Mort a Naboo (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Trever caminava pel passadís d'un magatzem, enmig d'alts blocs d'escombraries. L'olor era aclaparant. Podia veure els grossos cucs blancs, tan llargs com el seu braç reptant a través dels desaprofitaments.

Els treballadors de moltes espècies s'afanyaven sense parar, ficant les escombraries amb pales en una màquina que la transformava en daus i la sanejava. Portaven posades mascaretes i guants, però Trever no podia imaginar-se que allò servís d'alguna cosa contra l'olor o la sensació de les escombraries.

—Et vaig dir que lamentaries seguir endavant —li va dir Keets.

—No està tan malament —va dir Trever— Hauries d'haver vist el dormitori del meu germà.

La broma es va escapar abans que pogués detenir-la. Keets li dedicà una ràpida mirada. No havia esmentat a la seva família abans. Mai esmentava a la seva família. Les seves vides, les seves morts, eren assumpte seu.

Odiava pensar en ells. Intentava no fer-ho. Era difícil venint d'una família d'herois i màrtirs. La seva mare, el seu pare, i el seu germà havien lluitat contra l'Imperi. Tots ells havien estat assassinats. Ell no tenia intenció d'acabar com ells, si podia evitar-ho.

Sentia el formigueig en Keets per fer una altra pregunta, era un periodista, després de tot, però Keets no va dir res, només va continuar obrint la marxa pel passadís de la instal·lació cap a l'amic que ell anomenava Davis Joness.

Keets havia posat a Trever al corrent sobre els antecedents mentre agafaven un aerobús cinquanta nivells per sobre de la instal·lació. Davis Joness havia estat un administrador influent i poderós de Coruscant. Havia romàs neutral durant les Guerres Clon, però no podia amagar la seva aversió per a les noves regulacions de l'Imperi. Un dia es va enfrontar amb el nou lideratge Imperial i instantàniament va ser reassignat al servei d'escombraries.

El van trobar al final de la fila, usant una servopala per recollir els trossos d'escombraries que havien caigut de les piles. Portava posada una bandana taronja brillant al voltant del cap i botes fins a les cuixes. Les seves celles es van alçar ràpidament sobre la seva mascareta quan va veure a Keets.

—Véns a donar-me un cop de mà? —va preguntar.

—Crec que passaré.

—Vas desaparèixer.

—Vaig pensar que podia ser una bona idea en aquell moment.

—Per què has tornat?

—La història de sempre. Trobava a faltar tot això.

Keets va aixecar els braços per abastar les torres d'escombraries.

—Vinga, no podem parlar aquí, hi ha espies a tot arreu —Davis es va llevar els guants i els va llançar damunt d'una pila d'escombraries pudent.

Li van seguir a través d'una porta verda fins a un pati exterior. Trever va respirar profundament l'aire més fresc, intentant no fer-ho obvi. Desafortunadament, Davis feia una olor gairebé com les escombraries que manejava. No hi havia aire fresc al seu voltant.

Davis va notar que Trever s'apartava lleugerament.

—Risc ocupacional —li va dir. Amb un sospir, es va asseure en un con de permacret que li va servir de tamboret—. M'alegro de veure una cara dels vells dies, de totes maneres —va dir.

—Em vas donar algunes pistes genials en el passat —va dir Keets—. Encara segueixes connectat?

—I tant, encara tinc els dits posats en el pols dels alts moviments senatorials —va dir Davis amb mig somriure—. Simplement no puc evitar-ho. És al·lucinant veure el debat dels senadors sobre quants metres d'ample ha de tenir la bandera de Coruscant mentre l'Emperador planeja més mort i destrucció.

—Llavors digues-me: On envien als presoners polítics? El pitjor del pitjor?

—No voldràs dir el bo i millor?

Keets va inclinar el cap, concedint-li el punt.

—He sentit sobre un nou planeta presó. Dontamo. Una presó de treball. La majoria de l'elit dels presoners és enviada allà. Si coneixeu a algú que hagi acabat dins de les seves parets, oblideu-ho. Tothom treballa i tothom mor.

Trever va enllaçar les mans darrere de l'esquena i les va estrènyer, intentant no creure-s’ho.

—No és segur aquí —li va dir Davis a Keets, mirant sobtadament al seu voltant—. És millor que us aneu. Hi ha almenys tres treballadors que passen informació. Aquests són els que conec. La vostra imatge va ser presa quan vau entrar; la passaran a seguretat si un dels treballadors els avisa, la qual cosa faran.

—Ja estic en la llista negra de Malòrum —va dir Keets—. Dubto que pugui empitjorar.

—Bé, estàs de sort. Està a Naboo en aquest moment, o això he sentit. Però serà millor que desaparegueu de totes maneres.

Keets es va girar per marxar-se. Llavors es va girar una altra vegada.

—Per què et quedes?

—M'han fet fora de totes les professions excepte d'aquesta. Tinc nens —va estrènyer els punys i els va mirar fixament, els seus ulls estaven sanguinolents, la seva cara tenia taques vermelles per l'exposició a les toxines de les escombraries—. Què més puc fer?

Quan Trever i Keets van tornar, Oryon i Curran estaven parlant amb Dex. Solace estava estudiant una carta estel·lar hologràfica.

—Vam aconseguir un contacte en el control aeri —va dir Oryon—. Una nau va deixar la plataforma d'aterratge d'una presó d'alta seguretat de Coruscant ahir. Es dirigia al sistema Radiant U.

—Hem estat llegint les cartes estel·lars —va dir Dex—. Podem estrènyer la cerca fins a quinze presons aproximadament. Radiant U és un sistema gran, molt més allà del Nucli.

—Estem provant teories probables, tractant d'ordenar-les per importància perquè sapiguem per on començar —va afegir Curran.

Trever va mirar a Keets. Ja havien buscat Dontamo en les cartes estel·lars. Estava a Radiant U. Aquesta era la confirmació que necessitaven.

—No necessiteu buscar més —els va dir Keets als altres—. Sabem on està —es va acostar a la carta estel·lar i va assenyalar amb el dit—. Aquí.

—Hi ha una cosa més que hauríeu de saber —va dir Dex a contracor—. S'ha aprovat una ordre d'execució per a Ferus.

El silenci va omplir l'habitació sobtadament. Trever va tancar els ulls quan els va sentir cremar. Una altra vegada no. Una altra vegada no. Una altra vegada no.

No algú pel qual es preocupava morint a les mans de l'Imperi.

—No —va dir feroçment, sorprès que hagués parlat en veu alta—. Arribarem a temps.

—Puc fer-ho al mig dia —va dir la Solace.

—Anem amb tu —va dir Oryon i Curran al mateix temps.

Solace els va mirar, sorpresa.

—Estem començant a veure les coses clarament —va dir Keets.

—És com ens va dir Dex —va dir Oryon—. És hora d'unir-se a la lluita.

Següent