Kenobi (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

Annileen va apagar el seu comlink vermell.

—Orrin segueix sense contestar —va dir. De què servia tenir un mitjà de comunicació directe si l'home mai contestava? Això si és que podia contestar. Encara que el millor era llevar-se aquest mal pensament del cap.

La comerciant estava parada al costat del seu nou landspeeder enfront del Mos Eisley Inn. feia una hora que s'havien anat Orrin i Ben. Mentrestant, va recollir la Kallie acompanyada d’en Jabe; i després el va deixar a ell perquè recollís el LiteVan i tingués alguna cosa en què entretenir-se. Faria qualsevol cosa per evitar que el noi entrés com un boig en aquesta casa per salvar a Orrin, si és que necessitava ser salvat.

Annileen va guardar el comlink. Estava cansada d'esperar.

—Només m’acostaré a la porta —va dir.

Però llavors Kallie va tirar de la seva màniga.

—Espera, mama, aquí ve Jabe!

El LiteVan es va detenir i va surar al costat del landspeeder nou.

—Mira a qui vaig trobar —va dir Jabe, baixant del vehicle d'un salt. La porta es va obrir, i Mullen i Veeka van descendir també.

—Ah, quina alegria —va dir Kallie.

—Calla —Annileen va caminar fins al fill de l’Orrin. Es veia més desconcertat que de costum—. Mullen, has pogut contactar amb el teu pare?

El jove va balbotejar alguna cosa inaudible, i Veeka, que estava al seu costat, només va negar amb el cap.

Annileen els va pressionar.

—Què estan fent a Mos Eisley?

Mullen va continuar mut i només va mirar a la seva germana. Veeka va encongir les espatlles incòmodament.

—Res més estàvem, ja saps, passejant per la ciutat.

Annileen se'ls va quedar veient.

—Vaja, són una gran ajuda.

Era obvi que els germans Gault sabien alguna cosa, la qual cosa era bastant inusual per Annileen, però abans que pogués preguntar-los una mica més, un espantós crit va travessar l'aire.

—Mirin allà! —Va dir Jabe, assenyalant una mica més endavant al carrer.

La pesada porta de la casa es va obrir i uns sis éssers de diferents espècies van sortir disparats, corrent per la seva vida. Un instant després, tres criatures alades van sorgir com uns coets per la porta, una darrere de l'altra, i van planejar molt baix sobre els aterrits vianants, abans de remuntar cap als sostres.

—Xiuladors kayven —va dir Annileen, amb cara d'incredulitat. Després de tot, sí estava com en un safari a un món exterior, sense si més no sortir de Tatooine!

A l'últim, Orrin va sortir de la casa ruboritzat i amb el cabell despentinat. L'home lluïa com si hagués tingut una discussió amb un wookiee. Primer va prendre certa direcció al carrer, encara que després es va penedir i va canviar de rumb. Era a punt de tornar a virar quan Annileen el va veure i li va cridar.

—Escolta!

Després es va acostar a ell.

—Orrin, què succeeix aquí? Què va ser tot això?

Orrin, ruboritzat, va girar-se a mirar la construcció i va començar a caminar. En aquest moment va arribar l'equivalent a la policia de Mos Eisley, i diverses persones es van reunir per veure als grossos xiuladors posats al llarg del camí. Orrin va córrer cap a la multitud i Annileen va haver de caminar amb pas ràpid per atrapar-lo. Ell finalment va minorar la marxa quan va arribar al lloc on Boopa havia estacionat l’USV-5, a certa distància de la casa.

Arribant-hi va recuperar l'alè i li va somriure atribolat a la vídua del seu amic.

—Definitivament no li vaig a vendre aigua en aquesta gent!

—Bromeges? Qui eren?

—Un atzucac —va contestar, traient un mirall de l'interior del seu landspeeder—. Em mereixo això per tractar de vendre a tot aquell que sembla que em va a comprar —el granger es va pentinar amb els dits.

Annileen va mirar als altres, incrèdula.

—Justa la fusta, això, era un assumpte de negocis —va dir Mullen.

Veeka va assentir.

—Exacte. O sigui, per això... és que estem aquí —va agregar, empassant saliva—. Sip.

Orrin va posar els ulls en blanc i es va redreçar el coll de la camisa. En fer-ho, no obstant això, li va caure un munt de crèdits de les butxaques de l'armilla.

Tant els Calwell com els Gault es van quedar bocabadats.

—Què és això, Orrin? —Annileen va exigir una resposta.

Orrin es ruboritzà i es va ajupir per tractar d'aixecar els crèdits del polsós terra. En general era només canvi, però provenia de diversos sistemes diferents, i era bastant.

—Ah, és que... el client em va compensar per haver fet el viatge.

Kallie va mirar la pila de divises que l'home tenia a la mà i es rigué.

—Què? Venies des de Coruscant?

Orrin seguia agitat i, en comptes de respondre, va mirar al seu fill.

—Mullen! Vine aquí i dóna'm el teu barret!

El noi se li va quedar mirant com un ximple.

—On està el teu, pare?

—Calla i dóna-me'l!

Mullen li va passar el barret al seu pare. Orrin va continuar recollint els crèdits amb frenesí, i només va aixecar la vista quan va albirar moviment a l'altre costat del carrer, en direcció oposada a la casa. El granger va deixar caure els diners i es dreçà.

—Kenobi —va mussitar, en veure a Ben acostar-se.

Annileen es va girar.

—Has tornat! —La dona va mirar a Ben i després va girar-se a mirar la casa—. Vaig pensar que anaves a veure què passava amb Orrin.

Ben va fer una reverència.

—Sembla que vostès el van trobar primer.

Annileen es va quedar mirant-lo inquisitivament i Jabe va negar amb el cap.

—Quina gran ajuda va resultar tenir-te aquí.

Orrin va mirar al terra i va tractar de dilucidar què succeïa. Llavors va obrir els ulls, sorprès.

—M'estaven buscant? Van estar...? —Es va quedar a mitja frase i va girar-se a mirar la casa al lluny. Després va girar cap a Ben—. Van estar aquí tot el temps?

Ben va assenyalar amb el polze sobre la seva espatlla.

—M'estan reparant un equip en un taller. Els Calwell van ser molt amables de portar-me al lloc que havia d'anar. Ah, sí, a Annileen li va semblar veure't fa estona. Vaig anar a la teva trobada, però em va interceptar un venedor de carrer massa insistent —va explicar, ajuntant els palmells—. Va succeir alguna cosa emocionant?

Orrin li va mirar amb odi.

—No, en absolut —Va girar-se cap a l’Annileen, i en veure l'enlluernador landspeeder darrere d'ella, se li va il·luminar la cara—. Escolta, el vas recollir!

—En això ens vas enviar —va aclarir ella—. És preciós, Orrin, però costa massa i...

—No és res, a més puc pagar-ho sense problema! —El granger va assenyalar els seus peus. Mullen seguia aquí recollint els crèdits que faltaven. Després va saltar al seu fill per unir-se a Annileen i mirar el vehicle nou. Va col·locar la mà esquerra sobre el penell de direcció frontal del JG-8, i el braç dret al voltant de la cintura d'ella. D'aquesta manera va poder abraçar el landspeeder i a Annileen al mateix temps.

—És una bellesa, no és cert?

Annileen va acceptar l'abraçada a pesar que la incomodava, i va assentir.

—Ho és.

—I també la meva Annie —els va anunciar als altres, agafant-la amb més força—. També és una bellesa, vull dir.

Orrin la va deixar anar i la va girar-se perquè li mirés.

—Escolta, Annie, això és important. Eh..., la raó per la qual volia estar aquí a la ciutat amb tu ara. Sabia que Mos Eisley era important per a tu —va explicar, prenent-la de la mà—. Aquest landspeeder és només el principi. Vull que et casis amb mi.

—Que em casi amb tu! —A Annileen se li desorbitaren els ulls—. Què?

—Tota la gent de l'oasi dóna per fet que som un matrimoni des de fa anys. Per a què seguir esperant?

—Hem estat esperant? —Tot això era nou per a la vídua. Va girar-se a mirar als altres. Kallie i Jabe es veien tan sorpresos com ella. Mullen i Veeka només observaven amb atenció. I Ben va contemplar a la parella sense immutar-se.

Orrin li va rebregar la mà.

—Podria dir-se que he criat als teus fills la meitat de la seva vida; tu m'has ajudat a criar als meus...

—A mi no em vulguis culpar d'això! —Va exclamar ella, deixant-se anar, i va girar-se a mirar als fills de l’Orrin—. Sense ofendre.

—Tranquil·la, no ens ofens —grunyí Mullen. Els germans Gault encara no deixaven anar els seus barrets plens de crèdits.

Annileen va girar-se a mirar a Orrin.

—Has d'admetre que això és estrany. Fins fa poc, mai vas mostrar el menor interès en mi!

—Au vinga —va implorar el granger—, saps que això no és veritat!

—Cert que has bromejat, però parlo d'un interès real.

—Si bromejava era perquè tenia por —va dir Orrin—. Por que pensessis que no valia prou per ocupar el lloc de Dannar —va explicar, mirant a un altre costat—. Però, bé, he estat treballant. Tot aquest temps he millorat la meva granja i m'he enfocat en la Crida dels Colons. És a dir, he estat treballant en mi, però ho vaig fer per tu!

—Per mi?

—Sí, perquè veiessis el que podia arribar a ser —va explicar.

A Annileen se li van tornar a desorbitar els ulls. Per a aquest moment, ja tenien públic: transeünts que ja havien renunciat a atrapar als xiuladors kayven com els altres. De sobte, la dona va cobrar consciència que l'observaven i va fer un pas enrere.

—Per ventura esperes una resposta ara?

—Aviat —va dir Orrin, i va girar-se a mirar la casa més endavant sobre el carrer—. Sí, per què no? Sé que t'agrada Kerner Plaza, i aquí fan noces tot el temps. Què et sembla?

—Crec que necessites prendre una de les teves pastilles per a l'estrès!

—No bromejo, Annie —va aclarir, recolzant-se en el terra amb un genoll—. Parlo de debò!

Annileen estava alterada. Mirà al voltant una altra vegada. Va veure el landspeeder, després a Ben. Als altres, i després a Ben de nou. Quan va tornar a dirigir-se a Orrin, va parlar una mica més fort perquè escoltessin els presents.

—Necessitaré una mica de temps per pensar-ho —va declarar.

A Orrin se li va marcir una mica el somriure, però es va aixecar i es va sacsejar la cama dels pantalons. Li va fer una reverència a Annileen i va tornar al seu vehicle. Els transeünts es van dispersar en adonar-se que l'escena havia arribat a la seva fi.

Annileen va veure a Orrin parlant amb els seus fills i va fer el mateix.

—Alguna vegada havien vist alguna cosa així?

Kallie va negar amb el cap.

—Si Veeka Gault arriba a ser la meva germana, jo em penso convertir en un d'aquests monjos B’omarr.

—Per ingressar al seu orde has de deixar que et treguin el cervell —va dir Ben.

—Això seria preferible, creu-me —va dir la noia.

En veu baixa i en trenta segons, Orrin va acabar de narrar-los als seus fills el que va succeir a la casa.

—No anem a lliurar-nos d'aquesta només parlant —va explicar i es va netejar la suor del front—. Però tampoc ens cau de sorpresa. Dos plans, ja ho saben.

—No estic segur del Pla Dos —va reposar Mullen.

El granger va mirar al seu fill, exhaust.

—Per tots els sols, i ara què li passa a Zedd? Les seves costelles ja van haver d'haver sanat per a aquestes...

—Va trucar de la clínica. Ha estat prenent els analgèsics equivocats —va explicar Veeka—. Es va fer addicte a les medicines wookiee.

Orrin va negar amb el cap.

—Aquest noi queda acomiadat per a tota la vida.

—Hem d'anar aquesta nit? —Va preguntar Mullen—. No crec que puguem anar sense ell.

—És aquesta nit o mai —va afirmar Orrin—. Necessitem un quart element, i ràpid. Encara que crec que ja el tenim —el granger va mirar als Calwell reunits entre el LiteVan i l'ostentós vehicle nou de l’Annileen. Jabe va assentir mirant-lo amb respecte.

Orrin s'havia estat guanyant la confiança d’en Jabe a poc a poc, i ara el noi semblava més que disposat a col·laborar amb ell.

—Sí, de fet crec que funcionarà bastant bé —va murmurar l'empresari frustrat, caminant cap a la família.

—Jabe —va cridar—. Vols tornar amb nosaltres a l'oasi?

Al noi li va sorprendre l'oferta, però després va veure a Veeka parada al costat del vehicle dels Gault. La noia li picà l’ullet, i ell va girar-se emocionat a mirar a la seva mare.

Annileen estava reticent.

—Kallie ha de portar el LiteVan a casa ara per alimentar als animals i no volia que hi anés sola.

—Conduiré darrere d'ella fins a casa meva —va oferir-se Orrin—. El meu droide cuiner li donarà de menjar a Jabe i després el portaré a casa teva aquesta nit. Així tots estarem segurs.

Aclaparada per totes les atencions que li havia estès el granger aquest dia, va acceptar.

—No es digui més —va exclamar Orrin, fent-li a Jabe un gest perquè es pugés al seu landspeeder. Després va girar-se i va notar que Ben portava una estona contemplant-lo sota l'ombra que projectava la caputxa en el seu rostre—. Vaig pensar que havies de recollir l'equip que t'estaven reparant —va cridar el granger, amb fredor.

—Així és —Ben va assentir i va girar cap a Annileen—. Puc tornar sol a casa.

—No —va dir ella—. Et portaré amb la unitat refrigerant fins allà —Annileen va girar-se a mirar a Orrin, que no es veia gens feliç—. En la meva vida encara mano jo..., crec.

—D'acord —va dir, amb el vell somriure de sempre—. Llavors et veuré aquesta nit.

 Següent