Droides en perill (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Ezra va prendre seient en el compartiment posterior de l'Espectre, la nau auxiliar del Fantasma, mentre es desprenia de la nau principal. En els seients abatibles al costat del seu, Zeb revisava el seu Bo-rifle, Sabine es posava el casc i Kanan semblava mirar cap al no-res.

—Anem en silenci, subjectin-se —va dir Hera des de la cabina.

L'Espectre descendia per la turbulenta atmosfera de Stygeon Prime. Els registres planetaris no deien molt sobre el món cobert de núvols, a part d'esmentar els éssers semi-intel·ligents d'ales planes, coneguts com tidibees, que habitaven els cels. En la muntanyenca superfície jeia L'Agulla, la presó imperial on Luminara estava presa.

L'Agulla tenia escuts a proves de trets làser, armes antiaèries i esquadrons de caces TIE, a part de radars de llarg abast, que probablement ja haurien detectat al Fantasma tot i els seus sistemes de camuflatge. L'equip havia deixat a Chopper pilotant la nau en l'òrbita, mentre ells usaven l'Espectre amb els motors amb prou feines presos i un pertorbador de senyals, per no ser detectats pels radars de la presó.

—Trenta segons —va indicar Hera—. Bona sort.

—Sort? Anem a necessitar un miracle —va dir Zeb.

—Aquí tenen tres —va contestar Sabine, donant-li dos detonadors tèrmics a Zeb i un a Ezra.

El noi va mirar el que estava a la seva mà, vigilant de no tocar el temporitzador. Un detonador d'aquests tenia el poder per aniquilar-ho tot en un radi petit.

—Intenta concentrar-te —va dir Kanan.

—Creia que no hi havien intents —va contestar Ezra mirant a Kanan.

Kanan va arrufar les celles i va tornar la seva vista al capdavant. Ezra li havia fet enutjar.

Hera va posar a l'Espectre en picat i va obrir l’escotilla lateral. Les llums de seguretat de l'Agulla van passar pels núvols, però no van trobar res. Tot anava d'acord amb el pla. Kanan va ser el primer a saltar cap a la plataforma central de la presó.

El que seguia era que Ezra pugés a l'esquena de Zeb, però com el noi havia fet salts com aquest abans (per exemple, quan va saltar a la rampa del Fantasma i quan ho va fer de sostre a sostre a Garel), va saltar sol. Si el Jedi no creia que ell pogués amb el salt, havia de demostrar-li el contrari.

—Noi, espera! Què estàs fent? —va cridar Zeb. Les seves paraules van quedar enrere quan Ezra va saltar cap a la plataforma. Va passar a través dels núvols i va veure a Ezra en la plataforma de baix, mirant-lo. Ezra va somriure. No hi havia res com demostrar-li a un mestre que ets millor del que ell pensava.

L'aterratge d’Ezra no li va demostrar això. L'impacte li va donar una tremenda sacsejada al seu cos, el noi es va trontollar cap a una porta blindada abans de caure sobre el seu cul.

La porta de la plataforma es va obrir, deixant sortir a quatre soldats d'assalt que li van apuntar. De no ser pels altres, li haurien disparat.

L'Espectre va passar per sota de la plataforma, Zeb va saltar amb Sabine en la seva esquena. El lasat es va subjectar de la vora de la plataforma, es va balancejar i va copejar els caps de dos soldats un contra l’altre. Mentrestant, Kanan, usant la Força, va llançar als soldats d'assalt cap a la porta.

Ezra es va posar dempeus.

—Què va ser el que va passar? —va reclamar Kanan—. Se suposa que saltaries amb Zeb.

Sabine que examinava les portes, els va interrompre:

—La porta estava travada.

—Jo m'encarrego —va dir Ezra, tragué el seu braç mecànic de la motxilla i va començar a treballar amb el forrellat de la porta. Semblava no funcionar.

Les llums de vigilància es van acostar a ells.

—Ezra —li va cridar Kanan.

—Silenci. M'estic concentrant.

Clic. La porta es va obrir. Ezra va entrar al passadís, la resta li va seguir, amb prou feines sense ser vistos.

Kanan es va avançar a Ezra en el passadís.

—De res —va dir Ezra.

Zeb li va donar un petit copet a Ezra amb la seva arma i li va dir sarcàsticament:

—Vas fer el teu treball, noi. Vols una medalla?

Kanan es va detenir.

—Luminara està aquí, puc sentir la seva presència. Però està ennuvolat...

—Primer el primer —va dir Sabine. I va connectar un dispositiu de desxifrat a un terminal—. Prendré prestats vídeos de seguretat antics perquè no sàpiguen que estem aquí.

La transmissió en viu del passadís que es mostrava en el monitor del terminal es va distorsionar, després van aparèixer uns soldats d'assalt fent guàrdia.

—Bé —va comentar Ezra. Com sempre. Sabine no va acceptar el compliment.

—On està Luminara? —va preguntar Kanan.

Sabine va teclejar en el dispositiu i va obtenir un diagrama de la presó. Una cel·la al fons estava ressaltada.

—Bloc CC01. Cel·la d'aïllament 0169 —va contestar ella.

—Tenen cel·les d'aïllament en els nivells inferiors? Planegem la missió amb base a un mapa obsolet, això significa que hi ha un canvi de plans... —Kanan els va portar cap a un turboascensor—. Zeb, Sabine, vindran amb mi i amb el noi.

—No se suposa que cuidaríem la ruta de fugida?

Kanan va pressionar un botó i va dir:

—El turboascensor és la nostra ruta de fugida. Anem-hi.

La porta es va obrir i van entrar. En escoltar a Zeb i Sabine queixar-se del pla de Kanan, Ezra es va sentir bé de no ser l'únic que qüestionava el judici del Jedi.

Després d'un ràpid descens, les portes de l'ascensor es van obrir. Zeb va agafar als soldats d'assalt que feien guàrdia i va fer xocar els cascos un contra l'altre, els soldats van caure inconscients al pis.

—Tinguin el comunicador en silenci —els va dir Kanan—, i facin el que facin, mantinguin aquesta posició. —Va sortir de l'ascensor i Ezra li va seguir, d'acord amb el pla.

Dos soldats més van aparèixer en la cantonada del bloc de detenció. Kanan va estendre la mà i els soldats van xocar contra el mur, després van caure immòbils.

—Vaja. Avui no t’estàs de res —va dir Ezra.

Kanan va ignorar el comentari, continuava avançant pel corredor. Ezra es va adonar que no havia d'esperar una resposta. Kanan no podia esperar per desfer-se d'ell.

Un parell de soldats custodiaven la cel·la 0169. Kanan li va indicar a Ezra que esperés mentre ell s'aproximava.

—No haurien d'estar custodiant la cel·la del Jedi? —va preguntar Kanan—. Està en el pis de dalt.

—Està en el pis de dalt —va repetir un soldat.

—És millor que s'apressin —va suggerir Kanan.

—És millor que ens apressem —va repetir l'altre soldat.

Ezra va observar als soldats marxar-se de la cel·la pel passadís. Per ventura Kanan acabava d'usar la Força per influenciar les seves ments?

—Quan aprendré a fer això? —va preguntar Ezra. Es va acostar a la porta amb el seu braç mecànic a la mà per intentar obrir-la.

—Luminara t'ensenyarà —va respondre Kanan. Va apartar a Ezra de la porta i va encendre el seu sabre de llum; amb aquest va tallar la porta i van entrar a l'estreta cel·la.

Un camp immobilitzador subjectava a una presonera mirialana. La seva roba semblava la de la Mestra Jedi en el reportatge.

—És ella en veritat? —va preguntar Ezra.

—Sí, però... —va dubtar Kanan—. Alguna cosa va malament.

Va caminar cap a Luminara i va acostar la seva mà al camp de força.

—Mestra?

Va haver-hi una estranya estàtica i el camp de força es va dissoldre, Luminara va desaparèixer i en el seu lloc va aparèixer un esquelet surant en un sarcòfag.

—No comprenc —va dir Ezra.

—No sembla complicat —va contestar una veu sinistra.

Ezra i Kanan es van donar la volta.

Un home vestit de negre va entrar a la cel·la. La seva cara era blanca com la d'un fantasma, amb ulls grocs. En el seu cap i galtes hi havia marques de color de la sang humana.

Va moure la seva mà com Kanan havia fet i va tancar la porta darrere d'ell, després va treure un disc i va encendre un sabre làser. A diferència del de Kanan, aquest era vermell.

—Sóc l’Inquisidor. Benvinguts —va dir amb un somriure gens amigable.

Següent