L'inici de la Rebel·lió (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Molts quilòmetres sobre el cel nocturn de Lothal, una nau va sortir de l’hiperespai. Les milers llums que la van rebre no eren les estrelles, sinó, llums de l'enorme i triangular Destructor Estel·lar Imperial, Portador de Lleis, que surava sobre el planeta blau i verd, assemblava una llança clavada a la terra.

El pilot de la nau va somriure, havia arribat al punt exacte que havia calculat: just sobre el pont del Destructor Estel·lar, on estaria el capità de la nau, commocionat.

—Nau desconeguda, identifiqui's immediatament o dispararem —va dir una veu a través del comunicador subespacial.

El pilot va contestar tranquil·lament pel comunicador, sense alterar-se per l'amenaça:

—Agent Kallus de la BSI, sol·licito permís per a l’acoblament.

Va haver-hi dubte de l'altre costat del comunicador; després, l'oficial va contestar en to respectuós:

—Si us plau, esperi, senyor.

Kallus virà per volar sobre el pont una altra vegada. Els turbolàser del Destructor Estel·lar li seguien, però sàviament, no li disparaven. El simple esment del Buró de Seguretat Imperial feia que els homes es pensessin dues vegades que havien fet malament.

Una altra veu es va escoltar en el comunicador, aquesta tenia accent aristocràtic.

—Sóc el Capità Zataire del Portador de Lleis. Li ofereixo les meves més sinceres disculpes, agent Kallus. No l’esperàvem, no apareix en l'itinerari de vols.

—No ho estic —va contestar Kallus. Mai estava en l'itinerari; la seva visita, com totes, havia de ser una sorpresa—. On m'acoblo?

La veu d’en Zataire va tremolar una mica i va contestar:

—A l'hangar de popa. El rebré aquí, apagui el seu motor de subllum perquè el raig el pugui subjectar.

—No és necessari usar el raig, aterraré jo mateix.

—Com desitgi. Serà un plaer tenir-lo a bord. Kallus sabia que plaer era l'últim que sentia el capità. Temor, seria una emoció més apropiada, el fet que la BSI abordés la seva nau no era exactament un honor que volguessin els comandants.

Encara que no tenia cap rang militar. Kallus tenia l'autoritat per denegar qualsevol ordre del capità, si això li ajudava a completar la seva missió de trobar i atrapar rebels.

Les portes de la badia del Destructor Estel·lar es van obrir. Kallus s'acostava a la seva nau, mantenia una velocitat més lenta de l'habitual. Cada segon li recordava que havia perdut el control de la seva nau.

El Portador de Lleis estava en mans d’en Kallus.

El Capità Hiram Zataire estimava el seu vi maragda. Hi havia estava servint-se copa rere copa durant el sopar amb Kallus, en la seva adornada cabina. Zataire va passar gairebé tot el menjar parlant de les qualitats de les seves collites favorites, comentava que per més verda que fos Lothal, els seus raïm maragda sabien tan àcides com el puny de hutt. Kallus prenia el seu vi i assentia educadament de vegades, quan contestava alguna cosa perquè el capità seguís parlant. Les xerrades de sobretaula revelaven més sobre algú que una interrogació directa. Abans que Kallus fes el següent moviment, havia de saber si Zataire era qui el seu expedient deia que era: un exigent i feroçment lleial oficial de l'Imperi. Necessitava saber si era de fiar.

Zataire va esmentar dues vegades el seu vinyer de Naboo, de com no hi havia registre en l'expedient. El document reportava un parell de plantacions grans al planeta, així que Kallus va assumir que el vinyer era part d'aquestes propietats. El registre també deia que Zataire tenia dues filles i un fill. El capità parlava meravelles de la seva esposa, qui seguia casada amb ell a pesar que aquest passava molt temps lluny, en les missions que li encomanaven; i de les seves filles deia que era el més preuat en la seva vida. La major compartia la seva passió pel vi i administrava el vinyer; la germana menor havia seguits els seus passos i era al Devastador. No va parlar del seu fill.

Mentre menjaven, Kallus supervisava la cabina amb ràpides mirades que altres vegades eren llargues i pensatives. S'havia entrenat així mateix per comprovar la lleialtat de la gent observant el que els envoltava. Prenia nota de les seves pertinences, l'ordre de les habitacions, la qualitat dels coberts, com i on penjaven els seus barrets; qualsevol cosa que els fes sobresortir o, millor encara, que no ho fessin. En l'experiència de Kallus, allò que no estava a plena vista generalment era el que la gent volia amagar.

Els gustos refinats del capità anaven més enllà del vi maragda. Un marc d'ivori d'os de bantha emmarcava la meravellosa vista de Lothal. Un canelobre cromàtic surava sobre la taula i canviava els seus colors per uns altres que complementessin la lluentor blava i verda del planeta. Enganxat a la paret, hi havia un llibreter amb els seus exemplars ordenats per tema i autor; ni cintes de dades, ni rèpliques barates, ni còpies de col·lecció; hi havia tinta impresa en paper. Kallus mai havia vist tants fora d'una llibreria. Fins i tot un o dos tenien pols en el llom.

Tot aquest mobiliari feia que la càmera fos impressionant. Zataire era un home que es valia per si mateix, ja que el sou de capità no era suficient per pagar tantes extravagàncies. Kallus suposava que s'hi havia allistat a l'armada pel privilegi del seu rang més que pel guany econòmic. Aquests homes eren molt lleials, en general, ja que temien perdre el respecte dels seus companys. I usualment també eren els millors comandants imperials; els ciutadans acomodats que no tenien sang de reialesa pujaven a les classes altes per l'escala militar.

L'única cosa que sobresortia era el vi.

Quan Zataire va emplenar les copes; Kallus va fer el seu primer moviment:

—Capità, haig de preguntar-li; si menysprea tant el vi maragda de Lothal, per què segueix servint-se més?

La mà de Zataire es va sacsejar d'una manera gairebé imperceptible. Kallus va prosseguir abans que el capità pogués contestar:

—Serà que el vi no és d'una collita de Lothal, sinó d’Alderaan? —Quan va esmentar el planeta, no va poder evitar fer una ganyota de desgrat; Alderaan havia estat una molèstia per a l'Imperi. El govern del planeta, dirigit pels Organa, havia qüestionat constantment les mesures militars tan severes de l'Imperi per mantenir l'ordre. Pregonaven sobre pau, però només fomentaven l'anarquia.

La veu de Zataire va tremolar, com les seves mans.

—No... tenia idea que vostè també fos un coneixedor de vins —va contestar Zataire.

—El meu treball requereix que sigui un expert en moltes coses. Permeti'm, abans que el tiri —va dir Kallus, prenent l'ampolla de vi. L'etiqueta deia que venia d'un vinyer de Lothal, Kallus va desenganxar aquesta i va veure una altra etiqueta—. Just com imaginava, de la granja d’Organa d’Alderaan.

—No m'atreviria a servir-li a vostè de l'horrible suc hutt local —va argumentar Zataire—, i aquesta era l'única ampolla que hi havia que no fos de Lothal. Va ser un regal que vaig rebre recentment.

—D'aquest rebel al que anomena «fill»? —va contestar Kallus.

La tija de la copa es va trencar a la mà de Zataire, i el líquid verd es va vessar sobre les estovalles.

—M'acusa de traïció, agent Kallus?

—Capità, no l’he acusat de res. Això és una cosa que faig únicament quan els fets em donen raons per fer-ho. Com a agent de la BSI, haig de seguir la llei al peu de la lletra.

Zataire sostenia la copa trencada a la seva mà, amb la boca entreoberta. Kallus es va servir el que li donava de l'ampolla i l'hi va oferir a Zataire.

—Hauria de gaudir això mentre pugui. Per molest que em sembli Alderaan, haig d'admetre que les seves collites són les millors. Encara que em pregunto quant temps més seguiran creixent raïms aquí.

Zataire va trigar un moment a acceptar la copa de Kallus.

—Si us plau, sàpiga que detesto les opinions polítiques del meu fill —es va defensar Zataire—. Però és el meu fill i l’estimo, no podia menysprear el seu regal; cap bon pare ho faria.

—Per descomptat, i com a bon imperial, acaba de donar-nos la localització del seu fill rebel. Sap que l’hem buscat durant anys.

—El meu fill té una gran boca i és propens a parlar malament de l'Imperi, però no és un rebel. Quan creixi, apreciarà el Nou Ordre. Si us plau, no el fereixi.

—Capità Zataire, el Buró de Seguretat Imperial va ser creat per protegir als ciutadans de l'Imperi, especialment als fills dels oficials condecorats com vostè. L'últim que volem és que el segrestin, o pitjor encara, que el torturin i matin. Vostè sap bé que Alderaan pot ser un planeta perillós, amb tots aquests antiimperialistes que ronden per aquí.

Zataire girava el seu vi i, sense beure d'ell, el va posar en la taula. No va mirar a Kallus, però li va dir:

—Hi ha alguna manera de garantir la seguretat del meu fill?

Kallus va fer una pausa, com si considerés la petició de Zataire. La veritat era que ell tenia planejada tota la conversa i sabia que oferir-li al capità a canvi del seu complet suport. Encara que no havia d'oferir-li gens, ja que tenia l'autoritat per ordenar-li el que fos necessari per complir la seva missió; no obstant això; ignorar l'autoritat de Zataire el tornaria el seu enemic, i podria no donar-li els recursos necessaris. D'altra banda, Kallus no havia vingut a Lothal a barallar-se amb companys imperials, sinó a atrapar rebels.

—Vostè sap que la Galàxia és perillosa i la seguretat no està garantida. Però per complir el nostre deure, podem torçar les lleis una mica —va dir Kallus, inclinant-se cap a Zataire—. Encara que si em dóna tot el seu suport, sense totes aquestes ximpleries burocràtiques, jo faré tot el que em sigui possible per assegurar que la boca del seu fill no el fiqui en més problemes.

Zataire va mirar el seu vi abans d'aixecar la mirada i mirar a Kallus als ulls.

—Sempre ha tingut tot el meu suport, agent Kallus.

—Mai ho he dubtat, vostè és un bon imperial, Capità Zataire. Si acabem amb les activitats subversives de Lothal, serà recomanat. Però primer el primer, cal portar al Portador de Lleis a l'atmosfera, que suri sobre la Ciutat Capital. La població tremolarà quan vegi les armes que tenim.

—Vol que deixem l'òrbita? El planeta quedarà desprotegit —va contestar Zataire; fins ara no havia elevat la veu, cosa que demostrava que es prenia de debò el seu treball.

—Desprotegit de què? No hi ha cap amenaça d'invasió imminent enlloc de la Galàxia. Com mai abans, l'espai està en pau, gràcies al poder de l'Imperi.

Kallus va girar el seu seient cap a la finestra: Des que ell havia arribat al Destructor Estel·lar, Lothal havia donat mitja volta, portant el clarejar fins a l'altre costat. Ara els seus continents es tenyien d'un verd preciós. Va entretancar els ulls com si fossin armes làser apuntant el planeta.

—L'únic perill per al nostre preuat Imperi, el meu benvolgut capità —va dir Kallus—, no està fora, sinó dins.

Per tal d'eliminar les activitats rebels de Lothal, ell seria capaç de tenyir aquestes terres de vermell.

 Següent