Capítol 12
Ezra havia arribat a mig camí pel pujol quan va sentir
aquest pessigolleig una altra vegada. En realitat, era més que un pessigolleig.
Era com si la seva columna vertebral estigués sent sacsejada. Havia de moure's
o moriria.
Ezra va seguir el seu instint i es va llançar a l'esquerra.
La descàrrega d'un canó va colpejar el vessant on havia estat. Per desgràcia,
li va caure el casc. Rodava pujol avall, rebotant en les roques.
Ezra no podia tornar a buscar-ho ara. Els incessants trets
provenien del caça TIE. Ezra va rodar, tornant-se un blanc difícil. Gairebé
podia sentir la veu del pilot: Nen amb
sort.
L'home s'equivocava. Això no era sort. I encara que Ezra era
tècnicament un nen, jugava més dur que qualsevol altre nen que conegués.
Quan es va aixecar sobre un genoll, Ezra estava sostenint la
seva possessió més valuosa... l'altra cosa que li havia salvat la vida
innombrables vegades.
El seu tirador de canell.
Ezra va tirar el flux d'energia del tirador cap enrere. Una
brillant bola atordidora es va formar espetegant en el camp de butxaca. Els
canons làser del TIE van disparar una altra vegada.
Empès pel seu instint especial, Ezra va saltar per sobre
d'aquests trets. I mentre encara estava en l'aire, va disparar dues boles
atordidores en una ràpida successió.
Les boles atordidores estaven perfectament apuntades. Van
colpejar la finestreta del TIE, després es van apagar amb un xiuxiueig.
Sorprès, Ezra va perdre l'enfocament. El seu aterratge no va sortir com l'havia
planejat. Va caure sobre el seu cul.
Ezra sabia que probablement jeia al centre de la mira de
punteria del TIE. Era un falcopenat assegut, si alguna vegada va haver-hi un.
Podia veure al pilot mirant-lo a través de la carlinga trencada. Amb els dits
en el gallet del canó, el pilot es va permetre un somriure arrogant.
Ezra va utilitzar aquest moment per tirar una bola
atordidora.
El globus d'energia va traçar un arc alt... massa alt com
per fer mal a la cabina. En canvi, va fregar la vora del dosser, rebotant...
cap al clatell del pilot.
L'home es va esfondrar en el seient, atordit. Els seus dits
van caure del gallet, i el seu rostre va colpejar el tauler de la cabina. Mai
va saber què l'havia atordit.
Ezra es va aixecar, desempolsant-se la roba.
—Bé, això ha estat divertit. —Va prendre un respir i va
mirar al seu voltant—. Ara, on...?
Va trobar el casc del pilot de caça TIE recolzat contra una
roca. El va recollir i el va examinar. Després es va posar el casc en el puny i
el va sacsejar de darrere a davant com el cap d'una titella.
—Aquest casc és propietat d’Ezra Bridger —va dir, imitant la
severa veu de l'imperial.
Ezra va mirar a les lents fosques que se suposava que
amagaven els ulls del pilot.
—O ho és ara, de qualsevol manera —va dir, i es va posar el
casc.
El casc es tentinejava en el cap d’Ezra, diverses cintures
massa gran. Amb prou feines podia veure per aquestes lents fosques. Amb prou
feines podia respirar.
Les incomoditats com aquesta mai li havien detingut abans.
Ezra sortia allà a divertir-se —a ser un nen— i això seria el que faria.
Es va sostenir el casc en el seu lloc amb una mà i es va
tornar cap al contorn del caça TIE. Amb l'altra mà, va saludar.
—Senyor! Gràcies, senyor!
Llavors es va allunyar, saltant sobre cràters de trets i
esquivant les restes fumejants. Només quan havia aconseguit el cim del pujol va
fer una pausa i va mirar cap enrere. El fum s'elevava del lloc de l'accident
com unes serps fantasmes.
Ezra es va ajustar les corretges de la motxilla i va donar
la volta per descendir el pujol, xiulant alegrement. La distant torre de comunicacions
podia ser una mola solitària i oxidada, però era la seva llar lluny dels
carrers. Allà es divertiria. Allà gaudiria dels últims rajos del sol i veuria
els estels del clarejar.
Allà trobaria la pau.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada