CAPÍTOL 10
Ezra es va asseure en la pastura prop del vaixell i va mirar
sota el pujol cap a la Ciutat Tarkin. El cap se li va omplir de preguntes. Si
la tripulació del Fantasma estava
realment en una missió misericordiosa; Qui eren aquestes persones de debò? Per
què tot el que feien era tan secret? Per què fins i tot la mandaloriana no li
deia el seu nom?
Una brisa va xiular a través de la pastura. Va acostar els
braços al seu pit. Ells no havien dit quant temps estarien aquí, tampoc si les
nits serien fredes en la prada. Mirà cap a la nau. No era més càlid aquí. Hera
mantenia els sistemes d'escalfament al mínim, per evitar la seva detecció. No
semblava que aquesta gent es deixés portar per aquí en una nau freda.
El Fantasma.
Semblava un nom adequat. La nau l’aterria.
Mirà la nau de nou. Semblava que alguna cosa dins li atreia.
Era el mateix sentiment d'intranquil·litat que va tenir a la ciutat. Li havia
portat aquí, sol, i ara li cridava a l'interior. Podria ser la resposta a les
seves preguntes? Havia d'entrar per veure de què es tractava.
Es va aixecar de la pastura i va ascendir per la rampa cap
al Fantasma.
La secció de càrrega estava plena d'ombres. Chopper havia
d'haver atenuat la il·luminació. Però Ezra no necessitava ulls per saber cap a
on dirigir-se. Se sentia atret, com si li tiressin d'una corda. Va anar a
l'escala i va pujar cap al corredor principal.
Llums d'emergència van començar a il·luminar els seus peus.
Espetecs i dringadisses feien ressò en la nau. La cabina es trobava recte, al
final del corredor; la instrumentació parpellejava en espera. Chopper
probablement s'havia endollat als monitors d'aquí. Per ventura el droide
ocultava secrets? Ezra es va dirigir cap a la cabina, però mentre s'acostava,
se sentia més lluny d'on hauria d'estar.
Es va detenir i va donar la volta. Una porta camuflada es
trobava en la paret del corredor. Va fer un pas cap a ella. I després un altre.
Això se sentia correcte. Darrere d'aquesta porta es trobava el que li havia
induït a tornar a entrar en la nau.
La porta estava tancada. Això només el detindria un instant.
En comparació del sistema sofisticat que s'observava en la cabina, això
semblava un dispositiu molt més simple. Va agafar la seva motxilla i va treure
el seu braç de droide. Després de torçar el manipulador, el va introduir al
pany. Va posar la seva orella contra la porta i va aguantar la respiració, va
escoltar únicament el so del mecanisme. Va sacsejar el braç de droide de
darrere cap endavant. Primer no va escoltar gens; després una dringadissa. La
porta es va obrir.
Va guardar el braç en la seva motxilla i va entrar a la
cambra, que estava tan silenciós com l'allotjament del monjo. La llitera per si
mateixa era un matalàs prim sense llençols; com si ningú dormís aquí.
Algú ho havia fet. Ezra podia sentir la seva presència fluir
per la cambra. L'home de cua de cavall. Kanan Jarrus. Aquesta era la seva
cabina. I havia amagat alguna cosa aquí.
Valent-se dels seus instints Ezra va alçar la mà i la va
onejar per l'aire. La punta dels seus dits s'estremia i el palmell de la seva
mà semblava un timó arrossegat per un corrent. El corrent el va conduir sota la
llitera. Es va inclinar per tocar la paret. Era suau i freda, però no li donava
esgarrifances. En lloc d'això, se sentia alleujat. Els seus dits van trobar una
esquerda en la paret, massa prima com per ser notada per una mirada casual.
L'esquerda donava la volta a la dreta, després altra i una tercera, per formar
un rectangle. Era això també el que li atreia? Un panell secret de la fortuna?
Va empènyer el rectangle amb el palmell de la seva mà. Alguna cosa en la paret
dringà com el pany de la porta, i un calaix va aparèixer. Un objecte poligonal
es va assentar en el calaix. Ezra el va recollir fascinat. Li recordava a un
dau de la sort dels llocs d'aposta en el port espacial, encara que era
transparent i cadascun dels seus molts costats brillaven com el diamant. Tal
vegada era un trencaclosques. Eren populars per aquests dies. Va tractar de
voltejar els seus costats. Res es va moure. Ho va guardar en la seva butxaca.
Tal vegada fora de valor per a algú, possiblement era joieria. Va observar per
un segon alguna cosa darrere del calaix. Ho va treure.
Era un objecte cilíndric, semblava una vara de llum amb un
lent intensificador, així i tot, mancava del bulb d'il·luminació. Se sentia
natural a les seves mans i se sentia obligat a balancejar-ho. Mentre ho feia,
el seu polze va pressionar accidentalment un botó al centre.
Per a la seva sorpresa, un sufocant i brillant raig de llum
es projectava des de la punta fins a un metre de llarg. L'objecte no pesava
gens per algun motiu; al contrari, compensava el seu pes. Onejant el raig de
darrere cap endavant, Ezra tenia una clara percepció del seu entorn, des de les
dimensions de la cabina fins a la partícules en l'aire. Era com si tant el seu
estat físic com el mental haguessin millorat, com si el sabre làser fos una
extensió del seu braç i la seva consciència.
—Vigila. O et tallaràs el braç.
Ezra va voltejar. Kanan es va quedar parat en l'entrada, amb
Hera i Chopper enrere d'ell. El droide es burlava en binari. Ezra va arrufar
les celles. Hauria d'haver sabut que era mala idea passejar per la nau amb el
droide per aquí. Chopper sospitava d'ell. I Kanan no semblava content de
trobar-lo a la seva cambra.
Ezra va sostenir l'espasa làser enfront d'ell.
—Mira, sé que no vas a creure'm, però és com si aquesta cosa
volgués que la prengués.
Els ulls d’en Kanan no es van moure, però semblaven jutjar a
Ezra del cap als peus.
—Tens raó —va dir—, no et crec. Ara dóna'm el sabre de llum.
—Sabre de llum? —Ezra va examinar el sabre amb les seves
mans.
D'alguns dels ancians de la ciutat havia sentit contes de
tals armes, espases làser empunyades per guerrers místics durant la República.
—No és aquesta l'arma d'un Jedi?
—Dóna-me’l. —Kanan va estirar la seva mà.
Ezra va dubtar. Suposadament, els Jedi tenien poders
especials, com ser capaços de moure objectes i llegir les ments. Tal vegada
Kanan era un dels supervivents, sí és que els Jedi alguna vegada van existir i
no eren només històries perquè els nens anessin a dormir.
Però Kanan no semblava un Jedi. Ni tan sols usava algun
poder especial per atreure l'empunyadura cap a ell. Havia esperat amb la mà
oberta al fet que Ezra la hi donés.
Ell brandà una última vegada i després va pressionar el botó
per desactivar-la. Gairebé claustrofòbic. Amb desgana, va col·locar el sabre a
la mà de Kanan.
—I fora d'aquí.
Ezra, capcot, no va veure els ulls de Hera o dels
fotoreceptors de Chopper en sortir. Una vegada en el corredor, es va alegrar
una mica. Va treure el polígon de la seva butxaca i el va estrènyer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada