L'inici de la Rebel·lió (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

L'Agent Kallus va deixar que el Comandant Zataire li assignés un escamot amb els seus millors soldats d'assalt en la plataforma de desplegament del Portador de Lleis. Kallus podia confiar en aquests homes. No eren reclutes de Lothal que usaven armadura per primera vegada. Per servir com a soldat d'assalt a bord d'un Destructor Estel·lar de classe imperial havies d'estar entrenat en un centre d'elit i passar per una sèrie de proves extremes en diversos entorns. Aquests soldats d'assalt s'havien guanyat el seu lloc en la nau. Eren el millor de l'Imperi.

Kallus els hi va dirigir tres paraules:

—Preparin-se per abordar.

El seu entrenament els havia preparat per a la resta.

Ell es va posar el seu casc, va agafar el rifle blàster del prestatge d'armes i es va dirigir cap al tub d'acoblament.

***

Hera es va sorprendre en veure com el Destructor Imperial enviava una flotilla de TIE i enganxaven la nau cap al transport imperial. Tal eficiència demostrava com l'Imperi havia subjugat a la Galàxia sencera en un curt període. Enderrocar-los implicaria més que només la tripulació del Fantasma. Necessitaven d'una força militar que fos més astuta que els Imperials.

Aquesta seria una llarga batalla. I pot ser que ells no duressin molt en aquesta lluita, si Ezra no els ajudava.

Va agafar el braç del noi.

—Escolta. La nostra tripulació va abordar la nau per rescatar desinteressadament als presoners. Ells no tenien idea que caminaven cap a un parany. No tenien idea del que s'acostava. —Ell encara no responia. Ella va alçar la veu—. Has d'advertir-los, Ezra, ara!

—És massa tard per a ells. Hauríem de córrer mentre puguem...

—No ho dius de debò. —Hera va voltejar i el va mirar fixament als ulls. Ezra no va parpellejar ni va allunyar la vista.

—Ho dic de debò —va dir Ezra—, ho juro.

Ella va deixar anar el braç. Aquest noi era més tossut que Kanan. Encara que també estava espantat. Després de tot, només era un nen. No li hauria d’haver demanat alguna cosa així.

—I és per això que no crec que estigui fent això, —Ezra es va aixecar, va lligar les corretges de la seva motxilla i va sortir de la cabina.

A Hera no li sorprenia. Ezra podria ser més tossut que Kanan, però tenia un cor igual de gran que el seu. Ell era un rebel, molt en el profund. Un d'ells.

***

Kallus i el seu escamot van abandonar el tub d'abordatge del Portador de Lleis. El capità de transport, el nom del qual Kallus no s'havia molestat a aprendre, es dirigia cap a ell.

—Benvingut a bord, agent Kallus.

Kallus va seguir caminant, igual que el seu escamot. El capità es va apressar a seguir-los.

Els rebels es dirigeixen al calabós, on els espera una sorpresa. He posicionat a un esquadró de soldats d'assalt allà per capturar-los.

Kallus ni tan sols li va concedir la mirada a l'home. El capità volia una felicitació que mai tindria. Sota l'Imperi, feies el teu treball i seguies ordres. Si no ho feies, t'atenies a les conseqüències.

Kallus ja sabia el veredicte al que aquest capità hauria de fer front. Era per això que abordava amb els seus propis homes. Era per això que no s'havia molestat a aprendre el seu nom. Va marxar cap al corredor del transport, deixant al capità paralitzat en silenci.

***

Kanan va prendre el comandament, mentre ell i Zeb corrien pels passadissos del transport. Però fins llavors no havien trobat resistència, només a un droide ratolí que Zeb havia aixafat amb el peu. Kanan girava en una cantonada i va poder observar el calabós. Una porta altament reforçada estava en la paret, però com la resta de la nau, l'àrea estava buida.

—No hi ha guàrdies en la porta.

Zeb va arribar després i va prendre la posició oposada a lloc de Kanan en la porta.

—Sense preocupacions. Estic segur que a l'altre costat es troben un o dos caps de cubell als quals val la pena copejar.

Kanan va posar un detonador en la porta. Esperava que Zeb s'equivoqués. Per una vegada estaria bé immiscir-se sense haver de recórrer al combat.

—Segur que els wookiees estan darrere d'aquesta porta? —va preguntar Zeb.

Kanan va introduir la clau d'activació per a les càrregues explosives.

—On més estarien? Només hi ha un calabós en la nau.

—Crec que tens raó. Farien forats en qualsevol altra cosa. —Zeb reia—. Res millor que rescatar a wookiees aliats eh?

—És un parany! És un parany! —cridava una jove veu.

Kanan va voltejar per veure que Ezra es dirigia corrent cap a ells.

—Karabast —rondinà Zeb—. El nen espatllarà la missió!

Ezra es va lliscar fins a ells i es va detenir.

—No és el que esperen, és un parany! Hera em va enviar per advertir-los!

La porta blindada i les seves múltiples capes es van obrir. Armadures blanques van aparèixer darrere d'ella.

—Corrin! —va cridar Ezra.

Kanan i Zeb van fer just l'indicat. Ezra va alçar el braç i va apuntar amb el seu tirador. En la seva butxaca hi havia una munició que va disparar cap a la càrrega explosiva.

La porta va explotar, fent que els soldats d'assalt volessin. El fum travessava el passadís. Els tres van córrer. Kanan va tractar de comunicar-se, però no hi havia senyal.

—Hem d'advertir a Sabine i a Chopper, però han intervingut la comunicació —va dir Ezra.

—Ells seguiran el pla. Tot estarà bé —va dir Kanan, desitjant que fos cert. Però això és el que els líders fan, mantenir la situació en calma.

—Cert, perquè fins ara el pla havia marxat a la perfecció —va contestar el nen.

Mentre donava volta en la cantonada, un escamot de soldats d'assalt va bloquejar el seu camí, liderats per un home vestit completament de gris. Kanan va reconèixer el seu uniforme i el seu rang en observar la insígnia.

L'home era un agent del Buró de Seguretat Imperial.

Zeb va maleir en veu baixa. Kanan va fer el mateix. «Karabast», efectivament.

***

La sala de sistema del transport estava buida, com tots els corredors; Sabine i Chopper van aconseguir arribar. Sabine no es queixava, però era rar que no es trobessin amb algun imperial. Kanan li havia indicat que només usés el seu comunicador en cas d'emergència. I com no havia escoltat paraula de Kanan ni de Hera, va suposar que tot marxava bé pels seus costats.

Ella es va dirigir a un post de comandament i li va indicar a Chopper que prengués l'altre. El droide acatava les ordres, a l'una que es queixava.

—Chopper, deixa de rondinar i posa't a treballar en aquest generador de gravetat. —El droide sempre es queixava quan treballava amb màquines imperials. La lògica d'aquestes li semblava freda i despietada. I com sempre, Chopper tornava a rondinar sobre qualsevol màquina a la qual hagués d'accedir, incloent el Fantasma.

La seguretat de la computadora era maldestra i la hackejà amb facilitat. Era clar que els enginyers imperials mai van considerar la possibilitat que algú aliè a la tripulació abordés la nau.

El comunicador de la Sabine va emetre una xiuletada. Aquest era el senyal de Kanan. No era bo. Va començar a treballar més ràpid en els comandaments de gravetat.

—Omet qualsevol comandament de sigil, Chopper. Hi ha una emergència.

Emergència o no, el droide va rondinar.

***

L'agent i els seus soldats d'assalt van apuntar les seves armes. Això va fer que Kanan corregués més ràpid cap a ells, mentre prenia el seu blàster.

—No es detinguin —va cridar al nen i a Zeb.

Era qüestió de segons abans que els enemics premessin el gallet. Moments després estarien morts. Tret que...

Kanan no va acabar la seva envestida. El peu que tenia per davant no es trobava en el terra, sinó en l'aire.

—Avancin! —va dir ell, i es va dirigir cap endavant.

Sabine havia escoltat el senyal de nou i havia apagat la gravetat artificial just a temps. Ell va volar pel corredor mentre les tropes suraven i perdien punteria.

Kanan va disparar el seu blàster, tractant d'obrir camí. Només l'agent va ser capaç de tornar el foc, però fallava, mentre Kanan passava a través del munt de soldats d'assalt, sense llevar el dit del gallet. Darrere d'ell estava Zeb empenyent soldats d'assalt a dreta i esquerra. Ezra se sostenia a la cama d’en Zeb, com si li donés un suport. Kanan estava segur que el lasat agrairia això.

