CAPÍTOL
12
Guia
va alçar una barra lluminosa.
—És
millor mantenir-se a prop aquí sota. Vigileu per si apareixen llimacs del duracret.
Són especialment agressius.
—Crec
que ja hem estat presentats —va murmurar Trever.
Es
van mantenir al centre del túnel mentre caminaven. Les parets rajaven humitat.
Ocasionalment passaven un pudent toll tòxic, resplendent estranyament en la
foscor. Van escoltar sorolls reptants, però no va aparèixer cap criatura.
—Les
ciutats originals de Coruscant es van construir en l'escorça, segles enrere —va
explicar Guia mentre caminaven—. La major part de la infraestructura encara
està sota el sòl. La major part dels conductes d'aigua i els túnels d'energia
han estat excavats, però hi havia un sistema de transport de persones que
funcionava amb alguna classe de motor primitiu que es connectava amb una via en
el sòl. Aquests túnels es van construir amb blocs de pedra, i algun està encara
intacte. Més tard es van acostumar a bombar els oceans a les cavernes. Allà és
on anem.
Van
caminar fins que van perdre el sentit d'on estaven i si era de dia o de nit per
sobre d'ells. Ferus va començar a sentir la falta de somni i el menjar decent.
Va seguir endavant.
Sobtadament
va escoltar el ressò d'aigua xipollejant. Guia es va detenir.
—L'aigua
es farà més profunda, però arribarem a les passarel·les que ens portaran per
sobre d'ella.
Aviat
van caminar a través d'aigua que els arribava a l'altura del turmell. Endavant
van veure una escala tosca, i mentre Ferus seguia les escales amb la mirada va
veure que connectaven amb una sèrie de plataformes i més escales. Quan Guia va
aconseguir arribar a les escales, va començar a grimpar.
Van
grimpar de plataforma en plataforma en la foscor. Ferus no sabia quan profunda
estava l'aigua sota ells, però podia sentir-ho: Era gairebé com si encara
tingués marees, doncs semblava rugir i retirar-se com si es mogués
constantment. Ell no ho podia veure, només podia olorar-ho i ara sentir-ho.
Van
sentir una esquitxada i van mirar per la vora. Molt per sota només podien
albirar una enorme criatura marina girant i lliscant sota l'aigua una altra
vegada.
—Oh,
sí —va dir Guia—. Hauria d'advertir-vos, no caigueu.
La
bastida es va obrir sobtadament en un espai ample que ocupava l'amplària de la
caverna. Les taules de plastoide i fusta estaven col·locades en un patró. Les
estructures s'havien construït en campaments circulars separats que es
connectaven unes amb unes altres a través de passarel·les de metall. Era com
una petita ciutat.
En
diverses estructures Ferus va veure encendre's llums. Qualsevol que estigués
dins estava despertant.
Guia
va alçar un petit dispositiu, i va sonar un soroll electrònic.
Els
ciutadans van començar a emergir de les estructures. Eren de molts mons, i tots
estaven armats. Lentament van avançar cap a Guia.
Els
Esborrats es van trobar apinyats en un petit grup mentre els colons els
envoltaven.
Ferus
va començar a sentir-se intranquil. Estaven completament envoltats. Excedits en
nombre.
Es va
iniciar un murmuri, algunes paraules passant de ser a ser. Guia va alçar una mà
demanant silenci.
—Us
els he portat de dalt —va dir.
Després,
sobtadament va girar sobre els seus talons i es va fusionar amb la munió.
—Ara
són vostres.
La
munió va començar a acostar-se. Ferus, Trever, i els Esborrats van retrocedir.
Però no hi havia cap lloc on anar. Només la prima barana de la passarel·la, i
la llarga caiguda fins al negre oceà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada