La prova (XXII)

Anterior

Capítol 22

Han no havia donat ni tres passos quan va sentir un fort cop darrere d'ell. Es va donar la volta i va veure que el braç del nargon mort seguia apuntant per l’escotilla que acabava de curtcircuitar, però ara es movia endavant i enrere. Per un moment, va témer que aquella bestiola hagués ressuscitat d'alguna manera, llavors el gran apèndix verd va començar a moure's a dalt i a baix, i va entendre que hi havia algú a l'altre costat, intentant usar el braç per fer palanca i obrir l’escotilla.

—Capità Solo —li va cridar Barduun, amb impaciència.

Han es va sentir arrossegat per la Força passadís avall i va veure a Barduun amb la mà aixecada cap a ell.

—De pressa —va insistir aquest—. No tenim molt temps.

—Eh, pren-t'ho amb calma, val? —Han va tirar a caminar—. Solament estava revisant la meva obra.

Barduun i Ohali ja s'havien ficat en la tercera resclosa d'aire. Han va entrar després d'ells. Barduun va usar la Força per segellar l’escotilla exterior i va activar el seu cicle. En lloc del brunzit remot d'un compressor d'aire, Han va sentir el repic metàl·lic d'unes diminutes portes sobre el seu cap i quan la va aixecar va veure una dotzena de filtres d’aspersió descendint del sostre.

Barduun el va agafar del coll i va tirar el seu cap cap endavant.

—Tanca els ulls —li va ordenar—. Has d'estar preparat per disparar en línia recta, anem a ser desinfectats. L’esterilitzant t'ennuvolarà la vista.

—Disparar en línia recta se'm dóna bé —va dir. Els filtres van començar a xiuxiuar i va tancar els ulls, mentre a l'aire es feia més acre—. Bé, a què disparo?

—A tot el que se't creui en el camí —li va contestar Barduun—. Trobaràs blancs de sobres.

—I quin és el nostre camí? —va preguntar Ohali—. Perquè, tret que coneguis una ruta secreta fins a l'hangar, no podrem escapar per aquí.

Barduun va respondre amb un riure tan sinistre com fragorós.

—Escapar? Han Solo no vol escapar. Vol venjança... I Jhonus Raam va a donar-la-hi.

—Venjança? —Han va tenir el pressentiment de saber a què es referia Barduun i no li va agradar—. Venjança per què, exactament?

Barduun es rigué entre dents.

—Ja ho saps. Els Qreph t'ho han dit.

—Mira, si m'estàs dient que la Leia està morta, oblida-ho. Els Jedi no moren tan fàcilment —era el mateix que s'havia estat dient des que els Qreph havien fatxendejat d'haver-li tendit una emboscada a Leia i Luke a l’Ormni. Començava a sonar-li gastat, fins i tot a ell—. Per si no t'has adonat, els Qreph són uns mentiders.

—Jhonus Raam no va percebre mentida en les seves paraules —Barduun es va tornar cap a Ohali—. Potser la Jedi Soroc va sentir alguna cosa diferent?

Ohali va vacil·lar abans de respondre i Han va sentir un forat negre obrint-se en les seves entranyes.

—No —amb els ulls ben tancats, es va girar cap al passadís sense saber ben bé per què, solament que necessitava tornar enrere i matar a algú—. De debò van atrapar a Luke i Leia?

Els filtres van deixar de xiuxiuar. Va sonar un grinyol sobre els seus caps i el fulgor violeta d'un llum de desinfecció va brillar a través de les seves parpelles tancades. Ohali li va posar una mà sobre l'espatlla. Podia sentir que el seu tacte creixia en calidesa i suavitat a mesura que ella recorria a la Força, intentant consolar-ho.

—El que percebem Barduun i jo solament suggereix el que els Qreph creuen. I poden equivocar-se.

En Han no era tan innocent. Una mentida columi? Era possible. Però un error? De cap manera.

Va negar amb el cap.

—Els columi no cometen aquest tipus d'errors.

La llum violeta es va difuminar i Han va obrir els ulls. Ohali estava entre Barduun i ell, amb el rifle blàster enfront del pit, en posició de presentin armes. L'emissor podia no estar apuntant al capdavant de Barduun, però mirava cap a aquella direcció.

—Tots cometem errors, Capità Solo —li va dir Ohali—. Has de creure-ho. Si abandones a la Leia ara, els Qreph hauran guanyat.

Per molt que volia creure a la durosiana, no estava segur de poder fer-ho. Els Qreph la hi havien estomacat moltes vegades. Li havien afaitat el cap, li havien col·locat sondes en el cervell i li havien aplicat electroxocs fins a deixar-li amb un mal de cap i un tremolor a la mà esquerra permanents.

Però no era res comparat amb això, amb haver-li arrabassat a la Leia.

—Si creus que em rendeixo —va dir Han—, estàs molt equivocada —ara volia sang, sang morada de columi—. No em rendeixo. En realitat, això no ha fet més que començar.

—Capità Solo! —Ohali va colpejar a Han amb la culata del seu rifle blàster en la panxa—. Han! Has de veure el que t'està fent Barduun.

—Sí, ho veig —Han va mirar a Barduun, que contemplava la seva conversa amb un somriure de suficiència—. M'està usant per saldar els seus comptes amb els Qreph. I què?

—T'està usant per alimentar el seu poder en el Costat Fosc. No ho veus? Necessita la teva ira.

En Han va arrufar les celles.

—Perfecte. Espero que li doni bon ús. Em conformo amb què els Qreph paguin pel que han fet.

L’escotilla interior es va obrir amb un xiuxiueig, revelant el laboratori de l'altre costat. Amb prou feines amb uns dotze metres quadrats, mitja dotzena de passadissos creuaven la sala, tots ells flanquejats per fileres d'uns recipients alts semblants a tancs de bacta. Aquests tenien els costats opacs, però els seus panells frontals eren corbats i transparents.

—Els nargons no trigaran a tirar-se'ns damunt —va dir Barduun—. I aquesta vegada seran més.

Fent gestos perquè li seguissin, Barduun va sortir de la resclosa d'aire i va tirar a caminar cap a la paret esquerra del laboratori. Ohali es va interposar en el camí d’en Han, que va posar els ulls en blanc i la va apartar suaument.

—Capità Solo, si us plau, no —li va dir a la seva esquena—. Potser et sembli bé morir aquí... però a mi no.

La seva súplica va donar en el blanc. Han es va adonar del que estava fent... deixant-se portar per la frustració, sense pensar en les conseqüències per a si mateix ni per a ningú més. Si volia vèncer als Qreph, havia de mantenir-se alerta i pensar.

Finalment, va assentir.

—Passi el que passi, no et preocupis per mi —va tornar el cap per mirar-la—. Si veus alguna possibilitat d'escapar, aprofita-la.

—Sense tu? Capità...

Han va aixecar una mà per tallar-la.

—Mira, un dels dos ha d'intentar detenir en aquests tipus ara, abans que les coses es descontrolin de debò, i sóc jo —es va assenyalar a si mateix—. I l'altra ha de tornar per informar al Consell Jedi —la va assenyalar a ella—, i ets tu.

Ohali se’l va quedar mirant un moment i va baixar el cap.

—Com vulguis, Capità Solo. Però em sentiria millor si tu...

—Ja tenim un pla —va dir Han, tallant-la—. Ara solament haig de donar amb la manera que funcioni.

Es va girar per examinar el laboratori, buscant formes d'atreure als columi fins a un parany... i mantenir-se amb vida el temps suficient per acabar amb ells.

La sala, il·luminada en tons blaus intensos, tenia una atmosfera freda i estèril. Han va comptar cinc passadissos amb vuit tancs cadascun, quaranta en total. Com els tancs de bacta, tots estaven col·locats verticalment i tenien un frontal de plasticlar. No obstant això, en lloc de bacta, el tanc estava ple d'un líquid viscós verd tan tèrbol i espès que amb prou feines podia veure als seus ocupants.

La veu profunda de Barduun va retrunyir des d'un racó llunyà.

—Aquí, Capità Solo. Has de veure això.

—Dóna'm uns minuts —va cridar Han. Li resultava impossible veure què feia Barduun i, tenint en compte la naturalesa sàdica d'aquell maníac, no estava molt segur de voler saber-ho—. Vaig a inutilitzar la resclosa d'aire.

—Et donaré dos minuts. Res més.

Han va sentir un brunzit en un passadís a la dreta i va anar amb Ohali a fer un cop d'ull. Un parell de droides de laboratori bípedes amb cares allargades anaven de tanc en tanc, supervisant les lectures de dades i les constants vitals. Hi havia uns altres droides sobre els seus caps, unes coses grans i aràcnides que es movien per un lluent laberint de canonades d'alimentació i conductes de filtrat.

I els dos tipus de droides semblaven molt interessats en Han i Ohali. Diversos dels aràcnids havien corregut a apuntar-se per la vora d'un conducte d'aire quadrat, mentre un dels allargats droides de laboratori s'havia allunyat dels seus quefers i venia cap a ells pel passadís.

—Genial —va remugar Han. L'últim que necessitaven era públic—. Saps què és tot això?

—Per desgràcia, sí —va dir feblement Ohali. Va ignorar al droide que venia cap a ells i va tirar d’en Han cap al següent passadís—. Em van portar diverses vegades, quan els Qreph van començar a experimentar amb biots sensibles en la Força.

En Han va arquejar una cella.

—Com Doble?

—Exacte. Com has vist, encara els falta molt per perfeccionar la tècnica. Sembla que la sensibilitat en la Força interfereix amb el desenvolupament mental dels biots —li va portar fins a la meitat del passadís i va assenyalar un tanc—. Però ho segueixen intentant.

En Han va fer un cop d'ull a l'interior i solament va poder distingir una difusa forma blava de la mateixa grandària i constitució de l’Ohali. Aquesta va deixar el rifle blàster recolzat en el tanc i va tocar el panell de control del frontal. L'interior es va il·luminar, revelant una durosiana a mig formar. La seva carn semblava estar creixent, o fusionant-se, sobre un esquelet de vanaleatge.

Aquella cosa va obrir els ulls i va començar a moure els braços, impulsant-se amb les seves mans encara descarnades per acostar-se al panell de plasticlar. Els seus trets facials estaven incomplets i li estava creixent un bony allargat en una galta. Així i tot, Han va entendre que quan estigués acabada tindria més o menys el mateix aspecte que l’Ohali.

—Veig que segueixen tenint problemes —va murmurar i va assenyalar el bony de la galta—. Se li anirà?

La resposta la hi va donar una veu jovial i sintètica en el passadís, a la seva esquena.

—És bastant improbable.

Han es va girar i va veure al droide de laboratori de cara allargada acostant-se'ls. Probablement era el mateix al que havien ignorat abans, encara que no podia estar segur. Eren tots idèntics.

—No és molt freqüent —va continuar el droide, que es va detenir a mirar el tanc que tenien davant—. Molt probablement, no superarà la propera inspecció del control de qualitat.

—I què passarà llavors? —va preguntar Han, intentant desviar l'atenció del droide fins a poder trobar el seu disjuntor principal—. La reciclaran?

El droide va inclinar el cap cap endavant en una espècie d'assentiment.

—Exacte. Som una instal·lació enormement eficient —es va detenir a tres passos d'ell i va dir—. Si us plau, indiqui el seu codi d'autorització i el motiu de la seva visita. Porta instruccions per a mi?

—Clar, porto instruccions —va dir Han i va aixecar el seu rifle blàster, apuntant l'emissor al cap del droide—. Aquí les tens.

El droide va tirar el seu cap allargat cap enrere i va recular dos passos.

—No està autoritzat a portar armes. Si us plau, aparti això abans que inf...

Han va prémer el gallet, ficant-li una descàrrega en el vocalitzador al droide, que va sortir per la part posterior del seu cap. Va donar un parell de tombs cap enrere i va caure al terra amb estrèpit. Una tempesta d'espetecs i sorollets va esclatar sobre els seus caps quan dotzenes de droides aràcnids van córrer a amagar-se en les profunditats del seu laberint de canonades i conductes.

—Era necessari? —li va preguntar Ohali—. Segur que els Qreph ja saben que estem aquí.

—Això espero —va començar a disparar a les canonades i els panells de control, intentant causar el major caos possible—. Ara solament hem d'aconseguir que els seus circuits treguin fum.

Ohali va desenfundar a contracor el seu rifle blàster.

—Per què?

—Perquè els éssers furiosos cometen errors. I perquè el meu pla funcioni els Qreph han de començar a cometre errors.

Ohali va arrufar el seu front blau.

—T'importaria explicar-te?

—Capità Solo! —li va interrompre la veu de Barduun—. No em sembla que estiguis inutilitzant cap resclosa d'aire.

Han li va ignorar i li va explicar el seu pla a grans trets a Ohali.

—Ah —la durosiana va agafar la seva arma i va començar a disparar al laberint de canonades que tenien damunt—. Ara ho entenc.

Al cap de dos segons, estaven sota una dutxa d'una potinga verda i pudent, amb panells de control i cables elèctrics traient espurnes a banda i banda del passadís. Han va sentir un xipolleig a la seva esquena i en girar-se va trobar a dos esvelts droides corrent cap a l'altra punta del passadís. Li va ficar una descàrrega en el pit a cadascun. Ohali va disparar tres descàrregues al sostre i tres droides aràcnids van caure sobre el terra negat, al costat d'ells.

Bé. Els droides eren la clau. Si volien que el pla d’en Han funcionés, havien d'eliminar-los.

—Capità Solo? —va tornar a cridar Barduun—. Què estàs fent, exactament?

Conscient que els nargons i els mandalorians no trigarien a arribar, Han va ignorar a Barduun i li va fer un gest a Ohali perquè li seguís. Van anar ràpidament fins al següent passadís, on van repetir el que acabaven de fer; després van anar al següent, on van eliminar a altres dos droides de laboratori. En Han avançava pel passadís, destruint els panells de control, mentre Ohali seguia disparant al laberint del sostre.

De tant en tant, algun dels biots es despertava i s'acostava al panell de plasticlar a mirar. Els biots no eren éssers intel·ligents, encara no, però tampoc eren droides. Eren monstres tristos creats pels Qreph per servir-los i morir miserablement, i quan passava al costat d'ells Han es preguntava si els estava fent un favor abandonant-los a la seva sort. La majoria tenia deformitats que de totes maneres els condemnarien. La resta mai tindria la possibilitat de sortir viu de Base Prime, si Han se sortia amb la seva.

Ohali i ell estaven a meitat del passadís següent quan una cara familiar es va estrènyer contra el plasticlar. Amb pèl castany, ulls marrons i un mentó bastant guapo, era la mateixa cara que Han havia vist en el mirall tots els matins... feia uns trenta anys.

Es va detenir i es va acostar al tanc. El biot va arrufar el front i va estrènyer el dit contra el plasticlar, assenyalant el pit d’en Han. Llavors es va girar per examinar el seu reflex en la paret opaca que separava el seu tanc de l'adjacent, va tornar a mirar a Han i es va assenyalar el pit amb un dit.

Han no tenia clar si havia de matar aquella cosa o alliberar-la.

—És molt inquietant, ho sé —va dir Ohali. Seguint el pla d’en Han, va recollir un tros de cable de filtrat del terra del passadís—. La primera vegada que vaig veure a una de les meves Dobles, no vaig saber molt bé si protegir-la o destruir-la.

Abans que Han digués que matar-los era un acte de compassió, la veu de Barduun va ressonar des del passadís contigu.

—Han Solo, és l'hora! Vine amb mi.

Han va mirar als ulls a Ohali.

—Serà millor que ho fem ràpid —va fer un cop d'ull al passadís, no va veure cap droide i va assenyalar el tanc—. Llesta?

Ohali va bufar pel cable de filtrat per assegurar-se que no estava embussat i va assentir.

—Si estàs decidit —ella va usar la Força per amagar el seu rifle blàster sobre un conducte del sostre, es va girar cap al tanc que contenia a la rèplica d’en Han i va aixecar els braços—. Pots donar-me una empenteta?

—Clar —Han va deixar el seu blàster en el terra i es va treure la vibronavalla de la Gev de la cintura—. Pren això, per si el raret et dóna algun problema.

Li va donar l'arma a Ohali i va ajuntar les mans per ajudar-la. Ella va usar la Força per aixecar la tapa del tanc i es va ficar dins. Després d'un moment, Han va veure la punta del cable de filtrat apuntant sobre el líquid verd. Ohali va aparèixer en el panell frontal, només prou per aixecar els polzes cap a ell.

El biot només semblava confós.

Un soroll esmorteït va retrunyir a la sala i Han va entendre que se li havia acabat el temps. Va treure el seu rifle blàster i va anar cap a la part davantera del laboratori, intentant desesperadament trobar la manera de sortejar als nargons i disparar als Qreph.

—Per aquí no, Han Solo! —li va arribar la veu de Barduun des de darrere, al fons del passadís—. Si vols venjança, has de venir amb Jhonus Raam.

Han va sentir que retrocedia abans de donar-se la volta. Es va plantejar obrir foc contra Barduun, però va decidir que no era bona idea començar a disparar als seus aliats abans de matar als Qreph, per molta por que li donessin aquests aliats.

—Jhonus Raam no veu a la Jedi Soroc. On està la Jedi Soroc?

—Això, no volia companyia —va dir Han, prenent-se el seu temps per donar-se la volta. No estava segur de fins a quin punt l'ús de la Força de Barduun era com el d'un Jedi, però sabia que la capacitat Jedi de detectar les mentides sorgia en part de «sensacions» i en part de mirar la cara del mentider. Va seguir mirant cap a un altre costat i va triar les seves paraules amb molta cautela—. Potser hagi fotut el camp.

—Marxar on?

Han es va encongir d'espatlles.

—Què sóc, la seva mainadera? Mira, estic aquí per carregar-me als Qreph. Si no t'interessa...

Han va deixar la seva frase incompleta, just quan acabava de donar-se la volta i va veure al nou acompanyant de Barduun.

—D'on diantre ha sortit ella?

Barduun va fer una ganyota.

—No és evident?

Ella era una jove Leia, una sorprenent rèplica biot de pèl castany i grans ulls marrons. La seva bata amb cinturó li va recordar el vestit blanc que la Leia portava la primera vegada que la va veure i el biot tenia el cap inclinat en el mateix angle altiu. Però mentre els ulls de la Leia eren intel·ligents i apreciatius, els de la biot estaven buits. I mentre la Leia transmetia confiança i determinació, la biot semblava nerviosa i desconcertada.

De totes maneres, la simple visió va fer que li dolgués el cor.

—Uh... gràcies per pensar en mi, amic —va dir, incapaç d'apartar la vista de la biot—. Però estàs tarat si creus que uns quilos de vanaleatge i carn conreada en un tanc poden reemplaçar a la meva dona.

El biot es va amagar darrere de Barduun i va mirar des de darrere del seu enorme bíceps.

—Aquesta Leia no és per a tu —va dir Barduun—. És la princesa de Jhonus Raam.

En Han va examinar a la biot d'ulls vacus per un instant, intentant no pensar en què tramava Barduun.

—Bé, serà millor que la retornis al seu lloc. Encara no està acabada.

L'expressió de Barduun es va aombrar.

—No ho està —va reconèixer—, però aviat ho estarà. Jhonus Raam sap un secret.

Va aixecar ambdues mans cap a Han.

—Val, val... ja vaig —va dir Han, tirant a caminar—. No fa falta que et...

En comptes de sentir l'habitual estirada amb la Força, Han es va sorprendre en veure diminutes espurnes blaves en les gemmes dels dits de Barduun. Es va llançar al terra, però no va ser prou ràpid. Una cortina calenta de rajos de Força crepità contra la seva esquena, a solament uns centímetres del seu cap. L'aire es va viciar amb l'olor del Costat Fosc i Han va quedar encegat.

Va aterrar sobre el líquid dels tancs vessats i va rodar sobre la seva esquena per treure el seu blàster d'aquella potinga pudent i obrir foc. No veia res, però això no el va detenir. Va llançar una ràfega passadís avall, cap a Barduun.

Quan va sentir uns passos pesats a la seva esquena i el grinyol dels blàsters nargons, va comprendre el seu error. Girà el seu rifle cap a la part davantera del laboratori i va tornar a obrir foc. Va recuperar la visió, just a temps per veure una dotzena de les seves descàrregues rebotant contra el pit de tres dels nargons.

Llavors es va sentir agafat de nou amb la Força. Barduun va tirar d'ell pel passadís i el va arrossegar fins a darrere de l'últim tanc de la fila. El petit malentès d’en Han amb els rajos de Força havia acabat amb un forat fumejant de blàster en la cuixa de Barduun, encara que seguia recolzant aquella cama. Li va donar la volta a Han.

—Jhonus Raam és dels teus —Barduun va usar la Força per posar-ho dempeus, entre la bocabadada nina de la Leia i ell mateix—. Intenta no oblidar-ho.

—Perdona pel, eh, malentès. Creia que t'havies molestat perquè no m'ha agradat la teva núvia.

Han va passar al costat de la biot, que va llançar un petit crit espantat, i va fer un cop d'ull al passadís contigu. No va veure gran cosa, solament una paret d'escates verdes llançant una pluja de descàrregues blaves cap a on estava.

Va retrocedir i es va estremir quan les descàrregues dels nargons van rebotar contra la paret del fons i van tornar volant.

Barduun ja les estava esquivant, amb els palmells de les mans apuntant als tres caps d'aleta.

—Vés-te’n! —li va ordenar, recolzant la seva veu amb la Força. Les descàrregues de blàster van començar a rebotar contra les seves mans—. I porta't a la princesa de Jhonus Raam.

Han es va ficar el rifle blàster sota el braç i va agafar el canell de la biot amb l'altra mà.

—On la porto? —es va esforçar per sonar natural, per no semblar massa impressionat pels poders en la Força de Barduun—. A l’escotilla de...?

—La paret del fons —va acabar Barduun—. Jhonus Raam ja ha introduït el codi d'accés.

Barduun va baixar una mà i la va agitar en direcció al passadís. Mitja dotzena de tancs de biot van saltar dels seus puntals i van caure sobre l'escomesa dels nargons.

—Aneu-vos —va repetir Barduun—. Jhonus Raam us atraparà.

Han va arrencar a córrer, arrossegant a la biot de la Leia. Una altra descàrrega de rajos de Força va sacsejar la sala. Quan Han va mirar enrere, va veure que Barduun estava desviant descàrregues de blàster amb el palmell d'una mà i llançant andanades de rajos de Força amb l'altra.

Estava clar que Jhonus Raam tenia la Força.

Després d'una dotzena de passos, Han i la «princesa» van arribar fins a dues escotilles de la part posterior del laboratori. Tal com li havia dit Barduun, una de les llums d'estat indicava «DESBLOQUEJADA». Han va deixar anar el canell de la biot prou per prémer el botó de «OBRIR» i es va sorprendre en tornar a tirar la mà cap enrere i no trobar-la. En tornar-se va veure que reculava.

La va agafar pel canell.

—Vols que et matin? Vine aquí.

L’escotilla es va obrir entre grinyols a l'instant i Han la va obligar a creuar-la, ficant-se en un passadís tipus túnel de sostre voltat. Aquest girava en ambdues direccions, com si formés part d'una passarel·la perimetral circular. Va fer un cop d'ull ràpid però no va veure més escotilles, encara que la curvatura del passadís era tan pronunciada que amb prou feines podia veure més de cinc metres en ambdues direccions.

L’escotilla va tornar a tancar-se entre grinyols.

La llum d'estat va passar a «BLOQUEJADA».

Una veu sintètica clacà des d'un altaveu del sostre.

—Acaben d'entrar en una zona altament restringida.

Un panell ocult sobre els controls de l’escotilla es va obrir, mostrant un panell sensor biomètric.

—Mostrin la seva autorització d'accés immediatament.

Han es va quedar mirant el panell, intentant donar amb la manera d'enganyar al sistema de seguretat, incapaç de fer res més que maleir a Barduun per haver oblidat donar-li el codi d'anul·lació.

Una sèrie d'espetecs va sonar des de l'àpex del sostre voltat, Han va aixecar la vista i va veure canons blàster giratoris baixant d'una filera de comportes amagades.

—Mostrin autorització d'accés immediatament.

I llavors la princesa de Barduun va dir:

—No té autorització d'accés, veritat?

Han la va mirar.

—Saps parlar?

Ella va inclinar el cap cap a un costat i després cap a l'altre.

—Per descomptat que sé parlar. Jhonus Raam em va ensenyar.

—Jhonus Raam —Han va tancar els ulls—. Quin mestre.

Va renunciar a la idea d'intentar trobar la manera d'enganyar al panell sensor i es va limitar a prémer el botó d'obertura del panell de control.

Res.

Va sentir un lleu brunzit en el sostre, els canons blàster començaven a carregar-se.

—Li conec, veritat? —la princesa biot va parpellejar—. És... el meu pare?

—El teu pare? —grunyí Han—. Genial. Just el que volia en el meu cap en un moment com aquest.

—Un moment com? —va preguntar la biot.

Un cor de febles grinyols va omplir el passadís quan els canons blàster van començar a rastrejar els seus moviments.

—L'anihilació d'intrusos s'iniciarà en quinze segons —va advertir la veu—. Mostrin autorització d'accés immediatament.

Han va mirar cap amunt i va dir:

—Un moment com aquest —va assenyalar els canons blàster—. Anem a morir.

—No anem a morir —va dir la biot—. Jhonus Raam no ho permetrà.

—No? —Han va agitar les mans cap al passadís, provocant un lleu grinyol dels canons blàster mentre seguien els seus moviments—. I on està?

Els ulls de la biot es van apartar d’en Han, encara que solament fugaçment.

—En algun rescat. No sembla molt animat, eh?

Han va quedar bocabadat, completament estupefacte.

—D’acord, estranya Leia... calla perquè pugui concentrar-me.

Es va girar cap a l’escotilla. Va pensar a volar el panell de sensors o els controls, però li va semblar que allò seria just el que els Qreph esperaven d'un intrús: pànic. I el pànic era sempre la manera més ràpida que et matessin, en particular si te les veies amb columis.

—Jo li conec, Han Solo —va insistir la biot—. Segur que no és el meu pare?

—Ets una biot —va contestar Han—. No tens pare.

—Clar que sí. Els meus gens vénen d'algun lloc —se li va acostar—. I vostè em coneix. Ho percebo.

—Mira, germana, m'és igual el que percebis... —va fer una pausa, entenent el que la biot acabava de dir—. Quan dius que ho perceps, vols dir...? Si us plau, digues-me que ho perceps en la Força.

La biot va somriure.

—Jhonus Raam diu que sóc poderosa en la Força. M'ha estat entrenant.

—Bé —Han va tirar el rifle blàster al terra, es va tornar cap a l’escotilla i va assenyalar el botó d'obertura del panell de control—. Pots projectar-te fins a l'altre costat de l’escotilla i prémer aquest botó?

—Per descomptat.

La veu va dir:

—L'anihilació s'iniciarà en... deu segons.

Han va haver de reprimir l'impuls de sacsar a la biot.

—Doncs fes-ho!

Ella va tancar els ulls.

—Vuit segons, set segons...

L’escotilla es va obrir amb soroll de foc de blàster. Abans de poder creuar-la, Barduun va apuntar per ella, desviant descàrregues de blàster amb una mà i llançant rajos de Força amb l'altra. Reia tan fort que li tremolaven les espatlles.

Quan va parlar, ho va fer amb la veu femenina de la biot:

—Capità Solo, és el meu pare? —l’escotilla es va tancar entre grinyols. El seu riure va ressonar pel passadís i va tornar a parlar en la veu de la biot—. No sembla molt animat, eh?

—Eres tu? —Han es va girar per mirar a l'estranya Leia, que havia recuperat l'expressió buida d'abans—. Com? Per què?

—La Força, Capità Solo —Barduun va baixar els braços i es va apartar de l’escotilla, ara segellada—. Sempre la Força.

Per descomptat, la Força. La lluita en el laboratori havia d'haver estat extenuant, fins i tot per a Barduun. Per mantenir-se fort havia hagut d'alimentar-se de la seva por.

Quina espècie de maníac del Costat Fosc era?

La veu sintètica va dir:

—L'anihilació s'inicia en... cinc segons.

Barduun va agafar a la seva Leia biot pel braç i va creuar el passadís fins a la paret oposada. No, va creuar la paret oposada.

Un holograma.

—Quatre segons, tres segons...

—Vine, Capità Solo —li va cridar Barduun—. I no toquis el panell sensor. No toquis res. Tot són trucs amb aquests columis.

Han va recollir el seu rifle blàster i va saltar fins a l'altre costat del passadís, travessant la paret hologràfica just quan el compte enrere arribava a un.

—Accés concedit —va dir la veu.

Han es va trobar en una balconada en forma d'anell que donava a un cercle de tres metres de pedra negra i llisa, que li va semblar la superfície natural de Base Prime. En la barana de la balconada hi havia un forat, prou gran per a una persona, o un ectocos. I res més. A part de totes les mesures de seguretat que acabaven de superar, els canons blàster i la paret hologràfica unidireccional, aquella petita estada circular semblava completament anodina.

Encara agafat de la mà de la seva «princesa», Barduun es va detenir davant el forat de la barana, es va tornar cap a Han i li va tendir una mà.

—Vine, Capità Solo. No pots entrar si no tens la Força.

—Ja vaig —va dir Han, però no pensava trepitjar aquell cercle de pedra negra—. Encara tinc algunes preguntes pendents.

Barduun va posar els ulls en blanc.

