El sorgiment dels rebels (XI)

Anterior

Capítol 11

Ezra va passar el cim del pujol, respirant amb dificultat. A baix cremava el que quedava del caça TIE. Els enderrocs i peces jeien escampades per tota l'herba cremada. El fum sortia en espiral des de la seva cabina esquerdada.

Ezra va revisar la terra al voltant seu. No va veure signes que ningú hagués notat l'accident. L'herba murmurava com sempre ho feia per quilòmetres en cada direcció.

Va tornar a mirar al TIE estavellat. Els seus llavis es van corbar en un somriure tort. Mai havia tingut una oportunitat com aquesta. L'equip de grau militar del TIE podria aconseguir un preu molt alt al mercat negre.

Ezra va baixar corrent pel vessant cap al lloc de l'accident. Aviat estava grimpant pel suport trencat del TIE per pivotar cap al dosser esquerdat. No havia vist cap moviment dins de la cabina, però havia d'assegurar-se. Si el pilot encara estava viu i necessitava ajuda, podria ser capaç d'obtenir una recompensa.

—Senyor! —va cridar.

Una forma es va moure en la cabina, després va gemegar. Ezra va pujar més a prop per donar un millor cop d'ull.

—Hola, està vostè bé? Està vostè viu?

La forma es va tornar a moure, tornant un casc negre cap a Ezra. El pilot, semblava, estava molt viu.

—Treu les teves mans de la meva nau! Aquest caça és propietat de l'Imperi! —va cridar.

—Suposo que sí —es va dir Ezra. Va retrocedir un pas per respirar. Va sortir més fum de la cabina, tant que el pilot va començar a tossir. El casc havia d'estar danyat si no podia filtrar tots els vapors.

El pilot va accionar l'interruptor d'emergència per obrir la carlinga. Es va moure a uns pocs centímetres, després es va embussar.

Ezra va agafar una vora lliure de la cabina, amb cura dels fragments irregulars de transpariacer, i després es va balancejar a si mateix darrere de l’escotilla de la carlinga. Odiava ajudar als imperials, especialment als desagraïts. Però si no obria la carlinga, l'home se sufocaria. I llavors Ezra no aconseguiria una recompensa.

Ezra va ficar els dits sota l’escotilla de la carlinga i va començar a tirar cap amunt amb totes les seves forces.

—Et vaig dir que sortissis d'aquesta nau! —va dir el pilot, esforçant-se entre tos.

—Ja no és del tot una nau —Ezra va tirar i va tirar, la seva motxilla saltava darrere d'ell. L’escotilla estava molt embussada—. A més, només estic tractant d'obrir-la...

Ezra gairebé va perdre l'equilibri quan el dosser es va obrir de cop. Van brollar uns densos núvols de fum. Ezra va deixar escapar una profunda exhalació. Això havia estat treball dur.

Lliure del fum, el pilot es va llevar el casc. La seva tos es va calmar en respirar aire fresc. Mirà a Ezra. Sense el seu casc de TIE, l'home semblava com qualsevol persona normal, no un imperial amb el cervell rentat. Semblava una persona que pogués estar agraïda que li hagin salvat la vida de la inhalació de fum.

El rostre de l'home es va endurir. Els seus ulls es van entretancar a uns punts mesquins. No estava agraït gens ni mica.

Ezra va enfrontar la mirada de l'home. Ell també podia jugar a aquest joc.

—Escolta, no diguis «gràcies» ni res.

—Gràcies? —El pilot es va enfuriar, insultat. Semblava que volia escopir a Ezra—. Si us plau. Sóc un oficial de l'Armada Imperial. No necessitava la teva ajuda.

Ezra va inclinar el cap, va mirar una altra vegada a l'home i va somriure.

—Per descomptat que no.

El pilot va esbufegar i va començar a aixecar-se del seu seient.

—Espera! —va dir Ezra. Es va ajupir i va empènyer l'espatlla de l'home amb una mà—. Tens la màniga atrapada en la gravadora de vol.

—La tinc? —va preguntar el pilot. No podia moure's, el lloc era tan estret.

—Permet-me desenganxar-te-la. —Ezra es va estendre per darrere del pilot amb la seva altra mà. Algunes de les tecnologies d'aquí podrien valer el valor d'un mes de menjar.

Les frontisses d'un panell van xerrotejar quan ell el va arrencar.

—Què ha estat això? —va preguntar el pilot, tractant de fer un cop d'ull.

Amb les mans darrere de l'esquena, Ezra va ficar l'aparell en la seva motxilla. No tenia ni idea del que havia aconseguit... i tampoc volia que el pilot ho sabés. Va continuar amb la conversa com si no hagués passat res.

—Per què perseguies a aquesta nau de càrrega? Eren contrabandistes?

—És informació confidencial —va dir el pilot, una altra vegada intentant aixecar-se. Ezra el va tornar a empènyer cap avall.

—Vigili, senyor. Hi ha un tros de metall atrapat en el seu, um, part posterior —va dir Ezra, indicant el cul de l'home—. No volguéssim que un «oficial» de l'Armada Imperial es trenqués els pantalons.

El pilot va bellugar el cap, avergonyit.

—No, jo...

—Simplement no seria decorós. Ara quiet. —Ezra es va tornar a inclinar en la cabina, aconseguint l'altre costat—. Gairebé ho tinc —va dir, girant un cargol interior prop de la cintura de l'home.

—Llest!

Ezra es va posar dempeus, llançant les mans darrere de l'esquena i ficant un segon aparell d'alta tecnologia en la seva motxilla.

—Recordi, senyor —va dir, fent un pas enrere—. Res d'agraïments.

Al pilot se li va relliscar el casc mentre sortia de la cabina.

—Això és, jo portaré això —va murmurar Ezra, arrabassant-li el casc. No tenia casc de pilot TIE en la seva col·lecció. Es veuria bé exhibit dins de la torre.

Ezra va aixecar la veu, continuant on s'havia interromput.

—Perquè, com ja ha esmentat, vostè no necessita de la meva ajuda. I a més... —Va posar una mà sobre el cap nu de l'home, usant-lo com a suport per elevar-se en l'aire—. No he vingut per ajudar.

—Què, petit...! —El pilot es va girar, però era massa tard. Ezra va saltar i amb una tombarella, va aterrar en el terra, corrent, amb el casc del pilot sota el braç.

—Només vaig venir a recollir una mica de tecnologia per al mercat negre, rata de Loth! —Ezra va cridar cap al pilot. Aquests aparells anaven a comprar-li un llit tou i un bon sopar. Molts bons sopars extravagants.

 Següent