Submón (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Havia d'haver-hi una altra sortida. Sempre la hi havia, fins i tot en àrees d'emmagatzematge com aquesta. Ferus sabia que el Temple havia estat dissenyat buscant la utilitat així com la bellesa. L'energia havia de conservar-se, fins i tot l'energia física. Aquest espai era massa vast per tenir només una forma de descarregar les mercaderies.

—Segueix-me —li va murmurar a Trever. En lloc de sortir per la porta principal, van baixar corrent pel passadís, deixant enrere els sabres làser, els records i el pesar, fins a la part posterior de l'habitació. Allà va trobar el que estava buscant, una entrada als túnels de servei. Això hauria de conduir-los de tornada al vestíbul.

Primer problema: El túnel estava segellat amb una porta, i el vell panell de control no funcionava.

Ràpidament i en silenci, Ferus va travessar la porta amb el seu sabre làser. Deixaria evidències de la seva presència, però era massa tard per fer una altra cosa. Podia sentir a l'esquadró en la part davantera de l'habitació. En qualsevol moment serien descoberts.

Trever no necessitava invitació. Es va ficar a través del forat que Ferus havia creat. Ferus li va seguir i van baixar corrent pel túnel de servei. Mentre corria, Ferus va calcular cap a on els estava portant el túnel. Donava un gir brusc a la dreta, i va saber que ara corrien paral·lelament al segon passadís de servei.

—Si podem sortir per alguna part al llarg d'aquest túnel, podem arribar al turboascensor —li va dir a Trever.

— I anar on?

—Bé, a qualsevol lloc menys aquí és una opció.

Ferus va veure un panell de control davant i, feblement, el contorn d'una porta. Va provar el panell de control i aquesta vegada va funcionar. La porta es va obrir. Bé. D'aquesta manera, una vegada que els soldats d'assalt entressin en el túnel de servei, no podrien precisar on l'havien deixat Ferus i Trever. Es va tancar darrere d'ells.

Estaven en una altra sala d'emmagatzematge, la qual cosa Ferus havia esperat. Aquesta estava plena de prestatges buits. Mentre corrien cap a la porta, Ferus es va detenir sobtadament.

—Ferus, anem!

Es va inclinar i va passar el dit al llarg del prestatge.

—Mira. Van deixar marques.

—Què va deixar marques?

—Les llaunes. Aquesta era un àrea d'emmagatzematge de menjar —va inspirar—. Encara es pot olorar les herbes seques. Això és per tu, Siri. Sabies que vindria, bé.

—Fascinant. Ara podem seguir escapant?

Ferus pensava ràpid, recordant.

—El magatzem de menjar sec tenia un sistema de lliurament separat. Si els cuiners es quedaven sense alguna cosa, podien introduir el que necessitaven en pantalles tècniques en la cuina i la informació seria transferida aquí sota. Els droides monitoraven les lectures, trobaven els articles, i els porten als elevadors verticals. Els elevadors funcionaven amb aire comprimit. Disparaven les llaunes cap amunt, als menjadors, on es mantenien temporalment en una immersió de gravetat zero, en altres paraules, en l'aire. Els elevadors són petits, però podríem ser capaços de ficar-nos dins, això si el sistema de l'aire comprimit encara funciona.

Mentre parlava, Ferus comprovava ràpidament el panell de control.

—Vols dir que vas a disparar-me cap amunt amb aire comprimit? —Trever no semblava segur d'això.

—Tindràs el viatge de la teva vida.

—Puc recordar-te que no sóc una llauna de mongetes?

—Estem de sort. Encara funciona.

—Escolta, què passa si la part de gravetat zero no funciona?

—Busca un agafador en el teu camí de descens. Trever, és l'única forma d'escapar dels soldats d'assalt. Mai s'imaginaran això.

—Això continua posant-se cada vegada millor —va gemegar Trever. Però es va introduir en el petit elevador vertical, doblegant els genolls sota la seva barbeta—. A tot això, tens alguna idea de com anem a sortir del Temple?

—Estic pensant.

—Això no sona molt prometedor.

—No faig promeses. Només plans.

—És un plaer fer negocis amb tu, Ferus.

—Una última cosa, si no puc fer-ho, tractaré d'arribar a la plataforma d'aterratge i robar una nau. Reuneix-te amb mi a l'asteroide.

Va tancar la porta davant la incrèdula mirada de Trever. El so de l'aire li va dir que el transport havia tingut èxit.

Ferus es va dirigir cap al següent tub elevador. Es va estrènyer i es va plegar, però no podia ficar-se dins de l'obertura. Es va copejar el cap i es ferí el colze quan intentava ficar-se per la força.

Espera, Ferus.

Es va centrar a recordar.

Siri es va inclinar per ajudar-li. Havia caigut durant una caminada rutinària, només perquè no havia parat esment. Va caure d'un penyal, a plom, i va copejar contra el fang.

Primer les seves expertes mans es van assegurar que estava bé. Després es va reclinar sobre els seus talons, balancejant-se expertament a pesar que havien estat caminant durant sis hores per un terreny accidentat.

—Quan et vas sentir caure, per què no vas utilitzar la Força?

Perquè només tenia catorze, i aquesta no venia a ell tan fàcilment. Però Ferus no volia dir-li això a la seva Mestra.

—No va haver-hi temps.

—Sempre hi ha temps suficientment per a un Jedi —va dir la Siri—. La qüestió és que la Força està sempre al teu voltant.

Ferus va lluitar per asseure's. Estava creixent ràpid, i les seves cames i braços sempre semblaven embullar-se sota ell. Per això havia caigut.

—Els nostres cossos no són només os i múscul —va dir la Siri—. Són també líquids. I aire. I el sòl no és tan dur com sembla.

A Ferus li va semblar sentir cada blau.

—Això dius.

Ella es va posar dempeus, tendint-li una mà, i li va alçar, rient-se.

—Fas tot més difícil del que ha de ser, Ferus. Fins i tot la brutícia.

Ferus va sentir relaxar-se el seu cos. La Força es va moure a través d'ell, i els seus músculs sobtadament es van sentir fluïts. Es va doblegar, es plegà fàcilment i es va introduir dins del petit espai. Llavors va tancar la porta del compartiment i va volar cap amunt amb una ràfega d'aire, tan ràpid que es va marejar.

La porta del compartiment es va obrir mentre se sentia mantingut en el camp de gravetat zero. Es va impulsar fora i va caure dempeus en el sòl de la vasta cuina del Temple, capaç d'alimentar a centenars de Jedi. Trever estava esperant.

—Tenies raó —va dir—. Va ser un bon passeig.

Ferus va fer un cop d'ull al seu voltant. La cuina sempre havia estat un lloc ocupat. Els Jedi que tenien un interès feien torns en el seu servei, i tots estaven disposats a escamotejar algun menjar en qualsevol moment del dia o la nit per a algun jove aprenent en creixement. Ara estava més o menys intacta, però, com la majoria dels llocs que havia vist, plena d'enderrocs i ennegrida pel fum. S'havia fet un intent en una cantonada de restaurar la seva funció. Podia veure que la cuina estava funcionant i s'havia buidat i preparat una taula per sopar.

La Força va sorgir, un advertiment, només mig segon abans que sentís obrir-se la porta.

Realment havia de treballar en la seva connexió amb la Força. De què servia un advertiment si sobtadament apareixien vint soldats d'assalt enfront d'ell?

— Uau! —Trever es va llançar al sòl mentre el foc làser creuava per l'aire. El sabre làser de Ferus va dansar, desviant els trets.

Va parlar amb urgència a l'empara del soroll.

—Hi ha una altra sortida per les cuines. Vés, ara! —va bordar l'ordre, i Trever va sortir disparat, corrent en un boig patró que va fer difícil per als soldats d'assalt fixar el blanc en ell. Ferus es va retirar, mantenint el sabre làser en moviment, i pensant, com ho faria un Jedi, tres passos per davant.

Li seguirien al passadís. No podria perdre'ls, allà no. Però la biblioteca estava al costat, mig demolida. Hi hauria més refugi allà. Si podia arribar al segon nivell de la biblioteca, podria sortir per la porta posterior, i des d'allà... des d'allà.

On?

La resposta va venir a ell. Les habitacions privades de Yoda. Ara l'oficina de Malòrum.

Malòrum estava absent. Estarien buides i tranquil·les. I des d'allà podrien accedir als arxius, tal vegada trobar una forma de sortir que no haguessin considerat. I podria descobrir que es portava entre mans Malòrum. Els soldats d'assalt mai pensarien que algú seria prou estúpid com per amagar-se en l'oficina privada de l’Inquisidor principal.

L'únic problema era que hauria de travessar la major part del passadís principal per arribar allà. Serien albirats.

La ment d’en Ferus es va aclarir, i va recordar entrar caminant a la Sala de les Mil Fonts. El sistema d'aigua havia estat destruït, el dosser superior que s’havia assemblat el cel estava espellifat i mig caigut. Una vegada, aquest dosser havia canviat de color durant tot el dia, enfosquint-se des dels rosats del clarejar fins al porpra profund del crepuscle, com un sistema d'enllumenat imitant el pas del sol. Ara el danyat dosser revelava el sistema de xarxes de passarel·les superiors que donaven servei a les llums làser... i connectaven amb el túnel del conducte d'energia que corria per les parets. Més petit que els túnels de servei, però construït perquè una persona de servei pogués introduir-se per treballar en els circuits en qualsevol punt.

