CAPÍTOL 11
Sabine es va servir un got de llet de bantha i es va
recolzar en la lleixa de la cuina. Les parets de la nau eren primes, i ella
havia escoltat la conversa provinent de la cabina de Kanan. Aquest nen Ezra era
tot un cerca problemes, tafanejant a bord i burlant panys. Ella s'hauria
impressionat si hagués utilitzat un detonador en la porta, però així com ho
havia fet, no la sorprenia.
El nen va entrar en la cuina. Va somriure quan la va veure,
però estava molt nerviós com per dir alguna cosa, així que ella va trencar el
gel.
—No ets bo seguint instruccions; o sí?
El somriure no el va abandonar.
—No gaire. I tu?
—Mai ha estat la meva especialitat —va xarrupar un glop de
llet.
Ezra es va acostar a ella.
—Qui són vostès? —va preguntar. Ella va aixecar la cella—.
És a dir, no són precisament lladres.
—No som precisament gens. Som una tripulació. Un equip.
—Ella es va detenir, esbalaïda per una pregunta que mai havia considerat—. De
certa forma, una família.
Ezra es va detenir, la qual cosa era bo, perquè si ell
s'acostava una mica més, ella probablement li diria que retrocedís. No li
agradava que envaïssin el seu espai.
—Què li va passar a la teva veritable família? —va preguntar
ell.
La mateixa pregunta que ella es feia tots els dies. Era com
una bomba que mai deixava d'explotar.
—L'Imperi... —va dir ella—. Què li va passar a la teva?
El nen va allunyar la mirada. Llavors, això era el que
amagava. Alguna cosa tràgica li havia passat a la seva família.
Ella va simpatitzar amb ell; sabia del dolor. Però el noi
hauria de deixar-ho anar aviat. La Galàxia era un lloc ple de maldat i no
pertocava per a subjectes insensibles.
Zeb es dirigia a l'entrada i Chopper li seguia a prop. Ell
va passar a un costat del nen.
—Kanan ens vol a la sala comuna.
Sabine va assentir i va acabar la seva llet. Zeb va ordenar
al droide, mentre apuntava amb un dit grassonet cap a Ezra.
—Si intentes alguna cosa, activa l'alarma o dispara-li.
Chopper es burlava. Sabine es preguntava si el droide podia
disparar, ja que l'única «arma» que posseïa era un soldador elèctric que
funcionava com a paralitzant.
—Silenci! —Li va dir Zeb al droide—. Només vigila’l.
El lasat va tancar la boca. Sabine va baixar el seu got i li
va seguir. En l'entrada, va voltejar a veure a Ezra, qui ara semblava més un
nen ximple que un mestre lladre.
—Sabine —va dir ella—. El meu nom és Sabine.
La seva boca es va obrir per dir alguna cosa, però no va
saber que dir. Ella sabia que li agradava. Massa. Això podria ser convenient si necessités alguna cosa en el futur.
Dirigint-se cap a la cabina, va escoltar a Chopper burlar-se
d’Ezra. És graciós com un droide sap més
de l'atracció humana que un nen humà.
***
—Tenim una nova missió —va dir Kanan.
Zeb es va refugiar a la sala comuna del Fantasma, amb la consigna, a més, de vigilar a un nen humà lladre.
El seu lloc era en el front de batalla, xocant els caps dels soldats d'assalt,
fent-los el que l'Imperi li havia fet a la seva gent.
Kanan va continuar amb l'informe de la missió.
—Vizago va adquirir el pla de vol d'una nau de transport
imperial on tenen a wookiees com a presoners. Però sabem que aquests presoners
van ser soldats de l'antiga República.
Això semblava relacionar-se amb el nom del soldat wookiee
Wullffwarro, a qui van albirar en la nau de combat. Encara que a Zeb no li
importava la identitat dels presoners wookiees. Ells eren bones persones. Molts
havien sacrificat les seves pròpies vides per prevenir la massacre de Lasan.
—Els ho dec, a aquestes bèsties peludes. Van salvar a la
meva gent.
—A la meva també —va dir Hera.
Ella mai li havia obert el seu passat a Zeb i ell mai havia
preguntat. Però sospitava que compartien una experiència similar. L'Imperi
promovia l'esclavitud de la seva espècie i els wookiees havien rescatat a
twi’leks propers a ella. Probablement, fins i tot l'haurien rescatat. No
indagaria. Si Hera li volia revelar el seu passat, ho faria al seu temps.
—Si anem a salvar als wookiees —va prosseguir Kanan—, tenim
una petita oportunitat. Els han portat a un campament d'esclaus desconegut. Si
no interceptem aquesta nau de transport, mai el trobarem. Ara tinc un pla,
però...
Alguna cosa dringà en les parets. Per ventura un mynock
havia mastegat els cables de corrent? Zeb detestava aquests paràsits. Semblava
que no tenia un altre propòsit en l'ordre galàctic més que absorbir l'energia
de les naus espacials i ocasionar catàstrofes.
Kanan va pressionar el botó per obrir l’armari de
subministraments. La rata de Loth, Ezra va caure.
Els altres van acusar a Zeb amb la mirada. Kanan l’havia
assignat per vigilar al noi, la qual cosa no era del tot just. Zeb era un
Guàrdia d'Honor de Lasan, no una mainadera.
—Li vaig ordenar a Chopper que el vigilés!
Chopper es va arrossegar dins, xiulant excuses. Ho hauria
d'haver previst en confiar en un droide. Chopper mai segueix les instruccions.
El noi s'escapolia de tornada a l’armari. Zeb el va agafar i
va mantenir en el seu lloc.
—Podem si us plau desfer-nos d'ell? —li grunyí a Kanan i a
Hera, però va ser Sabine la que va parlar:
—No. No podem.
Ezra va deixar d'escapolir-se i la va mirar. Zeb reconeixia
la mirada del noi. Karabast. Un
romanç adolescent era l'últim que necessitava en la nau.
Sabine, misericordiosa, no va respondre. Mirà més enllà
d’Ezra, Kanan i Hera.
—El nen sap massa.
El cos del noi es va enfonsar en les urpes d’en Zeb. Els
humans podien ser criatures tan febles quan els rebutjaven. A Lasat, si a un
membre del sexe oposat li agradaves, li mostraves els teus talents fins que
fossis del seu grat.
—De qualsevol manera, no tenim temps per portar-lo a casa
—va dir Hera—, i necessitem anar-hi ja. Jo li donaré un cop d’ull.
Kanan la va mirar amb desconfiança. Almenys ell concordava
amb Zeb en què rates de Loth no havien d'infestar la nau. Però quan Kanan va
assentir l'aprovació, Zeb va deixar anar al nen. Si Hera volia cuidar nens,
estava bé per a ell. Havia de salvar uns wookiees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada