El Fantasma dels Sith

El Fantasma dels Sith

Jude Watson

El creuer estel·lar va trontollar quan Ferus Olin girà bruscament cap a estribord. El camp d'enderrocs estava tatxonat amb escombraries espacials rebutjades i petits asteroides que podien ser succionats pels teus motors més ràpid del que podies dir: “Ooops”.

Podria manejar-ho. Tant de bo les seves mans deixessin de suar.

Korriban, el centre de poder de l'antic Orde Sith, jeia darrere del camp d'enderrocs. Una font del mal que encara crida al mal per reunir-lo, havia dit Obi-Wan Kenobi una vegada. Mentre la nau d’en Ferus s'aproximava a la seva atmosfera interna, podia sentir el Costat Fosc de la Força alçant-se al seu voltant.

Ferus havia pres la decisió de venir, havia introduït les coordenades en l'ordinador de navegació, encara que havia sentit com si les decisions haguessin estat preses fora de la seva pròpia voluntat. Era com si un raig tractor s'hagués fixat en ell, tirant d'ell cap a endavant.

Per què estic fent això? Per què?

No tenia sentit, excepte en el seu interior.

Només dies abans, Obi-Wan havia escalat el cim d'una muntanya de Bellassa per trobar-li. Ferus havia estat un veterà comú i corrent de les Guerres Clon/combatent de la resistència/fugitiu d'una presó imperial. Llavors havia aparegut Obi-Wan, i aviat va estar esquivant caça-recompenses i trobant-se atrapat a la meitat de guerres civils, per no esmentar el fet d'haver descobert que la galàxia estava en mans dels Sith.

Ara aquí estava, un Jedi una altra vegada.

I Obi-Wan s'havia anat al retir entre els banthes de Tatooine.

Ni tan sols era un Jedi. Realment no. Havia estat l'aprenent de la Siri Tachi quan va deixar l'Orde Jedi. Podia sentir la Força, però accedir a ella amb la mateixa rapidesa, la mateixa puresa, era una lluita.

Havia estat de camí cap a Coruscant des de la Vora Exterior per comprovar un rumor sobre un Jedi detingut quan se li havia ocorregut la idea d'usar Korriban com a parada per proveir-se.

Mai va dir que hagués estat un Jedi llest.

Quelcom li hi havia cridat. Una urgència per provar-se, tal vegada. Necessitava veure contra el que estava lluitant. Fins i tot un besllum del Costat Fosc de Korriban li diria més del que podrien dir-li les paraules d’Obi-Wan.

Va travessar el camp d'enderrocs i de sobte Korriban estava allà, núvols carmesins ocultaven la seva superfície, hi havia set llunes del color de l'os descolorit. Havia estat aquí abans, com aprenent. Recordava la sensació del seu estómac, un tipus de sabor massa dolç, com de fruita podrida, en la seva boca.

El seu company de viatge de 13 anys, Trever Flume, va aparèixer darrere d'ell.

—Esborronador. Aquests núvols...

—El color de la sang.

—El color del dolor —va dir Trever.

Ferus li va mirar. Trever havia vist molt en la seva curta vida. Els imperials havien matat a tota la seva família. Si el dolor podia tenir un color, Trever ho sabria.

Els hi van donar permís per aterrar a Dreshdae. L’espaiport jeia al centre d'un altiplà, només era un desordre de lletjos edificis sota un cel metàl·lic. Ferus va conduir la nau fins a la plataforma d'aterratge, descendint amb facilitat.

—Podem revisar-ho ara, oh brau cap? —Va preguntar Trever—. Segons tu i el Wan, els Sith són els tipus dolents definitius amb impressionants poders malignes. I tu vols proveir-te en el seu propi pou privat?

—Això ho resumeix aproximadament —Ferus va somriure obertament—. No ens quedarem molta estona.

Trever es va pentinar cap enrere el seu pèl blau amb una mà.

—Ja ens hem quedat massa —va remugar.

A l'exterior, un oficial imperial ja estava esperant.

—Prohibit l'accés a Dreshdae. Només reproveïments d'emergència. Quedin-se en la seva nau.

—Una encantadora benvinguda —va dir Trever mentre l'oficial es retirava.

Ferus ho captava tot sense que es notés, una antiga tècnica Jedi. La plataforma d'aterratge i l'hangar havien estat expandits recentment, podia veure el nou ferrocret col·locat en planxes al costat de les antigues, fet precipitadament amb embalums i bonys i ja estaven esquerdades i abrasades per la quantitat de tràfic. L'hangar estava ple de tràfic imperial, i apallissats creuers estel·lars. Els bruts pilots es recolzaven contra les seves naus, i els oficials imperials s'apressaven en gran manera. Els droides de combat estaven a tot arreu. Havia pensat que la major part ja estava fora de servei.

Va sentir com si alguna cosa gratés la seva espatlla, però no hi havia ningú allà. La suor va brollar per la seva pell, caient entre els seus omòplats. El Costat Fosc de la Força era tan poderós aquí que semblava surar en l'aire com humitat malsana. També recordava aquesta sensació.

I les veus.

Al principi eren molt baixes, pensaries que era la brisa, fins que descobries que no hi havia brisa. I les paraules no provenien dels éssers al teu voltant. Estaven dins teu, insistents i suaus, com humides puntes dels dits acariciant-te.

Els fantasmes dels Sith estaven murmurant en la seva oïda, recollint les seves pors, afegint les seves pròpies invitacions fosques.

“Creus que has perdut la Força, però podem ensenyar-te. Seràs millor que abans. Ho has perdut tot; t'ho retornarem.

Podem retornar-t'ho tot... tot el que tenies, i tot el que vols... simplement queda't i uneix-te a nosaltres...”

— Ferus? Estàs bé?

—Estic bé.

Les veus eren suficientment dolentes. Ara Ferus va notar la qualitat peculiar del so en l'hangar. Era el disseny de les pistes d'aterratge, les badies d'atracada, o els baixos sortints que feien ressò de les veus? Fos el que fos, li donava al so una qualitat al·lucinadora. Les trepitjades que pensaves que s'acostaven realment retrocedien.

Les veus que pensaves que estaven darrere teu, realment venien per davant. Un lliscant que pensaves que apareixeria per una cantonada mai arribava.

Per això quan la veu va arribar darrere d'ell, però ella va aparèixer davant, es va sorprendre.

La dona va examinar la plataforma d'aterratge amb una esgarrifosa mirada blava.

Després es va posar una luxosa capa de xoguen al voltant de les seves espatlles i va avançar en la seva direcció, seguida per un oficial imperial d'alt rang.

Ferus va retrocedir casualment i es va tirar la caputxa sobre el seu cap, aombrant la seva cara.

—Porti'm immediatament a la Vall dels Lords Foscos —li va dir a l'oficial mentre passaven al seu costat.

— La coneixes? —va preguntar Trever.

—Jenna Zan Arbor. El criminal galàctic més buscat abans de les Guerres Clon. Una brillant científica que va desenvolupar cures per a malalties que delmarien poblacions.

—Això està bé.

—Llavors introduiria el virus en la població, matant a milers de persones, abans d'aparèixer per salvar-los. Mentrestant, augmentaria el preu.

—Això està malament.

—Veig que ho enxampes. Estava obsessionada amb estudiar la Força. Podria ser una de les poques persones de la galàxia que sap que Palpatine és un Sith. En la meva última missió, la vam rastrejar fins aquí. Va venir per trobar-se amb un Lord Fosc. Em pregunto per què està aquí.

—No és el nostre problema. Ens dirigim a Coruscant, recordes?

—Si la seguim...

—Se suposa que no podem deixar la nau. Normalment no m'agrada obeir ordres, però en aquest cas... ho faré gustosament. —Trever va tremolar mentre mirava sobre la vora de la plataforma cap a Dreshdae.

“Queda't. Hem d’ensenyar-te certes coses.”

Ell volia quedar-se. Podia ser més llest que les veus. Pensarien que es quedava per elles, pels seus poders, però es quedaria només per les seves pròpies raons.

“Pots enfortir-te en la Força. Aquest és el lloc per fer-ho. Ho saps.”

Ferus sentia la urgència en el seu interior, forta com l'atracció d'una lluna gegantesca. No podria aprendre d'elles i no sense rendir-se al Costat Fosc. Tenien raó, ara era feble, i necessitava ser fort. Podria quedar-se.

— Ferus! —Trever va posar una mà al seu canell.

Mirà cap avall, i no va veure a l'amable nen ferit al que tenia afecte. Va veure un obstacle.

“Bé, bé, estàs aprenent”.

Es va quedar mirant la mà d’en Trever. Sentia la calor de la pell en la pell. Un toc d'un ésser a un altre. I en aquest toc va sentir confiança.

—Simplement crec... —va dir Trever—, que en aquest moment necessitem escollir les nostres batalles.

Amb un esforç, Ferus va rebutjar les veus. El Costat Fosc estava aquí, però també la Força que ell coneixia. La va sentir al seu voltant i la va agafar.

Vint metres endavant, Zan Arbor es va girar sobtadament. No estava segur de què havia provocat el seu moviment. La seva mirada blava era intensa mentre li estudiava. Ell no es va moure.

Li va dir alguna cosa a l'oficial que estava al seu costat.

—Millor ens anem —va dir Ferus.

Sense aparentar cap pressa, es van girar i es van ficar en el seu creuer.

Ell va teclejar la petició de permís i va comptar els segons. Va semblar durar anys. En aquest interval de temps es va adonar de com de prop que havia estat de quedar-se.

Amb prou feines s'havia oposat en aquest desig.

Havien trobat la seva feblesa i l'havien aprofitat.

La llum es va posar verda.

SORTIDA PERMESA.

La llum es va tornar groga i la pantalla parpellejava dient: CONTACTI AMB CONTROL DE TERRA, mentre encenia els motors.

Ignorant la trucada, Ferus va enlairar.

Korriban li havia ensenyat una cosa.

No era suficientment fort com per enfrontar-se als Sith.

No estava preparat.

Però estava en camí.

FI