Trever li esperava en el passadís. Ferus anava alguns segons per davant de l'esquadró de soldats d'assalt. Va córrer passadís avall. No tenia dubte que l'oficial al comandament estaria demanant reforços. Aviat els passadissos estarien inundats per tropes.

Els soldats d'assalt van irrompre en el passadís just quan giraven la cantonada. Rajos làser es van descarregar en les parets, enviant trossos de pedra sobre ells com si fos pluja.

—Per aquí.

Més rajos làser van estremir el passadís. Ara estaven disparant per disparar, a pesar que Ferus i Trever no estaven a tir. Era una tàctica Imperial que recordava dels seus temps en la resistència bellassana, trets per intimidar així com per matar. Per què no? Els imperials no mancaven de munició, i no es preocupaven per la destrucció física de la propietat.

La porta cap al passadís principal estava embussada. Ferus va saltar cap a ella, usant tots dos peus i la Força. La porta es va obrir de cop, i ell i Trever la van travessar a la càrrega. Amb un moviment de la seva mà, la va tancar darrere d'ells amb la Força. Instantàniament va ser feta xixines pel foc de les armes.

Ferus va sortir disparat a través del vestíbul, baixant un curt tram d'escales, i va girar amb Trever en els seus talons. Va obrir d'una empenta les pesades portes de la biblioteca.

Es va dir a si mateix que no es detingués ni un moment per lamentar-se de nou pels tresors perduts allà, per no notar mentre corria a través dels enderrocs deixats per les estàtues destrossades que havien estat semblants als grans Mestres Jedi.

L'escala havia desaparegut. Va grimpar a una pila d'enderrocs en el seu lloc, amb Trever pujant darrere d'ell. Van aconseguir arribar a la balconada i van córrer cap a la porta posterior.

La va obrir només un centímetre treure el cap. Aquesta vegada va tenir alguns segons per observar l'activitat de fora. Un petit grup d'oficials s'allunyava pel passadís mentre diversos soldats marxaven cap a ells. Hauria de cronometrar això acuradament perquè els soldats passessin i els oficials continuessin abans que ell i Trever sortissin corrent.

Escales avall va sentir a l'esquadró registrant la biblioteca. En qualsevol moment apareixerien.

Els soldats d'assalt van passar. Ferus i Trever havien d'arriscar-se.

Ferus va sortir d'amagatotis de la biblioteca, amb Trever tan a prop com una ombra. Les tropes no es van girar mentre caminaven pel passadís.

Ferus va recórrer corrent la curta distància fins a les portes de la Sala de les Mil Fonts i la va travessar a tot córrer. Trever corria al seu costat ara, continuant sense esforç. Al final del camí, Ferus es va detenir i va treure el seu cable líquid, agafant a Trever al mateix temps. El cable els va impulsar fins a la passarel·la superior.

—Estic començant a acostumar-me a això —grunyí Trever mentre baixava d'un salt a la passarel·la.

Allà. Ferus va veure la petita porta enreixada al final d'una escala oberta. Es va acostar corrent i va estendre una mà, esperant que la Força estigués allà. La porta enreixada va desaparèixer. Ell i Trever van saltar dins, i va tornar a col·locar la reixa.

El túnel estava fosc, però després d'un moment va poder veure. Evitant els circuits i els cables van començar a gatejar túnel avall.

—Això va per la paret —va dir en un murmuri—. Així que camina amb cura.

Va imaginar on estaven ara, en el mateix nivell que les habitacions privades de Yoda. Quan va pensar que estaven prop de la porta va alçar una mà i Trever es va detenir darrere d'ell. Hi havia una reixa just davant. Ferus es va inclinar i va mirar. Estava directament davant de les habitacions de Yoda. Podia veure els llistons de les persianes. El passadís estava buit. Va enroscar els seus dits al voltant de la reixa, preparat per retirar-la.

Sobtadament, Ferus va sentir passos que s'aproximaven.

Malòrum. Avançant a grans passos amb la seva roba d’Inquisidor, amb un assistent apressant-se al seu costat. Detenint-se davant la porta de les habitacions de Yoda.

Ferus ho va sentir, una lleu pertorbació en la Força. Obi-Wan havia tingut raó amb les seves sospites: Malòrum era sensible a la Força. Va encobrir la seva pròpia connexió amb ella, encara que Ferus dubtava que Malòrum fos prou adepte com per sentir-ho.

—No facis sonar l'alarma general —va etzibar Malòrum—. Observa per tots els mitjans, però observa tranquil·lament. Lord Vader ha decidit concedir-nos una visita no anunciada. No vull que s'assabenti d'això fins que els intrusos siguin capturats.

—Sí, senyor.

Ferus va sentir el Costat Tenebrós de la Força sorgir en una repugnant onada, tan poderós que es va encongir cap enrere sense adonar-se’n. Sabia el que això significava.

El Lord Sith havia arribat.

 Següent