Submón (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Trever va ficar la seva mà en la butxaca. Sense fer un només soroll, va treure l'empanada que hi havia col·locat abans. La va tirar a curta distància. La rata meer va anar a per d'ella.

L'oficial va captar el moviment. La llum de la vara lluminosa va ser enfocada cap al so, i va captar a la rata a la meitat de la carrera.

—Una altra rata —va dir el soldat d'assalt amb repugnància—. Són tan grans que activen els sensors. M'estic cansant d'aquestes falses alarmes. Vinga, sortim d'aquí.

Ferus i Trever van esperar fins que el so de les trepitjades es va esvair.

—Això va estar a prop —va dir Ferus.

—I aquí se’n va la resta del meu esmorzar —va afegir Trever.

Van sortir amb cura. Evitant a la rata que mastegava l'empanada, van anar cap a l'àrea on Ferus estava segur que trobarien l'entrada als túnels. Els enderrocs estaven amuntegats a tan gran altura que no hi havia forma de dir on havia estat l'entrada. Va tancar els ulls.

Ferus es va concentrar en el record de la seva breu conversa amb Anakin sent nen. Va usar un exercici que tot Padawan havia après. Els portaven a un lloc, els hi demanaven que obrissin els ulls, miressin durant cinc segons i després tancar-los una altra vegada. Després havien de descriure tot el que havien vist. Algunes vegades se’ls col·locava enfront del que semblava una paret en blanc, i havien de percebre cada esquerda, cada irregularitat.

Ferus va anar cap enrere, passant anys d'esdeveniments i sentiments que podien ennuvolar la seva ment, passant la seva perspectiva infantil, i centrant-se en el que havia vist. Podia evocar la textura del fred contra els seus dits, les peces del droide polidament etiquetades en els prestatges, els bancs d'ordinadors. Quan va recordar el so de la cúpula d'un desgastat droide astromecànic a la dreta d’Anakin, va saber que estava arribant. La Força li va ajudar a connectar amb el record tant com el que hi havia al seu voltant en aquest moment.

Va calcular la distància. Va recordar com d'alta havia estat l'entrada, quants metres per sobre del seu cap. Va recordar la seva pròpia altura i va fer els càlculs necessaris.

Llavors va caminar cap endavant.

—Està aquí enrere —va dir assenyalant cap a un punt en el munt. La seva memòria Jedi i la Força li havien guiat.

O això, o estava completament equivocat. No seria la primera vegada.

Va desenfundar el sabre làser que li havia donat Garen Muln en les coves d’Ílum. Des del primer moment, havia sentit com si sempre hagués pertangut a la seva mà. Va inserir el sabre làser i lentament el va girar fins que la seva calor va començar a dissoldre l'àrea del voltant en un cercle contínuament creixent. Trever va fer un pas endavant, fascinat com sempre pel poder d'un sabre làser.

Quan Ferus va haver buidat espai suficient, va apartar la resta de roques i enderrocs amb les seves mans i va entrar gatejant, subjectant una vara lluminosa davant d'ell. Podia sentir més que veure que havia desbloquejat l'entrada. Va cridar a Trever perquè li seguís. Va haver de gatejar prop de vint metres, però per fi el va travessar i va ser capaç de posar-se a peu dret. Trever es va unir a ell segons després.

Era difícil mantenir l'equilibri a causa dels enderrocs i les escombraries que embrutaven el passadís. Aquest havia estat una vegada un lluent túnel blanc, il·luminat per llums d’un blau clar. S'havia construït per transportar droides des de l'àrea de reparació fins als diversos llocs del Temple. El sostre era baix i les parets corbes.

—Aquest surt prop de les habitacions —va dir Ferus—. Aquesta part del Temple, pel que puc veure, no va ser tan durament destruïda com les altres.

—Això significa que ens trobarem amb més soldats d'assalt —va dir Trever.

—Ho faré tan bé com sigui possible per evitar-los —Ferus es va moure lentament pel túnel—. Els Padawans solien explorar tots els túnels de servei i els passadissos poc usats. Algunes vegades era útil si no volies trobar-te amb algun dels teus professors, si oblidaves una tasca o t'havies saltat una sessió de pràctiques.

—Ah!, Ferus, has viscut a l'altura de les meves expectatives. Sabia que eres la classe de renegat que no feies els seus deures.

Ferus esbufegà. Trever no tenia ni idea. Trever coneixia a una persona diferent de la qual havia estat Ferus. "Renegat" difícilment encaixava amb la descripció dels seus anys com a Padawan. Realment mai s'havia saltat una tasca o una sessió de pràctiques. Havia lluitat per la perfecció a cada moment de vigília. Era mogut per la seva necessitat d'avantatjar. Com a conseqüència, no hi havia fet amics fàcilment. Va ser només prop del final del seu aprenentatge quan s'hi havia fet amic de la Darra i en Tru.

Darra havia mort a Korriban. Encara se sentia responsable de la seva mort. Havia deixat l'Orde Jedi per això.

I estava Anakin. Anakin, els dons del qual eren tan grans, que havia pensat en Ferus com un rival. Ara recordava les seves baralles, i la seva profunda separació. Ara hauria fet les coses de forma diferent. No l’hauria jutjat com ho va fer. Ara Anakin estava mort, juntament amb Tru, juntament amb els Padawans amb els quals havia viscut la major part de la seva infància. Ni tan sols els més grans guerrers Jedi, Mace Windu, Kit Fisto, o Yoda, van poder derrotar als Sith.

Llavors, què li feia pensar que ell podria?

Sé que no puc derrotar-los. Però pot ser que si infligim bastants cops, puguem ferir-los.

No estava en la naturalesa Jedi actuar mogut per la còlera. Però realment era tan greu començar una lluita perquè estaves tan profundament i completament enfuriat?

Ferus va alçar una mà quan s'aproximaven al final del túnel. Sabia que donava a un passadís de servei que anava en paral·lel amb un dels passadissos principals. Apostava al fet que els soldats d'assalt usarien els passadissos principals, els quals eren més grans i conduïen a les grandioses escales i als turboascensors. Els passadissos de servei eren estrets i tenien un traçat complicat. Era fàcil perdre's.

—On creus que està la presó? —va preguntar Trever en veu baixa.

—Ha d'estar a les grans sales d'emmagatzematge — va contestar Ferus—. És un dels únics llocs que podria ser reconfigurat com un lloc segur. I pel que vaig poder veure a través dels electrobinoculars, roman intacte en la seva major part. Hauria d’haver-hi una sèrie de turboascensors al final del primer passadís de servei que portava fins a l'àrea d'emmagatzematge. Amb una mica de sort encara estaran allà. Encara que no funcionin, podríem ser capaços de baixar per un dels eixos.

Esperant un moment per assegurar-se que el passadís de servei estava buit, Ferus va entrar en el passadís. Trever li va seguir mentre subjectava la vara lluminosa davant d'ell, mantenint-la al mínim. Aquí les parets també estaven ennegrides per foc, però el passadís no semblava estar seriosament danyat.

Només una paret els separava d'un passadís principal, i podien sentir el soroll d'activitat a l'altre costat.

—No ho arribo a comprendre —va murmurar Ferus—. Sembla haver-hi molt moviment. Aquest lloc ha de ser quelcom més que una presó. No m'estranya que hi hagués tanta activitat en la plataforma d'aterratge.

—Com més millor —va dir Trever torbament.

Ferus va arribar a l'àrea del turboascensor. Va arrufar les celles decebut. El que havia estat un grup de turboascensors, ara era un munt de duracret esfondrat. Encara pitjor, bloquejava la connexió amb els altres passadissos de servei.

—Haurem d'utilitzar el passadís principal —va dir—. Només una mica, per arribar a l'altre grup de turboascensors.

Es va detenir davant d'una porta. No va sentir cap so, per la qual cosa la va obrir acuradament. El passadís estava buit. Ferus sabia exactament on estava. Si seguia aquest passadís a la dreta, li portaria fins a la Sala de les Mil Fonts. Més enllà d'aquesta hi havia un altre passatge que li portaria més a prop.

Cridant per senyals a Trever, va sortir al passadís. Movent-se ràpidament i en silenci, es van apressar passadís avall. Mentre passaven davant el gran llindar de fusta de la Sala de les Mil Fonts, les trepitjades d’en Ferus van vacil·lar.

—Què passa? —va murmurar Trever.

—Un moment.

No podia evitar-ho. Havia estat el seu lloc favorit del Temple. Havia de veure’l. Ferus va obrir les portes.

Va fer un temptejant pas cap a dintre. La primera cosa que li va copejar va ser el silenci. En la seva ment havia estat esperant la tranquil·litzadora nota de la gotejant i salpicant aigua. Fins i tot havia tornat la seva cara cap amunt per sentir la refrescant ruixada.

Buida. Desolada. Les restes de les fragants plantes i flors, seques, marrons. Soques alçant-se com dits retorçats. Jaços de l'estany secs, urnes de pedra bolcades i esquerdades.

Es va girar. Hauria d'endurir el seu cor contra això. No podia deixar que cada visió fos un cop. Això només li retardaria.

Van passar per la Sala de Mapes, on un estudiant podia accedir a qualsevol quadrant de la galàxia, a qualsevol món. Ferus no va ser temptat a tafanejar. I l'estimada biblioteca de la Jocasta Nu, sense entrar, podia veure a través de les portes bombardejades que havia estat sistemàticament destruïda. Tot aquest coneixement, tota aquesta saviesa, perduda.

Però haig de seguir movent-me.

Van sentir trepitjades darrere d'ells. Ferus va agafar a Trever i es van amagar darrere d'una alta columna.

Es va fondre amb la columna mentre les trepitjades sonaven cada vegada més a prop.

Era algun de tipus de missatger imperial i un oficial.

—Se suposava que estaries aquí aquest matí.

—Va portar algun temps reunir les dades.

—Bé, ja estàs aquí. Porta'ls a l'oficina de l’Inquisidor.

—Posició?

—Segueix aquest passadís i creua les portes dobles. És la primera porta a la teva dreta, la que té finestres. Deixa-ho i marxa't. L’Inquisidor Malòrum no està aquí.

Malòrum? En el Temple?

Això podia ser un desastre o un tros de bona sort. Obi-Wan li havia demanat a Ferus que descobrís que es proposava Malòrum, si podia. I semblava que l'oficina de Malòrum estava just aquí, en el Temple.

Per descomptat, Malòrum coneixia la seva cara. No només això, li odiava. Afortunadament per Ferus, no estava aquí.

Ferus va pensar en la direcció que l'oficial li havia donat.

No pot ser. L'oficina de Malòrum és l'habitació d’en Yoda?

—No s'espera que torni fins demà. Esperarà que tot estigui en ordre per llavors. Pensa traslladar aquí la base d'operacions des de la Fortalesa Imperial...

Les paraules es van esvair mentre s'esvaïen les trepitjades.

—Una altra vegada aquest paio no —va gemegar Trever suaument. També havia conegut a Malòrum, a Bellassa. Va ser Malòrum qui havia posat preu al cap d’en Trever.

—Sí, continua apareixent veritat? Per què posaria la seva oficina en el Temple? I per què escolliria, d'entre centenars d'habitacions, les de Yoda?

Perquè pot.

L'arrogància!

Van començar a caminar pel passadís una altra vegada. Estava buit, i es van apressar a anar al grup de turboascensors i van saltar dins. El pols d’en Ferus es va accelerar. Per fi descobriria si algun Jedi seguia amb vida.

Següent