Carrer d'ombres (XVIII)

Anterior

18

L'adreça que l'agent d'art batraci li havia revelat a Den a contracor estava, sorprenentment, localitzada en el Nivell 42, en un barri que almenys podia optar a l’aburgesament potencial. El que volia dir que un tenia marginalment menys probabilitats de ser estomacat i robat allà en una nit fosca que en molts dels innombrables nivells per sota. No obstant això, Jax i Den no es van relaxar quan van sortir del transport i es van obrir pas a peu fins al complex on, segons la informació que Den havia rebut, el nuknog tenia el seu negoci així com la seva casa.

Aquesta porció del Nivell 42 estava infosa amb fotònica, així que l'enllumenat per cables o radiació no era necessari.

Les façanes de les tendes mostraven les seves mercaderies sense els habituals barrots de seguretat o rajos d'alarma, i els guàrdies apostats fora portaven uniformes en lloc d'armes i expressions feres. No eren els Pujols Manarai, no per la longitud de la cua d'un cometa, però estava considerablement molt millor del que qualsevol d'ells havia anticipat.

Els negocis han d'anar bé, va meditar Jax.

L'adreça donada a Den era gairebé còmicament difícil de descriure; tant és així que era impossible dir si estaven veient la façana d'una residència o d'un negoci. No hi havia finestres, ni altres portes, ni tan sols alguna càmera visible de seguretat: simplement un rectangle de monòtona carbonita grisa amb un nombre surant a mig centímetre a un costat del centre.

Jax va trucar amb força. El temps de resposta va ser prou llarg per fer-li pensar que no li havien escoltat. Però quan alçava el puny per trucar una altra vegada, va aparèixer un portal al centre de la paret grisa, revelant a un lonjair allà parat. Amb prou feines amb mig metre d'alt, prim i de color anyil, els va contemplar amb quatre brillants ulls turquesa sota un únic floc de pàl·lid pèl blau que s'alçava en una cresta des de la seva coroneta.

Jax mai abans havia vist a un lonjair. No hi havia molts d'ells en aquesta part de la galàxia. Normalment tímids i centrats en la seva espècie, tendien a romandre en tres sistemes estretament situats en el més allunyat del Braç Sud. Com qualsevol altra espècie civilitzada, tenien representació al Centre Imperial, però veure un al servei d'algú era inusual. Potser Spa Fon, sent d'alçada modesta, preferia servents encara menys físicament imponents que ell. Certament la veu aguda i carrisquejant del lonjair no era exactament atemoridora.

—A d’afars amb Spah Fhoon?[1]

Den va fer un pas endavant.

—Així és.

El lonjair va mirar de dalt a baix al sullustà.

—Semblatz pas d’aquela classa.

Jax va dir;

— Per ventura el temible Spa Fon jutja la perspicàcia comercial per l'aparença?

En ràpida i uniforme successió, un darrere l'altre, quatre ulls van parpellejar al Jedi.

—Me caldrà aver de besonh los sieus noms.

Jax li va subministrar dos, agafant-los al vol i esperant que el seu company recordés el seu. L'antiga professió de Den li havia ensenyat a retenir minúcies, així que el Jedi no es va preocupar massa.

El lonjair els va indicar que esperessin, i va desaparèixer per un passadís. No va trigar molt; quan va tornar, els va fer passar amb un gest.

Mentre entraven, Den va murmurar a cau d'orella d’en Jax;

—No et sembla peculiar que Spa Fon no li hagi dit al seu criat que ens pregunti pels nostres negocis, o que et desarmés?

—Tothom té un modus diferent. De vegades està definit per la tradició i no per la lògica. Si per ventura, això indica que Fon no ens tem.

Den va assentir amb el cap indicant al seu diminut guia.

—Per què hauria, amb un guardaespatlles com aquest?

Spa Fon els estava esperant en una càmera que, afortunadament, era prou alta com perquè Jax romangués alçat. No estava clar si el nuknog ho havia disposat així per cortesia cap als clients i contactes més grans que ell mateix o era simplement reflex de l'arquitectura existent.

Spa Fon estava assegut sobre un gruixut coixí groc, el seu petit criat blau es va col·locar al seu costat. L'hospitalitat d’en Fon podria incloure un sostre d'altura raonable, però evidentment no s'estenia al mobiliari. Les seves visites estaven obligades a romandre dempeus o fer ús de coixins similars.

Den es va deixar caure agraïdament sobre un dels coixins. Jax va necessitar un moment per plegar les seves cames més llargues sota ell. La posició li va portar un record instantani: es va sentir com si estigués una altra vegada en classe de levitació principiant, intentant absorbir els ensenyaments del Mestre Yerem.

L'esmolada burxada d'enyorança de temps més senzills li va sorprendre amb la seva intensitat.

Impacient, com la major part de la seva espècie, Spa Fon els va mirar amb el gest arrufat.

—Erppah m'ha dit que esteu aquí per negocis. No us reconec a cap dels dos. Doneu-me una referència o hauré de fer-vos fora.

En aquest moment, el lonjair va tirar cap a enrere el cap i va assumir un aire d'arrogància inconfusible.

—Tranquil —Den va fer un gest tranquil·litzador—. Estem aquí en recomanació de Shulf'aa el Vernol.

—Ah! Aquesta cria astuta —el nuknog va deixar escapar un esbufec d'aprovació—. Què està tramant el vell cara berruga?

—Oh, l'habitual —va respondre Jax de manera casual—. El negoci va bé. De fet, ens va dir que quan ens trobéssim amb tu, havíem de sol·licitar mercaderia addicional en representació seva.

L'alt cap estriat va assentir favorablement.

—La mercaderia que Shulf'aa requereix no és fàcil d'aconseguir. Els béns exclusius estan tan ben guardats com són apreciats pels seus clients. Però digueu-li que veuré el que puc fer. Ara —va reajustar la seva postura sobre el luxós coixí—, què us porta davant meu, específicament?

Den va mirar a Jax, qui va assentir encoratjadorament. El sullustà es va tornar cap al seu amfitrió.

—Li vas proporcionar a Shulf'aa dos originals Ves Volette. En voldria més.

El nuknog va moure els ulls en direccions oposades.

—Aposto al fet que sí, el vell menja bestioles. Creu que els Volettes són com rajos de llum errant, que poden recollir-se lliurement amb una xarxa fotònica? Des que l'artista va ser assassinat...

Era l'oportunitat que Jax havia estat esperant. Casualment, a seques, va dir:

—Sí, aquest va ser un bon treball per la teva banda. Em pregunto com ho vas fer.

—Ho vas fer? —el to del nuknog va donar un gir brusc cap allò desagradable. Al seu costat, el lonjair es va tibar—. Jo no vaig fer tal cosa. Per què m'acuses d'un acte com aquest?

—Bé, és intuïtivament obvi —va dir Den—. Li vas robar a l'artista dues de les seves obres, que vas lliurar a Shulf'aa amb guanys considerables. Així que ho vas intentar una altra vegada. Però aquesta vegada Volette s'havia preparat per a alguna cosa similar. O potser vas calcular malament el moment i te’l vas trobar per accident. En la lluita resultant, el vas matar. No és que ens importi.

Spa Fon va mirar al lonjair, que pestanyejà en resposta. Quan el nuknog es va tornar cap als seus convidats, estava clar per l'estrenyiment dels seus ulls que ara els veia amb una nova i no tan favorable llum.

—Crec que sí us importa, moltíssim. Crec que tal vegada de fet sou policies, intentant fer que confessi un crim que no he comès perquè no el podeu resoldre de cap altra manera.

—No som policies —va començar a dir Jax honestament—. Som...

—I —li va interrompre el nuknog—, crec que és hora que us aneu —alçant un braç vermellós i ossut, el seu amfitrió va fer un gest.

La cortina cobrint la paret de darrere es va dividir, i una forma va emergir. Mentre es col·locava darrere d’Spa Fon, Jax va reconèixer l'espècie: cathar. D'aparença felina, cobert per un gruixut pelatge daurat... groguenc, i vestit amb una armilla i un kilt de cuir, era molt més alt que ell i probablement triplicava el seu pes. Sota el pelatge, Jax podia veure, hi havia principalment múscul.

—Bé —va dir Den enèrgicament, retrocedint cap a la sortida—. Òbviament tens altres cites, així és que ens...

Den es va congelar quan el cathar va fer un pas cap endavant. En el seu cap, entre les orelles de punta, portava una diadema de metall platejat amb una única gemma mangana aqua encastada. Jax sabia que això significava alguna cosa en la cultura cathar. Només que no podia recordar el què.

Va aspirar profundament.

—No hi ha necessitat d'això, Spa Fon. Aquí som tots amics.

El nuknog li va mirar furiosament.

—Els amics no acusen a altres amics d'assassinat.

—Estic segur que va ser un accident. Volies les seves escultures, no la seva vida  —somrient àmpliament, el Jedi va estendre els braços—. Escolta, no cal avergonyir-se per admetre un accident.

—M'alegro que pensis d'aquesta manera —contestà Fon—. Així no experimentaràs rancor per l'accident que és a punt d'ocórrer-vos.

El cathar es va acostar a Jax, ignorant a Den.

—Sóc Sele —grunyí—. T'arrencaré la tíbia i l’usaré per netejar-me les dents —grunyint, el líder dels guardaespatlles del nuknog va ensenyar els seus blancs i esmolats ullals.

—Aquesta és forma de tractar als teus clients? —Mentre Jax feia un pas cap enrere, la seva mà dreta va lliscar discretament fins a la seva cintura—. No es poden fer tractes en una atmosfera hostil. Per què no prenem aire i...

Deixant escapar un rugit que va fer tremolar l'habitació, Sele va estendre cap a Jax una urpa enorme. Encara que el cathar era més ràpid que el que un podria esperar per a una criatura d'aquesta grandària, Jax era considerablement més àgil.

Esquivant cap a la seva esquerra, va desembeinar i va activar l'espasa de foc velmoriana en un sol moviment.

El cathar es va detenir un moment davant aquesta maniobra inesperada; no obstant això, confiava completament en la seva habilitat per doblegar a qualsevol intrús hostil. Donat la seva grandària i la seva força, era una seguretat ben fonamentada.

Però, amb tota probabilitat, mai abans s'havia enfrontat a un Jedi.

Sele va treure un punyal tan llarg i pesat com la cama del Jedi. Ajupint-se sota una espasada prou forta com per decapitar a un reek, Jax es va inclinar cap endavant en una llarga embranzida que va fer que la punta de l'espasa travessés la pell del cathar un centímetre en la cuixa.

Udolant, el guardaespatlles va retrocedir i palmejà el fum que s'elevava del seu pelatge socarrimat. Quan va tornar a alçar la mirada, la seva expressió era suficient per si mateixa per paralitzar al típic adversari.

Ara recordo el significat de la banda, va pensar Jax. L’assenyala com el guerrer més poderós del seu clan. És lògic.

Abalançant-se, Sele va fer descendir la pesada fulla del punyal en un moviment que hauria tallat al Jedi per la meitat des del cap fins a l’entrecuix si li hagués encertat, cosa que no va fer. Esquivant cap a la dreta aquesta vegada, Jax fintà amb l'espasa. El seu adversari va fer un pas cap a l'esquerra; Jax va fer un gir, va saltar amb ajuda de la Força, i va fer descendir l'arma velmoriana. Amb un grunyit, Sele va aconseguir bloquejar el cop, però la sobrecàrrega de l'espasa li va deixar una veta negra a través de la seva espatlla dreta.

Per segona vegada el cathar va deixar escapar un udol de dolor. Encara que havia ferit lleugerament al seu adversari dues vegades, el Jedi sabia que Sele només havia d'encertar-li amb un dels seus contundents cops per guanyar el combat. Va continuar amb la seva estratègia, usant la Força per mantenir-se fora de l'abast del seu enemic mentre deixava que les lleis físiques treballessin al seu favor. Amb la seva massa i grandària, simplement no hi havia forma que el cathar pogués moure's tan ràpidament o amb tanta destresa com Jax, fins i tot sense l'ajuda de la Força.

Per fi, traient fum com una casa en flames de més d'una dotzena de ferides infligides per l'espasa de foc d’en Jax, Sele no va tenir més remei que reconèixer la seva derrota. La gegantesca criatura va doblegar una cama i va inclinar el cap. Va col·locar el punyal sobre el sòl entre ells.

—Per les regles de la Caça de Sang —va dir en un grunyit gutural—, et lliuro tot el que posseeixo i tot el que sóc.

—Accepto —respirant amb dificultat, Jax es va tornar per mirar a la figura encara asseguda i òbviament atordida d’Spa Fon. Al lonjair no se’l veia per cap costat.

—Mal negoci —va dir Jax—. Una cosa així podria arruïnar la teva reputació si arribés a saber-se.

El comprador de mercaderies robades no va contestar; seguia assegut i amb la mirada fixa.

— No estàs d'acord, Den? —Va continuar Jax—. Den?

Tornant-li l'esquena a l'aparentment paralitzat nuknog, Jax va registrar l'habitació amb la mirada i amb la Força. On estava Den?

—Cosa interessant, les reputacions. Moltes vegades són immerescudes.

Apareixent darrere de la mateixa cortina dividida que anteriorment havia revelat al derrotat guardaespatlles, el sullustà es va reunir amb el seu company. Retorçant-se sota el seu braç dret però fracassant en el seu intent d'alliberar-se es trobava el lonjair. Amb un floreig, Den el va llançar davant del Jedi.

—Amic meu, et presento a l'autèntic Spa Fon.

La mirada d’en Jax va anar del seu supòsit amfitrió fins al prim lonjair.

—Tu ets Spa Fon?

—No em facis mal! —ploriquejà el lonjair. Uns punts negres de pànic havien fet erupció al llarg i ample del seu cos. Els seus quatre ulls estaven movent-se en tantes direccions alhora que mirar-los marejava a Jax.

—Solament sóc un simple distribuïdor de béns cobejats —va gemegar l'autèntic Spa Fon—. Robo però no faig mal. No em colpegis, si us plau!

Jax va notar que el dialecte que el lonjair havia fingit al principi havia estat reemplaçat per un bàsic perfectament comprensible. A un costat, Sele grunyí quelcom poc afalagador en veu baixa.

L'exhibició impertorbable de covardia per part del seu anterior cap va obligar al cathar a apartar la mirada per no compartir la vergonya del lonjair.

Den va assenyalar a Jax.

—El meu amic va dir la veritat: no som policies. Som agents independents, fent un treball. Però no ens amaguem darrere d'un androide disfressat —va tornar desdenyosament la mirada cap al fals nuknog—. Ara, per última vegada com i per què vas assassinar a l'artista Ves Volette?

Quatre ulls desesperats van anar del sullustà al Jedi.

—No ho vaig fer, no ho vaig fer! Jo no, ni ningú de la meva gent! Naturalment, jo volia més escultures de llum. Són diners fàcils i ràpids. Però ho juro, jo robo però no mato!

Jax es va inclinar cap endavant i es va estendre. La Força que percebia com a extensions lineals de si mateix, com fils d’intangibilitat determinada, va tocar a la llastimosa criatura que jeia davant seu. Només va necessitar un moment.

—Està dient la veritat.

  

— Ara què? —va preguntar Den mentre es dirigien de tornada a la terminal.

—Tornem a casa —va dir Jax—. Li vaig encarregar a Rhinann una recerca sobre un assumpte no relacionat que vull comprovar.

Den es va encongir d'espatlles.

—El que sigui —va mirar el seu crono—. Està bé... és gairebé l'hora feliç.

Següent

---

[1] Sent una variant dialectal del bàsic, he substituït la manera de parlar per l’aranès. (N. Del T.)