Submón (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Dexter va gesticular cap a ells amb tres de les seves quatre mans. Ferus i Trever van avançar temorosament cap a la fosca barra. Només uns pocs passos darrere d'ells, la decebuda colla els seguia, remugant misteriosament sobre el que s'havien perdut.

Es van asseure en una petita taula que era empetitida per la mola d’en Dex. Enviant fora als altres, va fixar els seus amigables i petits ulls en Ferus.

—Ferus Olin, veritat? Recordo quan la Siri et portava. I jo que pensava que havies deixat enrere Coruscant per sempre. Aquest hauria estat un moviment intel·ligent. I qui està amb tu?

—Trever Flume —va contestar Trever.

—Bé, Trever Flume i Ferus Olin, què us ha fet baixar per aquest barri?

—Obi-Wan va dir que m'ajudaries —va dir Ferus—. Li vaig deixar fa pocs dies.

Dexter es va tirar cap enrere. Les seves quatre mans van anar al seu pit mentre deixava escapar una sonora respiració.

—Hauries de preparar a un tipus per a notícies com aquesta. Està viu. És bo sentir-ho. On està?

—No puc dir-te això —va dir Ferus—. Però t'envia records.

—Bé, si li veus, digues-li que Dexter Jettster encara és el seu amic.

—S'alegrarà de saber que estàs bé.

—Bé? —va riure Dexter—. Jo no diria tant. No tant. Però sobrevisc.

—Ets un dels Esborrats.

—Esborrat sóc. Sense nom, sense antecedents, res que declarar excepte que estic viu —va riure una altra vegada, però aquesta vegada tristament—. Obi-Wan va parlar abans d'hora. Dubto que tingui alguna ajuda per donar-te. Però si has vingut per ser Esborrat, puc posar-te en contacte amb els canals adequats. Puc trobar-te un lloc on quedar-te per un temps, no massa llarg, perquè els Esborrats han de mantenir-se en moviment. Alguns de nosaltres seguim la pista dels uns i els altres, alguns de nosaltres desapareixem. No hi ha judicis aquí sota. Qualsevol cosa que facis per sobreviure, la fas.

Ferus va recórrer amb la mirada la llarga barra de metall. El grup que havia seguit al whíphid fora estava recolzat contra ella, les seves esquenes en la barra, els seus ulls en ell. El whíphid romania darrere de la barra, movent un drap brut de davant a darrere i observant també.

—Ara no et preocupis per ells. Només cuiden de mi. És millor intimidar a qualsevol visitant. Les criatures baixen aquí buscant emocions, i nosaltres les enviem de tornada per on van venir. Una mica pitjor vestits, però vius. Ha ha ha! Si dic que esteu bé, sereu suficientment benvinguts.

—Qui són? —va preguntar Trever amb curiositat.

—Un grup mixt, diria —va respondre Dexter—. Qualsevol que l'Imperi assetgés. Herois i vilans. Alguns periodistes, alguns antics oficials de l'exèrcit de la República. Tal vegada algun criminal.

Ferus va mirar de gairell al narcotraficant.

—Ja m'he fixat.

Dexter es va copejar els genolls amb les quatre mans.

— Ah! Et refereixes a Keets.

—Sí, aquest que no podia esperar per executar-nos amb una vibrodaga —va dir Trever.

—Ah, el seu grunyit és pitjor que la seva mossegada —va dir Dex—. I no era un criminal en els vells dies. Era un periodista, escrivint per a l’HoloNet de Coruscant. Un dels primers a preguntar per què Palpatine reunia tot el poder fins i tot mentre ens somreia, dient-nos que estava protegint-nos.

—No serà Keets Freely? —va preguntar Ferus, sorprès. Havia llegit els comentaris de Freely durant les Guerres Clon.

—El mateix. I el company bothan amb la cabellera embullada: aquest és Oryon, un del millors espies que hagi tingut la República. La femella humana amb les banyes esmolades? Rhya Taloon, la Senadora d’Agridorn. No pot tornar al seu món natal, han posat preu al seu cap. Així que va escapar. Veus a aquest svivreni? Era ajudant del Senat. I l’humanoide alt? Un oficial en l'Exèrcit de la República. No és un clon. No preguntis sobre els germans, els que estan junts que s'assemblen. No ens han dit qui eren.

Ferus va mirar al voltant de l'habitació una altra vegada, aquesta vegada sorprès.

—Aquí està —va dir, hi havia excitació sota les seves paraules—. Aquí mateix, en aquesta habitació. Les llavors de la rebel·lió. Aquí és on començarà, en llocs com aquest.

Dexter va riure.

—Estem molt lluny de ser una rebel·lió, jove Olin. Només intentem sobreviure. Coruscant solia ser un lloc decent en el qual viure, si no t'importava que un bilió d'éssers respiressin el teu aire. Les coses han canviat. Hi ha espies al voltant, per descomptat. Però fins i tot un Coruscant normal i corrent intentant tirar endavant està passant per moments realment durs. Suborns i intimidació... ara aquesta és una forma de vida.

—Hem estat en el Temple Jedi —va dir Ferus—. Hem vist el dany allà.

—Diuen que hi ha Jedi detinguts allà.

—No n'hi ha.

—No pensava que els hi hagués. Per això vaig advertir a l'altre.

L'estat d'alerta de Ferus es va aguditzar.

—Quin altre?

—Ella no em va donar el seu nom.

—Una Jedi, una dona humana, amb una petita marca en el seu front.

—Aquesta és. Ella va sentir que jo havia estat amic dels Jedi i va anar a buscar-me. Això va ser abans que m'esborrés a mi mateix. No vaig poder donar-li molt, estava sorprès que qualsevol Jedi hagués sobreviscut. Però li vaig dir que no anés al Temple. En lloc d'això va baixar, als subnivells més profunds.

—Saps on exactament? —va preguntar Ferus.

—Ni idea, amic meu. Però recentment vaig rebre un missatge. Si alguna vegada la necessito, va dir, hauria de buscar Solace.

—Solace?

—Una paraula que he estat escoltant més i més últimament.

—Però on està això?

Dex es va encongir d'espatlles.

—No ho sé. No l'he necessitat encara.

Ferus va mirar al seu voltant.

—Hi ha una cosa que hauries de saber. L'Imperi planeja un cop aquí sota. Volen arrasar als Esborrats. Tots vosaltres us esteu tornant molests per al nou règim. Volen controlar Coruscant fins a l'escorça.

Dex va acariciar la seva barbeta amb els seus gruixos i nuosos dits.

—Això no serà fàcil, fins i tot per a l'Imperi.

—Darth Vader ho ha convertit en la seva missió personal.

—Darth Vader? Això és una altra història. —Dex va arrufar el gest pensant, els profunds solcs de la seva cara es van col·lapsar fins que els seus ulls van desaparèixer. Llavors va alçar de nou la mirada cap a Ferus—. Necessitaràs un guia si vas a baixar.

— Tens algú en ment?

—Pot ser, pot ser. Però primer, una petita conferència amb la banda.

Dex va fer un gest als altres i es van retirar a una altra habitació en la part posterior de la cantina. Va resultar que l'edifici era un vella central elèctrica de relleu, i encara conservava les turbines abandonades. Els Esborrats havien connectat el seu propi sistema d'energia, i l'aire estava ple de vapor i d'un brunzit constant.

—Fa difícil que la vigilància capti les veus —va explicar Dex a Ferus i a Trever—. Ja heu vist que alguns de per aquí són una mica susceptibles sobre ser espiats.

Set dels Esborrats es van asseure a la taula juntament amb Dex. Els altres es van quedar a part, sense estar disposats a asseure's i parlar amb estranys. El whíphid es va quedar en la barra.

Tots els Esborrats es van tornar cap a Dexter per començar, i Ferus es va adonar que era una classe de líder extraoficial.

—El meu amic és Ferus Olin, un antic Jedi.

—Aprenent de Jedi —va corregir-lo Ferus.

—I aquest és el seu amic... —Trever va dir el seu nom.

—Ferus m'ha dit que l'Imperi està planejant intentar eradicar-nos, i confio en la seva informació —va continuar Dexter—. Tots nosaltres sabíem que això ocorreria. Solament que abans del que ens agradaria.

—No estem preparats per a això —va dir el svivreni. Era grassonet, amb una cara peluda i prima. El seu pèl arribava fins a la part posterior dels seus genolls i estava subjectat cap enrere amb una gruixuda banda metàl·lica.

—Aquest és Curran Calàdian —els va dir Dexter a Ferus i a Trever.

—Vaig conèixer a un Tyro Calàdian —va dir Ferus. Tyro havia estat un amic d’Obi-Wan, i una bona font d'informació. Ferus s'havia reunit amb ell moltíssimes vegades. Havia estat un dels vint-i-un éssers assassinats en la gran massacre del Senat, uns anys abans que comencessin les Guerres Clon.

—El meu cosí —va dir Curran—. Vam començar junts com a ajudants en el Senat —li va dedicar a Ferus una mirada de reconeixement—. Estaves allà aquell dia en la massacre. Vas salvar la vida de Palpatine.

Ferus va assentir. Tenia motius per recordar això. Ara sabia que possiblement no va poder haver salvat la vida de Palpatine aquell dia. Palpatine, ell estava segur, havia tingut el control sobiranament a cada moment, potser fins i tot havia previst els atacs i els havia usat al seu favor. Certament el seu coratge en combat li havia proporcionat més suports que mai.

—És així? —Dex va copejar quatre mans contra les seves robustes cames—. Si t'haguessis mogut una mica a l'esquerra aquell dia, Ferus, tots nosaltres podríem estar en millor forma! Ha!

Ferus va admetre la broma amb un lleu somriure. Ell sentia que res del que pogués haver fet aquell dia hauria canviat les coses.

—Tornant a l'assumpte que tenim a mà —va dir Dex—. O mans. Em sembla que hem de prendre algunes decisions. Primer, hauríem d'advertir als altres. Tothom s'ocupa de si mateix, per descomptat. Però si alguns de nosaltres podem ajudar, hauríem de fer-ho.

—Ajudar com? —va dir l'home alt que Dex havia assenyalat com un antic oficial.

—Oferint als Esborrats un lloc on anar si ho necessiten. Deixant el districte taronja.

L'home va assentir.

—Hem d'anar més profund.

—Estic d'acord amb Hume —va dir Rhya Taloon. Ferus no podia associar la imatge d'aquesta dona, el seu pèl platejat retorçat entre les seves banyes, les pistoleres entrecreuant el seu pit, amb la imatge d'una Senadora.

—La nostra força resideix en la nostra unió —va dir el bothan Oryon—. Hauríem de trobar un lloc on tots nosaltres estiguem segurs. No només nosaltres, sinó qualsevol Esborrat que desitgi unir-se.

Els dos homes joves als quals Dexter s'havia referit com a germans s'asseien junts. Van seguir la conversa amb atenció, mirant d'un orador a l'altre al mateix temps. Van assentir mostrant el seu acord.

—Gilly i Spence tenen raó —va dir Dexter, a pesar que els dos homes joves no havien parlat—. Què hi ha de Solace?

Rhya Taloon va alçar la veu.

—He sentit rumors sobre això. Una classe de refugi, diuen. Secret. Segur. Impossible de trobar, però molts troben el seu camí fins a allà.

—Jo dic que el trobarem —va dir Dexter—. Ferus té les habilitats per protegir-nos durant el viatge.

Jo? va pensar Ferus. Des de quan m'he ofert com a voluntari?

Keets Freely va fer una llarga mirada al seu voltant, a les barredores, als tolls d'aigua oxidada, i a les parets llardoses.

—I deixar tot això? —va bromejar.

Espera un moment, va pensar Ferus. Vaig pensar que anava a aconseguir un guia, no a liderar un grup. Li va fer una mirada a Dexter. Els seus ulls brillaven... podries dir que tal cosa era possible per als ulls amb forma de vidret d'un besalisk.

Oh, bo. Havia estat enganyat. Però no li importava fer-li un favor a Dexter. Ho faria per Obi-Wan. I per ajudar a trobar al Jedi perdut.

A Trever no li importava. Això estava clar pel somriure de la seva cara. A ell li agradaven aquestes persones. Sens dubte li recordaven als comerciants del mercat negre amb els qui vivia a Bellassa.

—Votem, llavors —va suggerir Dexter.

Lentament, les armes es van alçar. Els set Esborrats estaven d'acord a partir.

—Jo em quedaré aquí —va dir Dex—. No sóc tan mòbil com n'era. Advertiré als altres perquè romanguin a baix, bé més a baix del normal, i jo esperaré a tenir notícies vostres.

Mentre recollien les seves armes i pertinences, Ferus va parlar amb Dexter

—No creguis que no m'he adonat de com m'has atrapat en això —va dir.

—On està el teu esperit aventurer, jove Olin?

Dexter va riure i li va copejar a l'esquena, enviant-li cap endavant. Es va salvar de xocar violentament contra una columna just a temps.

—Hauria de dir-te una cosa, Dexter. Si estàs confiant en les habilitats d'un Jedi, vaig deixar l'Orde fa algun temps. Estic una mica oxidat.

—Preferiria tenir un Jedi amb la meitat del seu poder abans que un batalló de soldats d'assalt —li va assegurar Dexter—. I el meu nom és Dex. Tinc la sensació que aquest és el començament d'una llarga amistat.

Els Esborrats van sortir per reunir les poques pertinences que necessitaven portar, i Ferus va aprofitar aquesta oportunitat per aconseguir una mica de privadesa i contactar amb Obi-Wan. Es va retirar a una part poc usada de la sala i va treure el seu comunicador.

S'havien posat d'acord en un senyal codificat abans de partir, i Obi-Wan va respondre immediatament. Un mini-holograma oscil·lant va aparèixer, i Obi-Wan es va retirar la caputxa.

—Notícies?

—Hola Obi-Wan, jo també m'alegro de veure't.

Obi-Wan va arrufar les celles.

—Se suposa que has de contactar amb mi només per emergències.

—Bé, això no és una emergència, així que suposo que no vols sentir el que haig de dir. Adéu!

—Hola, Ferus —va dir Obi-Wan cansat—. Com estàs?

—Res que alguns dies de descans a Belazura no puguin guarir. Estic aquí amb el teu amic Dexter Jettster. T'envia salutacions.

—Dex! M'alegra sentir-ho.

—Han posat preu al seu cap, però està viu. Escolta, em vaig colar en el Temple amb Trever i vaig escoltar una cosa d'interès sobre Polis Massa.

Obi-Wan es va posar recte.

—Sí?

—A Darth Vader no li importa. Sigui el que sigui. De fet, li va prohibir a Malòrum continuar amb la recerca.

—Això està bé.

—No, no està bé. Perquè Malòrum tracta de convertir-se a la mà dreta de l'Emperador i desfer-se d’en Vader. Així que pensa continuar.

—Saps el que ell sap?

—No, no vaig arribar fins a tant. La paret va caure.

—Has d'assabentar-te. Has d'estar alerta davant qualsevol recerca sobre la mort de la Senadora Padmé Amidala també. Creus que podries tornar al Temple?

—Trever i jo gairebé no sortim.

Obi-Wan va ficar les mans en les mànigues de la seva túnica.

—Saps que no puc marxar-me d'aquí, Ferus. I no vull posar-vos en perill a tu i a Trever. Però Malòrum ha de ser detingut.

—Li detindré per tu, Obi-Wan —va dir Ferus—. No sé com, ni tan sols sé per què. Però ho faré.

—Que la Força t'acompanyi.

— Saps?, estic començant a adonar-me que realment està amb mi. Encara.

—Per descomptat que ho està, Ferus —ara la veu d’Obi-Wan era càlida—. Depens d'ella.

 Següent