Droides en perill (i XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Ezra es va repenjar en la paret de la sala comuna del Fantasma. La tripulació havia aterrat en les planes de Lothal, on, a diferència de Stygeon Prime, hi havia aire fresc i el sol brillava. Malgrat això, tots volien veure l’holograma.

—Lamentem informar que Luminara Unduli va ser eliminada per un grup d'extremistes rebels —informava Kastle, el presentador de notícies imperials.

Ezra va sentir com la ira de Kanan bullia mentre Kastle seguia parlant:

—La Mestra Jedi anava de camí a fer una declaració davant el Senat Imperial... —El senyal es va interrompre de nou i una altra figura va continuar parlant—. Ciutadans, sóc el Senador exiliat Gall Trayvis, recomanant-los fer cas omís de la versió imperial del que va passar. I una cosa més important, els prego que recordem a la Mestra Luminara.

Ezra no sabia com prendre aquesta informació que ja sabia. Va deixar la sala comuna i va escoltar a Zeb dir darrere d'ell:

—Almenys ens hem assegurat que cap altre Jedi caigués en el parany de l’Inquisidor, cert?

Era cert. I podria haver-hi més cavallers Jedi per combatre contra enemics com l’Inquisidor si Kanan acceptava ensenyar-li. Ell no havia parlat amb Ezra des del que havia succeït a Stygeon. Era com si no hagués passat res.

Ezra va sortir de la nau i es va asseure en la pastura. Aquest murmurava al seu voltant, li reconfortava, li donava la pau que no havia tingut en dies.

La pastura va cruixir darrere d'ell.

—Mira, sé que volies deixar-me amb Luminara —va dir Ezra—. El fet que ella no estigui, no significa que estiguis atrapat amb mi.

Kanan es va asseure al costat del noi i li va dir:

—No vull deixar-te. Només volia que tinguessis el millor mestre.

—Bé, no vull al millor mestre, et vull a tu. —Les paraules van sortir de la boca d’Ezra abans que s'adonés del que estava dient—. No vull dir que no ets el millor, dic...

—Ezra, ja no intentaré ensenyar-te —va dir Kanan.

Ezra va desviar la seva mirada, decebut. Aquest no era un Jedi de debò. Però Kanan no havia acabat.

—Si només ho intento, no crec que pugui tenir èxit. Des d'ara t'ensenyaré.

Kanan va posar una mà en l'espatlla d’Ezra i va continuar:

—Puc fallar, pots fallar. Però no hi haurà intents.

Ezra li va mirar, Kanan no era un Jedi fals, només era cautelós, igual que ell. Com aquests foscos temps ho requerien.

—Jo... entenc, Mestre —va dir Ezra.

—Vegem si és així.

Kanan li va llançar a Ezra el seu sabre de llum. Ezra el va atrapar i el va encendre. La fulla blava va cobrar vida, Ezra la va ajustar a la seva altura i va tancar els ulls, mentre Kanan va començar a llançar roques.

FI