L'inici de la Rebel·lió (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Ezra s'acostumava a l’hiperespai. El seu estómac no es regirava en veure passar els deixants en les finestres de la cabina de pilotatge. Només la seva ment li donava problemes. Era difícil imaginar que aquests deixants eren planetes, sols o fins i tot altres naus.

Hera es va asseure enfront d'ell, en el seient del pilot, observant i reobservant coordenades. Un mal càlcul i podrien sortir-se del camí, fins i tot xocar contra un cos celestial. En un respir, les seves vides acabarien, i ells mai ho notarien.

Ezra no necessitava preocupar-se, Hera li ho havia assegurat. Li va dir que les pistes hiperespacials eren molt segures en la seva majoria, planificades i provades pels pilots durant anys. El que no era segur era el que Hera i la tripulació del Fantasma pretenien fer després d'emergir de l’hiperespai. No hi havia manera de provar el seu pla.

—Saps?, tota aquesta missió és una bogeria —va dir Ezra—. No estic en contra d'arriscar-me contra l'Imperi... però no hi ha manera que arrisqui tant. Qui fa això?

Hera va agafar la palanca d'emergir de l’hiperespai.

—Nosaltres.

Els deixants es van esvair. En el seu lloc sorgia una nau cúbica amb poderosos motors. No era suficientment gran com per albergar TIE en el seu interior; en lloc d'això, quatre d'aquests es trobaven en la part baixa de la nau. Ezra va empassar saliva. El seu estómac va començar a regirar-se.

Hera va parlar en clau.

—Transport Imperial sis-cinc-un, és l'Au Estel·lar abordant.

Au Estel·lar era una de les tantes falses identitats que la tripulació utilitzava en situacions com aquesta. Només alguns quants afortunats sabien el nom oficial de la nau Fantasma. Encara que Ezra desitjaria no haver-ho sabut. Preferia estar a la seva torre, desmuntant fonts d’energia a tauletes hologràfiques. Una ostentosa veu, just amb la qual promocionava holopads, va fer crepitar la ràdio.

—Digui'm que vol.

Hera estava al corrent de tot.

—Recompenses. Hem capturat a un wookiee addicional i hem rebut ordres de transferir-ho amb vostès.

—No se'ns ha ordenat tal cosa —va dir la veu del comunicador.

Ezra es va quedar tibant en el seu seient. Hera li va dirigir un somriure tranquil·litzador i va continuar parlant.

—Està bé, el Governador Tarkin ja ens ha pagat. —Va guardar silenci un moment, deixant que el nom del Governador fes efecte—. Si no volen a aquest gran gronxador d'arbres, l’abandonaré aquí i hauran d'explicar-li als seus superiors per què l'Imperi té un esclau menys.

No va haver-hi resposta. La nau de transport s'acostava, amb les armes apuntant, i es podia veure als pilots dels TIE, que estaven subjectes a les seves cabines de comandament. Hera tenia la seva mà en la palanca hiperespacial, en cas que haguessin de saltar de nou. Encara que no seria molt segur aquesta vegada.

—Permís per embarcar —va dir la veu—. Badia un.

Ezra es va arrepapar en el seu seient, alleujat. Probablement aquestes persones sabien el que feien.

Unes hores abans, Kanan havia convertit a Zeb en una mainadera. Ara volia que fes una cosa més absurda.

—El teu pla no funcionarà, Kanan. Ni tan sols semblo un wookiee —va dir Zeb.

—Creus que els Imperials s'han molestat a aprendre la diferència? —va preguntar Sabine. Va prendre el rifle-bo de Zeb i el va recolzar contra aquesta mola.

Kanan li va donar uns copets a Zeb.

—Només actua com un.

Per als humans és fàcil dir-ho. Quan això acabi, Zeb els mostraria les diferències entre un wookiee i un lasat.

Ell es va col·locar entre els dos, en la resclosa d'aire del Fantasma, i amb el front en alt, com va creure que un wookiee faria. Mai tremolen de por, fins i tot quan els prenen com a presoners. Encara que les mans de Zeb eren un problema.

—Deixa de moure tant els dits —va dir Kanan— atreus molt l'atenció.

—Em donen picor. Els vas lligar massa fort.

—Pobre Zeb —va dir Sabine per darrere del seu casc.

—Pobre de tu si perdo la circulació. —Si perdia la mobilitat de les seves mans, no podria colpejar soldats d'assalt en el cap. Ells mateixos haurien de fer el treball brut.

Kanan li va fer una ganyota severa. Zeb es va quedar quiet. La resclosa va començar a obrir-se. Va poder veure les botes blanques dels soldats d'assalt de l'altre costat. No s'aguantava les ganes de veure els seus cascos.

Quan els va veure, tots dos soldats d'assalt li van observar.

—Aquesta cosa no és un wookiee —va dir un d'ells.

Zeb va maleir en veu baixa. Aquests no eren els típics reclutes bruts de Lothal.

—Per ventura mai has vist un wookiee sense cabell? —va dir Kanan.

A Zeb li va molestar que Kanan usés la broma del nen. Una vegada que rescatessin als wookiees, Zeb definitivament tindria amb ell una xerrada plena d'insults i grunyits.

De moment, Zeb es va lamentar, tractant d'imitar el so d'un wookiee. Ell posseïa la grandària i la força d'un d'ells, però no la gola. El seu intent de sonar com un wookiee semblava més el xiscle d'un ughnaught.

Els soldats van intercanviar mirades, i Zeb sabia que la seva carrera d'actor havia acabat.

—Oh, oblidin-ho. —Amb un cop va trencar els seus lligams i noquejà a tots dos soldats d'assalt, els quals van volar per la resclosa. No es van aixecar.

Va fer un somriure burleta a Sabine i Kanan.

—Et vaig dir que no s’ho empassarien.

—Tu no els vas donar precisament una oportunitat que s’ho creguessin —va dir Sabine.

—No vaig poder resistir-me. Hi ha alguna cosa que m'impulsa a tenir aquests cascos entre les meves mans. —Zeb fregà els canells irritats—. De qualsevol forma, és el que un wookiee faria.

Kanan va travessar la resclosa cap al transport enemic.

—Bé, tots dos saben el pla. Ara, moguin-se.

Chopper va sortir del Fantasma per acompanyar a Sabine. Tots dos van travessar el moll de càrrega en un corredor de transport. Zeb es va penjar bé del seu rifle-bo en l'esquena i es va apressar a seguir a Kanan.

Ezra es va acomodar en el seu seient mentre escoltava l'avanç. A pesar que el seu pla semblava desgavellat, semblava funcionar; Kanan fins i tot va dir un dels seus acudits.

—Sense soldats —va informar Kanan—. La seguretat lleugera...

Un baluern estàtic va tallar la seva comunicació. Hera va començar a oprimir interruptors.

—Espectre-1, m'escoltes? Espectre 4? Espectre 5? —Utilitzava els noms claus—. Es va tallar la comunicació.

Ezra observava com feia ajustos d'últim minut. Semblava que coneixia cada connexió i botó en la cabina, i hi havia centenars d'ells. Ell estava molt equivocat en creure que podria pilotar una nau només amb saber manejar una motojet.

—No, ara no —va dir Hera. Es va donar per vençuda en els seus ajustos—. Maledicció.

Ezra es va redreçar en el seu seient, tenia un pressentiment. Va veure alguna cosa a l'espai.

—Alguna cosa s'acosta.

Hera va fer un cop d'ull damunt de la consola de comunicació. No hi havia res a veure sobre la coberta, res més que estrelles.

—Ezra, jo no veig...

I va emergir de l’hiperespai en un obrir i tancar d'ulls, la gran nau triangular de la qual Ezra ja tenia coneixement. Era un Destructor Estel·lar de classe imperial.

Era un parany. Sempre ho va ser. És per això que Kanan i els altres van abordar tan fàcilment. L'Imperi no volia que la tripulació del Fantasma escapés tan fàcilment. Els volien en el seu poder, en la seva nau.

Tots anaven a morir.

Ezra es va congelar en el seu lloc: Hera sabia que havia d'actuar ràpidament per salvar al seu equip.

—Ezra! És necessari que abordis i els adverteixis!

—Què!? —Ezra la va mirar—. Vols que jo...? Per què no ho fas tu?

Hera estava en la consola oprimint botons i movent interruptors.

—Necessito estar preparada per partir o cap de nosaltres tindrà l'oportunitat.

—No —va dir ell—. De cap manera. Per què arriscaria la meva vida per un munt d'estranys?

Ella li va mirar furiosa, aparentment ofesa.

—Perquè Kanan va arriscar la seva per salvar-te.

Ella tenia raó; li havia salvat dels canons làser d'un TIE. Però també era Kanan la raó per la qual ell estava atrapat en aquesta nau. Si ell i Zeb no li haguessin seguit en les motojets, si tan sols hagués deixat que Ezra tingués les seves caixes, llavors la seva vida no estaria en perill. Probablement tampoc la d'ells.

Ezra va apartar la mirada d'ella. Però podia veure el seu reflex pel metall de la cabina.

—Si tot el que fas és lluitar per la teva pròpia vida, llavors la teva vida no val gens —va dir ella.

Les seves paraules li van fer pensar. Va imaginar a Kanan i a Zeb corrent pels corredors, fugint dels soldats d'assalt. Va imaginar al desgastat Chopper abusant del seu obturador, sense poder moure's més ràpid. Va imaginar a Sabine com un franctirador, prement el gallet.

—Et necessiten, Ezra —va dir Hera.

Ningú mai li havia necessitat. A tal punt que ell mai havia necessitat a ningú. Estava orgullós d'això. Era un llop solitari, el seu propi mestre. No escoltava a ningú més que a ell mateix i no feia res que no volgués fer. Si algú li ajudava era el seu problema. Si no ho feien, no guardava rancors. L'univers mai li havia fet favors, i ell feia el mateix com a pagament.

—Ells et necessiten ara mateix —li va suplicar Hera.

La nau es va estremir, va haver-hi un baluern en els components. El Destructor Estel·lar havia llançat el seu raig de tracció cap al Fantasma i el començava a atreure cap a la part baixa de l'hangar.

El reflex de Hera es va esvair. Ara Ezra va veure la seva pròpia imatge.

 Següent