CAPÍTOL 14
Hera ja havia escalfat els motors mentre Chopper es
desplaçava cap al lloc de pilotatge i va donar senyal per desenganxar. Va
iniciar l'enlairament immediatament.
—Resclosa tancada. Separant-se del transport. Anem-nos
d'aquí.
Ella va subjectar el volant amb força, mantenint ferm al Fantasma, mentre aquest desenganxava del
transport imperial.
—Chop, sigues d'utilitat i bloqueja el seu raig de tracció.
Chopper replicava molest, però així i tot es va connectar al
sistema. En desconnectar-se del transport imperial, serien un blanc fàcil per
als rajos làser del Destructor Estel·lar. Serien un tros de ferralla si no
fugien ràpid. El transport va transmetre un missatge del capità.
—Atenció, nau rebel. Rendeixin-se o seran destruïts. Aquest
és el primer i últim advertiment.
—Vola’m a trossos. Literalment —va contestar Hera. I va
canalitzar tota l'energia que tenien, inclosa la que donava poder a les
torretes, cap als motors. Disparar-los no els donaria molt temps. Aquests
canons semblaven de joguina comparats amb els del Destructor Estel·lar. El pla
de la Sabine era donar un sol gran cop.
—Sabine, ara és el moment —va dir Hera pel comunicador. Va
dipositar la seva confiança en ella i va tractar d'allunyar-se tant com fos
possible del transport, abans que la mandaloriana prengués el control. Un
moment després, la part baixa del transport va esclatar.
Usualment, un dany com aquest hauria estat resistit, però
Sabine havia col·locat càrregues explosives en punts clau. L'explosió va donar
pas a una reacció en cadena per tot el transport. El casc de babord va sortir
volant. El tanc de gasolina va explotar. Un dels motors llançava espurnes,
després va explotar; el tub d'abordatge es va prendre en flames que es van
expandir fins al Destructor Estel·lar que estava en aquest lloc. Això li va
aportar a Hera la protecció que necessitava per depassar al Destructor
Estel·lar i fugir a tota velocitat.
—No ho vaig veure des d'aquí —va comentar Sabine des de la
torreta—. Com es va veure?
Hera hauria vist l'explosió amb binoculars. Kanan va ser qui
ho va veure tot amb claredat, ja que estava en la torreta més propera a
l'esclat.
—Preciós, Sabine. Com sempre —va dir pel comunicador.
Hera va somriure. Tenien a la millor tripulació de
l'univers. Amb el seu jove nou integrant, podrien fins i tot ser encara més
forts.
Va moure la palanca i van sortir cap a l’hiperespai.
***
Arrossegat pel pes de la seva motxilla. Ezra es va arraulir
en la freda i buida cel·la del Destructor Estel·lar, lamentant-se per la seva
ingenuïtat. Com és que va deixar que Hera li persuadís? Ell sabia com de
difícil que era sobreviure en aquesta dura Galàxia. «No t'involucris. Confia en
tu i només en tu. No arrisquis la teva vida pels altres, perquè ells no faran
el mateix». Aquestes eren les regles bàsiques per viure. Aquestes que no li
havia fallat en el passat.
Ell ho havia fet. I en fer això, es va trair a si mateix.
La comporta de la cel·la es va lliscar per obrir-se. Dos
soldats d'assalt es van col·locar en els flancs de l'oficial imperial de gris.
Tenia cabells color palla i grans patilles que el seu casc ocultava.
—Sóc l'agent Kallus del Buró de Seguretat Imperial. I tu qui
ets?
Ezra va somriure amb actitud desafiadora.
—Jabba el Hutt. —Pot ser que ell estigués aquí per la seva
pròpia culpa, però no li anava a facilitar res a l'Imperi.
El rostre de Kallus romania indiferent, com si mai hagués
rigut d'algun acudit és tota la seva vida. Ezra tenia una mica d'incertesa. La
comèdia no era la resposta, si volia tenir alguna oportunitat de sortir d'aquí.
Així que li va dir la veritat.
—Mira —va dir— sóc Ezra, vaig conèixer a aquests paios el
dia d'avui. Jo no sé gens.
La veritat li era igual a Kallus.
—No estàs aquí pel que saps, «Jabba». T'usarem com a carnada
per al nostre retorn a Lothal.
—Carnada? Realment creuen...? —Ezra es va detenir i va
deixar anar un somriure—. Uau, ets tan brillant com un droide binari. Ells no
tornaran per mi. La gent no fa això.
Kallus no va dir res més; només va veure a Ezra. La mirada
d'aquest home era com un raig de tracció, i no podia evadir-la.
Kallus va sacsejar l'espatlla d’Ezra.
—Registrin-lo. I assegurin-lo aquí —li va dir als soldats
d'assalt mentre se n'anava.
