Droides en perill (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

La ira que sentia Ezra cap a Kanan es va esvair quan va veure a aquest home tan macabre. Ara, Ezra només sentia una cosa: por pura i desenfrenada. I pensava que Kanan sentia el mateix.

L’Inquisidor va avançar cap a ells, apuntant a l'esquelet amb el seu sabre làser.

—Sí, em temo que la Mestra Luminara va morir amb la República, però les seves restes segueixen sent-los útils a l'Imperi. Van portar a l'últim Jedi a la seva fi.

Kanan va envestir a l’Inquisidor amb el sabre, fent una sèrie de moviments molt practicats. L’Inquisidor es movia cap a la porta, però va bloquejar tots els atacs del Jedi.

—Interessant —va continuar l’Inquisidor—, sembla que vas entrenar amb la Mestra Jedi Depa Billaba.

—Com és que...? —Kanan va obrir els ulls, sorprès—. Qui ets tu?

Sortien espurnes de les espases mentre que l’Inquisidor feia retrocedir a Kanan amb una ràfega d'atacs.

—Els registres del temple estan molt complets. En una baralla a poca distància, Billaba tenia una èmfasi en la forma de tres, cosa que tu fas ridículament igual.

El duel es va acostar a Ezra, i ell va passar per sota dels sabres i va córrer cap a la porta. L’Inquisidor donà una puntada de peu a Kanan en el pit, llançant-lo cap enrere; el Jedi es va estavellar contra la paret posterior. El crani de la Luminara semblava mirar-lo a través de la finestra del sarcòfag.

—Clarament eres un pèssim estudiant —va comentar l’Inquisidor.

Darrere de l’Inquisidor, Ezra va disparar una bala atordidora.

L’Inquisidor va donar la volta i va desviar la bala atordidora amb el sabre, Ezra es va tirar cap enrere i va disparar de nou. L’Inquisidor no va bloquejar l'atac, aquesta vegada, va deixar que li copegés. L'energia tronà sobre l'armadura del seu pit i va desaparèixer.

—Això és tot el que tens, nen? —va preguntar.

Ezra va assenyalar el detonador tèrmic que havia deixat en la porta.

—Bé, també tinc això —va contestar Ezra, després es va llançar al pis.

El temporitzador del detonador va començar a sonar i va explotar.

L'explosió va obrir la porta de la cel·la i va llançar a l’Inquisidor cap al mur lateral. Ezra es va aixecar i es va trobar amb Kanan.

—Gràcies —va dir el Jedi.

—De res —va contestar Ezra.

Van sortir corrent cap al passadís.

No havien avançat molt quan l’Inquisidor va aparèixer darrere d'ells.

Ezra va estirar la seva mà i es va concentrar, anhelant que la Força llancés a l’Inquisidor de tornada a la cel·la.

Semblava que els atacs eren una gentil brisa per a l’Inquisidor.

—Tens un talent natural, però el teu entrenament —va acabar la frase mirant a Kanan— és gairebé pitjor que no tenir cap tipus d'entrenament.

Kanan es va donar la volta i va atacar a l’Inquisidor que era un millor espadatxí i va portar a Kanan cap a l'altre costat del corredor.

—Estàs parant esment nen? —va preguntar l’Inquisidor—. Els Jedi estan morts, però queda un altre camí: el costat fosc.

—Amb què es menja? —Ezra va agafar el seu tirador i va tornar a disparar-li a l’Inquisidor en el cap.

El tret va ser tan perfecte que hauria derrocat a Zeb. Encara que per a l’Inquisidor no va ser res, va aixecar el sabre i va desviar l'atac, després, amb un moviment de la seva mà, va empènyer a Ezra cap al mur.

Ezra va caure de genolls, no podia moure's. Sentia com si un bantha li trepitgés.

Kanan va aprofitar aquesta distracció per portar la baralla lluny d’Ezra. L’Inquisidor rigué.

—En veritat creus que pots salvar al nen? Pel seu bé rendeix-te.

—No faré tractes amb tu —va dir Kanan.

—Llavors deixa-li escollir només —va contestar l’Inquisidor. De l'altre costat del seu sabre amb forma d'anell va sortir un altre sabre vermell que va detenir l'atac de Kanan.

