La prova (XV)

Anterior

Capítol 15

L'objecte de l'holograma no s'assemblava a res que Ben hagués vist mai, ni natural ni artificial. Amb forma de dues piràmides unides per les seves bases, tenia unes facetes granuloses negres que emetien ocasionalment una lluentor blanca. En la imatge no hi havia res més per comparar, per la qual cosa resultava impossible fer-se una idea de la seva grandària. Mentre girava sobre el seu llarg eix, anava desprenent volutes de boira blava i Ben només va aconseguir distingir tres puntets platejats vagant a la deriva en la seva part mitjana.

—Què és això? —va preguntar, inclinant-se cap a la imatge—. Un cristall de cromita?

Estava en el celler principal del Falcó, agenollat entre les restes disperses del droide astromecànic R9 que havia tret del StealthX estavellat de l’Ohali Soroc. Lando i Omad Kaeg estaven amb ell, mentre Tahiri s'ocupava del timó, anant cap a l'última ubicació coneguda del seu pare i la seva tia Leia. Ben no havia pogut trobar-los a cap dels dos en la Força des de l'últim esclat d'emoció que havia percebut, però probablement això solament significava que estaven ocultant les seves presències, per algun motiu. Com a mínim, això es repetia una vegada i una altra.

—També podria ser magnetita —va suggerir Omad Kaeg—. Sembla algun tipus de cristall mineral.

Ben es va tornar cap a C-3PO, que estava darrere de l'armadura mig fosa de l’astromecànic.

—Intenta fer que ampliï la imatge.

—Puc fer-ho —va dir C-3PO—, però com poden veure, Bolanou ja no és més que un sistema operatiu, és molt rar que recordi la seva pròpia identificació.

—Tu demana-li-ho —va dir Ben.

Abans d'usar a Bolanou com a esquer per al seu parany, els mandalorians havien reduït el droide als seus components més essencials. Afortunadament, els R9 Jedi estaven dissenyats per protegir les dades de les seves missions costi el que costi. Mentre intentava seguir els passos de l’Ohali per la Falla, Ben s'havia topat amb diversos fragments d’holovídeo sepultats en una cadena de codis operatius corruptes.

C-3PO va llançar una descàrrega d'estàtica cap al receptor de comunicació de Bolanou, que havien tret de l’astromecànic de Ben i Tahiri.

Bolanou va clacar una resposta que va ser més una ranera mortal que una xiuletada, però la imatge de l'holograma va començar a ampliar-se lentament. Després d'un moment, el cristall es va convertir en un parell d'immenses facetes negres inclinades en un angle de noranta graus una respecte a l'altra i els puntets platejats en dos caces estel·lars i un transport mitjà.

—Quin cristall —va dir Ben, astorat—. Tant arriben a créixer en la Falla?

—He vist cristalls de durèlium o cardovyta grans com remolcadors d'asteroides —li va contestar Omad—. Però aquest ha de ser com un Destructor Estel·lar.

—O una lluna —va afegir Lando. Va arrufar les celles en mirar la unitat R9 avariada, que Ben havia reduït a una placa base retorçada envoltada de cables i peces prestades, i va preguntar—. Esteu segurs que no teniu un petit problema de barreja de dades?

Ben va aixecar la vista amb una cara que suggeria que els circuits de Lando estaven tan atrotinat com els del droide.

—Bromeges, veritat? —va preguntar—. Devem tenir un centenar de petits problemes i res de temps per ocupar-nos de cap d'ells. El seu processador pot fallar en qualsevol moment.

—Oblida la pregunta —va dir Lando—. Però si això és un asteroide, per què ningú l’ha remolcat? Solament la part que s’emportaria l'empresa prospectora en tindria prou per comprar un planeta.

—Perquè no és un asteroide —els pensaments d’en Ben començaven a accelerar-se. Encara que era poc inclinat a afirmar-ho abans de disposar de proves que confirmessin les seves sospites, començava a creure que podien estar veient alguna cosa realment especial, alguna cosa que havia temut secretament que no existís—. Sigui el que sigui, a Bolanou li va semblar important guardar una imatge seva quan les coses es van posar lletges. I Ohali no estava buscant asteroides.

Lando va arquejar una cella.

—Estàs dient que és...?

—No he dit res. No vull treure cap conclusió precipitada, sobretot fins que no hàgim esbrinat tot el que puguem de Bolanou.

Ben va mirar a C-3PO, que va llançar una altra descàrrega d'estàtica cap al receptor de comunicació prestat.

R9 va emetre un grinyol amb prou feines audible i l'holograma va canviar a una visualització tàctica. L'asteroide apareixia etiquetat com a ESTACIÓ ESPACIAL DESCONEGUDA i les naus que l’orbitaven estaven identificades com dos Bes’uliïks mandalorians i el creuer de luxe marcadian Lluna Aurel.

Omad va quedar bocabadat.

—Aquest és el iot dels Qreph!

—El que significa que aquesta, hum... cosa és la seva base secreta —Lando va baixar la veu—. Crec que ja sabem qui s'amaga darrere de la desaparició de l’Ohali.

—Potser —va dir Ben—. O potser no. Pensa-ho... Ohali anava en un StealthX de llarg recorregut, així que disposava de molt combustible, però cap arsenal seriós. Després de gravar això, el primer que hauria d'haver fet seria fotre el camp i enviar un informe al Consell Jedi.

—Pot ser que ho intentés —va aventurar Lando i es va tornar cap a C-3PO—. Pregunta-li com va trobar la Jedi Soroc aquesta «estació espacial desconeguda».

Quan C-3PO li va transmetre la pregunta, la visualització tàctica es va apagar i el R9 va quedar en silenci. Va continuar així gairebé un minut sencer i Ben va començar a témer que l’astromecànic finalment hagués sofert una fallada catastròfica. Va ficar un dit dins del xassís deformat i va començar a apartar cables, buscant soldadures trencades o relés sobreescalfats, qualsevol cosa susceptible de ser reparada.

Finalment, el droide va començar a xerrotejar i guspirejar, encara que tan feblement que era pràcticament imperceptible. Llavors, els ventiladors de refrigeració de la placa base van començar a brunzir, un indici que estava atrafegat amb algun processament complex. Ben va quedar petrificat, tement afectar al circuit si retirava el dit.

—Ai mare —va dir C-3PO—. Tant esforç està forçant el seu processador. Potser hauríem de descansar una mica i deixar que se li refredin els circuits.

Ben va negar amb el cap.

—No sé què passa, però no tenim cap garantia que pugui tornar a fer-ho. I puc sentir que segueix usant electricitat. Donem-li l'oportunitat de resoldre-ho.

—És la nostra millor basa —va coincidir Lando.

Es van quedar callats, escoltant el brunzit dels ventiladors, intentant no encongir-se de por davant els lleus espetecs que emetia el droide.

Després d'un moment, Lando va dir:

—Ben, els dos sabem que Ohali Soroc buscava el monòlit Mortis i no hi ha dubte que això sembla un monòlit.

Ben va assentir.

—T'estàs preguntant si els Qreph han pogut trobar el monòlit Mortis? Jo també ho he pensat —va fer una pausa i va preguntar, amb certa reticència—. Però si Ohali creia haver trobat el monòlit Mortis, per què Bolanou ho va etiquetar com a estació espacial?

—Ja t'entenc —va dir Lando—. Ohali va haver de pensar que el que veia era una estació espacial.

—Exacte. Fins que no ho tinguem més clar, hem de suposar que això és el que hem trobat.

—Els Qreph poden haver construït aquesta cosa? —va preguntar Omad.

—Sens dubte —va contestar Lando—. Estan a l'avantguarda de tot tipus de tecnologia i tenen més diners que la majoria d'imperis galàctics.

—Llavors pot ser que ens estiguem concentrant en el problema equivocat —va suggerir Omad—. En comptes de preguntar-nos què és aquesta cosa, potser hauríem de preguntar-nos per què l'han portat a la Falla Chiloon.

—Perquè volen que sigui completament secreta, per descomptat —va dir Ben. Un pensament aterridor se li va passar pel cap i es va tornar cap a Lando—. No poden haver estat construint una espècie d'Estrella de la Mort, veritat?

Lando va obrir els ulls com a plats, però va negar amb el cap.

—Serien capaços, però alguna cosa semblada a l'Estrella de la Mort no serviria de molt sense una flota considerable per recolzar-la. I si comptessin amb una flota tan gran, no contractarien mandalorians perquè s'ocupin de fer-los el treball brut per aquí.

Bolanou va emetre un grinyol i van tornar a concentrar-se en ell.

—3PO, què diu? —va preguntar Lando.

—Pot no ser fiable —va dir C-3PO—, però assegura que la Jedi Soroc va trobar l'estació espacial quan seguia a una esfera de meditació Sith.

—Una esfera de meditació? —va repetir Ben. Se li començava a regirar l'estómac, l'única esfera de meditació que coneixia era la que pilotava Vestara Khai i el que aquesta li hi havia fet superava per molt la traïció. Li havia pres per ximple, robant-li el cor i calcigant-lo fins a deixar-ho fet farinetes, i no hi havia cap Sith en tota la galàxia que desitgés atrapar més que a ella—. Nau?

Bolanou va emetre un xiuxiueig llarg, amb prou feines audible.

—Bolanou no pot confirmar la identitat de l'esfera de meditació —va dir C-3PO—, solament que la Jedi Soroc la va seguir fins a la...

C-3PO es va quedar callat i va llançar una descàrrega d'estàtica cap a Bolanou. El R9 va respondre amb un espetec agut.

C-3PO es va tornar cap a Ben.

—Em temo que torna a barrejar dades. Ara sembla creure que aquesta tal Nau va conduir a la Jedi Soroc fins a un parany mandalorià.

L’R9 va emetre un suau rumor d'indignació. L'holograma de l'estranya estació espacial va reaparèixer i va desaparèixer abruptament amb un ardent centelleig taronja. Quan la imatge va tornar, era tremolosa i carregada d'estàtica. Tres halos brillants van semblar materialitzar-se del no-res i van créixer ràpidament per convertir-se en tres Bes’uliïks mandalorians. Unes lluentes descàrregues d'energia van començar a volar entre el StealthX i els caces estel·lars. L’holo girava i se sacsejava mentre Ohali realitzava maniobres evasives, després s'allargava en un esborrall lluminós quan el StealthX saltava a l’hiperespai.

Bolanou, millor dit, les restes de Bolanou van emetre una sèrie de grinyols.

—No és necessari ser groller —va contestar C-3PO—. Solament suggereixo que hem de tenir cautela, tenint en compte el teu estat.

—Pregunta-li què va passar després del salt —va dir Ben.

C-3PO li va transmetre la pregunta. L’astromecànic va xiuxiuar alguna cosa feblement i va quedar en silenci.

—No ho sap —va traduir C-3PO—. La Jedi Soroc li va ordenar traçar una ruta de tornada a la FallaXarxa i emetre una trucada d'auxili, però Bolanou va ser abatut per una canonada en entrar a l’hiperespai i no li va donar temps.

Bolanou va afegir un altre breu xiuxiueig.

—Quan va recuperar el coneixement —va traduir C-3PO—, el Jedi Skywalker l'estava reparant.

—I les coordenades de navegació? —va preguntar Omad—. On està aquesta estació espacial?

Bolanou va contestar amb un reguitzell de coordenades que van suscitar arrufaments de celles generalitzats entre els presents.

—No pot ser —va dir Lando—. Està a meitat de camí del Nucli. I l'historial de navegació?

—No et molestis —va dir Omad. Ben va notar que una lluentor de comprensió havia aparegut en l'aura de Força de l’Omad—. No serviria de res.

—Saps on està? —va preguntar Ben.

—No, però sé on buscar-la —va contestar Omad—. Crec que està en una zona anomenada la Bombolla dels Perduts.

—No sona molt bé —va dir Lando—. Què és aquesta Bombolla?

—Una zona de naus fantasma —va contestar Omad—. Molts capitans de remolcadors asseguren que és un mite, però existeix. Ningú entén què és, solament que acostar-se a ella és molt perillós.

—Perillós normal? —va preguntar Lando—. O perillós segons els estàndards de la Falla?

—Tan perillós com perquè cap miner entenimentat intenti treballar per allà. La cooperativa de suport va renunciar als seus intents per estendre la FallaXarxa cap a la Bombolla fa més de cent anys. Les balises sempre acabaven per perdre el contacte entre elles, per més que col·loquessin els equips de reparació.

—On anaven? —va preguntar Ben.

—Aquesta és la qüestió —va dir Omad—. En realitat no anaven a cap lloc. Els equips de reparació les trobaven sovint en les seves posicions relatives originals... encara que la distància entre elles era molt major del que deuria.

—I seguien operatives? —va preguntar Ben.

Omad va assentir.

—Exacte. Era com si l'espai creixés entre elles, fins que quedaven fora dels seus respectius abastos.

—Com si l’espai-temps s'estengués —va dir Lando—. Podria haver-hi un forat negre?

—Potser, però solament si fos un forat que no engoleix res —va dir Omad—. Les naus que desapareixen en la Bombolla no es perden per sempre. Solament semblen perdre el rumb, però sempre apareixen en algun lloc... amb el temps.

—Quant temps? —va dir Ben. Començava a tenir un mal pressentiment sobre les possibilitats de tornar a veure al seu pare—. I en quin estat es troba la tripulació quan les naus reapareixen?

—De vegades les naus es perden solament unes setmanes. La tripulació sol aparèixer commocionada, però bé. Altres vegades, desapareixen durant segles. Quan això succeeix, la tripulació acaba reduïda a ossos i pols.

—Així que no tenim horitzó de successos —va dir Lando—. La Bombolla és simplement una gran esfera d’espai-temps en expansió, amb aquesta estranya estació espacial al centre.

—Exacte —va dir Omad—. Encara que no sé si l'estació està al centre o en un racó de la Bombolla. Mai havia sentit parlar d'ella, així que ni tan sols puc estar segur que estigui allà dins.

—Ho està —va dir Lando—. Per força. Les peces no encaixarien tan bé si no pertanyessin totes al mateix trencaclosques. El meu únic dubte és com anem a trobar l'estació.

—Si els Qreph i els seus mandalorians van poder trobar-la, nosaltres també podrem —va dir Ben. En la qual havia de ser la desena vegada del dia, va començar a expandir la seva consciència en la Força cap a l'exterior del Falcó. Buscava la presència del seu pare, per descomptat, però aquesta vegada pensava anar molt més allà de l’Ormni, fins a la Bombolla—. Potser no siguem tan intel·ligents com un parell de columis, però tenim la Força.

 Següent