CAPÍTOL 3
Ezra es va despertar pel retruny d'un tro. Es va posar
dempeus, se sentia atordit per haver dormit en la coberta d'observació. Encara
no començava a ploure, així que es va treure una mica la son i es va acostar a
la vora de la torre. En recolzar els braços en la barana, va mirar l’alba.
Les margarides verdes que havien brollat al voltant de la
torre estaven florint. Els insectes volaven sobre les prades i alguns eren
arrencats de l'aire per peluts rosegadors que se’ls menjaven. A la distància
brillava la Ciutat Capital, on les xemeneies llançaven contaminants al cel. La
capa de boirina matutina brillava del color morat usual.
Estranyament, Ezra no veia senyals que comencés a ploure,
encara que el retruny continuava. En part venia del seu estómac, que volia més
que només el jogan de la nit anterior; però la major part del soroll venia de
dalt. Va aixecar la mirada i va obrir la seva boca molt sorprès.
Un Destructor Estel·lar volava sobre el seu cap. La nau
tenia una grandària colossal, molt més gran del que es veia en les notícies,
mesurava més d'un quilòmetre i mig, enfosquia el cel i semblava interminable.
Canons turbolàser gegants sortien del seu ventre platejat i tots apuntaven en
una direcció: Ciutat Capital.
Ezra va imaginar als ciutadans amb bons recursos econòmics
celebrant l'arribada de la nau i als més pobres ocultant-se, sàviament, en
qualsevol lloc que poguessin trobar. Un Destructor Estel·lar acostant-se a la
teva casa no era un bon senyal.
Un esquadró de caces TIE va sortir de l'hangar del
Destructor, uns es van dirigir a la ciutat, mentre uns altres escortaven la
nau. Ezra es va ajupir quan un caça va passar volant prop d'ell, encara que
dubtava que el pilot l'hagués vist, els TIE sempre volaven prop de les prades
buscant senyals d'activitat rebel. La seva presència tan constant feia que Ezra
mantingués les llums de la torre molt baixes, per no cridar l'atenció.
Al final del Destructor Estel·lar hi havia turbines d'ions
amb forma cònica, la lluentor va fer que Ezra entretanqués els ulls, encara que
això no li va impedir observar el que hi havia davant d'ell. El que sigui que
atragués una nau tan gran no podia ser bo, però podria resultar molt rendible.
Hi hauria molts imperials, la qual cosa significava moltes carteres i cascos
per robar.
Després del seu últim treball en va, desitjava aquests
cascos més que mai.
Va baixar per l'escala, va agafar la seva motxilla i va
encendre la seva moto. Va oblidar la gana.
Ezra va amagar la seva moto en un carreró i va caminar cap
al basar de la ciutat. Aquí, ciutadans de tot tipus es barrejaven en la
bullícia, regatejaven i buscaven pots de deixalles per trobar les millors
ofertes. Fila rere fila havia paradetes amb mercaders que pregonaven els
millors béns de la galàxia i oferien preus baixos en trastos de segona mà. Per
als famolencs, hi havia cuiners de carrer preparant carn rostida i grangers que
venien les seves collites de fruites i vegetals. Per a Ezra hi havia més d'una
cartera que podria robar fàcilment, però es va contenir. Havia de buscar
imperials. No va trigar molt a trobar-los; davant d'ell, hi havia un grup de
compradors que volien anar-se’n d'aquí. Els imperials provocaven aquesta
reacció en la gent.
Va passar entre dos ugnaughts amb musell de porc i darrere
d'uns atuells alts de fang. Dos oficials imperials van passar gallardejant
davant seu; tots sabien qui eren aquests dos: el Comandant Aresko i el seu
lacai, el supervisor Grint, encarregats de dirigir l'Acadèmia Imperial de
Lothal. Els dos oficials passaven el seu temps lliure fent el possible perquè
la vida dels ciutadans de classe baixa fos miserable. Avui, la seva víctima era
Yoffar, un vell gotal que es guanyava la vida venent il·legalment fruita del
dia anterior.
—Les seves identificacions, ara —va ordenar Grint, acostant
la seva gran panxa de barril a les banyes del gotal.
Yoffar va sostenir un espècimen rodanxó de fruita de la seva
canastra.
—Només intento vendre jogans.
—Ha dir «vendre»? —Va preguntar Aresko, qui mantenia la
mirada en alt com un príncep—. Sap que tot comerç ha d'estar registrat amb
l'Imperi.
El gotal esbufegà:
—Per quan s'acabi l'Imperi, no hi haurà més negocis que fer.
Grint va fer un pas cap a Yoffar i va preguntar amb
menyspreu:
—Què has dit?
Ezra va sentir llàstima per Yoffar encara que mai li havia
caigut bé el vell. El venedor de fruita amb pelatge blanc sempre estava de
dolentes i confonia a Ezra amb altres orfes del carrer. Una vegada li va acusar
de maltractar la fruita, cosa que no havia fet; almenys no aquell dia. No
obstant això, ningú, ni tan sols Yoffar, mereixia l'assetjament Imperial per
tractar de guanyar-se la vida. Tal vegada hi havia alguna cosa que Ezra pogués
fer, o robar, per ajudar al vell.
Si el gotal se sentia amenaçat o intimidat no ho demostrava.
—Recordo com eren les coses abans que les seves naus
apareguessin, abans que vostès, els Imperials, governessin Lothal, com a la
resta de la Galàxia.
Grint va mirar a Aresko, cap va poder ocultar el seu goig.
—Senyor Grint —va dir Aresko aixecant una cella—. Això em
sona a una amenaça.
—Així és, senyor —va contestar Grint.
Aresko va agafar el comunicador que tenia en el seu cinturó,
una de les noves edicions imperials, dissenyat per poder transmetre en
diferents freqüències, fins i tot bandes militars codificades. Encara que no
era precisament un casc, Ezra podia obtenir una bona quantitat de diners si
l'empenyorava, i també podria divertir-se una estona.
—Aquí L-R-C-zero-u —va indicar Aresko pel comunicador—.
Tinc a un ciutadà sospitós de traïció.
Una veu va contestar gairebé immediatament, la mateixa veu
modulada electrònicament que podia ser escoltada per tota la Galàxia, la veu
d'un soldat d'assalt imperial:
—Entès, L-R-C-zero-u. Enviï-ho al bloc A-A-tres-tres.
El so de les botes va fer a Ezra voltejar-se. Dos soldats
d'assalt marxaven pel mercat, ja en camí pel venedor. Aquesta no era una
revisió de llicències a l'atzar, era una maniobra planejada per demostrar la
velocitat de resposta de l'Imperi i espantar als tafaners. L'Imperi intentava
controlar-ho tot amb por, però Ezra no tenia por.
S’escapolí per la fila de tests, buscava la millor manera
d'acostar-se a Aresko. El comandant havia posat el comunicador en el seu
cinturó, Ezra podia prendre-li-ho si s'acostava per un costat, així que va
passar per darrere d'uns soldats per usar-los com a coberta.
Grint va agafar fruita de la canastra de Yoffar.
—Per l'autoritat imperial, confiscarem els seus béns.
L'actitud contestatària del vell Yoffar es va tornar terror
pur quan va veure als soldats d'assalt acostant-se cap a ell.
—Emportin-se’l! —va ordenar Aresko.
Els soldats d'assalt van subjectar al gotal i van començar a
arrossegar-lo, Yoffar es va abraçar de la seva canastra.
—No poden fer això! —va reclamar el venedor.
Grint li va donar una mossegada al jogan que havia robat.
—Ah, no? I qui va a detenir-nos? —Va dir Aresko, i després
va assenyalar a altres comerciants—. Tu? O tu?
Els comerciants miraven a un altre costat, alguns empacaven
la seva mercaderia. Ezra va passar al costat de Grint.
—Senyor, em dóna un jogan? —va demanar Ezra.
Els Imperials es van voltejar, i Ezra va aprofitar per
acostar-se al cinturó de l’Aresko, i amb el toc més lleuger, va alliberar el
clip i va tenir el comunicador a les seves mans en menys d'un segon.
—Vés-te'n, nen. Aquests jogan són de propietat de l'Imperi.
—Ho sento, ho sento. No busco problemes, senyors —va dir
Ezra i va baixar el cap perquè no li veiessin la cara, després es va marxar—.
Però definitivament buscava això —va dir en veu molt baixa amb el comunicador a
les mans. Era el seu torn de divertir-se.
Va ajustar el comunicador a la banda d'emergència i va
empassar saliva per poder imitar la veu dels anuncis en els holopads.
—Tots els oficials a la plaça principal. Això és una
emergència! Codi vermell!
Ezra va seguir caminant amb el cap ajupit i va mirar cap
enrere: els Imperials s'havien detingut, molestos per les ordres. Grint va
escopir llavors de jogan, Aresko va mirar a Yoffar d'una manera arrogant i li
va dir:
—És el teu dia de sort, escòria Lothal —li va fer senyals
als soldats d'assalt—. Vostès dos, vinguin amb nosaltres. Deixin a l'alienígena
pudent a terra, on pertany.
Els soldats d'assalt van deixar anar a Yoffar i es van
marxar amb els oficials a la Plaça principal.
Quan es van anar, el mercat sencer va semblar sospirar amb
alleujament. Tot va tornar a la normalitat.
Yoffar es va aixecar, i també la seva canastra de fruita.
Ezra es va acostar, el seu estómac va recordar la gana, va parlar de nou pel
comunicador per assegurar-se que els Imperials no tornessin ràpid:
—Mantinguin-se alerta! Repeteixo, és un codi vermell!
Yoffar va veure al noi amb el comunicador en mà i en lloc
d’arrufar les celles, com sempre ho feia, va somriure i li va oferir un jogan a
Ezra.
—Gràcies —va dir Yoffar.
—No, gràcies a vostè —va contestar Ezra obrint la seva
motxilla i omplint-la amb jogans.
El somriure de Yoffar va desaparèixer.
—Ei! Espera! Què estàs fent?!
Ezra es va penjar la seva motxilla a l'espatlla li picà
l’ullet al vell rondinaire.
—El nen ha de menjar.
Es va acostar a una caixa propera, va pujar per una vareta
de suport i va saltar al sostre d'un edifici.
—I qui és aquest nen? —va preguntar el gotal. Ezra va
somriure. Tal vegada Yoffar ja no el confondria amb els altres orfes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada