La prova (XXIV)

Anterior

Capítol 24

En tombar la cantonada, Marvid va trobar un droide netejador aràcnid avançant pel passadís, fugint també de la batalla en els salons principals de la residència. La seva esfera-dipòsit perdia dissolvent blau i va haver de reprimir l'impuls sobtat de disparar-li per estar danyant el terra.

Allò, per descomptat, solament hauria servit per vessar més dissolvent sobre la delicada pedra larmal i li va sorprendre veure fins a quin punt l'estrès de l'atac Jedi havia afectat al seu bon judici. Era la segona vegada que es descobria seguint línies de pensament així de defectuoses i per un moment s'havia arribat a plantejar seriosament abandonar a l'infeliç del seu germà ferit.

Afortunadament, aquests lapsus mentals no solien afectar als columis per molta estona. Marvid havia reduït les seves opcions a dues: podia anar a l'hangar de la residència i intentar escapar en la nau que Craitheus i ell guardaven per a aquell tipus d'emergències, o podia usar la seva biot, Savara Dos, i fugir pel portal.

Les implicacions de cadascuna de les opcions eren abundants, però la decisió final depenia d'unes poques probabilitats. Si escapava en la nau, Craitheus moriria, perdria Base Prime, els Jedi li buscarien tota la seva vida i Han Solo sobreviuria.

Si escapava pel portal... bo, no sabia què passaria en realitat. Però els Jedi es veurien obligats a seguir-li fins al mateix nexe de Costat Fosc que havia tornat boig a Barduun i sota aquelles circumstàncies el seu intel·lecte superior seria decisiu. Amb sort, potser pogués eliminar a tot l'equip d'assalt i salvar Base Prime. A més, amb Solo encara atrapat dins de la càmera del portal, Marvid podria matar-ho pel camí.

Allò li va facilitar molt l'elecció.

Quan Marvid i els seus dos acompanyants començaven a avançar al droide, aquest es va tirar ràpidament cap a la paret i va recollir els seus braços. Marvid encara conduïa l’ectocos del seu germà per control remot i el droide li va mirar fugaçment, abans de tornar a mirar a Marvid.

—Estem evacuant? —va preguntar—. Haig de dirigir-me a l'hangar?

—No és necessari —va dir Marvid. Va anar fins a la paret de davant i va fer que Craitheus avancés al droide—. Solament és un petit problema amb uns Jedi. Jo mateix m'ocupo.

—Vostè? M'alleuja saber...

La resposta del droide va acabar amb l'espetec-xiuxiueig d'una espasa de llum en activar-se. Un cap va caure al terra i li van seguir més peces, mentre l'espasa de llum grunyia i gemegava.

Marvid es va detenir per mirar enrere i va trobar a Savara Dos saltant al voltant del droide, esquarterant-lo amb atacs salvatges i embogits.

—Dos! —va bramar—. Què estàs fent?

Dos va baixar l'espasa amb una estocada feroç, tallant l'esfera-dipòsit i provocant una cascada de dissolvent netejador.

—Practicar —va dir—, pels Jedi.

—Doncs deixa-ho —va dir Marvid, intentant ocultar la seva consternació. En molts sentits, Dos havia estat una gran decepció. Però com a mínim, la biot tenia el més important, la Força. Va tornar a encaminar-se passadís avall—. De totes maneres, encara no estàs preparada per combatre amb els Jedi.

—Em sento preparada —va dir Dos. Va saltar amb la Força fins a ell i va començar a girar l'espasa de llum en un nítid cercle vermell—. Estic preparada per morir per tu, Marvid.

—Preferiria que no morissis —va dir Marvid. Tenia la mirada clavada en el vestíbul de cromaleatge que tenien davant, on hi havia un parell d’escotilles lluents en parets oposades—. Em resultes més útil viva.

—Però barallaria amb ells per tu, Marvid —Dos va allargar la mà i li va acariciar el crani—. Faria qualsevol cosa per tu.

Marvid no li va llevar ull a la brillant espasa de llum, encara encesa a la seva altra mà. Com tots els biots de tercera generació basats en usuaris de la Força, Dos tenia les funcions mentals afectades. Craitheus creia que el seu nucli tecnològic interactuava amb la Força i corrompia el desenvolupament de les seves ments. Marvid sospitava que l'origen del problema era el monòlit en si, opinió que compartia amb Savara Raine, però no estava molt segur de com contrarestar-ho.

Veient que no responia a la seva demostració de lleialtat, la biot es va desesperar i es va col·locar davant del seu ectocos.

—M'has sentit, Marvid? T’estimo tant, prou per morir per tu.

Marvid es va detenir, sempre alerta al tall dansant a la mà de Dos.

—Ho sé. Et vaig crear així.

Dos li va dedicar el més dolç dels somriures.

—I m'alegro que ho fessis —va sacsar la seva espasa de llum en l'aire, fingint un atac—. Però hauries d'haver-me deixat matar a aquest sac d'ossos de la Savara. No et mereixia.

Un baluern metàl·lic va ressonar darrere de la cantonada que quedava a la seva esquena i Marvid va saber que els Jedi els estaven atrapant. Va triar amb gran cautela les seves següents paraules.

—Savara Raine ens resulta més útil viva. Els Jedi necessitaran culpar a algú quan Luke Skywalker mori i prefereixo que no sigui a mi —va usar un braç pinça per assenyalar-li a Dos el vestíbul de davant—. Ara, donem-nos pressa. Els Jedi no han d'atrapar-nos aquí.

—Vés-te’n tu —va dir Dos—. Puc contenir-los.

—Encara no —Marvid li va donar una empenteta—. Et necessito amb mi.

Dos va somriure.

—De debò?

—Sí, per poder creuar el portal. No posseeixo la Força, recordes?

—Ho recordo.

Dos va saltar amb la Força fins a l’escotilla i es va girar per mirar-li. Va començar a moure la seva espasa, aparentment confusa.

—Però el portal no ens tornarà bojos? Als altres els va tornar bojos.

Marvid es va esforçar per no perdre la paciència.

—Els altres no eren columis.

Savara Dos semblava insegura.

—Però jo solament sóc columi en part. Una part molt petita.

—És veritat —va dir Marvid, acostant-se a ella—. Però has dit que faries qualsevol cosa per mi.

***

La batalla anava adquirint una nova ferocitat. En Han podia sentir-ho en el rugit creixent sota els seus peus, sentir-ho en l'udol dels tirotejos de blàster, esmorteïts per la paret. Cada tant li semblava sentir crits, de vegades fins i tot captar el crepitar apagat d'una espasa de llum en impactar en algú. Encara era massa ràpid per saber a qui estava sentint, però començava a tenir esperances que Ohali tingués raó, que Leia i el seu germà haguessin sobreviscut a l'emboscada i per fi haguessin arribat.

Desgraciadament, no podia fer gran cosa per descobrir-ho. Estava fora de perill, sempre que es quedés en la balconada de duracer, però quan creuava la paret hologràfica que ho envoltava, les comportes dels canons s'obrien i una veu sintètica començava a demanar-li codis d'autorització inexistents. Així i tot, en el perímetre exterior de l'anell de seguretat hi havia tres escotilles i ja havia arriscat la seva vida diverses vegades provant tot el que se li ocorria per obrir-les.

Aquell era el problema dels paranys columi. Com més temps passaves atrapat en un, més insidiós es feia.

Temorós que els sorolls de combat que sentia solament fossin un nou gir en els tortuosos jocs dels Qreph, va agafar el seu rifle blàster i va anar a plantar-se davant l’escotilla més sorollosa. A través de l'holograma unidireccional, l’escotilla tenia un to blavós que feia que també semblés un holograma. Prop del panell de control hi havia una estrella de carbó, que havia fet ell disparant una dotzena de descàrregues anteriorment.

Conscient que el martelleig d'una descàrrega de blàster es colaria en el caos de la batalla millor que la seva veu, Han va disparar contra la porta.

—Eh, Leia! —va cridar—. Ets tu?

Va tornar a disparar contra la porta... i la paret hologràfica va desaparèixer.

Una veu sintètica va parlar des del sostre.

—Accés denegat.

—Què? —va cridar Han. No tenia sentit. Havia disparat dotzenes de vegades a les portes i mai havia passat res igual—. Espera, un moment...

Unes portes es van obrir fora de l'anell de seguretat, van començar a descendir canons blàster del sostre voltat i a girar cap a la balconada.

En Han es va donar la volta i va saltar a l'altre costat de la barana. Va caure amb força sobre el seu rifle blàster i va sentir que se li tallava la respiració. Els canons van rugir i els trets rebotats van travessar el cercle de pedra, cap a ell. Va veure foscor al capdavant i va córrer a amagar-se sota la balconada, on es va quedar entre les ombres, adolorit, panteixant i maleint a tota l'espècie columi.

No va saber quant va durar aquella pluja de trets. Li va semblar una eternitat, però seguia esforçant-se per omplir els seus adolorits pulmons quan les canonades per fi van parar. Un estrany silenci es va instal·lar en la càmera i es va quedar un segon sota la balconada, escoltant el brunzit de les seves oïdes.

Llavors el soroll de la batalla va créixer abruptament d'intensitat en obrir-se una escotilla i es va adonar, horroritzat, que tenia les mans buides. Va treure el cap des de darrere de la balconada i va veure el seu blàster enmig del cercle de pedra, just on l'havia deixat abans d'arrencar a córrer per fugir dels canons automàtics.

La meitat inferior de l'empunyadura estava volada. A part d'això, l'arma encara semblava operativa.

L’escotilla va tornar a tancar-se i va sonar un brunzit familiar des de l'anell de seguretat. Des de la seva posició, no podia veure qui havia arribat, però coneixia aquell soroll.

Ectocos.

De quatre grapes perquè ningú pogués veure’l des de l'anell de seguretat, va sortir del seu amagatall i va anar cap al seu rifle blàster. Solament desitjava que encara funcionés, perquè ara que tenia als Qreph a tir, pensava aprofitar-ho.

Mentre es movia, una veu femenina va parlar des de prop de l’escotilla.

—Aquí hi ha un cadàver.

Li va sorprendre reconèixer la veu. Sonava com Vestara Khai, molt, excepte que no transmetia tanta fredor ni confiança.

—Segueix buscant —va contestar Marvid—. Aquest és Barduun.

En Han va aixecar el cap per veure si podia identificar-la, però la vora de la balconada seguia tapant-li l'anell de seguretat.

—Hi ha un altre cadàver —va dir la veu—. Una cadàver, una biot.

La Leia esgarrifosa.

Va arribar fins al seu rifle blàster, ho va recollir sense detenir-se i va continuar fins a l'altre costat del cercle.

—Tant em fa aquests cadàvers —va dir Marvid—. Hem de trobar a Solo. Els canons de seguretat l’haurien d'haver fet xixines quan vaig desactivar l'holograma.

Furiós, Han es va ajupir sota de la balconada. Marvid sabia que estava allà atrapat. Probablement, els dos germans havien estat jugant amb ell des del principi, mirant alguna càmera de videovigilància amagada i rient-se dels seus esforços per escapar.

El brunzit es va detenir a la vora de la balconada.

—No està aquí —va dir Marvid—. Mira dins del cercle d’estasis.

—El cercle d’estasis?

Marvid va sospirar.

—El cercle de pedra negra.

—Oh, aquest cercle d’estasis.

—I sota la balconada —va afegir Marvid—. Si Solo va sobreviure, estarà allà.

Val, Han Solo podia portar-los un pas d'avantatge, però encara els tenia a tir i pensava aprofitar-ho.

—I recorda no entrar en el cercle d’estasis encara —va prosseguir Marvid—. Fins que no estigui esperant jo amb tu i et doni l'ordre.

—No ho faré, Marvid —un parell de peus petits van entrar en la balconada i van començar a creuar-la, cap a la barana—. No penso anar enlloc sense tu.

El soroll de la batalla a l'altre costat de l’escotilla va seguir creixent a mesura que el combat s'aproximava. Marvid hauria d'actuar aviat, fes el que fes. Han va començar a reptar sobre la seva panxa, intentant col·locar-se en una posició que li permetés atacar-lo des d'enrere quan el columi entrés en el cercle d’estasis.

—Oh, espera.

Els peus petits van donar mitja volta i van anar darrere d’en Han, fins que es van detenir abruptament.

—L’he trobat!

L'espetec-xiuxiueig d'una espasa de llum en encendre's va sonar des del mateix punt que la veu. En Han va maleir entre dents. Potser no sabés qui era, però va tenir bastant clar el que era.

