PART 4
PROPIETAT D’EZRA
BRIDGER
Capítol 10
Ezra Bridger es va ajustar les corretges de la motxilla i va
pujar la costa. Les planes davant seu s'estenien cap a l'horitzó. No hi havia
cap marcador de civilització excepte una torre de comunicacions del color de
l'òxid a la distància. Tota la resta era només herba, una extensió tranquil·la
i infinita acariciada per un vent suau i escalfat per la daurada llum del sol
de la tarda.
Ezra va descendir del pujol a les planes. Tenia catorze
anys. La majoria li mirava i veia a un nen. Una criatura. De vegades fins i tot
li deien amb aquesta horrible paraula: mocós. Però ell no pensava en si mateix
com cap d'aquestes coses. No després de tot pel que havia passat. Els nens
tenien pares. Els nens tenien cases o apartaments. Els nens tenien el menjar
servit en plats mentre s'asseien a la taula.
Els nens no vivien als carrers de la ciutat, com Ezra.
Als carrers, creixies ràpid. Havies de fer-ho si volies
menjar i protegir-te dels carronyers, imperials i altres vilans. Aprenies com
sobreviure.
Però fora de la ciutat era diferent. Aquí no hi havia cap
soroll. Aquí només estava el sol, el vent, l'herba i el cel nocturn ple
d'estrelles. Aquí, en les prades ondades de Lothal, hi havia pau.
Aquí Ezra podia ser només un nen.
Va sentir un formigueig sobtat, una empenta. Mai va poder
identificar la seva procedència, ja fos el seu cap, el seu cor, o el seu pit.
Els qui ho coneixien, pensaven que tenia reflexos de llampec. Però era més que
un reflex. Era com un instint. I sempre venia sense advertiment... o més
apropiadament, era un advertiment... que alguna cosa era a punt de succeir.
Quelcom seriós.
Ezra va mirar al seu voltant. No se sentia en perill. No hi
havia cap depredador tan a prop de la ciutat. Però confiava en aquest instint.
Li havia salvat la pell massa vegades per no fer-ho.
Després va haver-hi un crit creuant el cel... el so d'uns
motors forçats al límit. Ezra va aixecar la mirada per veure a una nau de
càrrega en forma de diamant, perseguida per un caça TIE d'ales planes volant
per damunt. El TIE es va acostar i va disparar els seus canons.
Els trets làser van passar de llarg quan la nau de càrrega
va començar un bucle. En uns pocs batecs del cor, estava darrere del TIE,
afegint el seu propi foc de canó.
Aquests trets van encertar.
El vaixell de càrrega va passar per sobre d’Ezra i es va
disparar cap als núvols mentre el TIE treia fum i queia en tirabuixó. Amb prou
feines va passar un pujol abans d'estavellar-se. El sòl va tremolar.
Aquesta lleugera sensació va tornar a empènyer a Ezra. No
d'anar a amagar-se, sinó de buscar. D'alguna manera, en certa forma, ell estava
connectat amb aquest accident. Tal vegada fins i tot podria trobar una mica de
valor entre les restes.
Ezra es va ajustar les corretges de la motxilla i va córrer
cap a la columna de fum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada