Kenobi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

—Bé, hem arribat a una conclusió, Ben. No sé quina ha pogut ser la seva ocupació abans de venir, però definitivament no era cuiner. Encara que haig d'admetre que es va esforçar.

—No em vaig esforçar, vaig executar un menjar —va dir ell, somrient mentre aixecava els trastos—. És només que l'execució no va ser molt bona. Tinc un amic molt estricte respecte al tema de només esforçar-se —va explicar, mentre mirava penedit les restes en la safata—. Bé, crec que les truites gartro haurien de fer un molt millor gust que això.

Annileen rigué.

—No va ser tan dolent.

—Tinc un altre amic que també té un restaurant —li va explicar Ben, ficant-se en el buit—. Estic segur que m'hauria acomiadat immediatament després del primer mos.

Annileen va escoltar el soroll dels plats xocant entre si i va tornar a riure, reclinada en la cadira. Bé, sigui qui sigui Ben, almenys té amics, va pensar. No era difícil imaginar-ho perquè, encara que representava el paper d'un home introvertit, ella en tenia prou de raspar una miqueta la superfície per aconseguir veure el contagiós entusiasme que tenia per tot. El seu esmorzar va durar hora i mitja, del moment en què van prendre el que necessitaven dels prestatges fins que van desplegar l'àgape sobre dues taules unides. Durant aquest temps ell va escoltar amb atenció les històries de l’Annileen sobre la vida en la granja i l'oasi, i ara estava rentant els plats.

Per què viuria com un ermità?

—No se senti malament —li va dir quan aquest va tornar—. Ni tan sols teníem tots els ingredients necessaris.

—Però vostè gairebé em va donar de tot. Pel que fa a magatzems en els confins el seu és l'equivalent a un supermercat de Coruscant.

—Ha estat allà?

Ben la va mirar per un segon, i després va girar-se cap al vell Ulbreck, qui només va esbufegar. El granger portava hores roncant en la seva cadira, reposant-se de la fartada de carn fumada que s'havia donat. Annileen fins i tot va arribar a dir de broma que en qualsevol moment arribaria a recollir-lo un mercenari enviat per Magda Ulbreck o el metge que li cuidava el cor. Ben rigué en escoltar la broma, però Annileen va notar que es va sentir tibant en veure a Ulbreck, i fins i tot juraria que el vell l’havia reconegut, encara que després va descartar la possibilitat i no va tornar a parar-li esment. Això, naturalment, li semblava a l'amfitriona un cop de sort per a Ben, ja que Ulbreck considerava que els desconeguts sempre eren lladres en potència o el públic perfecte per a les seves històries. Ben va assenyalar amb el cap al granger i va dir:

—Es veu feliç.

—Jo em sento encara més feliç de veure’l dormit —va explicar ella, poc abans d'aixecar-se de la taula—, però si us plau no canviï de tema.

—A què es refereix?

—Al fet que va tornar a fer-ho: va aconseguir deixar-me parlar durant tot l'esmorzar i pràcticament no va dir una paraula.

—Només vaig voler ser un convidat educat.

—Està segur que no el busquen per alguna raó? No hi ha algú a Duro oferint una recompensa per vostè per cuinar truites immenjables?

—No, en absolut —va respondre ell, recolzat sobre el mostrador. Després va mirar al voltant i va escodrinyar cada metre quadrat del magatzem—. Suposo que seria vàlid dir que em dedico a observar i aquest és un lloc suficientment tranquil per fer-ho —va explicar, mirant per la finestra que donava a l'estable.

—Què pensa fins ara?

—Semblaria que no hi ha molt aquí, però del que hi ha, n’hi ha prou.

A Annileen li va semblar que hi havia cert to d'incertesa en la seva veu, com si Ben encara no pogués decidir si li agradava Tatooine o no.

El foraster li va donar l'esquena a la seva amfitriona.

—Ho lamento, no vull que això soni com un insult a la seva llar. A més, de cap manera voldria jutjar la totalitat d'alguna cosa basant-me només en una de les seves parts —Ben va tornar a la taula per recollir els plats restants.

—No passi ànsia, no corre vostè cap risc en jutjar una part de Tatooine basant-se en una altra —va reposar Annileen, mirant al seu voltant—. Grans de sorra, campaments, colons... Tots som més o menys iguals. Sempre ha estat així i no crec que canviï mai.

—Tracto d'evitar les paraules «sempre» i «mai» —va dir Ben amb un to una mica més solemne i va començar a assecar un plat recentment rentat—. Les coses que semblen permanents i que es donen per fet solen canviar amb rapidesa i convertir-se en alguna cosa irrecognoscible. I no tots els canvis són per a bé.

Annileen el va observar amb atenció. Era un home agradable per fora i estripat a l'interior? Amb moltes de les persones en la seva vida succeïa exactament el contrari, un havia de travessar capes i capes d'aspror per trobar allò agradable en elles, si és que per ventura hi havia alguna cosa que trobar. Tal vegada aquesta era la clau per conèixer a aquest home.

—Ben..., li va succeir alguna cosa?

—No —va contestar ell, mirant el plat, i després, gairebé en un murmuri, va agregar—: A mi no.

El nouvingut va girar-se abruptament i va començar a netejar amb el drap la taula on havien menjat. Després va passar al costat de Bohmer, qui seguia assegut i immòbil enfront de la taula amb la seva beguda. Ben va somriure de sobte i li va mirar amb admiració.

—Vaja, aquí tenim a algú que realment sap com observar.

Bohmer no li havia llevat de damunt la mirada a la seva tassa fumejant.

—No tinc idea del que veu aquí —va dir ella—, ni tan sols sé per què ve tots els dies —de vegades Annileen es preguntava a què es deuria la tristesa en la vida del rodià.

—Parla vostè rodià?

—Ni tan sols estic segura que ell parli rodià. En tots aquests anys no he esbrinat res sobre la seva vida —Annileen va arquejar una cella i va mirar a Ben—. Suposo que és contagiós.

Ben va mirar el crono en la paret.

—Bé, crec que hauria de comprar el meu barril d'aigua i anar-me’n —va dir—. Els fanàtics de les carreres tornaran aviat —el foraster va caminar fins a la pila de cilindres transparents que estava en el racó. Va prendre un dels contenidors grans, va girar-se i buscà els crèdits que portava en la capa.

Abans que acabés de comptar els crèdits, Annileen es va dirigir a la porta del garatge i va dir:

—Ben, espera! Espera'm fora, d'acord? De fet... Et puc tutejar?

Ben va somriure, però també la va mirar desconcertat.

—És que ja me n’hauria d'anar i...

—Confia en mi, només ens prendrà un segon.

        

Ben es va quedar dempeus amb el seu barril en l'escala fora del magatzem. Després es va obrir la porta d'un dels garatges i va sortir Annileen conduint el seu vell X-31. La dona va estacionar al costat del seu convidat i va baixar del vehicle.

—No crec que algú torni en el proper parell d'hores —va dir, acostant-se al contenidor d'aigua—. Et portaré a casa.

—No, no és necessari!

—De veritat —va reposar ella, aixecant el contenidor—. Li donarem la volta al magatzem, recollirem a Rooh en l'estable i l'acomodarem en el seient posterior descobert.

—I podrà viatjar aquí?

—Els meus fills ho feien, així que està comprovat que suporta animals salvatges.

Ben va mirar el magatzem amb inquietud.

—De debò, no has de fer això. Va ser una tarda molt agradable, alguna cosa que no sabia que em feia falta, però no pots deixar el teu negoci sol.

—Només estan Ulbreck i Bohmer, i crec que el magatzem estarà fora de perill —Annileen va mirar a Ben amb plena confiança. Ja hi havia aconseguit que es relaxés i no estava disposada a permetre que tornés a comportar-se amb fredor. el va prendre de la mà sense adonar-se del distant i agut gemec que es va escoltar—. Està bé, Ben, només vull estalviar-te una mica de temps, anem.

El xiscle va pujar de volum. Ben va obrir bé els ulls, es va posar molt seriós i la va subjectar del braç.

—Vigila, Annileen!

Ella només va aconseguir veure-ho un instant de cua d'ull. Era un objecte de color coure i forma de coet que venia donant la volta en una cantonada del garatge. El vehicle va colpejar lleugerament el landspeeder que es trobava detingut però surant, i el va llançar en espiral.

En aquest mateix instant Ben va llançar el seu cos cap al d'ella i la va empènyer amb força, per la qual cosa tots dos van acabar caient junts sobre la sorra. Després els va cobrir per complet una ombra negra i van veure la part inferior de l’X-31 rebotant sobre ells. L’speeder va colpejar el mur exterior de sintepedra de l'edifici i es va produir un baluern colossal.

Ben va girar per alliberar-se. Es va mostrar alerta i cautelós. Annileen va poder asseure's, però va quedar desconcertada en veure el seu speeder sobre la sorra, no gaire lluny de l'entrada del garatge. El costat dret del vehicle estava abonyegat i el motor esquerre penjava. Estava totalment tort. Llavors va veure la causa: l’Sportster de la Veeka Gault estava mig enterrat en la sorra amb el front enfonsat. Darrere del panell de control estava la noia, atordida, i en el seient del passatger... Jabe!

Annileen es va aixecar d'un salt. Estava preocupadíssima, però la seva expressió va canviar quan es va acostar al vehicle enterrat. El seu fill la va mirar i va començar a riure incontrolablement.

—Hola, mama, ja hem arribat!

Annileen va percebre l'olor de la cervesa barata de lum que servien els hutt en la carrera.

—Estàs bromejant? —Va preguntar, i després va girar-se per mirar la Veeka, qui estava igual d'embriagada. Annileen va escalar amb dificultat pel capó colpejat del vehicle per arribar a la noia—. Veeka!

En veure a la mare de Jabe acostar-se a ella, Veeka va esclatar en riallades també.

—El fillet de mama està bé —va exclamar, amb un to esdolceït—, però hauria d’haver estacionat en un altre lloc. Avui va ser la carrera i...

—On està el teu pare?

Just en aquest moment van arribar dos landspeeders més i van donar volta en la cantonada de l'edifici dels garatges. El primer el conduïen Zedd i Mullen, i va estar a punt de provocar un altre xoc. Darrere d'ell va arribar l’speeder platejat de l’Orrin amb una mica més de cautela. El conduïa Kallie. Orrin venia conversant amb el trio d'homes devaronians banyuts que ocupaven el seient de darrere. Annileen els va reconèixer: eren els contactes de negocis de Mos Eisley als qui Orrin havia estat tractant desesperadament d'impressionar.

—Ara estem en el místic complex, amics —va escoltar Annileen dir a Orrin quan es va detenir el vehicle—. Sacsegin-se la sorra de les sabates i facin una reverència en entrar —Orrin va baixar del vehicle. El primer que va veure va ser l’speeder estavellat de l’Annileen, i després a la vídua dirigir-se a ell furiosa—. Oh, no.

—Mira! —Va cridar Annileen, agitant els braços—, mira el que van fer!

Orrin va caminar fins a l’Sportster i va trobar a Veeka i a Jabe trontollant-se, però fora de perill. Mirà als joves i després va girar-se a mirar la colpejada paret del garatge i va xiular.

—Vaja, sembla que va haver-hi una volta més en Mos Espa —va exclamar. Els devaronians van riure.

Però a Annileen no li divertia en absolut.

—La teva filla ve embriagada! I portava al meu fill en el seu speeder!

—L'esdeveniment va acabar d'hora —va dir Orrin.

—I tant que va acabar! Et sembla una bona explicació?

Orrin es va acostar a Annileen.

—A la meitat de la carrera van treure les banderes per detenir-la perquè dos dels equips dels hutt es van involucrar en una batussa. No saps quina decepció —el granger va parlar en veu més baixa i va assenyalar el magatzem—. Tots vindran a beure, Annie.

—Porten tot el matí bevent, per ventura no ho vas notar? —La comerciant va girar-se i va veure al seu fill caminant cap al magatzem amb dificultat, però el va detenir amb tanta força que va estar a punt de derrocar-lo—. I a tu ni tan sols se t'ocorri moure't!

Annileen va girar cap a Orrin, qui evidentment se sentia incòmode amb l'escena que estava tenint lloc enfront dels seus adinerats clients. A ella, no obstant això, no li va importar.

—Jabe encara no és un adult, Orrin. Vaig dir que podia anar a les carreres si tu el cuidaves, però en això li dius tenir cura?

Orrin va aixecar les mans enfront d'ella.

—Annie, ja saps que aquestes sortides són com els viatges iniciàtics per als nois. A més, estem a Tatooine i a qualsevol que tingui un cos capaç de realitzar treball constant se li considera adult sense importar la seva edat. No és cert això?

Abans que Orrin obtingués el suport que esperava per al seu argument, una aguda veu femenina es va escoltar per sobre de totes les altres. Encara que al principi Kallie va quedar encantada amb l'escena del xoc, de sobte va notar a algú en la perifèria.

—Ben!

El foraster, a qui Annileen va deixar de parar-li esment des del xoc, s'havia acostat a Jabe per assegurar-se que es trobava bé. El noi, no obstant això, no deixava de mirar-lo amb odi, igual que Veeka, Mullen i Zedd. L'entusiasme de la rebuda de la Kallie era equiparable a l'hostilitat d'ells. Orrin, per la seva banda, el va saludar de manera diferent.

—Ah, hola, Ben —va dir el granger, quan va comprendre de qui es tractava. Després va girar-se a mirar a Annileen amb les celles arquejades—. Van passar aquí tot el dia?

Ben es va acostar a les restes del lliscant.

—En realitat només vaig venir a comprar aigua.

Orrin va veure el barril destrossat i el preuat líquid vessat en el terra, evaporant-se. Després va notar l'etiqueta de la seva granja i va somriure.

—Llavors li va agradar! —Va exclamar amb orgull, abans d'empènyer a Kallie quan va passar al costat d'ella per prendre a Ben de l'espatlla—. Quina meravella! Ben, m'agradaria que conegués a aquestes persones.

Orrin el va empènyer cap als devaronians i Ben va girar-se a mirar a Annileen retorçant-se a punt de tenir un atac de pànic. Ella només va encongir les espatlles, ja que no hi havia força alguna que pogués protegir a algú de l’Orrin una vegada que aquest assumia de ple la seva personalitat de venedor i molt menys si podia ajudar-se de la recomanació d'una celebritat.

—Ben, aquesta gent dirigeix el Lucky Despot, un hotel, casino i centre de conferència de Mos Eisley —Orrin va girar-se cap als seus convidats—. Aquest home, per cert, és un gran heroi a la zona i va cavalcar fins aquí des dels erms només per beure un glop de la Sparkling Seven de Gault: l'aigua amb el millor sabor sortida de qualsevol aixeta de Tatooine a Taanab!

Ben va assentir resignat mentre els devaronians encaixaven la seva mà amb entusiasme i xerrotejaven sobre el seu viatge... i d'ell. Tenien moltes preguntes:

«Realment va venir des de tan lluny només per l'aigua?».

«Aniria a Mos Eisley per ella?».

«Quant pagaria per un got en un elegant restaurant metropolità?».

«De debò va salvar a la filla de la propietària del magatzem de morir aixafada per una estampida de banthes com ella ens va explicar en l’speeder durant el trajecte?».

En escoltar l'última pregunta, Annileen va mirar a Kallie i la noia va deixar caure les espatlles, avergonyida. La imaginació i l’encaterinament de la seva filla, no obstant això, resultaven menys importants perquè, almenys, estava sòbria com sempre. Jabe semblava estar-se estabilitzant, però si seguia a Veeka a l'interior del magatzem, tornaria a tirar-lo al terra d'un cop.

—El bar està tancat! —Va cridar Annileen.

Orrin va fer un pas enrere agitant les mans.

—Si us plau, no diguis això. Se suposa que li haig de mostrar a aquesta gent que aquí es pot passar una bona estona. A més, només van poder veure la meitat de la carrera!

—Si els teus fills tornen a estar a un any llum de distància del meu fill, la qual cosa els teus convidats presenciaran serà un assassinat.

Orrin la va subjectar de la mà.

—Saps que em faré càrrec del teu speeder, només serà un treball més per Gloamer, però de debò necessito tancar aquest tracte, d'acord?

Annileen grunyí. Estava furiosa.

—D'acord, els serviré, però exclusivament als devaronians. Abans d'això, deixa'm anar a rescatar a Ben abans que decideixi no tornar a visitar aquest...

Annileen es va detenir quan va veure l'expressió del seu convidat enmig dels visitants. Orrin també la va notar.

—Succeeix alguna cosa, amic meu?

L'home tenia la vista fixa en el magatzem i començava a entretancar els ulls. Anava a dir alguna cosa quan, de sobte, la porta es va obrir de cop. Bohmer va aparèixer en l'entrada del Reclam amb els seus foscos i grans ulls desorbitats, va ensopegar amb l'escala i després va caure cap al front, deixant al descobert la daga que sobresortia de la seva esquena... i al saquejador tusken que estava parat darrere d'ell.

Següent