Submón (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Ferus i Trever van intentar fer marxa enrere enmig de trossos de cristall i van mirar directament cap a la màscara negra de respiració de Darth Vader. Malòrum estava penjat en l'aire, víctima de la fúria de Vader, la seva cara estava gairebé porpra.

Vader va alliberar la seva agafada de la Força, i Malòrum va caure al sòl amb un grall.

Per un moment, ningú es va moure.

Vader va baixar la mirada cap a ell, i Ferus va mirar cap amunt, i tot en el seu interior es va dissoldre en pura por. Mirà aquesta negra màscara reflectora i es va preguntar qui era l'ésser que estava darrere d'ella realment. Mig viu, mig mecànic? No ho sabia.

D'alguna manera l'entrenament es va engegar. Tenia un moment, i el va convertir en temps suficient. Ferus sabia que no tenia prou poder per enfrontar-se a un Sith. Ni s'acostava. Però tampoc podia deixar que Darth Vader dominés la Força. Va tractar d'invocar la Força i va ser copejat per una sorprenent onada. Va créixer en intensitat i poder, l'onada més poderosa que alguna vegada hagués sentit, com si el propi Yoda estigués aquí per ajudar-li. Gairebé semblava com si fos dirigida cap a ell, emanant de l'habitació de Yoda.

Ferus es va muntar sobre una ona de Força, agafant a Trever amb un braç i saltant per agafar-se al cable flexible que havia caigut del sostre. Encara estava subjectat a dalt, i li va donar una empenta amb la qual balancejar-se. Conjuntament amb Trever va sortir balancejant-se a través de la destrossada paret de cristall, i llavors el va deixar anar. Sabia que la Força li portaria.

Ell i Trever van volar sobre l'atri i van aterrar a l'altre costat. Podia sentir el Costat Fosc de la Força darrere d'ell, però no li va parar esment. Simplement va córrer, sabent en tot moment que si Vader li hagués volgut, li hauria atrapat. Tan simple com això.

Potser estava deixant escapar a Ferus i a Trever per humiliar a Malòrum. O per provar-li. O perquè no li importava tant. Fos quina fos la raó, Ferus la va agafar i va córrer amb ella.

Les alarmes sonaven.

Ara el Temple sencer estava en alerta. Ferus va canviar a un passadís que ell sabia que era una drecera cap a les sales d'anàlisis. Estava fosc i polsós; els Imperials no la usaven. Usant el seu sabre làser per il·luminar, va indicar el camí. Això podria proporcionar-los uns quants segons preciosos. En la seva ment, estava forjant un pla desesperat. L'única forma que sortissin d'aquí era si ho feien ràpid; Ferus sabia que no podria amagar-se durant molt de temps. No hi havia dubte que Malòrum no es permetria fallar davant del seu mestre.

—Quin és el pla? —Va preguntar Trever respirant amb dificultat—. El més aviat possible que ens allunyem d'aquest paio, Vader, millor. Podem repassar-ho? Temible! Esborronador!

—Hem de robar una nau —va dir Ferus—. La nova plataforma d'aterratge està justament sota una sala de jocs que usaven els joves aprenents. Durant la vigilància vaig veure que la finestra està parcialment destruïda.

—Tinc la sospita que saltarem per una finestra una altra vegada —va dir Trever.

—Bé, espero que hi hagi un petit i enginyós lliscant sota nosaltres.

—Saps, segueixes oblidant alguna cosa. No sóc un Jedi. No puc fer tot aquest saltar i aterrar.

—Ho estàs fent molt bé. Apressa't.

Ferus va disminuir la velocitat quan van arribar a la sala de jocs. Va avançar a ròssec. Tal com havia esperat, la sala no estava sent usada. Un vent fred va entrar per la finestra trencada. Seguit de prop per Trever va entrar.

Una onada d'horror li va copejar, dur, directament en el pit.

Quelcom va ocórrer allà.

Els joves...

Com havia apartat aquest pensament? Havia imaginat, d'alguna forma, que l'Imperi no aniria darrere dels joves. Havia imaginat que els joves aprenents simplement havien... escapat.

No es van escapar.

Joves, adults, els malalts, els febles... no entren en els càlculs dels Sith. Simplement van darrere del que volen.

No pensis en això. Si penses en això ara, podria destrossar-te.

Va caminar lentament cap a la finestra. Semblava com si caminés a través de cendres. Les joguines encara estaven tirades pertot arreu, l'aparell trepador que els joves havien usat, els sabres làser de pràctica, les joguines làser, tot estava trencat ara.

Quin tipus de monstre seria capaç d'això?

Trever va aguaitar darrere d'una columna caiguda, mantenint-se adequadament fora de la vista mentre entrellucava per la finestra.

—Estan tancant la plataforma d'aterratge —va dir—. Ha de ser una mesura de seguretat.

Llevant-se de damunt els foscos records de l'habitació, Ferus es va unir a ell. Mentre havien estat dins del Temple, havia caigut el crepuscle. Les llums s'encenien en tots els nivells per sota d'ells.

—Mira aquest oficial discutint. El codi és groc, no vermell. Veus la llum al costat de la plataforma? Així que la meva suposició és que li deixaran partir.

La Força va sorgir. Era un advertiment. Ferus estava sorprès per la seva franquesa. La major part del temps sentia que buscava a les palpentes la Força a través d'una boira. Es va adonar que la seva connexió amb la Força era més forta mentre estava allà. Alguna cosa en ell encara responia en aquest lloc, encara li donava força.

Malòrum estava a prop.

Mirà al voltant de la cambra. Tenia segons. Hi havia d'haver alguna cosa allà que pogués usar. La seva ment funcionava ràpid. Necessitava alguna cosa que distragués al pilot de sota. Tot el que necessitava era un instant.

Va recollir una de les joguines dels joves. Servia per practicar amb la Força. Al principi, la joguina làser volaria en línia recta. Segons el nen guanyés experiència, ell o ella utilitzarien la força per fer-lo descendir i rodar. Quantes més virolles fes, més llums làser s'encendrien i s'apagarien. Ferus ho va comprovar. Unes quantes llums van parpellejar. Encara funcionava. Aquesta petita joguina havia sobreviscut a través de la destrucció a tot al seu voltant.

Es va col·locar al costat de la finestra destrossada. A l'oficial de sota li havien donat permís per enlairar. Ferus va deixar que la joguina làser volés.

Ara tot el que necessitava era la Força.

La va sentir fluir sense esforç entre ell i la joguina. Va enviar la joguina girant i descendint. Les llums parpellejaven i brillaven intermitentment, més i més ràpid, els colors penetraven la penombra.

Els guàrdies de sota van apuntar i van aixecar els seus rifles làser. Podia veure que estaven perplexos, sense saber què podia ser l'objecte. Era una arma? El pilot va vacil·lar, insegur del que fer.

—Agafa't a mi com un mico-llangardaix —li va dir a Trever.

Trever va saltar sobre la seva esquena, enroscant els seus llargs braços i cames al seu voltant. Ferus es va col·locar en la vora. Tothom sota estava mirant a la joguina làser. Va saltar. La Força li va ajudar a frenar i a guiar el seu descens.

La joguina encara voleiava a prop dels guàrdies. Òbviament l'oficial volia la protecció del seu armament abans d’enlairar. Ferus va mantenir la joguina làser donant voltes fins i tot mentre guiava el seu salt.

Tot això va ocórrer en menys d'un instant. Va aterrar en la part posterior del lliscant. Trever va baixar de la seva esquena i es va ficar en el seient posterior.

Ferus va agafar a l'oficial per sota dels braços. L'oficial estava massa sorprès per lluitar.

—Necessito un transport —va dir Ferus.

Li va llançar fora del vehicle. Encara voleiava a escassos metres de la plataforma; l'oficial no es va fer mal, però no estava molt content amb el seu aterratge escabrós. Ell, també, va treure el seu blàster i va començar a disparar furiosament.

—Hora de fotre el camp —va dir Trever, ajupint-se sota el seient.

El foc làser va ploure al seu voltant quan els guàrdies es van adonar del que succeïa. Ferus va accelerar i van sortir disparats.

Següent