Submón (I)

Submón

L'Últim dels Jedi 3

Jude Watson

CAPÍTOL 1

Vist a través d'una cortina de freda pluja grisa, l'arrasat Temple Jedi semblava més una il·lusió òptica que una estructura una vegada magnificent. Per a Ferus Olin, el Temple semblava ser una imatge fantasmal, com un deixant d'ignició en una videopantalla. Va parpellejar. Se sentia com si tota l'estructura estigués dissolent-se davant els seus ulls.

Des de la fi de les Guerres Clon, moltes coses en la seva vida semblaven no ser reals i alhora ser hiperreals. Sabia que no era lògic, però per a ell tenia sentit. En un moment havia portat una vida tranquil·la en un món agradable, i al següent era un combatent de la resistència, després un presoner i després un fugitiu. I amb cada nova volta i nou gir es trobava preguntant-se: Com va ocórrer això?

Centra't, Ferus, es va dir a si mateix. Estava aquí, i havia de fer un treball. El Temple era massa real, ocupat per soldats d'assalt imperials.

Havia absorbit l'impacte de l'Imperi ocupant el Temple. Excepte que veure-ho era com ser copejat en l'estómac. El Temple li semblava terrible en certa forma, com un ésser que havia rebut una ferida mortal.

Una vegada havia estat un aprenent de Jedi. Havia deixat l'Orde Jedi, però pas a pas estava aconseguint rescatar el que havia perdut, la mateixa connexió pura amb la Força, la mateixa lleialtat cap al seu company Jedi o, ara, el record d'ells. Veure el Temple així li feria en el més profund.

—Ferus? No sé si ho has notat. Però està plovent...

Ferus es va girar cap al seu company, Trever Flume. Les dents del noi de tretze anys estaven petant. La caputxa que portava tirada sobre el seu pèl blavós no havia ajudat a mantenir-lo sec. Una gota de pluja va caure per la vora de la seva caputxa i va copejar el seu nas.

—Pluja —va dir suaument. Ara Ferus va sentir la seva capa xopa, la seva pell humida i enganxosa. Part del seu entrenament Jedi havia estat aprendre com ser insensible a la incomoditat física. Sent la pluja, sent el fred, després deixa-ho anar. Però no havia estat un Jedi en molt temps, i havia d'admetre que estava gelat.

—No m'estic queixant —va dir Trever a través de les seves premudes dents—. Però no puc sentir els dits. O els peus. I tinc gana. Hi ha caramells en el meu pèl. I estic...

—D'acord. Ho he enxampat —va dir Ferus—. Només uns minuts més.

—Bé. Si em cauen els dits del peu, avisa'm d’acord? Fica'ls en la meva butxaca o en algun lloc.

Ferus va sacsejar el cap. Ferus no podia imaginar-se perdre a Trever. El nen s'havia ficat en la nau en la que fugia de Bellassa, i Ferus havia trigat algunes setmanes d’adonar-se que Trever no anava a marxar. Era un noi llest, enginyós, però a Ferus encara no li entusiasmava la idea de portar-lo amb ell. Ferus li havia donat l'opció d'abandonar, però Trever no l'havia pres. Ferus realment no sabia què fer amb ell, i fins que ho descobrís, ell i Trever anaven a romandre junts. Trever tenia habilitats de carrer i un tipus d'obstinació que podia transformar-se en coratge. Va haver-hi vegades en les quals Ferus va estar realment content de tenir-lo amb ell.

Ferus va mirar una altra vegada a través dels electrobinoculars. Definitivament estaven usant el Temple. Li havia portat només unes poques hores a Coruscant recollir el rumor al carrer. L'Imperi estava usant el Temple com a presó pels Jedi capturats. Hi havia rumors que algun havia sobreviscut, que alguns havien tornat al Temple abans que el radiofar direccional fos desmantellat. Allà havien trobat soldats d'assalt i una presó Imperial on havia estat la seva casa.

Aquest era el rumor, de totes maneres.

Ferus no sabia quant d'allò era veritat.

Obi-Wan Kenobi li havia dit que havia aconseguit transformar el radiofar en un far preventiu abans que qualsevol Jedi hagués tornat. Això no quadrava amb la història de l'Imperi. Pel que una part del rumor era una mentida. Encara que si algun Jedi hagués tornat, no podria haver-hi molts d'ells. Ferus sabia que gairebé tots havien estat assassinats en la purga.

Però encara que només n’hi hagués un, havia d'entrar i comprovar-ho.

Ja sospitava qui estava dins: Fy-Tor-Ana, la Jedi coneguda per la seva gràcia amb un sabre làser. Ferus havia rescatat al Gran Mestre Jedi Garen Muln en les coves d’Ílum, i Garen li havia dit com Fy-Tor li havia deixat i havia promès tornar. Ella s'havia dirigit cap al Temple i mai va tornar.

Havia d'estar aquí. Si hagués estat lliure, hauria tornat a per Garen. Ferus només podria concloure que estava detinguda o morta.

El propi Garen estava recobrant-se en un asteroide amagat que Ferus esperava establir com una nova base Jedi. No sabia quants Jedi podrien estar vius, però necessitarien un lloc segur on viure.

Va notar les anades i vingudes de les naus imperials. Ja que l'antic hangar havia estat destruït, havien construït una nova plataforma d'aterratge en la qual una vegada fora la grandiosa plaça davantera. Es projectava com una lletja cicatriu.

No pensis en el que va ser. Pensa en el següent pas.

Ara, era una presó. Ell coneixia les presons.

Era difícil escapar. Però no tan difícil com colar-se dins.

—Sé el que estàs pensant —va dir Trever mentre copejava les seves botes contra el sòl per escalfar-se els peus—. Estàs pensant que podem fer-ho.

—Bé, podem.

—Sí. Clar. No hi ha problema. Què són un parell de centenars de soldats d'assalt?

Ferus va mantenir la mirada en el Temple.

—Tinc un avantatge.

—A més de mi? —Trever va somriure burleta.

—Podran ocupar el Temple, però no coneixen el Temple. Ningú el coneix com un Jedi. Puc ficar-nos... i treure'ns.

—Això dius.

Ferus li mirà escrutadorament.

—Escolta, puc fer això sol. Preferiria fer-ho sol. Podem tenir un punt de trobada...

—No —la veu d’en Trever va ser plana—. Estic amb tu.

Ja havien tingut aquesta discussió. Trever va veure el canvi en la mirada fixa d’en Ferus que significava que havia acceptat l'inevitable.

—Llavors, com creus que entrarem?   —va preguntar el noi.

—Crec que tinc una forma —va dir Ferus—. Ens deixarem caure des d'una nau directament damunt de la torre cremada. Puc veure un lloc on part de la torre va ser volada. Això ens donarà una mica de fixació. Directament damunt d'aquí solia haver-hi un petit jardí vidriat en el costat sud. S'usava per conrear herbes per a la cuina. Si podem grimpar per aquesta part volada fins on solia estar l'hort, podrem ficar-nos en un passadís de servei. Hi havia un sistema de túnels de servei de connexió que arribava fins als turboascensors de servei. Amb una mica de sort algun dels túnels haurà sobreviscut, i podrem entrar en els nivells inferiors d'aquesta manera. Aquest és l'únic lloc on podria estar la presó.

—De quina nau estàs parlant? —Va preguntar Trever—. Deixem el creuer estel·lar d’en Toma a la plataforma d'aterratge. A més, si tots dos anem a entrar qui la conduirà?

—No anem a usar el creuer d’en Toma —Toma era una nou aliat. Havia lliurat una batalla contra les forces imperials al seu planeta natal Acherin. Ell i el seu primer oficial, Raina, s'havien aliat amb Ferus i Obi-Wan. Obi-Wan havia tornat al seu misteriós exili, però Raina i Toma s'havien quedat en l'asteroide per cuidar d’en Garen—. He tingut una idea diferent. Llogarem un aerotaxi.

—Vols dir, saltar a un aerotaxi i dir; Escolta, conductor, podria deixar-nos caure a la torre si us plau?

—Bé, ha de ser el conductor adequat.

—D'acord, repassem-ho —va dir Trever—. Anem a deixar-nos caure des d'un vehicle en moviment damunt d'una torre derruïda per trobar una hipotètica obertura que podria conduir a algun dels túnels fets miques, per tal vegada aconseguir entrar en un lloc inundat de soldats d'assalt perquè puguem tal vegada rescatar a un Jedi que, si tenim sort, encara podria estar viu.

Ferus va mirar a Trever directament als ulls.

—Tens algun problema amb això?

—Nah! —va dir Trever—. Anem.

Moltes coses havien canviat a Coruscant, però unes altres seguien sent iguals. En un dels nivells inferiors de la Ciutat Galàctica encara hi havia una aombrada plataforma d'aterratge on els conductors d’aerotaxis privats podien ser contractats per fer viatges il·legals i perillosos, sense fer preguntes. Mentre Ferus negociava amb un musculós humanoide a la gatzoneta amb marques facials tatuades, Trever va trobar un lloc de menjar que semblava que no podria enverinar-li. Va devorar ràpidament una empanada vegetal i es va empassar un cartró de suc. Quan Ferus li va fer senyals, va guardar una altra empanada en la seva butxaca i va estar llest per partir.

Es van muntar en la part posterior d'un malparat aerotaxi i van sortir rabent a través de les acolorides llums làser del districte d'entreteniment. El conductor es va mantenir en les vies espacials prescrites... de moment. Mentre s'obria camí a través dels nivells cap al districte del Senat, podien veure el Temple arrasat cada vegada millor.

Aquí les vies espacials estaven abarrotades de tràfic. El conductor es va lliscar suaument dins del flux. Va mantenir els motors a poca potència, però a l'últim moment es va sortir del curs cap a una via més propera al Temple. Es capbussà i va anar al voltant de la torre danyada i es va detenir en l'aire.

—Ara si heu d’anar—grunyí—. En un moment apareixeré en els sensors imperials.

Ferus va activar el seu cable líquid i es va tornar cap a Trever. Va veure al noi empal·lidir.

—Et subjectaré —li va assegurar Ferus—. I estaré al teu costat.

Trever va empassar, després va assentir. Ferus va enganxar el segon cable al seu cinturó.

Ferus va disparar tots dos cables líquids, apuntant cap a un punt per sobre d'una vora dentada de la torre que semblava que els subjectaria. El cable es va enganxar i els va impulsar cap endavant bruscament mentre el conductor accelerava. Ferus va maleir al conductor en el seu cap per la prematura partida mentre volaven salvatgement per l'aire, el vent bufava en les seves oïdes. La pluja apedregava les seves cares com agulles esmolades. Ferus va aterrar amb duresa en la vora protuberant i va agafar a Trever per guiar el seu aterratge. Trever va xocar contra la torre i la va abraçar.

—Això serà divertit —raucà.

—No miris cap avall.

—Intentaré no fer-ho.

L’aerotaxi es va allunyar rabent, unint-se de nou al flux de tràfic pesat com si sempre hagués estat part d'ell. Tota l'operació havia durat segons.

Ferus es va treure la pluja dels ulls. Per la seva posició a la torre, una gran quantitat de la Ciutat Galàctica estava espaiada sota ell. Podia veure el desmanegat complex del Senat i la nova estàtua massissa d'Emperador Palpatine que el propi Palpatine havia encarregat. Des d'aquí, Ferus i Trever eren invisibles per al tràfic imperial que es dirigia cap a la nova plataforma d'aterratge, però no podia confiar en això durant molt temps.

Ferus sentia la tosca pedra del Temple contra la seva esquena. Naturalment, hauria de colar-se, però una onada de sentiments es va alçar en el seu interior, una connexió com cap altra.

Estava a casa.

Següent