevar l'armadura i se li va acostar per fer-li el mateix que a la seva germana—. Però hauré de dir-li a R2 que pugi la temperatura perquè no us congeleu.

El to de Joram va ser sarcàstic.

—Gràcies. És una smooka molt amable —va obeir, deixant la seva armadura en dues piles en el terra, es va aixecar i va portar a la seva germana a ròssec fins al magatzem—. Ja saben que anirem a per vostè. Cap mandalorià pot permetre que ningú li robi el seu beskar’gam. És una qüestió d'honor.

—Quina gràcia —va dir la Leia—. No sabia que el assassins a sou tenien honor.

Allò va suscitar un somriure en llavis de Joram.

—Ara que ho diu, potser tingui més que veure amb l'orgull. Però els buscarem.

—Quina... amenaça més educada —la Leia li va clavar l'altra xeringa en el coll i va activar l'injector—. Gairebé no em crec que siguis mandalorià.

Va esperar fins que es va haver desmaiat al costat de la seva germana, va agafar la safata amb provisions mèdiques i va tornar cap al passadís. Luke es va sorprendre en veure que tenia els llavis tibants i els ulls brillants per les llàgrimes reprimides.

—No han de preocupar-te les amenaces d'aquesta criatura —li va dir Luke—. Si la seva germana i ell de debò haguessin d'inquietar-nos, no ens ho hauria advertit.

—Joram no em preocupa —Leia va mirar al voltant, buscant clarament un bon lloc per tractar les seves ferides—. Però no estem guanyant aquesta baralla i començo a dubtar si tornaré a veure a Han.

—El veuràs. Només hem d'apedaçar-nos una mica i trobar algun lloc on amagar-nos, mentre esbrinem on l’han portat.

—Això és el que m'inquieta. Els Qreph sempre van dos passos per davant de nosaltres, però seguim intentant derrotar-los en el seu joc. Hem de revertir aquesta dinàmica.

—I ho farem —li va prometre Luke—. Pot ser que els Qreph encara no ho hagin entès, però han comès un gravíssim error.

La Leia va arquejar una cella.

—Emportar-se al Han?

—Exacte —va dir Luke, somrient—. No hi ha ningú més difícil d'interpretar que Han Solo. Sé que no és agradable sentir-ho, però si el volien mort, l’haurien matat abans d'abandonar l’Ormni. Per això, vulguin el que vulguin d'ell aquests dos, els tornarà bojos mentre intenten aconseguir-ho.

La Leia es va quedar mirant un moment al seu germà i finalment va assentir.

—És possible. No es pot negar que a mi m'ha tornat boja moltes vegades.

R2-D2 va aparèixer uns metres més endavant del passadís, va emetre una xiuletada impacient i va desaparèixer per una sala contigua, des d'on va seguir amb les xiuletades.

Luke li va estrènyer l'espatlla.

—O R2 ens ha trobat un droide mèdic o ve companyia. Vés a veure, mentre bloquejo les portes.

La Leia va assentir i se’n va anar pel passadís amb la safata de provisions mèdiques. Luke va usar la seva espasa de llum per tallar les potes d'un banc de duracer, va tornar a l'entrada de la infermeria i les va ficar en els rails de la porta corredissa. Quan va acabar, seguia sense veure rastre de ningú venint pel passadís, però va prendre la precaució d'inutilitzar també el panell de control. Probablement les seves precaucions no retardarien molt a Vestara ni els seus mandalorians, però com a mínim haurien de fer moltíssim soroll per superar-les.

Per descomptat, el terra estava esquitxat de sang de la seva ferida. Després de decidir que netejar tampoc serviria per retenir als seus perseguidors, es va limitar a anar-se’n i tornar a la sala en què havia entrat R2-D2.

En lloc del droide quirúrgic que esperava, va trobar la Leia al costat d'una pacient de pèl castany vermellós amb el tors embenat. Estava tan pàl·lida i tenia els ulls tan inflats que va trigar un moment a reconèixer-la com la traïdora i ex administradora de la refineria de Lando, Dena Yus.

Quan aquesta li va sentir entrar a l'habitació, va aixecar la vista i va somriure.

—Luke Skywalker —va aixecar un braç, fent-li gestos perquè la subjectés per l'altre costat—. De pressa. No tenim molt temps, si volen salvar al Capità Solo.

 Següent