Mort a Naboo (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

La bellesa del llac era sorprenent. Varykino encaixava perfectament en el paisatge, amb les torretes i les cúpules que s'elevaven des de les roques i l'aigua mentre acceleraven cap a allà, tan prop del llac que la seva embarcació de Naboo, una góndola-lliscant, formava un deixant.

Ferus amb prou feines va advertir el color profund del llac, el cel que s'arquejava al capdamunt. Abans que la góndola-lliscant es detingués va saltar fora. Estava ple de pressentiments.

Ell i la Solace van deixar enrere als altres quan van usar la Força per saltar pels cingles, trobant punts de suport per a peus i mans mentre estaven en l'aire. Els altres van anar a la càrrega pel camí.

La porta de la graciosa casa de camp estava oberta de bat a bat. Va entrar corrent, amb el seu sabre làser en alt.

Ryoo Thule jeia encongida en el sòl de pedra. Es va inclinar cap avall i amb gran cura va tocar la seva galta. Estava calenta.

De sobte els seus ulls es van obrir, donant-li un esglai. Havia pensat que estava morta. La seva força vital estava gairebé extingida.

Els seus ulls es van eixamplar lleument quan va veure el seu sabre làser. Ell va sentir dissoldre's la seva por i ella li va mirar amb quelcom semblat a amistat. Amb aquesta mirada va saber que la família de la Padmé no culpava als Jedi per la seva mort.

—Ell sospita —va murmurar ella.

—Malòrum?

Un assentiment. Llavors sobtadament va semblar guanyar força. La força suficient per agafar la seva túnica.

—No pot dir-li a ningú el que sap. Has de protegir...

Va perdre l'alè. Els seus dits es van obrir i ella va caure cap enrere.

—Protegir el què? —Ferus va sentir la urgència. Estava perdut en implicacions, misteri i tot el que no sabia.

—Per la Padmé —va murmurar ella—. Per la Padmé —La vida la va abandonar llavors.

Ell es va girar. La Solace es va asseure darrere d'ell sobre els talons tan fàcilment com si ho fes en una cadira.

—Vols dir-me què està passant? —va preguntar ella.

Ferus la va mirar amb impotència.

—No puc. Ni tan sols jo ho sé. Només sé que hi ha un secret que amenaça a la galàxia. Ryoo ho sabia, i ara Malòrum ho sap, i hem de detenir-lo. Obi-Wan Kenobi m’ho va advertir.

Ella es va aixecar elegant i ràpida. No necessitava més informació. El que va dir ell era suficient.

—Kenobi? Llavors fem-ho.

Van sortir corrent per la porta. Els altres acabaven de pujar pel camí.

—És massa tard —va dir Ferus—. S'ha anat. Però crec que encara està per aquí, l’hauríem vist en marxar-se.

—Ha d'haver amagat el seu vehicle —va dir Oryon.

—Aquesta flamant línia de costa està plena de cales —va dir Clive—. Però hauríem d'enviar el senyal ara!

Tan aviat com això va estar fet, Ferus va dir:

—Separem-nos en dos grups. Malòrum és perillós. Queda't aquí, Trever.

—No.

Clive va xiular.

—És tan motivant com segueix les ordres.

Ferus no podia esperar per això, així que va marxar sol. Sabia que Trever li seguiria, i també sabia que el noi es quedaria a cobert. Els seus batecs ressonaven en el seu interior amb urgència. El futur de la galàxia està en joc, havia dit Obi-Wan. El secret no pot descobrir-se.

Afortunadament les comunicacions havien estat interferides, així que Malòrum no podria compartir la seva informació. Fins que passés l'hora.

Ferus va saltar fins a un lloc en el costat inclinat del cingle, després va saltar una altra vegada. Les seves botes van aterrar sobre sorra suau.

Va sentir el xipolleig de l'aigua blava. La cançó d'un ocell. Va sentir la Força reunint-se i llavors no només va poder sentir-ho tot amb claredat cristal·lina sinó sentir-ho per igual, bategant a través d'ell.

La Força Viva estava a prop. El Costat Fosc de la Força va bategar. Va córrer platja avall en aquesta direcció. Un grup de grans roques estava escampat per la badia, i ell va donar un salt de Força damunt de la primera, botant d'una a una altra fins que va deixar enrere el punt de terra. Ara podia veure a Malòrum en una góndola-lliscant, llest per marxar-se. Malòrum va alçar la mirada i li va veure, i el vehicle va sortir disparat sobre el llac.

Ferus va saltar per l'aire cap al vehicle. Malòrum va tirar sobtadament del mecanisme de direcció, per la qual cosa el vehicle es va dirigir directament cap a ell a tota velocitat. Ferus va reaccionar com un Jedi. No es va apartar. Va usar l'avanç del seu enemic en el seu benefici.

Va detenir el seu impuls en l'aire, esperant el microsegon que va trigar Malòrum a atrapar-lo. Llavors va donar un salt mortal polidament sobre l'embarcació. Va usar l'ascens per impulsar-se fora del dany, llavors va descendir sobre la góndola.

Bé, no va descendir, exactament, de la forma impecable que podria haver-ho fet fins i tot sent un aprenent. Més aviat, va caure matusserament, enfonsant-se sobre el casc.

Algunes vegades la Força li funcionava. Unes altres no.

Malòrum va girar bruscament la nau a la dreta, acostant-la a l'aigua. Ferus va treure mig cos fora, els seus peus saltaven sobre la superfície. En aquesta velocitat, l'aigua semblava permacret.

—Ai —grunyí Ferus a través de les seves dents mentre la góndola avançava donant tombs i ell s'agafava per la seva vida. —Ai, ai, ai.

Usant tota la seva força, es va llançar a si mateix de tornada a la nau. Aquesta vegada va ser capaç d'accedir a la Força amb més precisió, pivotant sobre les seves mans i donant una puntada ben col·locada en el pit d’en Malòrum. Malòrum va caure cap enrere, afluixant la seva agafada en els controls. La góndola va començar a girar a la babalà. Ferus gairebé cau del vaixell però va estirar un braç i es va agafar a la popa corbada per equilibrar-se. Va agafar el sabre làser i el va activar just quan Malòrum va començar a crivellar-li amb foc làser.

Era impossible per a l’Inquisidor apuntar en aquestes condicions, però estava fent un bon treball intentant-ho. Ferus va usar la corbada popa com a pivot, balancejant-se al seu voltant mentre la góndola rebotava, el seu sabre làser esquivava els rajos làser vermells i taronges.

Al lluny va veure altres góndoles aproximant-se. Solace pilotava una amb Oryon subjectant-se torbament. Curran i Keets anaven en l'altra. On estaven Trever i Clive?

Malòrum va retirar la tela de la seva túnica en un braç. Ferus va sentir l'advertiment com a propulsió. Va saltar cap al seu assaltant. En l'aire va veure la lluentor del llançacoets al canell d’en Malòrum. Malòrum li va sorprendre rodant sota ell i llavors va disparar el coet.

Solace ho va veure abans que els altres. Girà la seva góndola violentament, cridant a Curran mentre ho feia. Era massa tard. Incapaç de salvar la barca, ell i Keets es van llançar a l'aigua. L'explosió va enviar ones de xoc a través del llac.

I llavors Ferus va veure a Clive i a Trever. Per descomptat, va pensar. Els dos lladres havien robat un bot.

Era un vehicle ràpid, llis, amb un casc de crom i un motor de repulsió. Més gran que les góndoles, era fins i tot altament maniobrable i tremendament ràpid. Clive estava pilotant-lo directament cap a Ferus i Malòrum.

La góndola seguia movent-se a tota velocitat, però sense un pilot es balancejava en arcs i rebotava en corrents d'aire i ones. Clive anava directe cap a ells, sens dubte esperant distreure a Malòrum. Era un bon pla. Ferus només esperava no caure abans que funcionés.

De sobte l'aire va cobrar vida amb vehicles imperials blindats de patrulla IPV-1. Malòrum havia d'haver-los cridat abans que la Reina hagués pogut tallar les comunicacions.

L'aigua al seu voltant va explotar mentre els coets impactaven. Els coets estaven dissenyats per intimidar. No s'arriscarien a impactar havent-hi Malòrum. Però una part dels bots de patrulla es va separar de la resta per atacar a les altres góndoles i al bot de Clive i Trever.

Ferus va observar mentre un patruller es dirigia cap a ell. Va saltar sobre Malòrum, que va disparar el seu blàster molt a prop de la seva cara. Ferus va aconseguir desviar el foc làser però Malòrum es va llançar cap a un cable líquid que sobtadament va aparèixer a dalt, més alt del que Ferus es va imaginar que podria. Malòrum no es va molestar a enganxar el cable, simplement es va agafar mentre l’IPV-1 s'elevava més, arrossegant a Malòrum amb ell.

Ferus va saltar i va aconseguir agafar l'extrem del cable. Estant en l'aire va veure els coets que es dirigien cap al bot d’en Clive. Clive i Trever van saltar a l'aigua en l'últim segon possible mentre la seva nau era destruïda. Al mateix temps, altres dos patrullers van anar darrere de Curran i Keets, balancejant-se en les ones. Els pilots imperials restants es van girar cap a la Solace en l'última góndola.

Ferus va alçar la vista cap al canó d'una pistola de repetició. Va veure la fervent i triomfant cara d’en Malòrum.

Va deixar anar el cable i va caure al fred llac blau.

Següent