La sorpresa del Jedi en veure l'espasa doble va durar massa. L’Inquisidor va llançar a Kanan pel passadís, lluny d’Ezra.

El noi es va posar dempeus i va apuntar amb el seu tirador. L’Inquisidor va córrer cap a ell dient:

—El teu «mestre» no pot salvar-te, nen. Li falta concentració i és indisciplinat.

—Llavors, és perfecte per a mi —va contestar Ezra. Abans que pogués disparar-li, l’Inquisidor va sortir volant estavellant-se contra el sostre.

Kanan estava darrere d'ell, baixant el braç. Ezra no va voler esperar al fet que l’Inquisidor caigués. Va córrer cap al seu Mestre, i després els dos van fugir pel corredor.

—Nois, per aquí! —els hi va cridar Sabine. Es van reunir amb ella i amb Zeb.

—Així que ja vas descobrir que era un parany —va dir Kanan—. La nostra nova sortida?

—La plataforma d'aterratge —va dir Sabine.

Tots junts van córrer cap a unes portes blindades. Una alarma va començar a sonar i llums d'emergència van començar a brillar. A la meitat del passadís, les portes de seguretat van començar a tancar-se. Tots van córrer a través de la primera porta, mentre que l’Inquisidor els perseguia, fent girar el seu sabre doble. Va estendre la seva mà i la porta va romandre oberta, permetent-li passar.

—Karabast! —va maleir Zeb— Qui és aquest?

No hi havia temps per explicar-li-ho. La segona estava gairebé tancada, Zeb va saltar cap a l'espai que quedava obert i va sostenir la porta, fins que van començar a marcar-se les venes dels seus músculs. Kanan, Ezra i Sabine van passar per la porta; després Zeb va saltar a l'altre costat. La porta de seguretat es va tancar abans que l’Inquisidor pogués passar.

Només quedava una barrera davant d’ells: les portes blindades que donaven a la plataforma d'aterratge. Kanan va intentar accedir al panell del control. La porta estava bloquejada. Sabine va intentar usar el seu desxifrador i Ezra el seu braç mecànic; així i tot, les portes no es van obrir.

Kanan va apagar el sabre de llum i va tancar els ulls.

—Ezra, fem això junts.

—De debò? —va preguntar Ezra.

—Sí. Imagina el mecanisme de tancament en la teva ment.

El sabre vermell de l’Inquisidor va travessar la porta de seguretat que estava darrere d'ells, sortiria d'aquí molt ràpid.

Kanan va alçar una mà cap a les portes blindades. Ezra va tancar els ulls i va fer el mateix, imaginant que el forrellat s’obria fàcilment, per punts que havia obert a Lothal. Ara ell era el seu braç mecànic, ajustant-se per obrir el forrellat; però no estava sol, sentia la presència del Jedi al seu costat, donant-li força, ajudant-lo com un mestre.

La porta es va obrir al moment que Ezra va obrir els ulls. Soldats d'assalt i pilots de caça TIE els esperaven a l'altre costat.

—Un últim miracle —va dir Zeb llançant el detonador tèrmic a través de la porta. Els soldats i pilots van sortir volant per l'explosió.

Els quatre van córrer a través del fum, esquivant les caixes de la plataforma. Mentre els altres combatien Imperials, Sabine contactava amb l'Espectre.

—Vaig de camí, Espectre-5. I porto a la flota amb mi —va contestar Hera pel comunicador.

—Tenim una flota? —va preguntar Zeb.

—Ara sí —va respondre Hera.

L'Espectre va baixar volant i, amb ell, una bandada de tibidees, les criatures alades amb forma d’estel volador. Els seus nombres feien impossible que els canons antiaeris de l'Agulla li donessin a la nau. En el creixent caos, Ezra i els altres van córrer cap a l'Espectre.

No tots els enemics estaven distrets. Un sabre doble espetegava per l'aire cap a ells, Kanan el va desviar a l'últim moment.

El sabre de llum va anar girant, i l’Inquisidor el va atrapar.

—El teu també fa això? —va preguntar Zeb.

Kanan va empènyer a Zeb i a la resta cap a l'Espectre, abans que l’Inquisidor ataqués de nou. Mentre es tancava l’escotilla. Ezra va veure els ulls grocs de l’Inquisidor, bullint amb odi.

 Següent