Kenobi (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

Hi havia suor humana vessada sobre mosaics de ceràmica finament tallats. L'opulència amb què estava decorat el vestíbul de Jabba contrastava amb la modèstia de l'exterior. A Orrin no li va sorprendre, havia escoltat que a part del seu palau a les muntanyes Jabba tenia un local a Mos Eisley. No obstant això, semblava que el hutt volia donar-los als veïns la impressió de ser un individu benèvol i paternal.

No obstant això, no hi havia ni una gota de benevolència en aquest lloc. Orrin es va adonar que aquí era on estaven els guàrdies. També hi havia quatre gamorreans més, dos a cada costat de la porta. Estaven armats amb destrals als petos, però lluïen avorrits.

Bojo Boopa i Jorrk van seguir a Orrin al llarg de l'ampli corredor amb els seus blàsters preparats per disparar. El granger va tornar a sentir el buit en la seva funda. Boopa li havia llevat fins als comlinks, així que Mullen i Veeka no tenien idea d'on estava.

El granger va veure la càmera d'audiències al capdavant, darrere d'una porta lliscant. D'ella va sortir caminant un droide platejat que va escanejar el seu cos per confirmar que no estigués armat. Orrin va sentir que tots l’observaven. Per què sotmetien a la gent a tal humiliació? Realment era necessari?

—Jabba el veurà ara —va dir el droide amb una veu gutural.

Per tots els sols, com he arribat en això?, va pensar Orrin. En forçar-se a caminar, va sentir el seu pols accelerat.

El granger va fer un profund respir i va travessar les portes. Al centre de la rotonda, sobre una allargada base de fusta construïda per a la plataforma lliscadora d'un hutt, Orrin va veure una cosa més.

En lloc de la plataforma hi havia un petit ser vestit amb vestit formal color verd clar. La criatura de color rosa i marró estava apinyada sobre un escriptori, ingressant nombres en un datapad. Sobre l'escriptori hi havia piles ben ordenades de crèdits de tots colors. Prop d'ell hi havia un droide de seguretat balancejant-se sobre les seves rodes, inclinat i amb les gargamelles obertes, llest per acceptar les divises.

Orrin no va poder identificar a quina espècie pertanyia l'empleat de l'escriptori. Pràcticament tenia cara de simi i galtes accentuades per les seves patilles: dos flocs rectes delicadament pentinats que semblaven plomes. Els seus grans i inquisitius ulls romanien fixos en els càlculs que tenia davant, i en cadascuna de les xifres que anava registrant amb fervor. Igual que els gamorreans de l'entrada, tampoc li va parar esment al nouvingut.

Jorrk el va empènyer cap al centre del saló. Orrin va veure a tres gamorreans més darrere, sobre el perímetre de la sala, i a Boopa, qui va col·locar els comlinks i el blàster del granger sobre una tauleta.

Orrin va mirar a dalt i va veure que a través d'una densa malla de filferro, suspesa a diversos metres sobre el terra, es filtraven els rajos de llum de les esquerdes de ventilació d'un dom. La xarxa de metall no tenia cap lògica arquitectònica: l'únic espai lliure en la trama es trobava en el punt principal del dom, on també hi havia una massa quadrada, just sobre el centre del saló. Orrin va entretancar els ulls. Hi havia alguna cosa aquí a dalt?

El granger va mirar amb cautela als guàrdies, es va llevar el barret i va parlar.

—Estic aquí.

—Clar que estàs aquí! —L'ésser de l'escriptori va girar-se cap amunt i va somriure mostrant les dents—. M'agrada aquest humà. Observador.

—Em van dir que Jabba estava aquí —va continuar Orrin. De sobte va sentir que la sang tornava a arribar-li a les extremitats—. O es van equivocar en informar-me o el hutt va baixar una mica de pes.

—Ha! —L'alienígena del vestit va colpejar l'escriptori per emfatitzar la seva conclusió—: Observador i amb sentit de l'humor —després va deixar anar el seu datapad i es va posar dempeus—. Sí, m'agrada això! Vull fer negocis amb algú així, clar que sí!

—Però qui és vostè?

—Ah, sóc Mosep Binneed, el seu humil servidor —va dir la criatura, fent una reverència. Orrin li treia un cap d'altura—. Manejo les inversions de Jabba quan ell no està aquí.

Orrin va estrènyer l'ala del seu barret i es va moure amb incomoditat.

—Boopa va dir que aquest era el local de Jabba, per això vaig creure que...

—La seva Gran Immensitat és una criatura ocupada —va explicar Mosep, al mateix temps que aixecava una safateta amb diners. Com si estigués rebutjant les restes de menjar en un plat, va deixar caure els crèdits a l'interior del droide de seguretat—, però Jabba sap que la gent de Mos Eisley se sent millor quan creu que camina per aquí. Per això, diguem que sempre està en aquesta oficina. El meu primer Lhojugg i jo compartim la tasca de cuidar-la.

—Ah, sí? —Va dir Orrin, despreocupadament. Jabba no estava aquí? Quina meravella!

Mosep va tornar a aixecar la vista. Els seus ulls brillaven.

—De tant en tant també viatjo sota el nom de Jabba per representar els seus interessos. Confondre a la competència no ens ve gens malament, així que, per a efectes del dia d'avui, i amb la vènia del nostre senyor, es pot dir que sí, jo sóc Jabba.

Jorrk va reprimir el riure.

—Simi Jabba, simi Jabba!

—Què desconsiderat, Jorrk —va dir Mosep, llançant-li una intensa mirada de gairell al perdonavides—. Tindrà vostè que disculpar al meu associat. En una ocasió va veure a un mico de sorra geniserià i fins avui segueix rient-se del seu acudit. Jo, per descomptat, sóc un nimbanel. En fi, és una bona tècnica per a Jabba, no creu?

Orrin va començar a impacientar-se.

—Per què em diu tot això?

—Perquè vostè és part de la família, Orrin, fill meu. Entre nosaltres no hi ha secrets, no és cert?

—Jo no sóc part de la seva família!

Jorrk va tornar a riure's.

Mosep es va pentinar les patilles i va prendre el seu datapad.

—Si vostè insisteix que comencem a negociar..., vegem. Sí, aquí està el seu compte —la criatura va llegir en silenci, però els seus llavis barbamecs espetegaven amb freqüència—. Ai, que pertorbador és això.

Mosep va continuar amb la seva rutina i va començar a espetegar amb la llengua també. Orrin, per la seva banda, va haver de lluitar contra el seu desig de moure's i dir alguna cosa. Quina tortura!

De sobte va mirar cap amunt i va detectar moviment damunt de la xarxa. Una figura àgil i fosca es va desplaçar per les llums, va mirar a través de la xarxa i va aixecar un objecte.

—Hi ha... hi ha alguna cosa allà a dalt.

Mosep no va desenganxar la vista del datapad.

—Deuen ser els xiuladors kayven —va dir l'empleat—. Són voladors carnívors. Viuen en les bigues, però de tant en tant els hi pugem unes postres.

Orrin va tornar a mirar, alarmat. En aquest moment es va adonar que l'objecte quadrat que estava gairebé damunt d'ell era una gàbia enganxada a un sistema de corrioles que arribava a una altura incalculable.

—Unes postres?

Mosep va mirar a Boopa.

—Sí. Qui va ser les postres avui?

Boopa va aixecar un os de cama humana del terra.

—Crec que va ser l’apostador problemàtic.

Mosep li va somriure al granger.

—Pot vostè relaxar-se, ja els van donar la seva ració.

Era impossible que es relaxés. A dalt hi havia més sons i ombres. Per un instant gairebé li va semblar veure una figura bípeda en moviment, planejant d'una esquerda de ventilació al cable. Després va escoltar un altre tritlleig i més ales batent les xarxes.

—Ja vaig llegir prou —el comptable nimbanel va baixar el datapad—. Ens deu vostè bastant diners, fill meu.

—No sóc el seu fill, Binneed!

—L'única cosa que sé és que no s'ha complert amb alguns compromisos —va reposar Mosep—, però bé, m'estic avançant. Vostè va sol·licitar aquesta reunió —el comptable es va asseure en la seva cadira i va fer espetegar els peluts artells—. Encara que sospito que no ho va fer perquè estava llest per pagar el total del seu deute.

—Estic treballant en això —va dir Orrin, tractant de reunir valor—. No. El que vull és que surti —va afirmar.

—Que surti? —Va preguntar Mosep, amb una rialleta. Les seves patilles es van estarrufar—. A què es refereix?

—Vull que surti del meu camí. Els seus nois han estat visitant la meva granja, el meu magatzem...

—El seu magatzem? —De sobte Mosep es va interessar i va tornar a veure el seu datapad—. No, no, segons els meus registres, els seus béns només inclouen la granja, els vehicles en els garatges i les barraques de les seves bèsties.

—Són peons! —Va aclarir Orrin, enfellonit—. Però, clar, com podrien saber-ho els seus pinxos, si en tota la seva vida no han tingut un sol dia de treball honest.

—Oh, però sí treballen —va dir Mosep, acomodant crèdits—. Tal vegada no joguinegin en la sorra ni li espremin aigua a l'aire, però sí treballen. Aquí es fan inversions, el capital s'empra, i també esperem un guany.

—Justa la fusta, perquè si no, llavors ens espremen vostès a nosaltres!

—Orrin, o Mestre Gault, si prefereix que li digui així: està vostè fent això molt incòmode. El fet que estigui tractant amb mi hauria de ser un senyal de respecte. El meu superior creu que hi ha diferents tipus de negocis, i que cadascun ha de ser tractat de la manera que correspon —el comptable va girar-se per mirar a Orrin amb els seus ulls negres—. Cregui'm, si Jabba volgués fer això d'una manera desagradable, vostè ja s'hauria assabentat. De qualsevol forma, nosaltres hem de supervisar les nostres inversions, i això implica visitar els llocs involucrats, com és el cas del magatzem on vostè sembla tenir les seves oficines.

Es va tornar a sentir un altre soroll en el sostre, però els rufians no van parar esment.

—El meu negoci depèn de la meva reputació —va dir Orrin, amb una mica més d'humilitat—. La bona voluntat forma part important de la meva operació i he treballat durant vint anys per enfortir aquests aspectes. Si els seus rufians comencen a visitar-me, perdré això.

—Ah, sí?

—Per descomptat —va dir Orrin—. La gent començarà a mesurar l'aigua de cada barril Gault per assegurar-se que no els estigui venent menys de l'estipulat.

Mosep es va aixecar de l'escriptori i va començar a caminar.

—Com el bon home de negocis que és, Orrin, vostè sap que ja és massa tard per preocupar-se per aquestes coses. O com l'home de negocis que va ser, millor dit. Perquè també és conscient que no podem permetre que això continuï, veritat?

Orrin va mirar al voltant, a l'espera de qualsevol moviment.

—Miri, la collita d'aquest any serà gran, molt gran. Ens ha pres algun temps configurar bé els nous evaporadors, però el resultat serà...

—Em temo que no entenc molt d'agricultura —va dir el comptable, interrompent-lo—. Però sé de matemàtiques. Fins i tot si ens cenyíssim al pla de pagaments que té vostè, no veig de quina manera podria rescabalar al pobre Jabba —va assenyalar—. Ni tan sols si utilitzés els seus altres recursos.

L'últim comentari va desconcertar a Orrin.

—A quin altres recursos es refereix? De què parla?

Mosep va tocar el datapad i va somriure com si sabés alguna cosa.

—És molt intel·ligent el que estan fent els seus nois allà en el desert. Encara que això se li va ocórrer a Jabba primer, fa més de deu anys.

—No sé què vol de...

—Molt bé, faci's l'innocent —Mosep llançà el datapad a l'escriptori i va fer tremolar les piles de crèdits—. Suposo que és tan senzill que qualsevol pot fer-ho. Encara que sembla que els tusken d'aquest any no volen retornar l'atac.

Un altre xivarri allà a dalt. Orrin va negar amb el cap i va tractar d'assimilar el que passava.

—Esperi, va dir que anàvem a canviar el pla de pagaments?

—Així és —va contestar Mosep—. Podria dir-se que volem pairar-nos —la criatura va assenyalar els botons de la seva armilla—. Ha de pagar el doble de la suma corresponent demà... i cobrir tota la resta en dues setmanes.

Dues setmanes? Orrin va empassar amb dificultat. Ni tan sols podia complir la primera condició.

—He tractat de mantenir el pas, vostès ho han vist! Només m'he retardat en els últims dos pagaments. Per què ara?

Mosep va somriure.

—Vaig pensar que volia acabar amb això.

—Mai s’acabarà —va dir Orrin, furiós—. Ja els conec! Una vegada que li posen les urpes damunt a algú, no el deixen anar mai!

—En algun altre moment ens hauria encantat tenir un... compromís a llarg termini amb el seu negoci. Ens sembla que és vostè bastant creatiu, per ser una criatura agrícola, és clar, però la veritat és que el que Jabba necessita ara és efectiu, no fer inversions.

—Jabba necessita... —Orrin va mirar al voltant. Fora del macabre desastre en el sostre, fins i tot les parets del saló empestaven a diners, com era el cas de la tapisseria finament teixida que penjava darrere d'una plataforma on es mostrava una escena de la història dels hutt—. A mi em sembla que els està anant bastant bé!

Mosep va veure els crèdits sobre l'escriptori i es rigué.

—No, Jabba necessita una miqueta més. És per l'Imperi Galàctic en què es va convertir aquesta República. Ha estat un canvi bastant radical. Fins que no sapiguem com van a tractar als hutt, Jabba no vol tenir els seus recursos en res que no sigui efectiu disponible.

—Per poder subornar a la gent nova, voldrà dir!

—O pel que sigui necessari. A cap negoci li ve bé la incertesa —Mosep va mirar el seu crono de butxaca—. Bé, llavors diguem, vint-i-quatre hores per fer el penúltim pagament?

Orrin es va encorbar quan va sentir sobre si tot el pes de la galàxia i va quequejar.

—Tinc... alguns plans. Puc aconseguir-ho, però necessitaré més temps. Si la quantitat de demà pogués ser menor...

Mosep, qui es trobava al centre del saló, va fer espetegar els dits. Havia recordat una cosa de cop i volta.

—Ah, clar, se m'oblidava. De fet li hem cobrat una mica menys en els últims tres rebuts. Per això vam enviar a Bojo —el comptable va mirar als guàrdies—. I com ja ens va fer vostè el favor de venir fins aquí, crec que el podem castigar per això immediatament.

Orrin va deixar caure el seu barret. Què?, va pensar.

—Destrossa-li les mans —va dir Jorrk, rient-se a riallades—. Per fi que ja no necessitarà manejar per divertir-se i fanfarronejar.

—Nah —va dir Boopa, donant-li un copet al klatooinià en el pit amb el dors de la mà—. Millor les cames. Passa molt temps en aquest magatzem i allà té tot el que necessita. Només haurà de gatejar una mica per aconseguir-ho.

—No, no, no! —Mosep va negar vigorosament amb el cap i el seu rostre va desaparèixer darrere de l'embull que formaven les seves patilles—. Aquest amable ser encara té un dia per pagar. No podem permetre'ns mesures punitives que limitin la seva mobilitat, sense importar com de justes siguin —Mosep va girar-se per mirar a Orrin—. Només el deixarem una hora connectat a l'interruptor nerviós del soterrani. Senyor, què tal està la seva salut cardíaca?

A Orrin se li desorbitaren els ulls.

—Jo... jo...

—Suposo que ja ho esbrinarem —va dir Mosep, i va assentir mirant als guàrdies—. Un bitllet per a l'espectacle, si us plau —després li va fer un senyal al droide que estava parat al costat de la porta—. Jo veuré els avanços des d'aquí a dalt. Em pots portar una mica de caf?

 Següent