Submón (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

El turboascensor funcionava com la seda. Era un tros de sort. Va descendir fins a l'àrea d'emmagatzematge i es va obrir. Ferus estava preparat, amb el seu sabre làser llest per usar-se, per al que fos que esperava a l'altre costat de la porta. Però es va obrir a un passadís buit.

Va fer un acurat pas endavant. No només buit, sinó... polsós.

Va parar esment al so, al moviment. Va portar la Força cap a ell i la va estendre. Cert, el seu sentit de la Força encara estava oxidat de vegades, però no va rebre res. Segurament si això fos una presó, hauria recollit ressons de la Força Viva, sense importar com de feble. Especialment d'altres Jedi.

—Sembles preocupat —va murmurar Trever—. I quan et preocupes, em preocupo.

—No sento res —va dir Ferus.

—Això és tot?

—Per a un Jedi, això ho és tot.

Van avançar cautelosament. Ferus no estava tan familiaritzat amb aquesta àrea com amb unes altres. Estaven en els nivells més baixos del Temple. Tots els Padawans estaven obligats a fer una excursió extensiva pel Temple, des del cim fins a la base, i familiaritzar-se amb el traçat, però Ferus només havia visitat les àrees d'emmagatzematge de tant en tant.

Afortunadament era un traçat estàndard, passadissos paral·lels que conduïen a sales d'emmagatzematge de diverses grandàries. Van anar caminant, inspeccionant una rere l'altra.

Buides.

Buides excepte per dipòsits escampats, objectes aleatoris emmagatzemats aquí i no assaltats perquè no eren de valor, tovalloles, lones. Sabó. Barres lluminoses i servomotors. Mantes.

—Suposo que l'Imperi va trobar el tresor —va dir Trever—. Però tal vegada van passar alguna cosa per alt? Res aquí sota?

—Quin tresor? —va preguntar Ferus.

—El tresor que tenien els Jedi —va dir Trever—. Saps que l'Orde era ric. Tots aquests pagaments dels mons que protegien...

Ferus estava furiós.

—Aquesta va ser una mentida explicada per l'Emperador. Els Jedi mai van rebre cap pagament pels seus serveis. Palpatine intentava posar a la galàxia en contra dels Jedi per justificar els seus crims. I ara repeteixes les mentides!

—Escolta, Ferus, calma't. Com se suposa que anava a saber que era una mentida? Tothom ho deia.

—Tothom diu que l'Emperador està del seu costat.

—Excel·lent argument.

En molts sentits, aquesta era la pitjor conseqüència de l'Ordre 66, la que havia destruït als Jedi. La història havia estat reescrita. Les mentides de Palpatine havien canviat la manera en la qual la galàxia veia als Jedi. Les seves vides de servei s'havien convertit en ànsia de poder. El seu desinterès s'havia convertit en avarícia.

—Ho sento —va dir Trever, mirant l'expressió de la seva cara—. Sento la paraula "tresor" i començo a salivar en excés. Ja em coneixes... —va tractar de somriure, però els seus ulls estaven preocupats—. Oblides que sóc un lladre.

—Ja no —va dir Ferus. El moment de còlera va passar. Mirà al seu voltant—. No ho entenc. Aquest és el lloc lògic per a la presó. I el rumor del carrer diu que els Jedi estan a baix, a les cambres d'emmagatzematge del Temple.

—Hi ha algun altre lloc on poguessin retenir-los?

Ferus va sacsejar el cap.

—Qualsevol cosa és possible, però... —es va detenir. Mentre passaven la sala d'emmagatzematge més gran, va pensar que havia captat un centelleig de llum d'un reflex. Cautelosament, va avançar. No hi havia Força Viva aquí. Però hi havia... alguna cosa.

Va alçar la seva vara lluminosa.

Li va portar un moment distingir els munts, la confusió d'objectes. Files i files desapareixien en la fosca llum per les cantonades del vast espai.

Sabres làser.

Ferus va sentir que perdia l'alè i se li parava el cor. No podia moure's.

Trever, sentint la seva emoció, es va retirar. En un rar desplegament de tacte, no va dir res.

Ferus va avançar. La seva bota va copejar l'empunyadura d'un sabre làser, i es va sobresaltar. Es va inclinar per recollir-lo. Va recórrer amb els dits l'empunyadura. No el reconeixia. El va posar acuradament en el sòl.

Fila rere fila... piles i munts, alguns col·locats polidament, sens dubte per a la identificació.

—Quants? —va murmurar.

Es va inclinar per recollir una empunyadura aquí, una altra allà.

Aquí estava la prova. L'Imperi ha d'haver col·leccionat els sabres làser quan van poder, però amb quin propòsit, no estava segur. Per identificar els Jedi, potser. Però qui podria reconèixer les empunyadures a part d'un altre Jedi? O potser tenien la intenció d'estudiar els sabres làser per poder usar-los com a arma algun dia.

Després de tot, Obi-Wan li havia dit que l'Emperador Palpatine era un Sith. Darth Vader era el seu aprenent. Volen crear un exèrcit Sith?

Però què importava això? Hi havia un tust en el seu interior, metall contra roca. Alguna cosa feroç i elemental. La pena estava copejant-li.

Així és com funciona això, s’adonà. Cada vegada que creus que has comprès el teu dolor, tornes a quedar encegat. Et llisques de tornada a la teva fúria i la teva incredulitat.

—Tots ells —va dir caminant—. Tants, i cadascun representava una noble vida, perduda.

I llavors va veure el que temia, el sabre làser d'algú a qui va estimar.

El va recollir. El coneixia bé. Fins i tot havia tractat d'arreglar-lo. Poc havia sabut llavors que un favor per a un amic acabaria sent el principi de la fi de la seva carrera com a Jedi.

Tru Veld havia estat el seu amic. Tru havia estat l'amic de tots: Els seus ulls platejats, la seva gentilesa, la forma en la qual iniciava una conversa pel mig i donava voltes fins al principi. La manera en la qual havia estat ell, qui va veure més enllà de la rígida manera de Ferus, fins dins del seu cor.

No sabia què fer amb el sabre làser. No podria suportar deixar-lo. Però, mirant al seu voltant, Ferus es va adonar que Tru voldria que jagués amb els altres. El va col·locar amablement on estava.

Algun soldat d'assalt, algun oficial, algun clon sense trets, alguna arma brutal, de l'aire o la terra, havia acabat amb la desbordant vida i el generós cor de Tru Veld. Per a l'Imperi només havia estat una altra marca, un altre Jedi caigut. Un altre pas cap a la seva meta. Per a Ferus, ell hi havia estat ple de complexitats, idees, esperances, passions i voluntat. Havia estat únic i ple de vida. El fet que s'hagués anat, aquí estava una altra vegada, aquest sentiment d'alguna cosa sent massa real, i així i tot impossible al mateix temps.

—Ferus —va dir Trever urgentment—. Sento alguna cosa.

I ell també hauria d'haver-ho escoltat, si el rugit del pesar no hagués estat en les seves orelles.

Un esquadró de soldats d'assalt, pel so.

Es va girar al seu voltant, buscant el que hauria d'haver sabut que estaria allà.

—Una alarma silenciosa —va dir.

Sabia la forma com treballaven els imperials. S'havia oposat a ells durant mesos a Bellassa. Hauria d'haver sabut això.

—Propaguen rumors —va dir—. Volen que tothom pensi que això és una presó Jedi. Saben que qualsevol Jedi amb vida vindrà —es va girar cap a Trever—. Ara ho entenc. Això no és una presó. És un parany.

Següent