QUARTA PART
L'ESQUERDA
CAPÍTOL 36
Les torretes metàl·liques que usaven els tusken per veure estrenyien
i confinaven el món, però també ho tornaven el centre. Ara, tan sols algunes
hores després de la posta dels sols, hi havia molt per veure en la creixent
granja al sud-est de l'oasi.
Els doms de la finca resplendien amb tons grocs a través de
les lents. Lluïen com raïms de bombolles sota la llum de les llunes que
començaven a elevar-se. Aquesta finca era més gran que moltes de les altres que
hi havia en el desert, i comptava amb l'enllumenat de moltes més llums de
seguretat en pals. L'habitatge estava unit als garatges per plataformes
cobertes col·locades sobre la sorra.
El vell estava dempeus en un d'aquests porxos, abraçant-se a
si mateix per disminuir la sensació gelada de la nit. Darrere d'ell es trobava
la porta oberta de casa seva, i a través d'ella escapava la llum... i la veu de
la seva dona, la qual es podia escoltar fins a la cresta del nord. Totes les
nits el vell Ulbreck buscava una mica de pau fora, i aquesta no era l'excepció.
L'home estava fumant un cigar que tant el seu doctor com la seva dona li havien
prohibit. Es veia relaxat i confiat en els seus dominis. Aquí, ningú podia
dir-li què fer.
A l'altra persona que també estava present hauria estat més
difícil albirar-la a causa del moviment. Langer, el guàrdia nocturn,
s'embolicava per protegir-se del fred al mateix temps que caminava d'anada i de
tornada formant un solc en la sorra. En general, el guàrdia romania immòbil,
però aquest no era el cas quan el vell estava fora. Es deia que Langer era molt
bon tirador amb el seu rifle, però no ho havia usat en molts anys. El guàrdia
estava emparentat d'alguna forma amb l'esposa de l’Ulbreck i la seva feina
consistia a protegir la finca. Els altres sentinelles estaven lluny, patrullant
els evaporadors en les dunes. Aquests eren els que realment li importaven al
vell.
Els acurats intrusos havien estudiat la granja en les nits
prèvies i estaven al corrent de tot l'anterior. Coneixien els hàbits i les
defenses de l’Ulbreck, i també sabien els horaris en què els sentinelles feien
els recorreguts de vigilància en landspeeder. El robatori a plena llum del dia
d'un evaporador, trenta-set hores abans, havia provocat que el vell assignés
més sentinelles a cada vehicle, però ni les rutes ni els horaris van canviar.
Els integrants del grup que duria a terme la incursió van
arribar per separat i venien de dos llocs diferents. Els quatre van convergir
per a l'acostament final. Van córrer en una sola fila, a la manera dels tusken,
i no es van detenir sinó fins arribar a les estacions que havien triat darrere
de la cresta del nord. Tots veien el mateix a través de les seves torretes
oculars. La situació era justament la que van imaginar; ja només quedava
esperar al fet que els núvols travessessin davant de la lluna més gran.
Quan això per fi va succeir, van entrar en acció. El primer
parell de saquejadors va córrer per la cresta, amb cura de no caure a causa de
la seva voluminosa vestimenta. Darrere d'ells, els dos que van quedar en el cim
de la duna van aixecar els seus rifles i van disparar. Després que les llums de
seguretat rebessin diversos trets, la granja va quedar sumida en la foscor.
Langer va ser el primer a notar-ho.
—Tusken! —Va cridar, però el seu avís només va produir més
trets de blàsters com a resposta. El cuidador es va tirar al terra per esquivar
els trets, encara que aquests de tota manera es van detenir prou per
permetre-li al parell de saquejadors donar el cop. L'atacant més veloç va
arribar primer amb el seu gaderffiï en alt. La punta roma de l'arma va colpejar
a Langer en el rostre deixant-lo inconscient.
Ulbreck havia entrat en acció des que va escoltar el crit
del sentinella. El seu rifle estava en el lloc que acostumava deixar-ho a les
nits, just fora de la porta de casa seva. No obstant això, els trets provinents
de la cresta van començar a caure de sobte com la pluja sobre la plataforma i
això li va impedir arribar a la seva arma. Es va amagar darrere d'un pal i va
cridar cap a la porta oberta.
—Magda! Demana ajuda!
Era massa tard. Amb Langer fora d'acció, els incursors de
l'avançada van arribar a la casa amb facilitat. L'atacant més fornit li donà
una puntada a la porta i va llançar alguna cosa a l'interior. Va haver-hi un
centelleig, uns segons després va començar a sortir fum de la construcció.
Una dona gran va sortir de la casa tossint i ensopegant-se,
i aquí la van rebre els saquejadors amb les seves mans enguantades. Quan va
sentir que l'havien subjectat, la senyora va començar a cridar aterrida.
—Wyle! Wyle!
—Ja vaig, Maggie! —Va cridar Ulbreck, no obstant això, no
podia anar a cap costat amb aquesta pluja de trets caient en la plataforma. De
sobte ja no va haver-hi trets, però va ser perquè els tiradors venien baixant
de la cresta, emetent el seu crit de guerra. El vell granger es va aixecar
treballosament, però l'atacant de menys altura va estar immediatament sobre
ell, agitant el seu rifle com si es tractés d'un garrot. Li va etzibar en el
nas al granger amb la culata de l'arma. Ulbreck udolà de dolor i va caure amb
força sobre la plataforma. La cara li sagnava.
Magda Ulbreck va cridar quan els invasors la van arrossegar davant
de la casa, a plena vista del seu espòs lesionat. El líder dels quatre va
baixar el rifle i va treure un ganivet de la seva cartutxera. Una fulla oxidada
va brillar a la llum de les llunes, i el ser embolicat en túniques planà
amenaçador sobre Ulbreck.
Magda va tornar a cridar, però fins i tot en la seva agonia,
el seu espòs es va mantenir desafiador.
—Maleïts dimonis, no van poder matar-me en el Reclam! Ara
tampoc els penso suplicar!
El saquejador que brandava el ganivet va assentir. Era la
resposta que esperava. Tots sabien que Ulbreck es mantindria desafiador fins
que veiés amenaçada a la seva esposa. Els atacants s'enfocarien en Magda i
l'espantarien. Podrien perpetrar alguns danys cosmètics per tenir un major
impacte, però la situació real empitjoraria si ella decidís lluitar.
El pla era, no obstant això, que els Ulbreck es
mantinguessin vius, que rebessin un escarment i que es quedessin aterrits. Si
aquesta esquinçadora nit no aconseguia convèncer a Wyle Ulbreck de l'equivocat
del seu comportament, llavors Magda ho faria.
Tot sortiria d'acord amb el pla. Ja havia funcionat abans en
tots els altres llocs.
Perfecte.
Excepte per l'ésser que va aparèixer i va saltar des del
sostre del porxo.
Les botes van caure amb energia sobre les espatlles del líder,
i el van fer bolcar-se. Quan va picar amb el terra i les seves ulleres de visió
nocturna es van moure cap a un costat sota l'embolcall estil tusken que portava
en el cap, el ganivet va sortir volant de la seva mà. Durant alguns instants no
va poder veure res; només escoltava una lluita al voltant.
El líder es va aixecar els ulleres per veure almenys amb un
ull, després es va col·locar bocaterrosa i va tractar desesperadament
d'aconseguir el rifle que estava en el terra. No obstant això, l'home que li
havia caigut damunt ja estava lluitant amb els segrestadors de la Magda. O
millor dit, amb els qui en algun moment l'havien atrapat, ja que la dona va
poder alliberar-se quan l'ésser de la capa color sorra clar va arribar, es va
col·locar entre ella i els atacants i va començar a esquivar, un darrere
l'altre, els cops dels gaderffiïs.
El misteriós ésser es va llançar, es va ajupir i, amb un
moviment increïblement ràpid, va atrapar una de les armes. Després va saltar cap
enrere, emportant-se el gaderffiï amb ell. Va aterrar, i després va tornar a la
baralla amb l'arma. El saquejador que s'havia quedat sense gaderffiï va caure
d'esquena i va deixar a l'altre lluitant sol, a pesar que a ell ni tan sols li
havia semblat un mal moviment, en veure-ho amb el seu únic ull disponible. El gaderffiï
va retrunyir amb força i el metall va brillar enmig de la nit.
Magda va passar gatejant al costat d'ells, amb una energia
que contradeia la seva edat. El més petit dels invasors estava captivat pel
combat que es lliurava enfront d'ell i, pel mateix, no va fer res quan va veure
a la dona aixecar al seu espòs ensangonat i ajudar-lo a arribar als garatges
per escapar. Quan els Ulbreck van fugir, el líder dels atacants va trobar per
fi el rifle errant. Va tractar de disparar a l’ésser que havia arribat al
rescat, però una vegada més els embenatges del seu rostre es van moure i l'hi
van impedir.
Prop d'aquí, el duel de gaderffiïs era a punt d'acabar.
L'heroi dels Ulbreck va colpejar al seu oponent sota el braç amb el vorell de
l'arma i li va fer emetre un xiscle summament agut... i bastant humà.
—Prou! —El líder dels invasors es va arrencar els embenatges
i les ulleres de visió nocturna, i va aixecar el seu rifle. Amb els ulls
lliures per fi, Orrin Gault va mirar cara a cara al salvador dels Ulbreck.
Ben Kenobi.
El granger el va contemplar enmig de la foscor. Per un
instant no s’ho va poder creure.
—Tu?
I després va disparar.
Ben va girar i va usar el gaderffiï d'alguna manera per
desviar el tret. El raig va passar rabent al costat de l’Orrin i va donar en un
dels suports del porxo, just damunt del cap del supòsit tusken més petit. El
noi, espantat, va girar i va sortir corrent.
—Vinga, Orrin!
El granger va tornar a disparar.
Orrin va veure als altres dos invasors darrere d’en Ben.
S'estaven ajudant mútuament a posar-se dempeus, i quan el nouvingut va desviar
el segon tret, tots dos van caminar cap a ell.
Ben va girar-se per mirar enrere.
—Ni ho intentis, Mullen —va cridar—. S’ha acabat la farsa.
De sobte es va obrir un dom en l'extrem allunyat de l’Orrin
i el vehicle repulsor dels Ulbreck va sortir a tota velocitat conduït per la Magda.
El vehicle virà amb violència i es va allunyar de la finca amb direcció a
l'est. Orrin sabia que aquí estaven les barraques i, per tant, més sentinelles.
Els seus fills també ho sabien.
—Vinga, pare!
Després de dir això, Mullen i Veeka van fugir i es van
dirigir a la part de darrere de la casa.
Ben els va mirar satisfet i després es va quedar mirant a
Orrin directament als ulls.
—Avui vaig notar una cosa. Que no funciones molt bé quan
estàs sol.
Orrin va girar i va començar a córrer.
En la foscor que es veia al nord, Orrin va albirar a dos
habitants de les sorres que navegaven a tota velocitat amb moto speeders. Era
una imatge surrealista, no obstant això, significava que Mullen i Veeka havien
escapat. El cor va començar a palpitar-li amb força, però va decidir apurar-se
i caminar cap a les dunes de l'oest.
Per què vaig haver
d'estacionar-me tan lluny?
L'home es va quedar sense alè i va mirar enrere. Acabava de
perdre el seu rifle. Va caure a un costat d'una duna, encara que no pensava
tornar per ell. Particularment no ara que Ben havia arribat al cim. L'home va
deixar caure el gaderffiï de Mullen en la sorra.
Orrin es va colpejar el pit mentre corria. Havia perdut la
seva pistola en la visita a la casa del hutt aquesta tarda. Ja l'havia reposat,
però no tenia el pla de començar a furgar i buscar-la entre tots els plecs de
l'estúpid vestit de tusken. A més, la seva moto speeder estava aquí i, gràcies
al seu jove assistent, fins i tot el motor ja estava encès.
Jabe ja s'havia llevat la màscara de tusken, però era a punt
d'embogir per l'esglai.
—Orrin! Apressa't! —Va cridar, des del lloc que ocupava
entre les moto speeders—. Aquí ve!
Orrin va fer un cop d'ull darrere seu. Ben seguia en el cim
de la cresta i no deixava de cridar.
—Orrin! Vigila!
El granger no cauria en el parany. Va arribar a la moto
speeder i...
... en aquest moment van aparèixer quatre figures del no-res
i es van abalançar sobre ell.
Genuïns habitants de les sorres.
Dos tusken van subjectar a Jabe i se’l van emportar enmig de
la foscor. Un altre es va llançar contra Orrin i va colpejar la part de darrere
de la seva moto speeder amb un gaderffiï. El vehicle va començar a donar voltes
en espiral cap al granger, qui sense pensar-ho molt es va pujar d'un salt.
L’speeder va seguir girant amb ell a bord, i llavors tot va
començar a donar voltes en el cap de l’Orrin també. Va veure a Kenobi, qui
seguia paralitzat en la duna. Va veure a Jabe esgarrapant l'aire en va. Va
veure a un dels seus segrestadors aixecant una pedra per colpejar-lo. I va
veure al quart tusken llançant-se cap a ell amb el gaderffiï en alt.
Ull-Tapat.
Orrin va prémer l'accelerador i va desaparèixer enmig de la
nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada