Submón (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

No era com si no ho hagués vist arribar des d'un quilòmetre. Ferus s'havia decantat perquè Guia els trairia. Hauria estat estúpid de no esperar-ho.

Però va resultar que va ser enganyat de totes maneres. Havia pensat que Guia podria conduir-los a algun tipus d'emboscada. No esperava que l'emboscada vingués dels membres de Solace.

—Solace cuida de nosaltres —va dir una dona.

—Solace ens porta el que necessitem —va dir algú.

Estaven parlant de Guia, es va adonar Ferus. Solace no era un lloc...era una persona.

Així era com sobrevivien. Eren carronyers. Propagaven el rumor de Solace a dalt, i quan Guia portava un grup, els robaven i usaven els seus crèdits o articles de valor per comprar subministraments. Estava tot dolorosament clar.

Va sentir el suport estable de Keets, Oryon, i els altres al seu costat. Els dits d’en Trever semblaven estar enganxats en el seu cinturó, però Ferus sabia que buscava un petit artefacte explosiu. Tal vegada una granada de fum.

La primera línia de colons va carregar. Trever va llançar la granada, i el fum es va dirigir cap als seus assaltants. Al mateix temps, Ferus va treure al seu sabre làser, llest per retornar els rajos làser que estava segur es dirigirien cap a ell.

Va veure a algú donant un salt mortal a través del fum i l'aire, i va mantenir el seu sabre làser preparat.

—Espereu!

L'ordre va venir de Solace, qui va aterrar directament davant del grup. Tothom es va paralitzar.

Va caminar cap endavant. Estava tot tan tranquil que podien sentir les seves botes sobre el passadís.

Es va acostar a Ferus, tan a prop que la brillant punta del sabre làser estava a escassos mil·límetres del seu pit.

—Jedi —va dir.

—Desafortunadament per a tu, sí —va dir Ferus.

Solace va alçar la barra lluminosa i va examinar els trets d’en Ferus.

—No del tot, crec.

—No del tot què? —No se suposava que havien de mantenir una conversa, se suposava que havien d'estar lluitant, però certament no li importava el retard. Li donava més temps per buscar obertures, avingudes d'escapada, persones que semblaven més competents que unes altres, armes amagades.

—Ja hauries d'haver-ho esbrinat, no del tot Jedi —va dir Solace—. Hauries d'haver-ho esbrinat al moment en què vas arribar.

—Estàs donant-me lliçons?

—Òbviament, les necessites. Padawan.

Reconegudament, els instints d’en Ferus semblaven fallar-li al pitjor moment. Però de sobte va entendre el que estava fora de lloc sobre el seu Guia, i el que hauria d'haver endevinat al principi.

—Ets Fy-Tor —va dir—. Ets una Jedi.

—Ja era hora —La seva "Guia" es va llevar el casc lentament. Ferus la va reconèixer. Fy-Tor havia entonat la seva veu més profunda, s'havia mogut de forma diferent, però la coneixia.

Estava prima, les seves galtes enfonsades. La marca del seu front estava encara allà, però era feble ara, un tatuatge descolorit. S'havia afaitat el seu fosc cabell, però els seus ulls blaus encara eren penetrants.

Va alçar una mà.

—Aquests no són per a vosaltres —va dir en veu alta als colons—. Disperseu-vos.

La munió es va dissoldre, excepte per un home que va romandre uns pocs passos darrere d'ella. Les seves mans descansaven sobre el seu gruixut cinturó d'utilitats com si estigués preparat per defensar a Fy-Tor d'un moment a un altre.

Ella li va parlar sense girar-se.

—Donal. Pots aconseguir una mica de menjar per als companys de Ferus? Han estat caminant la major part de la nit.

—Per descomptat.

—Ningú us farà mal ara —els hi va dir ella.

Els Esborrats es van moure, però Trever es va quedar tossudament al costat de Ferus.

Fy-Tor va alçar una cella.

—El teu aprenent?

—Jo no diria això —va dir Ferus.

—Jo tampoc —va dir Trever.

—Hem estat buscant-te, Fy-Tor —va continuar Ferus.

Ella va alçar una mà.

—No usis aquest nom. Ho he deixat enrere. Ara sóc Solace. Tu vas deixar l'Orde Jedi. Alguna classe de renyina entre Padawans, vaig sentir.

Una renyina? Ferus va recordar les profunditats de la seva pena, la seva culpabilitat.

—Difícilment una renyina.

—Això dius tu. On vas trobar aquest sabre làser?

—Va ser un regal de Garen Muln. El Jedi que vas deixar en la caverna d’Ílum. Al qual vas dir que tornaries a per ell.

—Ho vaig intentar.

—Això dius tu.

Es van mirar cara a cara, gairebé adversaris ara. Ferus no sabia com va ocórrer, però havia passat. No es tiraria enrere, encara que podia dir que ella ho esperava. Bé perquè encara pensava en ell com un Padawan, o bé perquè estava acostumada a la submissió dels colons. Això era aparent per la forma en la qual donava ordres, la forma en la qual esperava que ells es moguessin quan els deia que ho fessin.

—Veig que comencem bé —va dir ella—. Vine, Olin, asseguem-nos i podràs explicar-me per què m'estaves buscant. Entra en la meva oficina.

Ella es va asseure a cavall sobre un banc modelat del que semblava ser un seient rescatat d'un lliscant. Ferus es va asseure, també. Trever es va deixar caure en el sòl. L'expressió de la seva cara era cautelosa; no confiava en Solace encara. Ni tampoc Ferus. La reunió que ell havia imaginat que tindria lloc havia estat plena d'alleujament i emoció, el nucli de la comprensió entre Jedi. Això ni tan sols s'acostava. Solace era difícil de llegir per a ell, i ella semblava no tenir desitjos de connectar, de Jedi a Jedi. En lloc d'això, fins ara havia aprofitat cada oportunitat per recordar-li que ell no n’era un.

—Sé d'un altre Jedi que està viu, a més de Garen —va dir Ferus. Encara que Obi-Wan li havia donat permís per dir-los a altres Jedi que estava viu, Ferus va triar esperar amb els detalls fins que estigués segur de com era Solace. Encara estava molest pel fet que els havia portat aquí i després havia donat l'esquena indiferentment a la seva destinació. Fos el que fos que li havia ocorregut l'havia empès molt lluny del camí Jedi.

—Està a l'exili, però Garen i jo hem establert una base secreta per qualsevol Jedi que pugui trobar. Si ens reunim de nou, podem fer-nos més forts.

Solace va considerar això.

—Parles de debò? Vas a viatjar a través de la galàxia, recollint Jedi perduts, els quals pot ser que ni tan sols existeixin, i portar-los a algun campament? —Va deixar anar una riallada—. No comptis amb mi!

—Si ens mantenim junts, serem més capaços de lluitar arribat el moment.

Solace va sacsejar el cap.

—La galàxia està controla pels Sith. Ells ens han matat a tots. El teu pla està condemnat, Ferus, i no vull prendre part en ell —va obrir els seus braços—. Aquí tinc tot el que necessito.

—Éssers que t'adoren —va dir Ferus—. Sí, puc veure que tens tota l'atenció i el servei que pots desitjar.

Ella es va negar a deixar-se ofendre.

— Què hi ha de dolent en això? —va preguntar—. He agafat a aquests als quals l'Imperi hauria aixafat com a cucs i els he donat un lloc segur per viure. Què et fa pensar que el teu pla és molt millor que el meu?

—Ens van destruir —va dir Ferus tranquil·lament—. Traïts. Fins i tot els nostres joves aprenents van ser assassinats. Què et fa tan indiferent a això?

Solace va apartar la mirada, mirant a través de la reixeta cap a l'oceà.

—Aquells van ser dies negres, i prefereixo no tornar-los a visitar.

—Algun dia podem aixecar-nos contra ells —va dir Ferus—. Crec en això amb tot el meu cor. I si puc ajudar de qualsevol forma per petita que sigui, protegint fins i tot a un Jedi, llavors ho faré.

—Que la Força t'acompanyi, llavors —va dir Solace—. Però jo no vaig enlloc. Aquí tinc un bon tracte. Treballo ocasionalment com a caça-recompenses per finançar aquest lloc. Està ple d'éssers en els quals confio. L'Imperi no sap on trobar-me. Ni tan sols sap que estic viva.

—Em temo que ho saben —va dir Ferus—. Trever i jo ens vam colar en el Temple i vam sentir parlar a l’Inquisidor Malòrum amb Darth Vader. Vader sap que estàs viva, encara que no sembla importar-li molt. Ell és un Sith.

—Hi ha sempre dos —va dir ella—. No sabia qui eren, però per descomptat això té sentit.

—Malòrum sap que estàs viva, també. Planeja reprendre els subnivells de Coruscant, per dirigir-se fins a l'escorça. Per això els Esborrats van baixar aquí, per veure si estarien segurs. Però Malòrum també va esmentar que havia plantat un espia prop teu.

— Un espia? Aquí? No ho crec.

—No sé si és cert, només et dic el que vaig sentir. Podria haver intentat impressionar a Vader —Ferus va esperar una pulsació—. Però pots córrer el risc?

Solace no va contestar.

Ferus es va inclinar més a prop.

—Han conservat els sabres làser.

Solace va alçar la mirada.

—Centenars d'ells. Tal vegada més. Dels Jedi que van matar.

Ella va ajuntar les seves mans i es va inclinar cap endavant, descansant el seu front en elles.

—Estan jaient en una de les sales d'emmagatzematge, acumulant pols.

—Què vols de mi? —va preguntar ella.

—Només estic aquí per trobar a un Jedi.

Ella va prendre alè, després va aixecar el cap.

—Hauríem de tornar al Temple.

Ferus no esperava això.

—Què?

—Entrarem i descobrirem el que estan planejant, per als colons aquí i per als Esborrats.

—No crec que puguem —va dir Ferus—. La seguretat haurà estat reforçada.

—Robarem els sabres làser. Si, com dius, hi ha més Jedi vius, tindrem sabres làser per a tot un exèrcit, si ho necessitem. En tot cas, pots amagar-los. No haurien de jeure amb els Sith —la seva cara es va endurir—. És una... profanació.

—Estic d'acord, però...

—I descobriré qui és l'espia, si n’hi ha un. Hi ha massa en joc. Podem sortir immediatament.

—Solace, no tindria més sentit abandonar aquest lloc i deixar Coruscant per complet? Fins i tot si no vols venir a l'asteroide, la galàxia és un lloc enorme. Pots trobar algun lloc per amagar-te.

—Estic cansada de fugir. M'han conduït aquí. Aquí és on em quedo.

—Hem deixat el Temple fa alguns dies. No crec que sigui possible entrar i sortir ara. I molt menys travessar-lo una vegada que estiguem dins. Estaran en alerta màxima.

—Doble alerta vermella màxima —va intervenir Trever.

—Com vau entrar? —va preguntar Solace. La seva cara estava atenta. Ferus va veure que ella ja havia pres una decisió.

—A través d'una de les torres, després vam baixar a través del túnel de servei fins a l'edifici principal.

—La forma més difícil.

—No vaig dir que fos fàcil.

—Per què no vau anar a través de l'eix del turboascensor de subministraments al llarg de la paret sud-est?

—No hi ha eix de turboascensor de subministraments en aquest costat.

—Per descomptat, no estàs al corrent... es va construir durant les Guerres Clon. Teníem tants pilots més, tants artefactes que moure d'un costat a l'altre per l'hangar. L'eix principal corre verticalment des de les àrees d'emmagatzematge i després es connecta a un eix horitzontal que va fins a les habitacions. Estava destruïda aquesta part del Temple?

—No, estava danyada, però la major part seguia intacta.

Solace va ficar la mà en el seu cinturó i va treure un petit dispositiu. Va enviar un mapa hològraf girant en l'aire. Era un esquema del Temple.

Ella va assenyalar.

—Veus? L'eix està aquí i corre des de la base de l'edifici. Pots connectar amb l'eix horitzontal aquí. Després això connecta amb l'eix principal del turboascensor del capitell.

—El capitell està danyat.

—Ho sé, però no té importància. Probablement no usen aquest turboascensor. No hi ha raó perquè ho facin, principalment prestava servei a les habitacions i l'hangar. On està Malòrum?

—En el que solia ser la cambra de Yoda.

—Llavors la seva oficina està aquí. Està a poca distància de l'eix.

Ferus va sentir accelerar la seva sang. Era això possible? Però va negar amb el cap.

—Fins i tot si poguéssim usar el nou turboascensor, com entrarem?

—Tinc una forma. A diferència de la major part dels edificis en aquest nivell, el Temple es va construir enfonsant els pilars en l'escorça. He trobat aquests pilars. Podem seguir-los fins a la base. Llavors podem colar-nos directament en el nou eix del turboascensor.

—A través del sòl?

—Hauríem de volar-ho —va dir Trever—. Estarien sobre nosaltres en segons.

—No, tinc una altra manera —Solace es va posar dempeus—. Deixeu que us ho mostri.

Estaven dempeus davant una petita nau de dues persones. Era la cosa més estranya que Ferus havia vist mai. S'assemblava a un CRA-170 amb el morro aplatat. Els dispositius que no reconeixia estaven col·locats en el casc.

—Puc veure que és un vehicle, però no el puc reconèixer. Sembla com si pogués ser un interceptor, però...

Solace va somriure.

—Vaig començar amb una armadura i el vaig crear jo. És un d'híbrid, un caça amb capacitat d'excavació. Vaig comprar la tuneladora i vaig treure els coets de plasma. Els vaig muntar sota. Vaig haver de treure els escuts i els canons làser, així que vaig perdre certa capacitat defensiva i ofensiva, però segueix sent ràpid. La nau pot travessar roca sòlida. Pot passar a través de la base del Temple, us ho prometo.

—Però per què el vas construir en primer lloc? —va preguntar Ferus.

—Visc sota l'escorça. Necessito una estratègia de sortida. Llavors, què dieu? Jo vaig. Us apunteu o no?

Ferus va mirar a Trever. Podia ser temerari, però podria ser brillant. Podrien robar els sabres làser. Podrien assaltar els arxius de Malòrum. Ell podria trobar allò que Malòrum havia descobert sobre Polis Massa. Podria trobar la manera de detenir-li, arribant fins al final en la seva promesa amb Obi-Wan. Aquesta podria ser la seva única oportunitat.

—M'apunto —va dir.

Següent