Mort a Naboo (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Naboo era un món preciós. Theed tenia gran renom per tota la galàxia per les seves meravelles naturals. Les cascades mantenien l'aire en una condició de constant i estimulant frescor. Les flors i les enfiladisses es trenaven a cada edifici. La gent de Naboo era coneguda per la seva calidesa i cordialitat, pel seu amor per la pau. Sentien que viure era un art, i el seu menjar, els seus edificis, i les seves robes ho indicaven. Era un món bell i ornamental, i Malòrum volia convertir-ho en pols espacial.

Anés on anés es trobava amb somriures i reverències. Quan feia preguntes, es trobava amb fervents desitjos d'ajudar-li, pensatives celles arrufades, dits teclejant sobre datapads, repassant acuradament els registres.

Però no respostes.

—Oh, tristament... —diria el funcionari encongint-se d'espatlles indefens.

Era desesperant. Ningú li desafiava, ningú li portava la contrària, però ningú li donava el que volia. Tan aviat com pensava que havia agafat alguna cosa tan fermament com carbonita, descobria que només agafava aire. I no hi havia manera que pogués amenaçar-los, doncs semblaven cooperar completament.

Per què tenia la impressió de què a la seva esquena estaven encantats de frustrar-li?

Podia entendre per què l'Emperador va decidir enviar un batalló imperial allà malgrat les objeccions de la Reina Apailana. No havien interferit amb el govern del planeta, però la seva presència era un recordatori necessari de qui estava realment al càrrec. Havien pres el comandament completament d'un dels graciosos edificis circulars del govern de Theed, just al costat del vast hangar. Era una elecció intel·ligent. Podien controlar totes les anades i vingudes oficials, i també usar l'hangar per emmagatzemar artefactes explosius si la gent es rebel·lava. Estrictament en contra de les lleis del Senat, per descomptat, però qui ho sabria?

Malòrum pensava que els ciutadans de Theed haurien après alguna cosa del bloqueig de la Federació de Comerç anys enrere. Havien descobert com de vulnerables que eren. El fet que haguessin guanyat aquella escaramussa particular havia estat mera sort. Si l'Emperador hagués estat al comandament haurien estat acovardits i derrotats.

Naboo depenia completament de la resta de galàxia per obtenir materials industrials. No tenien fàbriques de les quals parlar. Si Malòrum hagués estat al comandament, Naboo hauria atacat als mons circumdants que eren rics en minerals i indústria. Però no, simplement seguien fent les seves cassoles d'argila, les seves pintures, els seus vestits i romanien estúpidament vulnerables.

Malòrum va passar al costat la guarnició imperial, esperant que la seva visió li donés energia renovada. Havia visitat el lloc on havien preparat el cos de la senadora Amidala per a l'enterrament. No va rebre informació nova... excepte un curs intensiu que no necessitava sobre els ritus fúnebres de Naboo. Aparentment les àvies eren designades com les qui vestien el cos i el preparaven per al "últim viatge".

El fet que la mort de la Padmé va ser registrat... però això era tot. No hi havia pistes de com havia mort, res perquè ell continués. Els costums de Naboo excloïen qualsevol pregunta sobre el possible pare del seu fill; se li donava privadesa a la família. No hi havia informe mèdic.

Els passos d’en Malòrum es van desaccelerar. Què estúpid. Per descomptat, si els registres no li van mostrar el que volia, hauria d'acudir a la font. Les àvies de la Padmé Amidala.

El problema era que Naboo no tenia un directori mundial. Els ciutadans no havien de registrar-se amb el govern, una cosa que ell sabia que l'Emperador canviaria tan aviat com es posés amb això. Allà la privadesa era apreciada. A més, allà tothom semblava conèixer a tothom, a través d'una xarxa de clans i famílies. Si havies de preguntar una adreça, era prova que no coneixies a la persona prou com per contactar amb ella.

Un petit problema. No un d'insuperable.

Malòrum va creuar fins a l'edifici que albergava el Proveïdor d'Essencials de Naboo, un nom típicament amable per a l'oficina que controlava el subministrament elèctric. Es va detenir a l'entrada per examinar un holomapa enorme en la paret, una imatge gràfica del generador principal d'energia. Va notar els corredors alineats amb entrades d'electrons, les passarel·les, els ponts cap a dotzenes de nivells, el profund nucli central. Impressionant. Els naboo tenien alguna experiència tècnica després de tot. Aquest seria un món excel·lent per a la seva explotació.

Va entrar a grans gambades en l'oficina principal i va exigir veure a l'encarregat. En un desplegament habitual d'educada evasió li van dir que l'oficina era a punt de tancar, però si tornava demà...

—Sóc un representant personal de l'Emperador Palpatine. Porti’l davant meu ara —va esclatar Malòrum. No podia esperar per treure la informació d'aquestes embogidores persones com la polpa d'una fruita muja.

El dependent va entrar precipitadament en una oficina interior, amb les robes adornades surant. Malòrum havia estat esperant, esperant justament això. Va avançar darrere d'ell. Va travessar la porta, gairebé tirant a l'home al terra.

L'encarregat es va aixecar del seu escriptori, amb la boca oberta. Era vell, el seu pèl gris queia en flocs sobre les seves orelles. Tenia una cara agradable i ulls amables. Malòrum li va menysprear immediatament.

—Estic buscant les adreces de les àvies de l'antiga senadora Padmé Amidala.

—La senadora Amidala, per desgràcia, està morta.

—Per descomptat sóc conscient d'això —Malòrum va copejar amb la seva mà l'escriptori—. Aquest escriptori és conscient d'això! Sóc els ulls i les oïdes del propi Emperador. Digues-me els noms de les seves àvies. Sé que els coneixes així que no malgastis el meu temps negant-ho.

L'home va empassar. Ràpidament va consultar un gran llibre fet a mà.

—Winama Naberrie. Ryoo Thule.

—Dóna'm les seves adreces.

—Winama Naberrie, per desgràcia, va morir abans de la Batalla de Naboo.

— Llavors l'altra! —li va rugir Malòrum a l'home. No li agradava perdre els estreps, sentia que la pèrdua de control era sempre un error, però li havien provocat amb hores d'evasives. I això podia ser efectiu.

Per a la seva sorpresa, l'home es va aixecar.

—Ah, bé, no tinc aquesta informació de per si mateix, ja veu. Aquesta és l'oficina del Proveïdor d'Essencials...

Malòrum havia tingut suficient. Sempre era el mateix. La persona li diria que realment no tenia l'habilitat d'ajudar-li mentre mantenia una expressió de profunda preocupació, després repetiria el seu títol o el nom de l'agència, i guiarien a Malòrum d'un costat a un altre d'una manera servicial i educada que no li portava enlloc.

Va posar el seu blàster al costat de la galta de l'home.

—Veus això? —No més crits ara. Només una veu tranquil·la que implicava amenaça.

L'expressió de l'home es va tornar espantada.

—Sí.

Lentament va girar el blàster fins que el canó va apuntar cap a l'oficina exterior.

—Penso agafar aquest blàster i disparar a tothom en aquesta oficina davant els teus ulls, si no em dónes la informació.

L'home va alçar la mirada cap a ell. La incredulitat es va convertir en horror mentre s'adonava que Malòrum era perfectament capaç de fer-ho.

Va ajupir el cap.

—Ryoo Thule viu ara en el districte del llac de Naboo a la casa de camp familiar anomenada Varykino. En la Cala de la Translucidesa.

—Això no sembla una adreça —Malòrum va donar una empenta extra al blàster contra la seva galta.

L'home va alçar el cap. Alguna cosa centellejà allà, algun desafiament que Malòrum va decidir que no tenia temps de picar. Naboo acabaria entenent, com ho farien tots els mons, qui estava a càrrec.

—Aquesta és la forma en la qual fem les coses a Naboo. És l'única adreça que puc donar-li.

Malòrum volia disparar-li, però va sortir violentament en lloc d'això.

Tenia el que necessitava. Era tediós haver de fer les seves pròpies recerques, però no podia confiar en ningú més. Havia d'excavar i excavar fins que tingués el que volia. Sabia que el districte del llac estava lluny; necessitaria transport local. Tot per veure a una vella dona que podria tenir la clau d'alguna cosa que ell encara no entenia.

 Següent