L'inici de la Rebel·lió
Basat en «L'espurna de la Rebel·lió»
versió per a televisió de Simon Kinberg
Adaptació de Michael Kogge
De la sèrie de Star
Wars Rebels arriba «L'inici de la rebel·lió» on Ezra sempre ha estat sota
l'ombra de l'Imperi Galàctic i ha robat el que ha pogut en part per sobreviure
i per molestar a l'Imperi. Però un dels seus robatoris surt malament i es veu
forçat a unir-se als Rebels, un grup dirigit pel detractor de l'Imperi, Kanan
Jarrus i Hera Syndulla. Ezra ha de decidir si torna als dies d'abans o s'uneix
als Rebels i lluita per la seva llibertat.
PRÒLEG
Dos fantasmes rondaven les profunditats de la Vora Exterior.
Ambdues, naus espacials, s'acostaven a l'espai. Una era
gran, gairebé de la grandària d'un transport, tenia un disseny únic, semblava
una ballesta. De la seva àmplia i circular proa sobresortia una secció mitjana
en la qual tenia gran varietat d'armes, des de canons làser fins a llançacoets.
Podria classificar-se com una nau de guerra artillera, encara que la de les
armes es movia mentre l'altra nau lliscava cap a la seva cambra d'aire. La
primera nau semblava surar abandonada a l'espai; la cabina buida el casc
perforat per trets, els motors freds: un fantasma del que hauria estat.
L'altra nau, un immens vaixell de càrrega corellià de forma
hexagonal, era un altre tipus de fantasma. Estava equipada amb motors deflectors,
silenciadors d'energia i saturadors d'estàtica; havia estat modificada pel
propòsit que no fos fàcil de detectar; generalment, els sensors i radars la
registraven com una fluctuació solar o radiació còsmica.
La seva tripulació li deia el Fantasma.
Kanan Jarrus es va parar en el passadís d'acoblament del Fantasma, envoltat dels seus quatre
companys. Tots els ulls, fotoreceptors i armes blàster apuntaven a la cambra
d'aire de la nau artillera. Tots estaven nerviosos, fins i tot el mateix Kanan.
Havia viatjat en aquesta part tan remota de la Vora Exterior
a conèixer al capità de la nau artillera, aconsellat per Cikatro Vizago, un
criminal devaronià de Lothal que ambdues tripulacions coneixien. Es deia que el
capità d'aquella nau compartia les idees antiimperialistes amb la tripulació
del Fantasma i volia unir forces per
lluitar contra l'Imperi. Amb el desig de portar la seva lluita més enllà de
Lothal. Kanan i la seva col·lega Hera Syndulla havien acceptat una trobada.
D'aquesta manera, Vizago havia fet els arranjaments perquè es trobessin aquí, a
l'espai profund.
Desafortunadament, d'acord amb el dany exterior que
presentava la nau artillera, semblava que l'Imperi, o algú amb la potència de
tret apropiada, havien arribat primer. Això va posar en alerta a Kanan i a la
tripulació, ja que no sabien si hauria aliats o enemics a l'altre costat de la
cambra d'aire.
—Cinc, quatre —va dir Sabine, comptant el temporitzador les
càrregues detonants que havia posat en la cambra d'aire.
En observar la seva armadura i el seu casc mandalorians, es
podia veure que la noia era la que més protegida estava, encara que també seria
la primera a atreure els trets en una baralla. Remolins morats, roses i
taronges decoraven el seu cabell i el seu peto; patrons que serien útils per camuflar-se
en una ciutat coberta de grafit.
—Un —va acabar el seu compte.
Les càrregues van explotar just a temps. Kanan va contenir
la respiració i va entretancar els ulls per passar pel fum. No hi havia res de
l'altre costat de la cambra d'aire. El corredor de la nau estava fosc.
—Chopper, fes un escaneig per trobar formes de vida —va
demanar Kanan.
El membre mecànic de la tripulació, l’astrodroide amb forma
de barril C1-10P, va rondinar al mateix temps que avançava girant el seu dom
groc amb taronja. Mentre la majoria dels astrodroides xiulaven o trinaven
emprant cars vocalitzadors, Chopper preferia usar tons greus. Va reportar que
tot estava buidat.