Van surar a través de l'escamot, van recórrer tot el passadís dirigint-se cap al port d'abordatge. Kanan va fer un cop d'ull cap enrere, adonant-se que l'agent els perseguia. Mentrestant, Ezra havia deixat anar ja la cama d’en Zeb.

—Estàs bé, nen? —va preguntar Kanan.

—Estàs bromejant? —va respondre Ezra. Rebotava pel terra i les parets, xocant el seu cos i guanyant velocitat.

Fins i tot en situacions crítiques, no hi havia res com un nen en un lloc sense gravetat.

***

Sabine havia estat capaç de desactivar la gravetat artificial per un màxim de dos minuts. Li havia pres un quart de temps col·locar els detonadors en el post de comandament. Però el període de retorn al port d’abordatge no prendria tant com si el recorreguessin a peu. De manera convenient, ella tenia a Chopper, qui estava equipat per a la ingravitació.

Ella es va aferrar d'una de les seves cames. El droide va encendre el seu propulsor i van sortir disparats d'allà. No van trobar resistència alguna i van arribar al port d'abordatge amb segons de sobres.

—Cinc, quatre —va dir ella revisant el cronòmetre del seu casc—, estiguin llestos; dos, un... Ara!

Sabine es va preparar per sentir la gravetat de tornada. Va aterrar delicadament en el pis del port de la resclosa, mentre Chopper seguia desplaçant-se amb el seu propulsor. Els soldats d'assalt que Zeb hi havia noquejat abans i que levitaven, van caure bruscament al terra. Sabine sabia que això els mantindria inconscients fins que ella i els altres estiguessin a parsecs lluny d'aquí. Si és que els altres també es trobaven fora de dificultats, és clar.

***

La imatge d'un casc mandalorià morat en el port li donava a Ezra una raó per somriure. Tots anaven a sortir d'aquí amb vida. I tal vegada, només tal vegada, Sabine reconeixeria que ell era qui els havia salvat. Les seves felicitacions serien un premi bufó.

Va sentir una oscil·lació de gravetat i es va adonar que la seva experiència amb gravetat zero era a punt d'acabar. Va posar els peus ferms i es va redreçar.

—Ara! —va dir Kanan.

Ezra va aterrar amb tots dos peus en el terra del corredor i no va perdre ni un segon mentre corria al costat de Kanan i Zeb. Sabine estava aquí, i també Chopper, amb el seu coet. Sabine va treure el cap a les seves esquenes.

—On estan els wookiees?

—No hi ha wookiees —va dir Kanan—. Sabine, has de prendre el comandament del canó frontal del Fantasma. Chop, vés a dir-li a Hera que aixequi el vol.

—Entès —va dir Sabine, va recórrer la resclosa amb pressa cap al Fantasma sense dirigir-li paraula a Ezra, Chopper i Kanan la van seguir.

Ezra es va decebre i va perdre velocitat. Sabine ni tan sols s'havia adonat de la seva presència?

Hauria d’haver, llavors, bloquejar al pas a Zeb, perquè el grandàs el va fer a un costat en el seu camí cap a la resclosa. Algú el va agafar de l'esquena i el va tirar cap enrere.

—Deixa'm anar! —cridava Ezra. El seu capturador no era un altre més que l'agent imperial vestit de gris.

Zeb es va voltejar en la resclosa i va agafar el seu rifle-bo.

—Nen, surt del camí!

—Això intento! —va dir Ezra.

Forcejava, però l'oficial imperial el tenia agafat amb força del pit i l’usava com a escut humà. Amb el blàster a la seva altra mà, l'oficial li va disparar a Zeb, i de la mateixa forma ho van fer els soldats d'assalt que s'aproximaven.

Les ràfegues van fer que Zeb retrocedís. Ezra sabia que no hi havia res que el lasat pogués fer sobre aquest tema. Fins i tot, aquest descerebrat musculós que usualment vencia als soldats d'assalt com si fossin joguines no va poder contra aquesta situació.

—Ho sento, nen. —Zeb va mirar a Ezra lamentant-se—. Vas fer bé.

La resclosa es va tancar abruptament. L'agent que tenia a Ezra va deixar anar una riallada. Ezra es va donar per vençut.

No s’hauria d’haver arriscat per aquests desconeguts; va prendre la decisió incorrecta, i ara pagaria les conseqüències.

 Següent