—L'única pregunta que importa és aquesta: vols venjança?

—Depèn del que em costi —Han va assenyalar el cercle amb el cap—. Què passa si entro aquí amb tu?

—Tindràs el que desitges. El poder per destruir als Qreph.

—Poder com el teu?

Allò era l'últim que volia i estava bastant segur que la Leia, la de debò, hauria dit el mateix, d'haver pogut. No hi havia cap manera natural per la qual Barduun pogués haver desenvolupat sensibilitat en la Força a la seva edat. I encara que semblant improbabilitat s'hagués donat, era impossible que hagués après a manejar els poders del Costat Fosc com ho feia en unes poques setmanes. Allà estava passant una cosa més, alguna cosa que a Han li espantava més que la mort.

—Aprendré a usar els rajos de Força? —va preguntar—. A desviar descàrregues de blàster amb les mans?

—Tot això i molt més —Barduun va tornar a tendir-li la mà i es va sentir atret cap al cercle fosc—. Ara, vine amb mi, capità.

Han va apuntar el rifle blàster al pit de Barduun.

—Vés tu. Jo esperaré als Qreph aquí —va mirar a través de la paret hologràfica unidireccional, cap a les escotilles de l'altre costat de l'anell de seguretat—. Pensant-ho bé, aquest sembla un bon lloc per amagar-se.

Barduun el seguia arrossegant cap a la balconada.

—Sense poder per destruir als nargons, solament és un bon lloc per morir. Has de venir amb mi. És l'única manera de guanyar.

—Què més et dóna si moro o guanyo? Què treus tu de tot això?

—No ets l'únic al que han enganyat els Qreph. Solament vull el que...

Han va prémer el gallet... i va veure que la mà de Barduun canviava de posició a l'últim moment i repel·lia les descàrregues contra ell.

Just el que Han esperava. Ja s'estava tirant al terra per travessar la paret hologràfica, cap a l'anell de seguretat exterior, rodant sobre la seva espatlla i disparant cegament a Barduun. Va sentir que la biot cridava i queia al terra.

La veu sintètica va parlar des de les altures.

—Mostri el seu codi d'autorització immediatament.

Han es va veure volant a través del mur hologràfic una altra vegada, amb el pit adolorit, mentre un enfuriat Barduun el subjectava amb la Força. Va veure a la Leia biot en el terra, amb un forat fumejant en el cap i els ulls molt oberts. Després va quedar suspès de cap per avall en la ferma subjecció de Força de Barduun i el seu rifle va caure al terra.

Barduun va tirar un braç al voltant de les seves cames i es va girar cap al cercle de pedra, que estava a només tres passos.

Han es va portar la mà a la cintura, va treure el blàster de mà que li havia llevat a Mirta Gev i va prémer el canó contra la ferida de la cuixa de Barduun.

Aquest va fer un pas.

Han va prémer el gallet del blàster, disparant una descàrrega d'energia pel mateix forat. A Barduun li va flaquejar un genoll i va estar a punt de caure, donant un altre pas trontollant cap al cercle. Han es va girar i va col·locar el blàster entre el seu cos i el de Barduun.

Aquest va donar un altre pas trontollós cap endavant. Han va prémer el gallet i va sentir que queia sobre la dura i fosca pedra.

Barduun es va trontollar cap enrere, cap a la balconada, allunyant-se d’en Han amb la barbeta aixecada, mostrant el forat fumejant que acabava de fer-li la seva descàrrega.

Han va tornar a disparar i li va obrir un petit forat socarrat en el pit a Barduun.

Aquest va donar un altre tomb cap enrere, va travessar la paret hologràfica i va caure en l'anell de seguretat.

La veu sintètica va dir:

—Mostri el seu codi d'autorització immediatament.

Han reptà per la pedra i va arribar fins a la balconada. Barduun estava immòbil, però no volia córrer el menor risc. Va recolzar el braç en el terra, apuntant a través de la paret hologràfica unidireccional cap al panell sensor biomètric de l'altre costat de l'anell de seguretat.

Va obrir foc i li va encertar al tercer intent.

—Accés denegat —va anunciar la veu.

Una dotzena de portes es van obrir acompanyades d'un cor d'espetecs metàl·lics i una dotzena de canons blàster van descendir del sostre, van girar els seus canons emissors cap a la figura prostrada de Barduun i la van fer desaparèixer entre una tempesta de fum i llum.

 Següent