—Karabast —va
maleir Zeb en el seu idioma natal. El lasat marró es va encorbar a través de la
cambra d'aire; les puntes de les seves llargues orelles tocaven el sostre. Va
acariciar la seva barba—. Esperava trobar alguns nans, podria colpejar alguns
caps ara.
—Vigila amb el que desitges, Garazeb Orrelios —va
aconsellar-lo Hera—, un dia podria ser el teu cap la que resulti copejat. Tal
vegada així et facin entrar en raó.
Kanan va somriure. Hera sempre sabia com alegrar situacions
ombrívoles. Ella afirmava que el seu sarcasme era una qualitat twi’lek, com la
seva habilitat per comunicar-se usant únicament les seves cues de cap Lekku.
Encara que Kanan sabia que alguns membres d'aquesta espècie no tenien sentit de
l'humor. El seu humor, més aviat, era el resultat de viure en constant perill. Si no pots mirar la mort, solia dir
Hera.
—Què opines? —li va preguntar Kanan.
—Estic igual de desconcertada que tu —va contestar—. Pot ser
que tots en aquesta nau fossin vaporitzats o podria ser un parany. Tal vegada
podries...
—No —la va interrompre Kanan abruptament.
Les cuetes de Hera es van retorçar molestes.
Podia enutjar-se tant com volgués, ell mai anava a fer el
que ella insinuava; Hera no comprenia les conseqüències que això li portaria no
només a Kanan, sinó a tots ells.
—Bé, no em quedaré aquí quan podria estar redecorant la nau
—va dir Sabine. El seu casc no filtrava el to impertinent de la seva veu.
Kanan no va deixar que ella entrés primer.
—Guarda el teu art per després, mantingues les teves armes a
prop —va indicar Kanan—. Hera, Chopper, mantinguin encès el Fantasma en cas que necessitem anar-nos
ràpidament.
—Ja vaig enviar el missatge —contestà Hera, després es va
marxar amb el droide. Estava decebuda d'ell. Kanan s'adonava. Així i tot, ella
ho superaria; sempre ho feia.
Li va fer senyals a Zeb i a Sabine que li seguissin a través
de la càmera. El fum es dissipava. Com les llums d'emergència de la nau no
funcionaven, Kanan va encendre una vara brillant.
El que va veure li va sorprendre: el corredor semblava estar
construït amb fusta i no amb metall. I no qualsevol fusta, sinó una que
semblava seguir en el seu estat natural: sense escatar ni envernissar, com si
l'acabessin de tallar de l'arbre. Hi havia branques sortides en totes
direccions, formaven arcs i conductes per als cables, i uns nusos enormes
decoraven els murs com uns quadres de galeria; altres gruixuts trossos de
troncs feien de mampares, i la saba com segellador i cola per a la tecnologia
integrada. Kanan mai havia vist un treball a mà tan bell.
—No suggeriré pintar aquests murs —va comentar Sabine—; això
és veritable art.
—Però on estan els artistes? —va preguntar Zeb, mentre
ensumava l'aire.
Van donar volta pel corredor i van entrar a una càmera
enorme plena de branques curtes i robustes.
Algunes semblaven servir de suport i unes altres estaven
cobertes de molsa; disposades al llarg de la càmera s'elevaven formant
diferents nivells, fins que s'entrellaçaven en una xarxa tan gruixuda que Kanan
no podia veure el sostre.
—Vaig creure olorar fusta wroshyr —va dir Zeb.
—Has estat en els boscos de Kashyyyk? —va preguntar Sabine.
—No, però els wookiees que van anar a recolzar-nos contra la
invasió imperial a Lasan portaven armes fetes de fusta d'arbres wroshyr del seu
planeta natural.
Kanan va acariciar la seva barba.
—Interessant. Així que els llibertadors de Vizago són
wookiees i aquesta és, o era, la seva nau —va dir Kanan en recordar alguns
wookiees que havien conegut i com preferien descansar en arbres que en catres.
Les branques havien de servir com a llits de cabina.
—Té sentit que els wookiees s'armessin per defensar-se.
L'imperi va prendre Kashyyyk com ho va fer amb Mandalore —va afegir Sabine.
—I Lasan —va completar Zeb grunyint.
Kanan va passar la seva mà sobre una branca i la molsa morta
va caure. Ningú havia dormit aquí en una bona estona, ja que els wookiees
mantenien meticulosament vius els seus entorns. En la branca inferior, va veure
unes marques gravades en l'escorça.
—Això és escriptura? —va preguntar.
Zeb i Sabine li van fer un cop d'ull.
—Wookiees, definitivament —va dir Zeb—; vaig veure marques
similars en les seves armes. Tant de bo pogués llegir-ho.
—Diu «Kitwarr, fill de... Wullffwarro», o almenys això crec
—va llegir Sabine.
—Saps llegir wookieès?
—Una mica. És part de l'educació bàsica mandaloriana; també
el huttès, aqualish i una altra dotzena de llengües més —va dir Sabine com si
res—. Encara que no puc parlar wookiee. Cap humà pot, no tenim la gola per
fer-ho.
Zeb va traçar les marques amb un dit.
—Wullfwarro. Conec aquest nom. Era un dels més grandiosos
soldats de les Guerres dels Clons.
—També recordo el seu nom, sempre ho esmentaven en les
holonotícies. Però quan es va declarar l'Imperi, va desaparèixer misteriosament
—va agregar Kanan. Un esternut el va interrompre.
Tots van guardar silenci i van mirar al voltant. Va ser un
esternut que venia de més endins de la nau. Algú seguia viu, probablement a
punt de morir.
Kanan guià als altres per les branques fins a la fonts del
so, a través d'un portal i a l'altre costat del pont de la nau.
A diferència de les altres seccions impol·lutes d'aquesta,
el pont estava fet un desastre. Els bancs de les diferents posicions de combat
havien estat arrencats. Tots els sistemes tècnics estaven fets xixines, tacats
de sang verda i vermella. Una feroç batalla s'havia lliurat aquí, encara que,
estranyament, només hi havia un cos entre els enderrocs.
No era un wookiee, era un dels seus enemics a mort: un
trandoshà.
—Esclavista —va rugir Zeb.
Kanan va contenir a Zeb d'escanyar al rèptil humanoide. Les
seves ferides acabarien aviat amb el seu sofriment. El seu uniforme verd tenia
forats de la grandària d'una mà, probablement fets amb una ballesta wookiee, i
perdia les seves escates taronges més ràpid de com podia regenerar-les.
Kanan es va agenollar al costat d'ell.
—On estan els wookiees? —va preguntar.
Un dels ulls del trandoshà es va tancar, però l'altre va
mirar a Kanan. La seva llengua serpentina va sortir i va entrar a la seva boca
mentre emetia el seu últim alè.
Kanan va subjectar la llengua del trandoshà.
—On?
El trandoshà va balbotejar, no va poder parlar fins que
Kanan va deixar anar la seva llengua. Llavors va escopir una última paraula:
—Imperi.
Zeb va cridar i va aixecar a l'esclavista amb una mà.
—Els hi vas vendre a aquests canalles, salvatge?
El trandoshà no podia contestar; sense importar què tan fort
el sacsegés Zeb, ja havia mort.
Kanan va tocar l'espatlla d’en Zeb.
—Calma —va dir.
Zeb es va tranquil·litzar, però va deixar caure el cadàver
de l'esclavista.
—Hem de trobar-los, hem de salvar als wookiees.
L'antena en el casc de Sabine va començar a girar.
—Hera té notícies de Vizago —va dir; va fer una pausa i va
continuar—. Ell està investigant que va passar aquí; mentrestant, té un treball
per a nosaltres: un assalt per obtenir provisions imperials. Serà senzill i
pagarà bé.
Kanan va arrufar les celles. Res era simple quan es tractava
de Cikatro Vizago i els seus treballs...
—Puc preguntar on cal atacar?
Fins i tot amb el casc posat, tots podien escoltar el
somriure en la veu de Sabine quan va dir:
—On més?
Zeb grunyí:
—Lothal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada