Kenobi (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

—Feliç aniversari, Annie!

Annileen es va acomiadar onejant la mà des de la finestra del camió speeder.

—Gràcies!

No tenia cap cas dir-li a l'ajudant que encara faltava un dia per al seu aniversari. Tots els que van anar al Reclam la nit anterior es van assabentar de la raó del seu viatge, i els treballadors de la collita, propagats en les últimes tres dunes, ja també li havien trucat per desitjar-li el mateix, molt emocionats per ella.

Annileen també estava entusiasmada. Anava ben vestida i es dirigia a Mos Eisley. La seva filla anava en el seient del passatger i el seu fill en el de darrere. El millor de tot era que encara no s'havien barallat per res: un veritable miracle d'aniversari.

Van viatjar en el LiteVan II. L'any que es van casar, Dannar va rehabilitar el vehicle model SoroSuub, que fins avui els seguia servint per dur a terme el treball pesat del Reclam. Per alguna raó, Orrin va necessitar que Annie li retornés el seu USV-5, però a ella no li va importar. Seguia impressionada i encara no es creia del tot el contingut del sobre que Orrin li va donar. Jabe i Kallie anaven discutint l'assumpte en la fosca cabina.

—Sempre t'he dit que Orrin és un gran tipus —va afirmar Jabe.

—Suposo que estava equivocada —va dir Kallie. La seva germana gran també anava endreçada i vestida amb acolorides peces que havia pres dels prestatges. La noia va llegir la targeta daurada sota la llum que entrava per la finestreta.

—«Per a l’Annie. Aquest certificat és vàlid per...». Ben!

Sorpresa, Annileen va girar-se per mirar a la seva filla.

—Què?

—Aquí —va cridar Kallie. Va baixar la targeta i va assenyalar per la finestra—. A la dreta! És Ben Kenobi!

Annileen va frenar i va deixar caure el vehicle al mateix temps. Efectivament, Ben i Rooh estaven davant d'ella.

Era una imatge graciosa, li va fer recordar la primera visita a la casa del misteriós home i al furiós vedell de bantha. Ben estava recolzat sobre mans i genolls, enmig d'una maleïda plana, tractant de parlar amb Rooh. L’eopie tenia la panxa sobre la sorra i les potes flexionades sota si, i mastegava alguna cosa sobre un llit de fullatge del desert. El seu arnés estava connectat a un trineu improvisat sobre el qual hi havia una pesada i vella bomba refrigerant.

Annileen va acomodar el LiteVan a un costat del camí.

—Vas a algun costat? —Va preguntar.

—Aquesta era la idea original, però no està sortint com ho vaig planejar.

Annileen va apagar el motor i Kallie va obrir la porta del seu costat. Jabe només es va reclinar en el seient davanter, ofès.

—Una altra vegada no, mama, si us plau. Aquest paio...

—Ell ens va ajudar i ara necessita suport —va dir la seva mare—. Només queda't assegut aquí i mantingues-te fora dels rajos dels sols.

Per quan Annileen va baixar del vehicle i va caminar sobre la sorra del desert, Kallie ja estava allà, esforçant-se per fer que Ben notés el seu festiu abillament vermell. L'atenció de l'home, no obstant això, va continuar enfocada en l’eopie.

—Rooh res més va decidir detenir-se —va explicar—. Està menjant aquest... el que vulgui que sigui.

—És sàlvia del desert —va dir Annileen.

—No vaig creure que creixés aquí.

—A tot arreu creix alguna cosa —la comerciant es va agenollar al costat d'ell i va acariciar el lànguid musell de l’eopie—. Molt bé, noia, tot estarà bé.

Incòmode per la proximitat de l’Annileen, Ben es va posar dempeus i va assenyalar la càrrega.

—Ha estat impossible fer que es mogui. No deixo de pensar que tal vegada vaig lligar malament el trineu.

—No, està bé —li va assegurar Annileen.

—Llavors només es nega a carregar pes addicional —va dir Ben, parat al costat de Rooh, que seguia bocaterrosa.

—Això és definitiu —va dir Kallie. La noia va tractar de reprimir una rialleta, però no va poder. Annileen li va indicar amb un gest que callés, encara que a ella també se li va dificultar no somriure.

Ben les va mirar, lleugerament ruboritzat.

—Aquí hi ha alguna cosa que no pillo, veritat?

—Gens ni  mica. De fet, aquí hi ha alguna cosa que hauràs de pillar —va dir Annileen. Estava agenollada acariciant l'abdomen de l’eopie—. En un parell de dies, per la qual cosa es veu.

—No voldràs dir que... —Ben va mirar commocionat l'abdomen de Rooh—. Està prenyada? —Va quequejar—. Això no és possible, només tinc una eopie!

—Aviat en tindràs dos —va assenyalar Kallie, rient-se.

Annileen va recórrer una mica i va palpar l'abdomen de Rooh.

—Des de quan ha estat amb tu?

—Ehh... no ho recordo. La vaig comprar fa algun temps —Ben va arrufar les celles—. No creuràs que... eh, va succeir en l'oasi, o sí?

Kallie va esclatar en rialles.

Annileen també va somriure, però va baixar la vista per no avergonyir més a Ben.

—La gestació dels eopies és una miqueta més perllongada. Pel que sembla vas comprar dos pel preu d'un.

—Bé, un no pot fotre-li la culpa als assumptes de l'amor —va dir Ben—. O com sigui —el foraster va somriure malgrat que es veia cohibit. Després es va agenollar i va fregar la cara de l'animal—. Tenies un gran secret guardat, amigueta!

—Felicitats, avi —va dir Annileen.

Kallie va ajudar a la seva mare a retirar l’arnés del llom de Rooh. Quan es va sentir lliure, l’eopie es va aturar i va continuar mastegant l'herba. Annileen va girar-se cap a la unitat refrigerant.

—Està bastant maltractada —va dir.

—Sí, ja l'han usat abans —va assentir Ben.

—Tal vegada en la Gran Guerra de l’Hiperespai —Annileen va negar amb el cap—. Mai havia vist una bomba refrigerant tan vella.

Ben es va aclarir la gola.

—Sí, bé, tenia l'esperança que la gent del taller de reparació de Bestine sí hagués vist una —va dir, assenyalant a l'est.

—Vas anar a un altre magatzem? —Va preguntar Kallie, mirant-lo consternada.

—Així és la gent, amor —va dir Annileen—. Si els fas un descompte una vegada, mai tornaran a respectar-te.

Des de dins de la finestra polaritzada del LiteVan va sorgir una veu sarcàstica.

—Això no t'ho van a reparar a Bestine!

Ben va mirar a Annileen i va arquejar una cella.

Ella va posar els ulls en blanc.

—És el meu fill, l'altre ermità —la dona va caminar cap a l’speeder i va donar un copet en el marc de la finestra—. Com ho saps, Jabe? Ni tan sols has vist la bomba!

El noi va treure el cap.

—Perquè la tenda de subministraments de Bestine està tancada. El fill dels Geeler es casarà. Estaran fora una setmana.

Ben va elevar la vista. Mirà als sols amb preocupació, després es va quedar contemplant la unitat danyada. Va empassar saliva.

—Una setmana dius?

—Tal vegada més —va contestar Jabe, i va tornar a enfonsar-se en la foscor del seient posterior—. Les noces són a Naboo. Van decidir prendre’s unes vacances de pas.

—Que meravellós per als Geeler —va dir Ben, amb desgana.

Kallie va tirar a la seva mare del braç i gairebé la va derrocar.

—Mama! Ben pot anar a Mos Eisley amb nosaltres!

—Mos Eisley? —A Ben se li va paralitzar el rostre. Mirà a l'est amb aprehensió—. No necessito anar a Mos Eisley!

La veu de Jabe es va tornar a escoltar.

—Van sentir això? No necessita anar a Mos Eisley.

—Calla —va dir Annileen, mirant de nou la bomba refrigerant—. Podries rebre el servei aquí mateix. Avui —va dir.

Ben va negar amb les mans.

—No, no, estic segur que vas a comprar subministraments. Necessitaràs espai per...

Kallie era a punt d'esclatar d'entusiasme.

—No, per res! No anem a transportar res!

—Ah, no?

—No! No! —La filla de l’Annileen va treure la targeta de la seva butxaca i la hi va posar a Ben davant—. Mira, llegeix això!

Ben va llegir en veu alta les paraules escrites a mà en la targeta que Kallie sostenia, sense tocar-la. «Per Annie: Aquest certificat és vàlid per un landspeeder de luxe, model SoroSuub JG-8, de Delroix Speeders de Mos Eisley. Pregunta per Garn. Lamento els problemes que va haver-hi amb el teu speeder familiar. Espero compensar-los amb això». Ben va fer una pausa abans de concloure. «Feliç aniversari. Amb amor, Orrin».

Ben va mirar a Annileen amb les celles arquejades i va somriure amablement.

—Això significa que...

—No ho sé. Orrin s'ha comportat així últimament. No tinc idea del que signifiqui.

Kallie va aplaudir emocionada.

—Jo sí sé: significa que vaig a tenir un landspeeder nou. Em donaran el vell vehicle de la mama quan Gloamer el repari!

—Sí, és clar, corrent! —Va cridar Jabe des del LiteVan—. Encara no hem acordat res d'això!

Annileen es va encongir d'espatlles.

—Encara seguim negociant la distribució dels béns. Tal vegada el landspeeder sigui per a tots dos.

—Et sembla això savi?

—Oh, sí —va contestar Annileen—. D'aquesta forma, quan per fi decideixin fugir de casa s'aniran més lluny. Au vinga, vine amb nosaltres.

—No, de debò, no és necessari —Ben va assenyalar un parell de siluetes que es veien en una llunyana cresta al nord—. Només els demanaré ajuda als amos d'aquestes terres.

Annileen va entretancar els ulls.

—Ni et molestis a fer-ho —va dir, en reconèixer a les persones—. Estem a la franja de terra de Wyle Ulbreck. Els tusken li van robar ahir, així que probablement els seus sentinelles estan encadenats als evaporadors.

—Aquest vell gasiu faria qualsevol cosa per no unir-se a la Crida dels Colons —va dir Jabe des del camió speeder—. Ja aprendrà algun dia.

Annileen va assenyalar a Ben amb falsa severitat.

—I si vostè segueix lluitant contra l'atzar, Mestre Kenobi, aquest li respondrà de tornada. Au som-hi, ja —va dir, i va caminar fins al trineu—. Pugem aquesta unitat al camió.

Ben es va rendir i va acariciar el cap de Rooh.

—Hauríem de portar-la amb nosaltres?

De l'interior del vehicle va sortir un xiscle.

—No van a pujar a aquest animal al meu camió! —Va cridar Jabe.

—El teu cam...? —Annileen va sospirar—. Fa un minut volies el meu landspeeder!

No va haver-hi resposta del LiteVan.

—Està emmurriat —li va dir a Ben—, però no hi ha cap problema. Crec que aquesta marona primípara estarà més contenta a casa —Annileen va girar a Rooh cap a l'oest i li va donar una palmelladeta al cul. L'animal va començar a trotar seguint el rastre sorrenc que havia deixat el trineu—. Ja trobarà el camí de tornada.

Ben va mirar a Rooh preocupat.

—Saps? Crec que hauria d'anar amb ella per assegurar-me que estigui bé.

Kallie es rigué.

—No crec que es pugui ficar ja en més problemes!

—No et preocupis —va dir Annileen, sacsejant-se les mans—. Arribarà a casa abans del feliç succés i tu repararàs la bomba i viuràs en una casa còmoda i fresca.

Resignat, Ben va girar per ajudar-los a pujar la unitat refrigerant.

—En veritat no vull imposar-me i canviar els seus plans...

—Creu-me que no canviaràs aquests plans —va dir Kallie, amb entusiasme—. Anem a Mos Eisley!

Annileen va somriure. La reticència de Ben era gairebé encantadora. Sospitava que l'home senzillament no volia deure-li favors a ningú. Només l’havia de convèncer que no representava cap problema per a ella.

—El clan ha parlat —va dir—. Més et val venir.

Ben va respondre amb un dolorós somriure.

***

A Orrin li va semblar que el shistavanen tenia un rostre malèvol: era purs ullals, orelles punxegudes i cabell color llot. No obstant això, Tar Lup es comportava com l'individu més animat que havia conegut i es veia encara més content per estar darrere del mostrador del Reclam de Dannar amb la seva elegant jaqueta comprada a la ciutat.

—Gràcies de nou per aquesta oportunitat, Mestre Gault —va dir Tar. El grunyit natural de la seva veu sonava amable d'alguna manera—. M'agrada estar a càrrec encara que sigui només per un dia. En el meu treball no em deixen fer això.

Orrin estava parat sobre una cadira a l'àrea del menjador. Va baixar l’holocam que sostenia i va dir:

—Amb gust, Tar. M'alegra que hagis tornat per ajudar —l'home va apagar l'artefacte i va baixar de la cadira. Ell també s'havia assegurat de lluir tan bé com sigui possible aquest dia. Per això portava posades les fines peces que Annileen va ordenar del món exterior. Necessitava veure's bé.

El granger es va detenir enfront de l'empleat substitut, va baixar la vista i va mirar l’hologravadora que tenia a les mans.

—Ah, això és part d'una altra sorpresa per a l’Annileen —va dir—. Vaig a posar un terra decent en aquest lloc. Per variar.

Tar va somriure mostrant totes les dents.

—Quina meravella. Sempre vaig estimar molt als Calwell.

—Jo també —va dir Orrin, quan va passar al costat de la taula on estava Bohmer. El rodià va triar tornar el dia en què Annileen no estava, però en realitat la dona no s'estava perdent molt. Bohmer es trobava molt millor, però seguia sota l'efecte de bastants medicaments. De fet, es veia més catatònic que de costum. Orrin va passar pel buit del mostrador.

—Tar, si no et molesta, haig de tornar a passar un moment.

—De cap manera —va dir el shistavanen, sortint del pas.

Amb això n’hi haurà prou, va pensar el granger, en veure de nou la llista electrònica darrere de la caixa d'efectiu. Després va mirar el crono en la paret. Ja tenia tot el que necessitava i encara li quedava bastant temps per arribar a les seves reunions. Tot anava d'acord amb el pla. Amb tots dos plans.

Veeka va entrar al magatzem. Venia de la zona d'estacionament.

—Quan tu diguis, pare —la noia va caminar fins al bar i va treure una àmfora de la seva armilla. Va saltar a la barra i va passar al costat del sorprès Tar per agafar una ampolla.

—No, no t'atreveixis —va dir Orrin, abans que comencés a emplenar l'àmfora—. Avui no.

—Com sigui —irritada, Veeka va deixar caure l'ampolla, que va aterrar de nou en el seu lloc amb una dringadissa. Orrin li va passar l’hologravadora.

Tar va mirar astorat al pare i la filla dirigir-se cap a la sortida.

—Tornarà per a l'esmorzar, senyor?

—No, estaré fora gairebé tot el dia —va contestar, fent-li un últim cop d'ull al magatzem—. Però, eh..., digues-li a Annileen que haig de parlar amb ella sobre alguna cosa aquesta nit.

Tar va respondre, però Orrin ja no va escoltar. Tenia coses a fer.

Següent