Una biot capaç d'usar la Força, com la Doble.

Han va rodar cap endavant just a temps per evitar que li partís per la meitat l'espasa de llum brunzidora en travessar la balconada. Va començar a pujar la punta del seu blàster, va pensar en les descàrregues rebotades i va tornar a rodar. L'espasa va tornar a aparèixer, aquesta vegada amb tanta força que la punta va impactar en la pedra de la balconada i va rebotar.

En Han va girar les cames noranta graus, confiant que una biot prou inexperta per aplicar tanta potència a les seves estocades amb l'espasa de llum no es debanés massa el cervell amb els seus patrons d'atac.

Tal com esperava, la tercera estocada va arribar en perpendicular a les dues primeres. Ara tenia els tres costats retallats d'un quadrat. Esperant el quart, va rodar cap a l'altre costat... i llavors, per fi, va tornar la mítica sort Solo.

Un baluern tremend va sacsejar l'habitació, seguit instantàniament del soroll d'una escotilla rebentada estavellant-se contra alguna cosa metàl·lica, un ectocos, potser. Han va rodar cap enrere, però la ment de la biot ja no estava pendent d'ell.

—Marvid! —va cridar—. Marvid, jo et salva...

El seu crit va ser silenciat per dues descàrregues ràpides de foc de canó. A una dotzena de metres cap a la dreta, un tros de tres metres de la barana va caure a l'interior del cercle d’estasis, amb totes dues vores encara brillant. Després d'un instant, un parell d’ectocossos van creuar el forat a tota velocitat i es van llançar cap a la pedra negra.

En Han ja estava disparant. Les primeres tres descàrregues van rebotar contra el xassís blindat de l’ectocos davanter, que es va girar abruptament. Damunt anava lligat i mig mort Craitheus Qreph, amb una cremada de blàster en el seu enorme crani i una altra en el seu diminut tors, però l'estat del columi no va impedir que el seu ectocos apuntés un tub de llançament cap a Han.

Aquest va rodar sobre si mateix sense deixar de disparar, es va detenir, va veure passar el deixant taronja d'un minicoet, va tornar a rodar i va notar la calor d'una petita detonació a la seva esquena.

Han va tornar a disparar i a rodar sobre si mateix. I es va lliurar pels pèls de morir quan l'espasa de llum de la biot va travessar la balconada. El segon ectocos es va donar la volta, li va apuntar el seu braç llançador i la veu amplificada de Marvid va retrunyir a l'altre costat del cercle d’estasis.

—Oblida't de Solo! —va ordenar—. Vine amb mi, ràpid!

Han va sentir una empenta en la Força. Lleu, però suficient per desviar el seu tret. Una ràfega de descàrregues va creuar el cercle d’estasis i va desaparèixer sota la balconada. Va tornar a rodar per posar-se fora de perill, va apuntar el seu rifle blàster cap als seus blancs, però ja no eren més que ombres lluentes en un pou de cromaleatge tan profund que semblava submergir-se fins al mateix Nucli Galàctic.

Va aconseguir disparar tres descàrregues ràpides més, però no va tenir la menor idea de si li havia donat a algú. L'única cosa que va veure va ser un besllum de la silueta de Marvid, aixecant un braç pinça en un bast comiat. Una cortina de resplendor platejada es va elevar fins a embolicar a les tres figures i una veu amplificada va dir:

—Has perdut, Solo. Jo guanyo.

La resplendor va anar apagant-se lentament, entre guspires, i quan es va dissipar s'havia emportat als Qreph i el seu biot amb ell.

Les paraules de comiat de Marvid solament van fer que els reactors d’en Han cremessin més intensament. Els columi podien haver escapat, però allò no havia acabat encara, ni molt menys. Entre l'udol de descàrregues de blàster i el retrunyir dels canons del passadís, va poder sentir el brunzit oscil·lant d'espases de llum dansant en l'aire.

I veus. Veus familiars.

En Han va agafar el seu rifle blàster i va sortir de sota la balconada.

—Han?

Aquella veu sí era familiar i femenina i va fer que el cor li donés una bolcada.

—Han, estàs aquí? —va cridar la Leia. Han va notar que estava usant la Força per buscar-li, perquè els seus passos començaven a ressonar per la balconada, anant cap a on estava amagat—. Han, estàs...?

—Aquí sota! —va cridar.

Es va aixecar i va veure a la Leia creuant la balconada a la carrera. Amb la meitat de cabell, un vestit de combat pressuritzat tacat de sang blava de nargon i un comunicador destrossat sobre una cara rosada per les cremades encara recents, va mirar cap a on va percebre a Han. I aquest li va seguir semblant la dona més bella que havia vist en la seva vida.

Darrere d'ella, hi havia un sol YVH plantat en l'anell de seguretat, examinant el sostre amb un ull vermell. Luke seguia en el passadís, a l'altre costat de l’escotilla rebentada, usant la seva espasa de llum per desviar descàrregues de blàster amb una mà i fent-li gestos a algú que Han no podia veure amb l'altra.

Una veu sintètica va dir:

—Accés denegat.

La Leia inclinà el cap, girant-se cap al so, i Han va sentir que el cor se li pujava a la gola.

—Leia, aquí sota! —va cridar, tendint-li les mans—. Ara!

La Leia ja estava saltant la barana. Han la va subjectar per la mà i va sentir que la pedra que tenia sota els peus s'estovava de sobte. Mirà cap avall i va veure el cercle d’estasis tornant-se transparent.

—Serà millor que contactis amb Luke, si pots —mentre Han parlava, un pou profund i cobert d’enfiladisses es va obrir sota ells—. Avisa-li que anem a l’encalç dels Qreph.

***

La pila de nargons morts va tornar a sacsejar-se. Ben va contemplar amb estupefacció com apareixien altres dos d'aquells enormes reptiloides, sortint a ròssec entre una pila de cossos tan enorme que bloquejava tot el passadís. Una ràfega de canonades del YVH rebia als nargons i aquests no trigaven a quedar tan morts com els seus companys.

Els oficials mandalorians s'havien marxat feia cinc minuts i la força de seguretat de nargons s'havia convertit instantàniament en un emprenyament, més que una amenaça. Encara que Ben sabia que aquí residia el veritable perill. Davant oponents tan descerebrats, era fàcil caure en l'autocomplaença.

O senzillament acabar amb les teves existències de cel·les d'energia.

Ben va percebre una presència darrere d'ell i en girar-se va trobar al seu pare, acostant-se-li.

—Vaig amb Han i la Leia —va dir Luke. En comptes d'intentar cridar entre el caos de la batalla, va usar el micro de gola per transmetre la seva veu per la xarxa de l'equip d'assalt—. Crec que han entrat en el monòlit.

—Què? —va preguntar la Tahiri. Estava agenollada al costat d'un dels droides de combat supervivents, col·locant algunes càrregues on podien contenir una envestida dels nargons, si els reptiloides donaven amb la manera de superar el munt de cadàvers—. Això entrava en el pla?

—Un gir inesperat —va reconèixer Luke—. Però segueixen als Qreph i aquests van matar a trenta mil persones solament a Sarnus. No podem permetre que escapin a l'interior del monòlit.

—Sí, això podria ser terrible —Ben va llançar un cop d'ull a l’escotilla per la qual havien fugit els Qreph. Acabava de perdre un droide de combat en inutilitzar el sistema de seguretat automàtic i no tenia moltes ganes de sumar al seu pare a la llista de baixes—. Vigila aquí dins.

—Crec que el YVH m'ha buidat el camí —li va dir Luke—. Em preocupa més la situació per aquí.

—Estarem bé, pare. Ho tenim tot sota control.

—Ho sé. Però mantingues el contacte amb el Falcó, per si necessiteu evacuar...

—I ens mantenim alerta davant acostaments externs —li va tallar Ben—. I parem esment al nostre sentit del perill perquè això segueix empestant a parany. Ja t'he dit que ho tenim sota control, papa.

Una expressió que era orgull i amor a parts iguals va aparèixer en cara d’en Luke i Ben es va adonar que el seu pare li estava ocultant alguna cosa.

—Ara m'estàs espantant —li va dir—. Què passa?

Luke va somriure.

—No passa res —li va posar una mà sobre l'espatlla i es va tornar cap a l’escotilla—. I ara mateix és una sensació meravellosa.

 Següent