Els soldats es van acostar. Un va prendre a Ezra mentre
l'altre li llevava la seva motxilla i el tirador. Ezra forcejava.
—Escoltin, deixin-me en pau! Deixin-me anar malparits!
El contingut de la seva motxilla es va escampar en el terra.
El primer soldat va recollir la clau anglesa, un llum i el seu braç
astromecànic de droide i els va tornar a guardar. El segon soldat va empènyer
a Ezra de tornada al banc que es trobava allà. I així es van anar amb els seus
objectes, tancant la porta darrere d'ells. Ezra es va quedar sol una vegada
més.
Va arrufar les celles, no només se sentia com un tanoca; se
sentia insultat. Després de tot el que havia fet, l'Imperi només el considerava
carnada, just de la mateixa forma que els estranys.
—Necessites advertir-los, Ezra —va dir imitant la veu de
Hera.
En què estava pensant?
Va fer un gest de dolor. Alguna cosa molestava el seu os
sacre. Va revisar per trobar-se amb l'objecte poligonal que havia pres de la
cambra de Kanan. Deuria d’haver caigut de la seva motxilla; era molt petit
perquè els soldats s'adonessin.
—I per descomptat, l'única cosa que vaig poder conservar va
ser aquest tros de... —Va guardar silenci al mateix temps que el seu pensament
es dirigia a una altra part. Aquest objecte transparent podria ser inservible,
però fascinant en sostenir-ho. No pesava gairebé res i cadascun dels seus
costats era perfectament llis, sense esquerdes ni ratllades.
Ezra va sentir que albergava alguna cosa en el seu interior.
Va pressionar, va oprimir i va palpar cadascuna de les seves
cares. Això no li va portar a res. Necessitaria un blàster o un trepant per
perforar la carcassa exterior i, fins i tot amb aquestes eines probablement
destruiria el que es trobava aquí.
Va llançar el ximple objecte. Aquest va rebotar per la paret
i va rodar directament a un racó. Probablement alguns dels soldats d'assalt
s'ensopegaria amb ell. Llavors serviria d'alguna cosa.
Ezra va tancar els ulls i va ajupir el cap. Ja no estava
enutjat; estava cansat. Va buidar la seva ment i es va concentrar en la seva
respiració. Això sempre li ajudava a relaxar-se. Potser dormir el despertaria
d'aquest malson. Podria despertar i es trobaria recolzat en la gespa que
envoltava la seva torre, on les margarides verdes creixien.
Les margarides verdes de Lothal eren flors enlluernadores.
La presència d'altres formes de vida les feia florir. Eren tan sensibles que
podien detectar fins i tot l'alè o la calor d'organismes propers. Elles
brollarien per a qualsevol que tingués el temps d'observar-les.
Es va imaginar mirant una margarida en la pastura, veient
com els seus pètals s'obrien, lentament, com un bebè en estirar els seus dits
per primera vegada. El desplegament dels pètals revelava un radiant centre que
resplendiria com un sol a l'alba.
Visualitzar aquesta petita meravella sempre li omplia
d'energia, sense importar com de dur hagués estat el seu dia.
—Sóc el Mestre Obi-Wan Kenobi —va dir una veu estoica.
Per més meravelloses que fossin les margarides, aquestes no
podien parlar. Ezra va alçar el cap i va obrir els ulls. L'objecte poligonal
jeia obert en el pis, com si els seus costats fossin pètals. Des del centre es
projectava un petit holograma: un home barbut en parracs. La veu provenia
d'ell.
—Lamento informar que tant el nostre Orde com la República
van sucumbir i que l'ombra d'Imperi ha pres el seu lloc.
Ezra observava l'holograma. Encara que aquest home en túnica
semblava ombrívol i esgotat, com si hagués sofert una gran pèrdua, la seva veu
i el seu port estaven plens de gentilesa i noblesa.
—Aquest missatge és d'advertiment i recordatori per
qualsevol Jedi supervivent. Confiïn en la Força...
La Força. De què
parlava aquest home? Per ventura aquest Obi-Wan Kenobi era un Jedi? En aquest
cas podria Kanan ser-ne un també? O potser Kanan va matar a Obi-Wan Kenobi i es
va quedar amb el seu sabre de llum. Això semblava més lògic, si prenia en
compte com li havia tractat, deixant-lo a la seva sort en una cel·la del
Destructor Estel·lar. I en primer lloc, per què aquest objecte s’ha obert ara i
no abans? Tantes preguntes eren aclaparadores. Preguntes de les quals mai obtindria
resposta.
La Força. Els seus pensaments se centraven en això. No sabia
per què. Semblava alguna cosa que tampoc comprenia. Un altre secret.
Encara que molt en el fons, Ezra sentia que aquest secret
també era la resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada